tag:blogger.com,1999:blog-6508932633667631670.post4454519208831638635..comments2022-11-21T10:07:47.260+01:00Comments on Florenci Salesas: La felicitat és una historieta de CollFlorenci Salesashttp://www.blogger.com/profile/05330011142788359111noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-6508932633667631670.post-63386667402351408872011-02-19T10:36:58.367+01:002011-02-19T10:36:58.367+01:00Quina alegria compartir aquesta admiració amb tu, ...Quina alegria compartir aquesta admiració amb tu, Galionar!<br />Per mi, quan era petit, tots aquests dibuixants eren com déus. Imaginava que serien com estrelles del cinema, del rock o del futbol, que deurian anar amb limousines i vivien en mansions palauesques, de tant bé que m'ho passava amb ells. Després, quan de gran coneixes la realitat que hi ha darrere em vaig fotre negre. En Coll mateix va preferir tornar a fer de paleta (feina honoríssima on les hi hagi: mon pare ho era i n'estic molt orgullós) a dibuixar perquè no arribava a final de mes! Més tard el van convèncer per tornar, que com podia ser que un dibuixant com ell no fes la seva feina. No ho sé, hi ha molts punts en comú que me'l fan sentir estimat, molt proper aquest home. En molts aspectes.<br />Ara visitaré l'article del teu amic. Crec que hi ha una revifalla cíclica per l'apreciació d'aquest autor (a començament dels anys 80 va haver-hi un retorn en tota regla a la revista Cairo, per a un públic més adult i que jo comprava) i ara, imagino que amb l'aparició d'aquests facsímils que venen als quioscs, també. Jo guardo retallades més d'un centenar d'historietes dels vells TBO de quan era petit.<br />De tota manera, com acostuma a passar amb aquesta vena de revisitacions, sovint apareix un geni (Coll per mi ho era) que, sense ell voler-ho, eclipsa un munt de gent d'un talent i estil únics. Tots aquells dibuixants del TBO em porten molts bons records. Voldria aprofitar que m'has estirat la llengua (amb molt de gust) per reivindicar Blanco, aquell que dibuixava historietes amb uns senyors petitons i unes senyores enormes. També dibuixava uns cotxes encantadors (no sé perquè els recordo tots vermells) molt petits, quadradets. La gent quan caminava doblegava les cames cap endavant per la ròtula (cosa que em feia entre angúnia i diversió)... déu n'hi do el Blanco també!<br /><br />Una abraçada de TBO a tothom.Florenci Salesashttps://www.blogger.com/profile/05330011142788359111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6508932633667631670.post-935133010846575582011-02-18T19:09:29.537+01:002011-02-18T19:09:29.537+01:00Som molts i moltes els qui compartim la teva admir...Som molts i moltes els qui compartim la teva admiració per aquest artista genial que va posar la banda sonora de les rialles a la nostra infantesa. I no tan sols a la nostra, sinó a la de diverses generacions. Recordo, de petita, quan el pare comprava el TBO, els grans moments d’hilaritat que aquest dibuixant ja li provocava, i la gran estima que li tenia. Jo també vaig heretar la seva predilecció. I els meus fills, de petits, amb els TBO’s que encara conservava d ’aquells temps i que van rescatar de ca la iaia, també s’ho van passar d’allò més bé amb les seves historietes. Crec que tothom estaria d’acord amb tu que Coll va ser un dels millors dibuixants d’aquella època del TBO, per totes les raons que tan clarament expliques. I a mi m’agrada que en un espai curt en el temps, dos amics meus blocaires hagueu dedicat un post a aquest gran dibuixant. L’altre és en Joan Carles Planells, i et deixo l’enllaç al seu article:<br />http://jcplanells3.wordpress.com/2011/02/10/famosos-de-ayer-16-josep-coll-i-coll-los-dibujantes-del-tbo/<br />Recordar Coll ens ajudarà a no perdre del tot la innocència, tan fonamental per a la vida adulta.<br />Una forta abraçada.Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6508932633667631670.post-18572043180161559042011-02-18T09:48:09.053+01:002011-02-18T09:48:09.053+01:00Encantat de compartir aquest record amb tu, Jordi....Encantat de compartir aquest record amb tu, Jordi. Sovint es fa difícil explicar als propis fills perquè tal o qual cosa t'agradava tant quan ers petit. En Coll, però, crc que es defensa per si sol. Amb el seu estil net, el seu humor tan blanc, tan inocent els fa petar de riure. Entenc (em costa, és clar) que hi hagi a qui no li digui res. Som diversos, com diverses les nostres sensibilitats. Però les rialles, les emocions, que provoquen artistes com aquest crec que són intemporals.<br />Per cert, que sempre m'hauria encantat tenir un cotxe com aquells que dibuixava, tan rodonets, petits, que quan frenaven es doblegaven!<br />Gràcies per compartir espai.Florenci Salesashttps://www.blogger.com/profile/05330011142788359111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6508932633667631670.post-18242704163243436602011-02-17T14:20:31.430+01:002011-02-17T14:20:31.430+01:00Inevitable el viatge en el temps en parlar d'a...Inevitable el viatge en el temps en parlar d'aquest ninotaire tan nostrat, que va fer, en temps de lectura del TBO, les delícies de la meva infantesa!<br /><br />Deliciós el teu post d'avui!Anonymousnoreply@blogger.com