Florenci Salesas

Tingueu el vostre "Dia Mundial de..."

2011-12-09T08:39:00.022+01:00

Sabíeu que avui, 9 de desembre, és el "Dia Mundial de la Ràdio i la Televisió Infantils"? Què hi feu encara arrepapats al sofà, després de llegir això, i no col·laboreu amb la causa ara que ho sabeu? Ja heu posat el vostre granet de sorra per preservar la qualitat de la programació infantil en ambdós medis? Ai, quina colla de lectors sense consciència que tinc...

Feia temps que sospitava que a cada jorn li toca carregar amb el cartellet de dia internacional d'alguna cosa. Per mirar de posar remei a la meva ignorància, he cercat a la xarxa i he trobar la llista dels "Dies Mundials de...", que incloc en aquest enllaç http://www.imsersomayores.csic.es/senieve/dias-internacionales-completo.html

Amb una ràpida llambregada s'observa que el més més estressat és l'Octubre (amb 28 dies mundials!!) i aquell amb que ens podem permetre el luxe de relaxar la falera de solidaritat el Gener, amb només dos raquítíques diades, tot i que amb temàtiques que fan efecte ("Dia Mundial de la Lepra" i "Dia Mundial de la No Violència"). És clar, per Gener tots anem justets...

Si teniu algun sugeriment a fer, us informo que encara hi sou a temps. De dies buits encara en queden. No us feu massa il·lusions amb la popularitat de la vostra proposta, però, puig no totes assoleixen el mateix èxit. Fins i tot si aconseguiu endinyar el gol de la publicació. Per exemple, algú sabia que el dia 20 de Març era el "Dia Mundial de la son"? Jo, que exerceixo d'insomne recalcitrant, no en tenia ni la més antipòdica idea. I com a afectat se suposa que n'hauria d'estar al corrent, oi? Quin tros d'inculte, desinformat i indocumentat que sóc, aix...

Amb tot, no us desanimeu. Hi ha moltes causes nobles oblidades al calaix del "no me'n parlis" que encara no han trobat avalador. Jo, si fos una d'elles, em sentiria moooolt ofesa de no aparèixer en aquest Who is who tan ben complimentat...

El moment zen dels westerns: l'escena de la foguera a la nit

2011-12-04T09:28:00.003+01:00

Campfire Meditations de Kurt Anderson http://www.kurtanderson.net/

Als westerns em fascinen les escenes on hi apareix un grup de cowboys descansant, a la nit, a la voltant d'una foguera, després d'una jornada esgotadora, plena d'acció. Tant fa que persegueixin un dolent com si en fugen, com si només duen un remat de vaques a Abilene. El que m'agrada de debò és imaginar la sensació agradabilíssima que ha de suposar, en mig de tant de tràfec, bruts i cansats com deuen anar, aturar-se i prendre un cafè calentó en aquells potets metàl·lics, tan acollidors per les mans fredes, que gasten. Quin luxe aquell cafè, aquells potets, la foguera i tot plegat!

I l'escena igual acaba a trets, que mai se sap...

Campfire Brew de Kurt Anderson

Per demanar que no quedi

2011-11-18T22:51:00.006+01:00

Una mena de poesia en prosa (més o menys, m'ha sortit així, no sé per què) dedicat a un sentiment i a tothom qui l'ha sabut entendre i compartir. També a qui no n'ha sabut tant, per què no. El text no està gaire revisat, però no el penso perfeccionar. Que ningú se senti mal al·ludit en concret, si us plau, ans el contrari. Aquí, si de cas, les al·lusions es podrien comptar de dos en dos i de tres en tres (tant mirant cap el passat, com cap el present, com cap a un futur incert, al·ludint a qui encara no conec). Amb tot l'afecte i agraïment del món i aquell punt de melancolia, fins de lament inevitable, és clar. Sap greu si el nen que escriu la carta als reis no estigui, potser, a l'alçada de les joguina que demana, però. En fi, si no fem cap mal a ningú, per què callar? Els qui em coneixeu de veritat ho sabeu.

Per demanar que no quedi

La dona que vull serà alta o baixa.

Maca o lletja, prima o grassa, jove o vella, negra o blanca, cèlebre o anònima, catalana o sevillana, veïna de l'escala o vinguda d'una lluna de Saturn, però tindrà alguna cosa indefinible que farà que l'estimi i la desitgi amb bogeria, a tota hora.

La dona que vull tindrà pors, manies, ferides, un munt de rareses incomprensibles.

Fins serà una mica covarda. No prou, però, com per deixar-ho tot per mi i llençar-se a fer camí plegats, malgrat que cap dels dos podrà prometre cap garantia d'èxit.

La dona que vull sabrà el que significa espantar-se.

Li costarà tirar endavant i treure's de sobre la mandra.

La dona que vull serà molt despistada.

Tindrà el cap als núvols. De vegades no entendrà el que es parla.

La dona que vull semblarà beneita, però jo la sabré sàvia.

Ficarà la pota sovint i em farà quedar malament allà on anem. Aplaudirem sempre que ho faci per fer-li oblidar tots els cops que li ho han retret, tots aquells que li han clavat una puntada de peu per sota la taula.

La dona que vull no entendrà de guerres de sexes, però sabrà fer-ne gatzara.

No caldrà que li diguin que homes i dones de tant en tant interpretem el paper de botxins i víctimes, un dia els uns, l'altre dia les altres. No caldrà que ens retraguem totes les malvestats que han comés amb nosaltres els qui hem conegut abans ni ens exigirem les mateixes glòries.

La dona que vull, si és jove tindrà els pits caiguts i arrugues a la cara.

Si és vella resplendirà la nena que amaga dins la mirada.

La dona que vull, un dia perdrà el cap per un guapo.

L'angoixa que patiré se'm podrà veure a tot el mapa, però em sabrà menys greu si no deixa d'estimar-me. Si així és, procuraré portar amb bon humor les banyes.

La dona que vull m'acollirà les abraçades.

Riurem, farem l'amor i un munt més de rucades. La dona que vull serà tota una marrana...

La dona que vull tindrà sorpreses amagades.

M'humiliarà la vanitat de psicòleg demostrant-me que poc que la conec. La dona que vull per cap voldré canviar-la.

La dona que vull serà molt xerraire.

Si hi ha silencis els omplirem amb passos de dansa.

La dona que vull em passarà instruccions clares.

Em dirà que vol i no vol, que li agrada i no li agrada. Tindré un full de vol amb que pilotar sense estavellar-me.

La dona que jo vull no esperarà res de mi.

Ni un mestre ni un alumne, ni un pare ni un fill. No em demanarà que no em mogui de lloc per salvar-la. Si em tracta bé, però, sabrà que no trobarà un millor paracaigudes.

La dona que vull serà, com jo, un complet desastre.

De nit ens agafarem de les mans i ens en fotrem fins de l'alba. Anirem repassat a tots aquells que ens han volgut alliçonar, fer-nos sentir que no valem res. En dibuixarem un seguit de caricatures. Els convertirem en Pokemon i els tancarem dins una bola. Que es matin entre ells...

La dona que vull en farà cada una de l'alçada d'un campanar.

Tindrà uns gustos que cap amic entendrà. els que m'envoltin entre ells comentaran: "Però que hi fa amb aquesta dona?", però sabré que amb ningú m'hi trobaré més feliç i acompanyat.

A la dona que vull no podré parar d'imitar-la.

Es mourà i parlarà d'una manera que em farà riure i que, tard o d'hora, se m'enganxarà. Al cap d'una setmana, sense deixar de ser jo, em mouré i parlaré com ella. Pel carrer, tot sol, aniré caminant i em sorprendré fent aquells copets de cap graciosos. Em faré companyia a mi mateix tot imaginant que sóc la dona que vull.

La dona que vull sabrà que vol dir equivocar-se.

haurà mentit, traït, robat, matat... fins s'haurà menjat una criatura! Haurà comés tots els crims, però els portarà tots a dins, amb tot el seu pes. Sabrà molt bé el que suposa conviure amb fantasmes. Per això sol, molt més que si mai hagués trencat un plat, ja em mereixerà tota la confiança.

La dona que vull, doncs, acceptarà les seves errades.

Admetrà que ella també l'espifia i no m'acusarà de tots els mals de l'univers d'una manera sistemàtica. Tampoc, però, ella s'acusarà de tot.

La dona que vull s'haurà sentit dir de tot, de mala filla a mala mare.

