dimarts, 21 d’agost de 2012

Audrey Munson (1891-1996) la trista història de la Venus d'Amèrica

Audrey Munson (1891-1996) la Venus Americana

Avui explicarem una història tristíssima, la d'Audrey Munson (8 de juny de 1891, 20 de febrer de 1996), que ha passat a la història com la model més estimada pels escultors estatunidencs de començaments del segle XX i la primera actriu (no pornogràfica) a aparèixer nua en un film artístic projectat comercialment. 


   La imatge de la model emprada per la dona que camina que apareixia a les monedes de mig dolar 


 L'escultor Alexander Stirling calder treballant en l'estàtua Star maiden del 1915, que empra l'Audrey Munson com a model
L'Audrey Munson encarna el mite de la prostituta sagrada dut fins a les més extremes conseqüències. Poc abans de la Primera Guerra Mundial, la seva bellesa va captivar els escultors, urbanistes i promotors arquitectònics americans. La seva figura apareix en almenys 15 estàtues famoses de la Ciutat de Nova York, encara ara, a dalt o en la façana d'edificis emblemàtics o ocupant espais públics en forma de monument, etc. Els seus serveis com a model van ser requerits fins i tot per a la figura de la dona que camina de la moneda de mig dolar. 

L'Audrey Munson al seu film Inspiration (1915) de George Foster Platt, el primer film comercial de Hollywood a mostrar nus femenins de cos sencer


L'Audrey Munson posant


"Miss Manhatan", la "Venus Americana" o "the Exposition Girl", per mencionar només tres apel·latius que la premsa de l'època li dedicava més habitualment, va protagonitzar quatre films en els quals apareixia nua. El més famós de tots ells, Purity (1916, dirigit per Rae Berger) va obtenir un cert èxit de públic i crítica. Els censors no gosaven tallar cap fotograma d'aquests films, temerosos que els titllessin d'incultes: la bellesa de les imatges en la pantalla els desconcertava. Amb tot, aquestes obres van suposar un escàndol entre les lligues ultraconservadores. Com calia esperar, però, es van produir les previsibles i avorrides manifestacions en contra, davant els principals cinemes a on es projectaven. Concretament Purity va dividir els crítics entre els qui la consideraven una obra exquisida i els qui no podien admetre de cap manera la nuesa total en una pantalla, per més excuses artístiques que els donessin. 

Fotograma de Purity (1916) de Rae Berger

Fotograma d'Inspiration (1915) de George Foster Platt

La senyoreta Munson vivia amb sa mare malalta a qui cuidava personalment. A causa de la seva feina havia hagut de traslladar-se de residència més d'un cop (de Manhattan a Califòrnia, per rodar els seus films a Hollywood, retorn a la ciutat dels gratacels, etc.) El 1919 vapatir l'assajament de Walter Wilkins, el propietari del pis on vivien a Nova York.  L'home s'havia obsessionat amb la model. Cert dia no va dubtar a matar la seva pròpia dona. L'Audrey va agafar sa mare i va fugir horroritzada a l'altre extrem del país. La policia la va anar a trobar per investigar si ella tenia alguna cosa a veure amb el crim. Finalment, es va condemnar l'assassí a la cadira elèctrica. En demostrar-se que la model no només era innocent de complicitat sinó que n'era una de les víctimes, va ser deixada anar en llibertat. Amb tot, l'escàndol va acabar amb la seva carrera. 


Dues imatges de la model en els seus anys d'esplendor


Les dues dones es van mudar a Mèxic a on malvivien com podien. L'Audrey, entre altres feines, es dedicava a vendre utensilis de cuina a domicili. El 1922, als 39 anys, patint depressió rere depressió (la mare malalta, deutes, soledat, rebuig social) va intentar suïcidar-se ingerint mercuri. L'intent va fracassar. La sort va fer que a nivell físic es va pogués recuperar del tot. No obstant, les seqüeles psicològiques van ser terribles. Malgrat que la malaltia que va patir a partir de llavors (una mena d'esquizofrènia) es diu que avui es podria tractar, vivint perfectament sola a casa, amb unes pastilles, a ella se la va recloure en un manicomi. La crueltat del destí va fer que la dona visqués en aquestes condicions fins... els 105 anys! 66 anys reclosa! En aquestes condicions va resistir fins el 1996 (no fa pas tant: un any després del primer Toy Story, en una època en que fins i tot el Techno començava a passar de moda!). En fi, una de tantes barbaritats que es cometen...