Fins i tot de mala ciutadana. L'hauran titllat de rebel, de conformista. Li hauran retret que fuma massa o que no fuma gens, que això o allò no ho fan les dones de la seva edat, de la seva casta...

La dona que vull vindrà amb mi a la vora del barranc de l'estimbada.

Ens agafarem per no perdre l'equilibri mentre li clavem una puntada de peu a tot plegat i ens quedem descansats en veure com s'estavella tanta morralla.

La dona que vull s'arremangarà per agafar la pala.

M'ajudarà a treure tanta femta com ens han apilat davant l'entrada.

La dona que jo vull em deixarà per unes altres espatlles.

Per un altre cul, uns altres besos, un altre penis, unes altres paraules tal vegada més agradables. No ho farà mai, però, per una cartera més plena o la puta seguretat que d'un executiu de la Caixa. En això serà la més valenta del món, la més arrauxada de la galàxia.

La dona que jo vull serà una monja o una Matahari desfermada.

Jo suposaré el seu primer home o el que en fa mil. Li ho hauré d'ensenyar tot o ella a mi. Quan estiguem sols, però, ella per mi serà ella i jo per ella, jo. I cap altre esperit voleiarà a dins la cambra.

La dona que jo vull arrossegarà una brúixola descentrada.

Mantindrà poques certeses i no cercarà en mi cap resposta, sinó algú amb qui compartir amb tota l'ànima els seus dubtes, els seus cops de bastó en l'aire.

La dona que jo vull no em dirà "sí senyor" a cada paraula.

No deixarà les seves dèries, els seus somnis i projectes, els seus amics i amigues per mi. I fins i tot algun amant ocasional. No esperi de mi, però, que alguna cosa no em fa mal, alguna vegada. Ella no serà un robot de les emocions, però jo tampoc.

La dona que jo vull no es deixarà trepitjar per mi.

No ballarà al meu ritme excepte quan a ella li ho demani l'ànima.

La dona que vull m'avisarà quan l'he marrada.

M'informarà d'allò que li molesta, de qualsevol cosa si no li agrada.

La dona que jo vull tindrà la corda llarga.

Gastarà la paciència que ella esculli gastar. La que consideri que pot assumir, però, sense arribar a agafar-me mania, a odiar-me.

La dona que jo vull ja l'he tingut. Més d'un cop i més de dos.

I sempre l'he perdut, sempre l'he malbaratada.

Serà, potser, que jo no sóc l'home que vull?

Per demanar que no quedi.

El monòleg final de The Incredible Shrinking Man (1957) de Jack Arnold

2011-11-07T08:15:00.008+01:00

Un minvat Grant Williams a l'escena final del film

Estic enamorat d'aquest petit/gran film. The Incredible Shrinking Man (L'increïble home minvant, 1957) dirigida per Jack Arnold, amb guió de Richard Matheson i protagonitzada per un convincent Grant Williams forma part d'aquell reduït nombre de films de gènere de sèrie B que han transcendit abastament l'apreciació crítica a la qual aquests films acostumen a veure's confinats. L'any 2009, el National Film Registry de l'American Congress Library la va considerar "cultural i estèticament significant" i que "mereix ser conservada per sempre."

Jack Arnold (1912-1991) el director, acostumava a insuflar una sofisticació inusual a l'estètica i als guions dels films de ciència ficció que rodava. No en va, molts d'ells han esdevingut clàssics del gènere. Sobra dir que aquí va realitzar una feina magnífica, mostrant un pols dramàtic sense esquerdes; cuidant l'atmosfera vestint les imatges d'ajustats jocs de llums i ombres; exigint una banda sonora sensible; uns emplaçaments de càmera precisos (importants aquí, pel que fa a les perspectives falses) i uns efectes especials cuidadíssims, que han resistit el pas del temps amb dignitat.

Richard Matheson (1926- encara viu) el guionista, clàssic dels relats fantàstics (més tard es va responsabilitzar de Twilight Zone, la mítica sèrie televisiva de principis dels 60) ja havia treballat amb Arnold en més d'una ocasió. Aquí, ell mateix es va encarregar d'adaptar la seva pròpia novel·la.

Em ve de gust estendrem una mica més sobre Grant Williams (1931-1984), l'actor que va donar cos i ànima a Scott Carey amb una credibilitat inusual en aquest tipus de films. Williams, professional de formació clàssica, alternava els escenaris amb la pantalla. Home culte i sofisticat, també havia excel·lit com a intèrpret líric i pianista. La seva carrera cinematogràfica, però, no va obtenir gaire ressò i el seu nom no diu res a la major part d'aficionats. Ja als anys 60, va obrir una escola d'interpretació que li ocupava la major part del temps. A més de la seva tasca com a docent, va escriure tractats sobre interpretació. A partir de llavors, la seva presència al cinema va anar minvant, igual que ho fa el cos d'Scott Carey al film... No es va casar casar mai. Va morir als 53 anys, en patir la visita d'una peritonitis.

En si mateix, malgrat totes limitacions genèriques i de pressupost lògiques que aquesta mena de productes tenien, el film és excel·lent. No només això. En aquest cas, director, guionista i equips artístic i tècnic van saber convertir aquests inconvenients inicials en motius d'estímul per a la imaginació. Gràcies a tot això se'l pot considerar una obra mestra sense cap rubor. Cal recordar que hi ha altres films que viuen en un purgatori similar, mereixedors de rebre aquest qualificatiu. Val la pena obrir la ment, i acostar-se a cada un d'ells amb els ulls nets, sense prejudicis. Ja ho hem dit molts cops.

Sens dubte, The Incredible Shrinking Man ofereix emoció a través de la intriga, l'aventura. I un punt d'ingenuïtat, amb l'ús del clixé de la contaminació atòmica, també. Tot plegat se li suposa. Però aquí acaben els tòpics. Els creadors del film aconsegueixen que a l'espectador modern, acostumat a veure i llegir de tot, se li acabi la condescendència paternalista als cinc minuts. Els gags amb els quals riurà, ja cercaven aquest efecte a l'audiència dels anys 50: l'escena que el protagonista s'acosta a un telèfon que crèiem que, per una qüestió de perspectiva, es trobava en un primeríssim terme quan en realitat estava a només una passa (simplement, era enorme) etc. I prou.

L'anècdota que dóna peu a la història és molt simple:

Durant les vacances, mentre navega amb el seu bot, Scott Carey, un home normal i corrent, entra en contacte amb un núvol radioactiu. En tornar a la seva vida quotidiana, s'adona que les radiacions estan provocant que la seva mida vagi disminuint progressivament. Dia a dia, passa primer a perdre alguns centímetres, després arriba a l'alçada d'un nen, més tard a la d'un nino, cap el final la d'un insecte... fins que arriba un punt que l'home pren consciència que aquest procés no s'aturarà ja mai i accepta estoicament que algun dia assolirà l'infinitessimal...

Com tots els germans de gènere que han sabut anar més enllà de la rutina, The Incredible Shinking Man dóna alguna cosa més, impossible de definir en paraules. Es nota que els autors n'eren conscients (no "autoconscients", diferència molt menys subtil del que pugui semblar) i van tenir cura que els elements filosòfics i els aventurers, lluny de fer-se nosa, es potenciessin entre ells. La culminació dels primers la trobaríem en el monòleg final. acuseu-lo de cursi, si voleu. A mi em té captivat el cor. Us admeto que més d'una frase no desentonaria en una d'aquelles entrades de Facebook, tan New age, que de tant en tant tot usuari de bona voluntat accepta amb resignació dels seus amics més tendres. Però el seu conjunt, i més després de tot el que se li ha vist passat al protagonista al llarg del film, jo no puc evitar que els meus ulls se m'aneguin de llàgrimes. Serà que em faig vell. Que sóc deu cops més bleda que aquella bona gent que omple el món de frases acompanyades de fotografies de postes de sol o parelles amb cossos d'anunci de colònia, que es besen a la llum de la lluna... Mireu, cadascú abraça la seva pròpia decadència com pot. No em toqueu el voraviu.

Com a curiositat final, informarem que aquest famós monòleg en off no apareix a la novel·la en la qual es basa el film. Matheson afirmava que la paternitat del fragment pertocava al propi director, Jack Arnold. En qualsevol cas, a continuació teniu el text, que he mirat de traduir el millor que he sabut al català. Després teniu un enllaç per a que pugueu gaudir de l'escena, amb la versió original en anglès.

Monòleg final de The Incredible Shrinking Man

Jo seguia disminuint, fins a ser ... què? L’infinitesimal Què era jo? Un ésser humà encara? O l'home del futur? Si hi havia hagut altres esclats de radiació, altres núvols a la deriva per mars i continents, em seguirien altres éssers cap a aquest vast nou món? Tan a prop: l’infinitesimal i l'infinit. Però de sobte, jo sabia que en realitat representaven els dos extrems d'un mateix concepte. L’increïblement petit i l’increïblement gran finalment es reunien, tancant un cercle gegantí. Vaig mirar cap amunt, com si d’alguna manera m’abracés al cel. L’univers, incomptables mons del més enllà, el tapís platejat de Déu escampat en la nit. I en aquell moment, vaig saber la resposta a l’enigma de l’infinit. Fins llavors jo havia pensat en els limitats termes de la nostra pròpia dimensió humana. M’havia sentit superior davant la natura. L’existència començava i acabava segons la concepció de l’home, no segons la de la natura. Però va ser aleshores, quan vaig sentir com el meu cos minvava, que es fonia, convertint-se en no res, que les meves pors es van esvair. En el seu lloc hi va arribar l’acceptació. Tota aquella majestat immensa de la creació havia de significar alguna cosa. I llavors jo significava alguna cosa, també. Sí, més petit que la cosa més petita, jo significaria alguna cosa, també. Per Déu no hi ha cap zero. Encara existeix!

El monòleg de Peter Lorre a "M" (1931) de Fritz Lang

2011-11-01T17:57:00.008+01:00

Peter Lorre, enmig de l'escena de l'esfereïdor monòleg

Peter Lorre: de professió, home anguniós

D'origen austríac, Peter Lorre (1904-1964) ha estat un dels millors i més desaprofitats actors de la història del cinema. Posseïa una varietat de registres inacabable. Podia abordar amb igual desimboltura el drama com la comèdia, passar de registres de gran estatisme i expressions lacòniques a altres d'un histrionisme grotesc. La seva gran oportunitat li va venir quan només comptava amb 25 anys amb ni més ni menys que amb el paper de l'assassí de criatures de M (1931) l'obra mestra de Fritz Lang, i la penúltima que va rodar a Alemanya. El seu psicòpata va assolir unes cotes de patetisme i autenticitat que encara avui dia tallen l'alè i el seu monòleg considerat un clàssic que s'ha emprat com a exercici en escoles de cinema arreu del món.

Per desgràcia, mai més va tenir papers de la mateixa altura. L'actor, que arrossegava un cos que s'inflava i desinflava a cada film (tant aviat semblava una tortuga com una sargantana) i uns ulls de granota bullida, estava condemnat a representar éssers torturats o torturants. Per acabar-ho de posar fàcil, dos anys després d'aquell èxit, els nazis van arrabassar el poder. Lorre, com tants artistes alemanys o residents (el mateix Lang, per exemple), va fugir del país. Primer va pujar fins a Anglaterra, on va interpretar alguns rols secundaris interessants a les ordres d'Alfred Hitchcock. Ben aviat, però, va deixar la terra materna de Sherlock Holmes per salpar cap a Hollywood, on s'hi instal·là definitivament. Allà va tenir la oportunitat de protagonitzar una versió molt fluixa de Crim i Càstig (1935), inspirada en l'obra de Dostoievski, probablement un dels films més fluixos de Josef Von Sternberg, i el serial del detectiu japonès Mr. Moto, exòtic i com pocs, entre d'altres personatges estrafolaris.

Amb l'arribada dels anys 40, va començar a tenir una mica més de sort. Va enfilar alguns dels papers de repartiment més recordats de l'època a clàssics incontestables com a Casablanca de Michael Curtiz i The Maltese Falcon de John Huston, ambdues del 1941, al costat de Humprey Bogart, o Arsenic and Old Lace (1944), la hilarant comèdia negra de Frank Capra, amb Cary Grant. Els personatges que va interpretar en aquestes cintes van augmentar la seva fama internacional, però també el van acabar d'encasellar. Aquells éssers estranys, doctors boigs, miserables anguniosos que es bellugaven com un rèptil, li van servir de medi de subsistència fins el final dels seus dies, que van finalitzar a la factoria de l'inefable Roger Corman, al costat del seu amic Vincent Price. La seva efígie, difícil d'oblidar com poques, va sortir fins i tot els dibuixos animats de la Warner Bross, que van emprar la seva caricatura per a acompanyar a l'amic Bugs Bunny en uns quants curts.

Podríem argumentar, per no lamentar-nos tant, que algú amb un físic i una cara com aquella tampoc podria haver aspirat a gaire cosa més. Que encara gràcies. Per refutar aquesta idea, m'agradaria recordar el cas de l'anglès Charles Laughton, magnífic intèrpret d'aspecte diguem-ne original, que va protagonitzar clàssics realitzats per mestres del setè art com Wilder, Vidor, Renoir, Preminger, Hitchcock, Kubrick, etc. des que va començar gairebé el mateix any que el nostre home, fins que va morir, el 1962. Les coses van com van...

Hans Beckert acorralat

Del mut al sonor: un gran pas endavant pel que fa al so, deu passos enrere pel que fa als aspectes visuals

No hi ha cap forma d'art que hagi desenvolupat el seu llenguatge tan de presa com el cinema. En només 35 anys, des dels primers films d'Edison i els germans Lumière fins les últimes grans obres mestres de finals dels anys 20, el canvi equivaldria al que existeix entre les pintures rupestres i Vermeer de Delft per una banda i fins Kandinski per una altra: l'experimentació més radical ja es va esgotar tota pels voltants de 1929, no ho oblidem. El mateix Fritz Lang va jugar un paper important per donar ales al nou art. No ens estendrem sobre aquest tema que donaria per a tot un altre article. Només voldria deixar constància que l'arribada del sonor va encotillar enormement les possibilitats d'aquell llenguatge visual just quan havia arribat al cim.

El daltabaix que es va produir en els anys de transició (1929-1930) va suposar el final de tota una manera de realitzar cinema que havia assolit la màxima puresa i perfecció tècnica (el cinema mut) i el naixement d'una de nova (el cinema sonor). Cal recordar, però, que precisament en aquell període d'incertesa es van intentar alguns dels experiments més interessants pel que fa a l'ús del so i la imatge. De nou, tot tornava a estar per inventar. Els defensors de la puresa del gran moment del cinema mut hem d'admetre, també, que ben aviat es va trobar el camí adequat i els directors més perspicaços van saber adaptar la mobilitat de càmera i narrativa estrictament cinematogràfica existents abans de l'eclosió del so a les noves possibilitats que aquest oferia. Fritz Lang, en aquest sentit, va tornar a destacar com a personatge clau.

Metropolis (1927) havia estat una pel·lícula enorme. Massa i tot. Amb aquell film, Lang i la seva dona, la guionista Thea Von Harbou, van sobrepassar tots els límits d'espectacularitat i deliri pel que fa a la cinematografia alemanya. Els seus seguents films (Spione (1928) Der Frau im Mond (1929)), malgrat que en molts sentits potser milloren aquella obra mítica, que sembla volar més enllà del bé i del mal, no van superar el seu estatus en cap sentit. La última, rodada en plena transformació del mut al sonor, fins i tot va fregar el fracàs econòmic. Davant això, Lang es va veure obligat a pensar molt la seva primera jugada "sonora". I va fer bé.

El 1931, la càmera ja s'havia alliberat del tot de l'encorsetament al que de sobte havia estat sotmesa per culpa dels temibles micròfons. Durant el període que va del 1929 a començaments de 1930, aquells estris captaven el més mínim so: per evitar que el brogit de les càmeres eclipsés els diàlegs, les van haver de tancar dins unes cabines i filmar-ho tot a través d'un vidre. Això suposava un pas enrere visual terrible, que obligava als directors a recórrer a un estil narratiu com el que s'emprava vint anys abans. Per a un creador eminentment visual com Lang, això representava un crim estètic imperdonable, un retorn a les cavernes. Com hem dit, però, pel 1931 totes aquelles dificultats ja s'havien superat gairebé del tot i la càmera ja podia (si calia) tornar a volar com abans. Amb M, el director del monòcul i Frau Von Harbou, van crear una de les obres que marcarien una direcció autènticament cinematogràfica amb la nova tècnica sonora.