 

Més imatges de la model

Com acostuma a ser habitual en tot el cinema anterior a 1930, tots els seus films estan perduts (sense que a gaire historiadors i suposadament "exigents" cinèfils els importi un rave) i resulta impossible fer-ne cap valoració històrica/estètica. Per sort no fa gaire s'ha trobat una còpia en nitrat de Purity. Esperem que es pugui salvar alguna cosa d'aquell material que segur deu caure a trossos. L'Audrey Munson està adquirint des de fa uns anys ençà una certa reparació històrica sota la forma de mite romàntic. Fa poc s'ha escrit un llibre, profusament il·lustrat, que ha obtingut un cert èxit. En fi, he decidit obrir aquest àlbum per a tothom qui vulgui fer-li un petit homenatge, gaudint de les imatges dels seus films, així com de moltes de les estàtues que la van emprar com a model. Amb tots vosaltres doncs, la jove Audrey Munson, la dona que un dia li va caure el sant benet de Venus d'Amèrica, la única amb llicència per a despullar-se en públic en honor a l'art i la hipocresia social.


Publicitat pel seu film Inspiration 


Filmografia:




Estàtues i escultors que han emprat a Audrey Munson com a model:

  • Star Maiden (1915) – PPIE - Court of the Universe, actualment al Oakland Museum
  • Eastern Hemisphere (1915) – PPIE - Fountain of Energy
  • Rain (1915) – PPIE
  • Harvest (1915) – PPIE
  • Figures en el relleu a l'exterior del Little Theatre
  • Spirit of Commerce – Manhattan Bridge, NYC
  • Mother and Child –col·lecció privada de Richard & Lydia Kaeyer
  • Three Muses – Hudson River Museum
  • Three Graces Y– lobby of the Hotel Astor, NYC
  • Pomona – Konti va acabar l'obra després que Karl Bitter fos assassinat
  • Figura a la Column of Progress (1915) – PPIE
  • Widowhood
  • Genius of Immortality (1911) – Hudson River Museum
Allen Newman
  • Alone (1915) – PPIE
  • Maine Memorial, figura a la part alta i a la base de l'edifici – Central Park, NYC
  • Duty and Sacrifice (1913) – Firemen’s Memorial, NYC
  • Fountain of Spring (1915) – PPIE
Albert G. Wenzel
  • The Fountain of El Dorado (1915) – PPIE

  • Fountain of Ceres, Court of Four Seasons
  • Fountain of Rising Sun, Court of Universe
  • Pedestal & Friezes, Columns of Human Progress
  • Air, Court of Universe
  • Spirit of Creation, Court of Universe
  • Nature, Feast of Sacrifice, Court of Four Seasons
  • Pylon Groups, Festival Hall
  • ConceptionWonderment, and Contemplation, Palace of the Fine Arts















 Diversos exemples d'estàtues que van emprar a l'Audrey com a model i que encara ara es poden veure a la ciutat de Nova York

2 comentaris:

Isabel Baixeras ha dit...

La informació que publiques podria ser el guió d'una interessant visita a Nova York.

Florenci Salesas ha dit...

No he estat mai a Nova York, però, tot i que ho dubto, podria ser que existís alguna visita que resseguís el recorregut de les estàtues esmentades. M'agradaria saber també la història que hi ha rere molts dels monuments a casa nostra. Les poc que conec acostumen a tenir sempre un que.

Gràcies per la visita, Isabel!