L'assasí davant la seva pròpia imatge

M, un punt i a part dins la història del cinema

Obsessionat com sempre per arribar a aprofundir en les contradiccions de la condició humana, Lang va idear, juntament amb la seva dona, la següent història:

La ciutat de Düsseldorf viu atemorida per la presencia d'un misteriós assassí de criatures. Cada cop que es produeix una d'aquestes atrocitats, la policia realitza batudes massives pels baixos fons. El "sindicat" de lladres i criminals de tota mena, farts del sabotatge constant que aquestes batudes suposen per als seus negocis i, davant la incapacitat de la policia per atrapar el psicòpata, decideix cercar-lo i eliminar-lo pel seu compte. Al final, l'encerclen, l'atrapen i l'arrosseguen a les clavegueres, a la força. Allà l'espera una nodrida representació dels malfactors de la ciutat, amb el més notori de tots al davant, fent el paper de jutge, disposats a jutjar-lo com si es tractés d'una cort...

El film va suposar un triomf estètic i comercial complet. Molt més modest que Metropolis, tant en el seu plantejament com en les seves pretensions (aquell respirava per tot arreu la voluntat de voler ser, al preu que fos la pel·lícula més gran de tota la història del cinema, amb una autoconsciència que pot arribar a resultar enutjosa). Alguna cosa deuria de tenir quan, sempre que se li preguntava, Lang sempre responia que, de totes les que havia rodat, aquesta era la seva obra favorita.

He enllaçat el clip de la primera part de l'escena final. La podeu (heu de!) visionar aquí baix. Els diàlegs de la banda sonora es troben en l'original, en alemany, subtitulats en anglès. A sota he traduït al català l'estremidor monòleg de Peter Lorre, directament dels subtítols. Em sap greu, però el meu alemany es limita a saber que diuen les lletres dels temes de Kraftwerk.

Una de les víctimes innocents, en el moment que se li presenta un senyor que li regala un globus. Al fons, un cartell públic que avisa del perill i la recerca i captura del monstre.

El text del monòleg, escrit per Thea Von Harbou i Fritz Lang i interpretat per Peter Lorre

Què en sabeu vosaltres d’això? Qui sou vosaltres, a més? Qui sou? Criminals? Esteu orgullosos de vosaltres mateixos? Orgullosos de trencar caixes fortes, de fer trampes a les cartes? Robar coses que no són vostres. No us caldria fer tot això si haguéssiu tingut una bona educació o si tinguéssiu una feina honrada. Si no fóssiu un grapat de ganduls mal parits!

Però jo… jo no em puc ajudar a mi mateix! No tinc cap control sobre això! Aquesta cosa dolenta dins meu, el foc, les veus, el turment… estan aquí tota l’estona, manant-me a sortir al carrer, seguint-me, en silenci, però la puc sentir com hi és. Es tracta de mi, perseguint-me a mi mateix. Jo vull escapar, escapar de mi mateix. Però és impossible. No puc escapar. Haig d’obeir. Haig de recórrer carrers inacabables. Vull escapar, fugir. I tota l’estona em persegueixen fantasmes. Fantasmes de les mares. I tots aquelles criatures. Mai em deixen tranquil. Són allí, sempre allí. Sempre, excepte quan ho faig. Quan jo… llavors no puc recordar res…

I més tard veig aquells cartells I llegeixo el que he fet. Ho he fet jo tot allò? Però no puc recordar res. Però qui em creuria? Qui pot entendre el que suposa ser jo? Com em sento forçat a actuar… Com ho he de fer… Fes-ho! Jo no vull… Fes-ho! No vull, però fes-ho! I llavors una veu crida… No puc suportar sentir-la! No ho puc suportar! No ho puc suportar!...

Beckert esgarrifat en descobrir que algú li ha estampat la M de Mord (assassí) amb un guix a l'esquena de l'abric

I aquí teniu la primera part de l'escena, que acaba amb el diàleg que he transcrit més amunt. Espero que us agradi i en traieu un bon partit. Gràcies!

S'ha mort la meva marquesa

2011-10-25T09:26:00.010+02:00

Ella, quan era viva, i abans que la transplantés a un test més gran

Heu vist The Private Life of Sherlock Holmes (1969), l'exquisida visió que Billy Wilder va fer del famós detectiu ideat per Sir Arthur Conan Doyle? Adoro aquest film. Les reiterades visites que vaig fer als cinemes Verdi, on la reposaven, em van salvar l'ensorrament anímic que patia en aquella tardor del 1989. No ve al cas això ara...

Hi ha una escena que resumeix a la perfecció el sistema de treball de l'investigador. Coincideix punt per punt amb el meu. Passa just al començament, quan el protagonista arriba a casa seva, acompanyat del Doctor Watson. Quan entra al despatx es troba amb la desagradable sorpresa que Mrs Hudson, la seva ama, ha tret la pols del galimaties de papers que té damunt la taula. Holmes s'enfurisma:

HOLMES: (molt enfadat) Mrs. Hudson!

Mrs. Hudson entra de pressa a l'habitació

MRS: HUDSON: Sí? Què passa? Què he fet jo ara?

HOLMES: (sever) Hi ha una cosa que ha desaparegut de la meva taula de despatx.

MRS HUDSON: Desaparegut?

HOLMES: Una cosa crucial. Vostè ha estat netejant en contra de les meves explicites ordres.

MRS HUDSON: Oh, li puc assegurar que no he tocat res.

HOLMES: La pols, Mrs Hudson! És una part essencial del meu sistema de treball. Pel seu gruix puc datar qualsevol document immediatament.

MRS HUDSON: Hi havia parts en que la pols era així de gruixuda (ho demostra amb el seus índex i polze)

HOLMES: (deduint per a si mateix) Això voldria dir març, 1883.

Fa poc, però, el meu orgullós desordre va assassinar una tassa de te que per a mi tenia un important valor sentimental. La taula on treballo es trobava, com sempre, en un estat de perfecte caos, amb la classificació de pols en ordre, com la del Sherlock del film de Wilder, abans que se l'emportés el plomall de Mrs. Hudson. Aquell dia, em calia espai per inquibir-hi un llibrot que havia de consultar, al costat de l'ordinador. Vaig enretirar tot el munt de paperassa i llibres acumulats amb els palmells de les mans, com un escarabat piloter que empeny la seva esfèrica càrrega. No em vaig adonar que a l'altra extrem de la taula hi havia l'estimada tassa. La massa de documentació útil i inútil la van anar arrecerant cap a la vora que la separava del buit fins que va perdre peu, va caure i es va esmicolar. Com em vaig arribar a maleir!

Quan un objecte que ens recorda algú estimat es trenca, el record i l'amor per aquella persona no minva, necessàriament. La seva mort no augmenta, la remembrança no s'esborra, encara que per uns moments ens ho sembli. Potser que sentim una sobtada decepció cap a nosaltres mateixos, cap a la nostra tasca de marmessors de la seva memòria. Potser ens la mereixem aquesta desencant. O potser no. En el cas de la tassa, sí, vaig cometre un error imperdonable: què hi feia allà, oblidada, a l'altra banda del meu cafarnaüm documental? Si la cosa tenia tant de valor no m'hauria d'haver permès deixar-la allà, enmig. Un cop engolit el te de rigor, l'hauria d'haver dut cap a la cuina, rentar-la i posar-la en un lloc segur. No ho vaig fer. Doncs, apa maco! a acceptar les conseqüències.

En un món, en una vida, en els quals tothom --nosaltres inclosos-- no para de patir pèrdues veritablement dures, lamentar-se per la mort dels objectes pot semblar, per comparació, una frivolitat, un insult. Que no se'm malentengui. No estic parlant de mers objectes sinó de símbols. Digueu-me antiquat --o fetitxista--, però per mi els símbols són importants.

Fa un temps em van regalar una marquesa, una planta. Fins llavors, jo desconeixia que existís aquest vegetal de nom tan aristocràtic. No sóc un expert en el tema. Des d'aquell moment, he mirat de cuidar-la tant com he pogut: l'he canviat a un test més gran, hi he afegit més terra, l'he regat, l'he tret a la terrassa quan calia, l'he protegit de la llum del sol... Me' l'he estimat aquesta planta, com m'estimo qui me la va regalar. Aquesta nit, però, ha mort, per accident.

Anit, abans d'anar a dormir, em vaig deixar la porta que dóna a la terrassa una mica oberta. Just entre l'escletxa i la marquesa hi havia el carret d'anar a comprar. Un cop de vent l'ha fet caure. La marquesa no ha suportat el pes. Aquest matí, en llevar-me, he descobert la tragèdia. L'he compartit com si es tractés d'una defunció i he rebut condols i conyes --benvingudes sempre siguin-- a parts iguals. M'han aconsellat de tallar les fulles. Qui sap si encara hi ha alguna possibilitat de ressucitar-la. Evidentment, ho he provat, però, ara per ara, em sento completament imbuït de l'esperit de Sant Tomàs. Ho sento. Quan ho vegi m'ho creuré.

Ja ho sé que no deixem de parlar d'una planta. Que no n'hi hauria d'haver per tant: cada dia mengem enciams. Aquest "enciam", però, tenia un valor afegit per a mi. Entre la tassa, un vestit blanc amb una espiral, avui la marquesa... últimament no paren de morir-se'm coses que tenen sentit o em pensava que en tenien. Sort que també en neixen de noves. I moltes altres semblen mantenir el seu estatus d'aparent immortalitat. Aquest està sent un bon any pel que fa a nous i bons amics...

Perdona'm, marquesa. No he estat un bon jardiner. I ja que m'he desfermat li acabaré dedicant un haiku. Si us sembla cursi o exagerat us foteu.

Adéu, marquesa.

Al subtil cel de les plantes

seràs la reina.

Ets un cabró (una confessió iniciàtica)

2011-10-19T12:40:00.011+02:00

Quan tenia sis anys estava convençut que la paraula cabró donava tant de poder a qui la pronunciava com el que tenien els nens de The Village of the Damned, el terrorífic film que Wolf Rilla va rodar el 1960

(Entrada dedicada a en Miquel Cartró Boada i en Josep mestre Rovira, dos homes excepcionals, els meus amics de més llarg recorregut i que, molt probablement, el dia que va passar l'anècdota que més endavant explico, van ser víctimes de la meva heterodoxa salutació.)

cabró m. 1 Boc. m. 2 1 Marit que consent l'adulteri de la muller. 2 2 m. i f [fem. cabrona] POP. Persona que fa males jugades.

(Entrada corresponent al Diccionari de la llengua catalana de l'IEC)

cabró Boc, cabrot. // Banyut, cornut, consentit, cuguç, enganyat.

(Entrada corresponent al Diccionari de sinònims i antònims d'S. Pey Estany (Teide))

Des que naixem no parem d'aprendre: primer paraules noves, després que volen dir i, més tard com usar-les. Aquest procés no s'atura fins la nostra mort, excepte que no patim alguna malaltia que ens ho impedeixi. Mentre vivim, no parem d'incloure —i oblidar— nous mots al nostre vocabulari. Qui aprèn més d'una llengua incrementa aquesta activitat d'una manera exponencial.

En la major part dels casos, ens resulta impossible recordar quan i com vam descobrir cert mot, quan i com vam entendre el seu significat i quan i com el vam emprar per primer cop. No obstant, hi ha un nombre indefinit d'altres dels quals sí que tenim constància a la memòria de tot aquest procés. Avui us parlaré d'un mot del qual recordo perfectament quan i com el vaig sentir, emprar i, temps després, saber-ne el sentit, per primer cop —observeu que aquí el procés va patir una lleugera alteració. Estic parlant del mot cabró.

Vistes en el seu conjunt, no crec que cap paraula sigui millor que qualsevol altre: totes tenen el seu moment de glòria; aquell lloc, aquella frase, a on cap altra les podria superar. N'hi ha amb unes possibilitats reduidíssimes i altres que serveixen per a tot; les que oblidem injustament i les que no parem de fer-ne ús i abús. Cabró, en aquest sentit, no crec que sigui ni bona ni dolenta. Amb tot, forma part del club de les que, pels seus atractius variats, s'ha sobre-explotat fins el punt d'acabar suposant una amenaça per a l'equilibri de l'ecosistema del vocabulari català.

Els seus detractors li critiquen que alguns dels seus usos més populars no passen d'un mer calc del castellà, que indueix a la peresa mental, que per culpa de cabró hi ha molta gent que pensa que ja no val la pena explorar i conèixer altres paraules molt més genuïnes i igualment contundents, etc. No dubto que aquestes crítiques tenen una base sòlida. Crec que sembla obvi que l'efecte que produeix en paraules de sentit similar (i tinguem en compte que a l'entrada del diccionari de sinònims estalvia entrar a posar exemples de l'accepció2 2 del de l'IEC, per a la qual en català tindríem una botifarra inacabable) resulta devastador. Cabró acaba fent el paper que l'acordió diatònic va tenir pels tombants del segle XX per tot el sud d'Europa (1). A cabró, però, se li ha de reconèixer, com a aquell, una potència, una flexibilitat i una capacitat de moure els fonaments d'una casa difícilment superable.

I ja, sense més preàmbuls, passo a explicar com vaig perdre la meva virginitat verbal respecte a aquest bonic mot.

Ets un cabró

—En Tal és un cabró... —va comentar el senyor Qual a mon pare.

Recordo que jo tenia sis anys. Estava jugant al costat dels dos homes. En oir aquella paraula, les meves orelles van sentir una excitació similar a la que tindria un radar que detectés vida extraterrestre. La resta de la conversa la he oblidat del tot. Tampoc sé qui era aquell senyor, ni el nom de l'afortunat a qui s'obsequiava amb aquella arracada. Tinc el vague record de la imatge de mon pare assentint, això sí. Per la consternació d'aquest i per la vehemència de l'altre ja em vaig fer una primera idea que allò de "ser un cabró" no podia significar res de gaire bo. La meva deducció anava per bon camí, com tothom hauria de saber, però va restar incompleta fins força temps més tard: a aquella edat encara no corria cap el diccionari a la mínima que tenia un dubte.

Cabró... se m'afigurava tan bonica, sonava tan bé, omplia d'una manera tan ecumènica la bòveda del paladar que segur que era pecat pronunciar-la. Tenia tot l'aire de paraulota, com puta, hòstia, merda i altres que per aquella època tenia classificades com a a tals, però a les quals mai havia gosat ni acostar-m'hi. Llavors em limitava a repartir unes eufèmiques "ostres!" a tort i a dret, perfectament conscient de la paraula lletja que substituïa, tot i que no tenia ni idea que volia dir, tampoc. Quan me'n vaig assabentar vaig exclamar: "i això és una paraulota?" —poc després vaig descobrir l'"òndia!" a Han robat el marsupilami, la versió catalana del còmic de la sèrie Spirou, del gran Franquin, que em va semblar molt més forta que els meus "ostres!", a les quals vaig decidir continuar oferint la meva fidelitat... Però em desvio del cabró.

Com a nen, cultivava l'ultraconservadurisme habitual dels de la meva edat: les normes no es poden saltar de cap manera! No s'han de dir paraulotes. Cada paraulota representa un clau que se li clava a Crist a la creu. Verge Santíssima! jo no era pas tan cruel! La fascinació que cabró exercia sobre mi, ai! doblegava la meva voluntat. La imaginació no em parava de buscar excuses plausibles per minimitzar l'impacte de les estocades que li clavaria a aquell pobre homenet que la passava tan negra sota l'INRI. Vaig concloure que si escollia un bon lloc i un bon moment, que si la pronunciava en veu baixa, potser els angelets no em sentirien i el meu martell passaria de llarg dels claus fatídics...

Setembre de 1969. A Franco encara li quedaven sis anys de legislatura, l'estiu s'esborronava i les classes d'un nou curs estaven a punt de començar. Jo anava a patir un canvi de col·legi certament complicat. Per raons que ara no venen al cas, havia de deixar Sitges i continuar la meva instrucció d'amor a la pàtria espanyola a Vilafranca del Penedès. Nou poble. Nou centre. Nous mestres. Nous companys... nou de tot! La sola idea m'esgarrifava. Hi havia, però, un avantatge important: Si tot era nou volia dir que ningú em coneixia. D'aquesta situació inèdita, el meu cervellet de Sherlock Holmes equivocadíssim va treure la conclusió que a ningú l'importaria el que fes, per molt bèstia que fos el que se'm passés pel cap. En el meu deliri, la comparava a la d'aquell que s'allunya del seu poble, a on tots els coneixen, per comportar-se d'una manera totalment diferent a l'habitual sense por a rebre crítiques, ni a a causar cap mal irremeiable al seu entorn quotidià. Vaja, que si em dedicava a repartir uns quants cabrons entre la població vilafranquina el resultat mai esdevindria tan pecaminós que si ho fes entre la sitgetana. Una deducció genial, com podeu imaginar...

Sempre he estat una persona, d'entrada, tímida. Després, mica a mica, quan vaig coneixent el terreny, ja em deixo anar. Això, gràcies a l'experiència de la vida que et va demostrant que tampoc n'hi ha per tant, ara ho tinc cada cop més superat. Llavors, però, representava un problema dels grossos. Imagineu-vos la quasi paràlisi física i mental que em retenia clavat al terra enmig d'aquell grup de nens nous de trinca, que esperaven que obrissin l'aula, al pati. Cap amic, cap conegut, cap cara mínimament familiar en la que recolzar-me. Els mirava a tots, un a un. Com més aprofundia en la meva anàlisi visual més em convencia d'una primera constatació: els nens vilafranquins eren molt més lleigs que els sitgetans. Una segona conclusió em va arribar per via olfactiva: les mares dels nens vilafranquins submergeixen els seus fills en una quantitat molt més notable de colònia que les mares sitgetanes. 1 a 1, doncs: nosaltres som més guapos, però ells fan més bona olor...

L'empat em desconcertava. Feia una bona estona que em mantenia en un racó, immòbil, sospesant els pros i els contres del meu pla; si calia deixar-ho córrer, definitivament o, per contra, no perdre més temps i atacar. Al final, en comprovar que els nens d'aquell planeta parlaven la mateixa llengua que els del nostre —amb un accent que a les meves orelles em sonava una mica com si tots ells estiguessin borratxos, això cal no oblidar-ho— em vaig llençar al camp de batalla, amb el pit descobert.

—Ets un cabró... —vaig etzibar a la primera víctima, en un to monocord, baix, però audible, sense que em tremolés la veu; amb una actitud altiva, d'absolut menyspreu envers la seva petitesa plebea. El nen que va rebre aquella imprevista opinió sobre la seva persona es va quedar petrificat. Recordo una mirada d'estupor absolut, de gairebé pànic, com si davant seu se li hagués plantat un monstre d'un altre món. Fantàstic! La paraula cabró tenia el poder màgic que jo li havia suposat. No m'equivocava! Quin èxit! Aquella pobra tòtila vilafranquina no havia sabut que dir ni fer. De sobte, tot jo em sentia protegit per una armadura indestructible. Sant Cabró em donava poders d'alienígena invasor de la terra.

A partir d'aquest primer èxit, ja no em podia aturar. Em sentia curull de l'excitació que embriaga els qui se saben invencibles. Un cop fregit el primer terrícola amb la meva pistola lassar verbal ja res m'aturaria. La meva conquesta havia de continuar fins que no quedés cap indígena dempeus. Calia, però, no deixar-se dominar per l'excitació fins el punt de perdre els estreps i espatllar la festa per una gestualitat massa apassionada, per una excés de sobreactuació. I així va ser com m'anava apropant, un a un, a tots els meus futurs companys de classe, amb la mateixa fredor i elegància cruel dels nens extraterrestres de The Village of the Damned i, sense pietat, els escometia amb la mateixa mena d'atac.

—Ets un cabró.

Els efectes dels meus atacs, encadenats sense presses, però sense aturar el ritme, repetien el triomf del primer. Enrere deixava un rastre de branquillons vilafranquins mineralitzats. Potser des de fora podria semblar que, per obtenir popularitat entre els nous companys, no hi pot haver idea més absurda que procedir d'aquella manera. En aquell moment, en que em trobava imbuït de cabroneria, aquest supòsit ni se'm passava pel cap i continuava amb el meu repartiment de sacraments...

—Ets un cabró...

Aquell últim nen, que em treia un cap sencer i que sota la bata amagava uns músculs tibats com els d'un doberman, em va regalar una lliçó d'or. Gràcies a la seva reacció vaig aprendre que, malgrat que dins la humanitat el caràcter oví destaca sobre qualsevol altre, de tant en tant et pots trobar un llop. Que el llop no es tracta precisament de tu. Que si li trepitges la cua les conseqüències que pugui arribar a experimentar la teva persona es troben lluny de ser plaents. I, last but not least, si no t'has mostrat amable amb les ovelletes que t'envolten, aquestes et soprendran amb una aliança contra natura amb el rei dels depredadors. Fins i tot podria ser que et mostressin una ferotgia impossible de preveure a través de la mesella reacció que t'havien mostrat abans.

No cal que entri en els detalls escabrosos del moment, ni en les conseqüències que va tenir el fet en l'amabilitat que em van mostrar els meus companys a partir de llavors. La cosa em va quedar clara. I, pel que feia a la resta de curs, vaig decidir que la paraula cabró resés en stand-by. Com a mínim fins que les meves proporcions físiques assolissin una volumetria més competitiva.

(1) L'acordió diatònic va suposar la decadència i pràctica desaparició d'un munt d'instruments tradicionals al sud d'Europa. De sobte es presentava un instrument, molt portàtil, que podia fer ballar ell sol tota una plaça per festa major. Ja no calien orquestres. Avui dia hi ha certamens i trobades (la d'Arsèguel la més famosa a les nostres contrades) d'aquest bonic instrument i actualment no suposa cap perill per a les altres tradicions. De tota manera, això no s'ha produït per obra de l'atzar, sinó perquè a totes les zones de l'àrea mediterrània fa ben bé 50 anys que hi ha aparegut gent molt compromesa amb les seves arrels que ha lluitat per recuperar els instruments musicals antics i, en més d'un cas, ressucitar-los.

L'inhumà

2011-10-18T08:27:00.010+02:00

Londres, en una sorprenent pel·lícula muda en color de 1927 (molta gent ignora que abans es va inventar el cinema en color que parlat)

L'inhumà

A l’Ernest la música no li deia res, però dedicava dues hores diàries a perfeccionar-se amb el vell piano que tenia al seu apartament de Hereford Road. Després d’estudiar vuit anys

—

sis a Barcelona, els altres ja a Londres, on va venir amb els seus pares quan en tenia tretze

—,

aquell noi de Gelida podia interpretar les peces més complexes de

Chopin o Rachmaninoff. Com un professional. Pocs cops fallava una nota i quan ho feia es lamentava. Lleugerament, però: mai es lamentava ni alegrava gaire per res. M’agradava sentir-lo mentre practicava, com m’agradava tot el que feia. Pel seu estil de tocar, ai, confesso que no m’hi hauria enamorat mai. Tot i que hi entenc poc, suposo que devia de tenir una tècnica prou bona. La seva manca de sentiment, de sensibilitat, però, em refredaven. I això que el gros del seu entrenament consistia en repassar compositors molt romàntics. Empallegosos, fins i tot. L’Ernest els interpretava com calia. Tècnicament com calia. Prenia el romanticisme daquelles partitures amb unes pinces invisibles i el decorticava amb un anàlisi implacable fins que descobria els trucs que s’amagaven dins la seva lampisteria. Un cop determinades les causes que provocaven certes reaccions biològiques entre l'audiència, mirava de reproduir-ne els efectes. Actuava com un detectiu que estudia les proves d’un crim. Allà on calia una cascada emocionada, ell s’hi encascava; a on variar la dinàmica, passar del pianíssimo al forte, ell pitjava, ara la tecla suau, ara la violenta. Arribava a entendre el romanticisme sense viure’l. Les seves execucions no comportaven mai cap implicació emocional. Consistien en exactament això: execucions. I així, com un botxí que talla colls, sense sentir cap mena de llàstima ni acritud pels decapitats, executava. Això es notava i ell ho sabia —les dues coses: que no s’implicava i que es notava. Tant li feia, però. Ja he dit que la música no li deia res per si mateixa. Per a ell suposava, simplement, un medi per millorar-se, una sort de gimnàstica mental i física. I prou. Els seus dits esterilitzaven les notes que extreien de les tecles amb l'eficàcia d'un quiròfan de sons. Paraves l'orella i reconeixies uns colors, unes olors, uns sabors. Els reconeixies, però no els senties. Quedaven a l’altra banda del vidre d’un aparador rere el qual s'hi venien succedanis de productes reals. I així com amb la música li passava amb la resta de coses que pensava, feia o, suposadament, sentia. Fins i tot amb l’amor...

L’Ernest no sabia estimar ni odiar. No per por, sinó perquè no sabia com es feia això. I a més no podria entendre perquè li hauria servit. L’Ernest només se sabia protegir. Cert que la seva protecció es movia més per racionalitat que per covardia: tant per exercir de covard com de valent primer cal fer-ho d’humà. I això a ell no se li podia demanar. Hauria estat una crueltat. Els conceptes covardia i valentia no volien dir res, no li deien res. Els havia analitzat per entendre perquè els que l’envoltaven es comportaven de segons quines maneres, per no incomodar-los gaire amb el seu distanciament natural. I, tot i així, per molt que es preparés, no podia evitar que algun cop la seva excessiva educació l'allunyés de la gent. El tema no li treia la son, tampoc.

Mai suava. El seu cos desprenia una deliciosa flaire a net. La seva ànima, però, romania inodora. L’Ernest no feia olor. No sentia. No s’emocionava per res. No es molestava ni molestava. L’Ernest ha estat, de fet, la persona més inhumana que he conegut mai.

M’importa molt que aquest punt s’entengui bé: no dic dolenta, sinó inhumana. L’Ernest era, per tant, inhumà.

L'Ernest era inhumà com ho podria ser una rentadora. Pràctic, polit, bonic. Però inhumà. I aquesta va ser una de les coses que van fer que m'enamorés perdudament d’ell.

No descobreixo res si em presento com una dona apassionada. En aquest sentit compleixo amb tots els tòpics que els londinencs n'esperen d'una espanyolassa

de cabells i ulls negres com jo

—

fa temps que m'he cansat d'explicar que vol dir ser catalana, i més després d'ensopegar amb tants botiflers importats, encantats de sabotejar-me, avergonyint-se dels nostres origens com si fóssim uns empestats.

Els meus detractors em titllen d'enamoradissa. Odio aquesta paraula. Porto més bé que se m’acusi d’obsessiva. Sí, obsessiva sí. No ho puc negar. Molts homes s’han allunyat de mi per causa d'això. Les meves obsessions han tret el millor i el pitjor de mi. M’han portat a llençar-me a les aventures més excitants, a cometre les barbaritats que m’han omplert el cor d’un pou de culpabilitats que em tortura.

A mi m'atrauen els extrems. Si parleu d’una dona de termes mitjos, de grisos, no esteu parlant de mi. jo ho vull tot al límit. Si no pot ser d’una manera, que ho sigui de la contrària. No em diuen res les olors subtils. Per una banda vaig darrere les sentors penetrants, que maregen; de sentir-me amarada per tot arreu; que les coses, que les persones exsudin essència, que sacsegin l’aire com una coctelera de perfums, que deixin un rastre tan dens que el vent es pugui mastegar i és així com vaig ensumant pels racons com una gossa en zel, sense cap mena de pudor. Per una altra banda, però, m’excita la manca absoluta d’olor. I això potser encara més que el que deia abans. Res em fa perdre tant el cap com trobar-me dins el buit odorífer, asèptic, i sentir-me totalment perduda. No saber on dirigir el meu musell! L'erotisme de l'ocultació... No conec res més excitant que aquesta redundància lasciva.

Com no m’havia de tornar boja aquell home? I no pas per redimir-lo! A mi m’anava que fos justament així! M’anava i alhora sabia que em podria destruir. Si no anava en compte em podria xuclar tota l'energia. Segur que un psiquiatra m'hauria advertit que l’Ernest podria acabar convertint-se en un vampir, ni que fos involuntàriament, i m'aconsellaria que el deixés. Per tant, res d'anar a cap consulta.

L’Ernest era increïblement bell. O a mi m’ho semblava. Quan el vaig conèixer ja tenia molta experiència amb les dones. Al començament, no me’l creia quan em deia que no dedicava cap esforç per seduir-les, que la sola idea li feia mandra. Després vaig descobrir que tenia raó. No malbaratava ni un segon de vida en aquesta direcció. Tant ell com jo, però, mentiríem si no admetéssim les seves dots de seductor natural. Li agradava molt --tot el que en seu cas podria significar ajuntar els mots "agradava" i "molt"-- el sexe. Com a mi. Tenia molt bones idees. Mai he sabut d’on les treia. Però les tenia. A mi m’encantava mirar les revistes pornogràfiques pensades per als homes. En aquella època costava molt més de trobar aquesta mena de material. Una dona, a més, ho tenia complicat per comprar-lo sense que no la miressin com si patissis alguna mena d'infecció tropical.

Un dia em va regalar un poema preciós. No semblava que l'hagués escrit ell.

—Digues la veritat: d’on l’has copiat?

—No penso insistir per convèncer-te que l’he fet jo sol.

—Doncs no ho entenc... D’on t’ha sortit tot aquest apassionament, aquestes imatges tan belles?

—Com sempre, ja ho saps: he fet una ullada general a les formes poètiques, he escollit les que quadraven amb el que volia i he aplicat les regles. Pel següent pas he seguit el procediment habitual: recorro a l’empatia molt més que la imaginació. Com que t'he analitzat molt, et conec molt. Llavors, em poso en el teu lloc. Imagino el que m’agradaria sentir si fos tu i m’escrivissin un poema d’amor. A resultes d’això, te l’escric. No hi ha més secrets...

—Si, és clar. M’ho hauria d’haver pensat... I amb el sexe? Fas el mateix amb el sexe? Observes, analitzes, memoritzes i després incorporess els coneixements apresos d’una forma pràctica?

—No, amb el sexe la cosa funciona d’una altra manera. El sexe la considero una cosa molt seriosa i no puc fer el mateix. No en puc parlar gaire, però. Seria contraproduent.

—Aaaah...

Sempre em sorprenia, en positiu. Ni ell ni jo entràvem en cap categoria humana gaire normal, imagino. A més, els dos el detestàvem aquell mot: normal! Què vol dir normal? Amb l'Ernest quedava descartat que mai ens retraguéssim res l'un a l'altre amb cap frase que comencés dient: "A tu et sembla normal que...?" Per afegitó, compartíem una certa consistència en les nostres accions i acceptàvem les conseqüències de ser com érem. Quin descans!

Ens enteníem. Jo a ell no sé si arribava a agradar-li tant com ell a mi. Al seu nivell, suposo que sí. I a més, mai ens barallàvem. Per mi cada cop estava més clar que estaríem junts tota la vida. Enamoradíssims. Almenys jo. Ell, a la seva manera inhumana, tan agradable, suposo que també.

I Londres era tan bonic i tan hostil llavors... No es podia demanar més a la vida.

L'Ictineu 3, el primer submarí científic català és a punt de ser una realitat. Col·laborem-hi tots!

2011-10-11T08:45:00.018+02:00

Els grans Pere Forés i Carme Parareda a bord del flamant Ictineu 3, al qual li falta molt poc (i 200.000€!) per ser una realitat

El projecte de l'Ictineu 3, el primer submarí científic català, està a punt de fer-se realitat, però per culpa de la crisi, perilla. Conec els seus principals promotors, en Pere Forés i la Carme Parareda, autèntics pioners del segle XXI (no hi ha cap submarí al món com l'ICTINEU 3!), i us puc assegurar que són una gent fantàstica, honesta i amb el mateix talent, romanticisme i amor pel que fan que va moure el gran Narcís Monturiol en els seus projectes.

El gran inventor va construir dos submarins (els primers de la història!) que van demostrar el seu perfecte funcionament en un gran nombre d'immersions, la primera de les quals es va realitzar el 1859, fa ara 152 anys. La societat ignorant de l'època (hi ha alguna època on ho sigui menys, però? ehem...) i la manca de suport polític no van permetre que anés més enllà i tan el projecte com qui va deixar-hi la vida per ell van tenir un final trisíssim, indigne d'un home de la seva enorme vàlua humana i científica. No deixem que torni a succeir el mateix que li va passar al nostre gran pioner!

Tot seguit teniu la nota que m'han passat el mateixos creadors d'aquest somni tecnològic i, més a baix, enllaços per obtenir més informació i per poder-hi col·laborar. Ajudem a acabar el submarí! Ara mateix s'engega una campanya popular. Col·laborem-hi! La situació és desesperada!

NOTA DE PREMSA

Benvolguts,

El submarí científic ICTINEU 3 és a punt de ser una realitat. Està previst posar-lo a l'aigua per començar a fer immersions a principis de 2012.

La construcció de l'ICTINEU 3 arriba al final, però quan falten només uns pocs mesos per acabar-lo, la manca de finançament fa perillar el projecte. Per això l'empresa ICTINEU SUBMARINS SL engega una campanya de subscripció popular o crowd-funding adreçada a particulars, empreses i entitats, per aconseguir els 200.000 € imprescindibles per poder posar el submarí a l'aigua. L'empresa fa una crida a la col·laboració i a la difusió d'aquesta campanya, i compta, com sempre, amb els suport de la societat civil i del país.

L'empresa ofereix als col·laboradors o mecenes la oportunitat de posar el seu nom al carenat del submarí. Tothom hi pot participar, els particulars poden posar el seu nom al carenat per 50 €, i les empreses i entitats poden triar entre diferents opcions per fer visible el seu nom o logotip i aprofitar el ressò mediàtic del projecte. També hi ha la opció d'apadrinar un dels instruments o equips que ha de portar a bord el submarí. A part de la visibilitat i satisfacció personal, les contraprestacions que s'ofereixen com a agraïment van des d'una visita al taller de l'ICTINEU 3 per poder veure'n la construcció, fins a samarretes, llibres o fins i tot immersions. L'organització espera poder oferir més sorpreses i fer que tothom estigui satisfet amb la seva col·laboració.

Es necessiten:

4.000 persones que posin el seu nom al carenat per 50€.

o bé

200 empreses o entitats que posin el seu nom al carenat per 1.000€.

o bé

20 empreses o entitats que posin el seu logotip al carenat per

10.000€

Es pot trobar tota la informació sobre el projecte i fer l'aportació on-line al web www.ictineu.net

A continuació teniu uns enllaços que us poden ser útils per informar-vos:

Nota de premsa apareguda a EL Punt/Avui:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/462114-submari-catala-busca-padrins.html

Per poder-hi col·laborar. Cliqueu damunt el cartell que   posa Campanya de subscripció popular per acabar l'Ictineu 3:

http://www.ictineu.net/empresa/index.php?m=1

Gràcies pel vostre ajut!

Un article d'Àlex Gutiérrez al diari Ara sobre la portada de La melancolia dels oficials de Joan-Daniel Bezsonoff

2011-10-06T12:08:00.008+02:00

Article d'Àlex Gutiérrez aparegut al diari Ara del 5 d'octubre sobre la portada que vaig realitzar per a La melancolia dels oficials de Joan-Daniel Bezsonoff. Ha estat una agradabilísima sorpresa.

Agraeixo molt al senyor Gutiérrez el bon ull i sensibilitat per fixar-se justament en la idea essencial que mira d’expressar el dibuix i, de pas, parlar del relat en si, relacionant la portada i el contingut del llibre que, òbviament, és el que importa. Dues paraules clau: aïllament i solitud. Justa la fusta!

Diari ARA, 5 d'octubre del 2011

De tapes:

DEDICAR EL LLIBRE A L'IL·LUSTRADOR

No és habitual que l'autor de la coberta d'un llibre sigui el destinatari de la dedicatòria de l'obra, però això és el que passa amb La melancolia dels oficials, l'última novel·la de Joan-Daniel Bezsonoff, que llueix una il·lustració de Florenci Salesas, d'aires inequívocament tintinians. Salesas és de Sitges, especialista en cinema mut i amic personal de Bezsonoff.

L'escriptor li va donar una foto de la Rue Michelet d'Alger de l'any 1959, i l'encàrrec de fer-ne una portada. L'agraïment ha anat més enllà de la dedicatòria: la promoció del llibre també s'ha fet a partir d'una adaptació en còmic, de dues pàgines, d'un fragment de la novel·la.

La imatge no deixa de ser curiosa per a una novel·la de guerra, subtil com totes les de Bezsonoff, però de guerra al capdavall. L'autor es fixa més en la trama entre estat i escamot. "Què és la guerra, sinó aprofitar-se dels errors de l'enemic, o incitar-lo a cometre'n", diu el narrador en un moment del llibre. I entre error i error, l'espera que retrata la coberta. Un oficial en terres colonials. La ciutat no li és hostil, però tampoc li és amiga. I és l¡únic oficial entre un nombre considerable de civils, cosa que en subratlla la solitud i l'aïllament.

Àlex Gutiérrez

Conte del cafè volàtil

2011-10-02T15:42:00.011+02:00

Conte del cafè en volàtil

Diumenge, 16h, 11m.

Després d'un intent infructuós per quedar amb una persona concreta —no penseu malament, un bon amic que no podia... o penseu malament, tant me fa—, he decidit anar al Cafè Roy. Aquí hi ha wifi.

Olor de pa, cafè i cervesa. Prenc un americà, tot sol. Teclejo, amb la intenció de compartir-lo per la xarxa, ni que sigui amb una entelèquia humana indefinible.

Som sis clients. En una taula del costat de la finestra hi ha dos joves que xerren i riuen. Els altres quatre —tres homes i una dona— ocupem les quatre cantonades exactes de la sala, de planta quadrada, central, parapetats rere el nostre portàtil. No sé qui de nosaltres deu riure més. Per dins, però...

El quartet de clients virtualitzats —que no virtuosos—, interpretem a la perfecció el nostre paper de passar l'un de l’altre. Hi ha una norma no escrita que diu que iniciar un acostament entre persones que es troben manipulant el seu portàtil en un espai públic representa el màxim crim possible pel que fa a la invasió de l'espai privat. Més fins i tot que molestar una parella que s'esforça a unir els seus cossos en un parc públic, d'amagat —o no.

Arriba un cinquè client que s'asseu just a la taula del mig. Els sentinelles de cantonada el controlem de reüll. L'home —calb, no sé perquè— obre el seu portàtil i comença a navegar. Fa una cara de felicitat insultant. La sala central, vista des de dalt, deu semblar la cara del dau que té els cinc puntets negres.

Un dels dos que xerrava i reia es treu el mòbil i comença a llegir i enviar piulades. L’altre se’l mira somrient, educat. Tota la paciència que està disposat a mostrar amb el seu company, a mi se m'acaba. Decideixo posar això al blog, sense mirar-m'ho gaire més. Després ho enllaçaré al Facebook. Al final, pagaré i sortiré a donar un tomb pel poble. Potser d’aquesta manera m'ensopego amb algun conegut —el que sigui, no estic en condicions de posar-me exquisit avui— amb qui podré prendre alguna cosa. De pas comprovaria que no m'he quedat mut.

Com comenci a enviar piulades pel Twitter, però, em sentirà.

Record personal del doctor Cèlis

2011-09-25T10:22:00.008+02:00

La paraula metge sempre m’ha fet pensar en el Dr. Guillermo Cèlis. Encara més, dins el meu diccionari particular, el Dr. Cèlis personifica el metge per antonomàsia. I això que la seva imatge no podia resultar més heterodoxa! Mai l’havia vist amb bata. Res recordava que al rovell d’aquella closca humana d’aparença desmanegada s’hi amagava un doctor de cap a peus. Un doctor i moltes coses més: un pintor, un amant de l’art, de la cultura, un erudit en un munt de camps del saber... Un home tan encuriosit pel món que no semblava que en cuidés mai cap d’aparença. No li calia, tampoc. La seva imatge clavava la d’un gentleman de l’escola colonial, sense afectacions, amb tota naturalitat. Gentleman s’hi neix o no s’hi neix. Fa uns mesos que l’electrocardiograma universal assenyala que el cor d’aquest metge de capçalera entranyable —disculpeu l’adjectiu, però si no ho fos no escriuria aquestes paraules— ha arribat al nivell de zero b.p.m. Fins ara no m’he vist capaç d’atacar l’entrada que es mereixia. Com a periodista jo no destacaria pel meu sentit de l’actualitat. Ho sento. No em veig en cor de documentar-me gens. Agafaré el que m’arriba de la memòria tal com em vingui. No obstant, agrairé qualsevol correcció que se’m faci de noms, dates, etc.

Ja era un home gran. Passava dels noranta. Per algun estrany motiu, però, m’havia convençut que viuria tota la vida. La notícia em va sobtar. Ferir i tot. Ell, en canvi, no n’hauria fet cap de drama. Amb el seu capteniment científic, s’hauria limitat a cedir pas als joves i els seus mètodes moderns. Educadament, sense escarafalls, fins amb un punt d’esperança.

Amb el posat geperut dels alts que refusen incomodar els petits, vestit amb aquelles camises clares que li voleiaven per damunt dels pantalons, les ulleres sempiternes i una afabilitat insubornable, el Dr. Cèlis retirava a un lord anglès d’aquells que a les pel·lícules viuen retirats en un confortable bungalow de fusta, enmig la selva de la vella colònia, i que quan arribes esgotat del viatge et fa portar una llimonada natural amb gel. La seva casa, cantonada carrer Sant Isidre amb carrer de les Ànimes, amb tota l’atmosfera mediterrània que vulgueu, bé feia el fet. Amb aquell jardí, amb el seu banc de pedra, l’arbram que expandia la seva ombra i, sobretot, el toc genial, aquelles rajoletes blanques amb reproduccions assiluetades d’escenes de caça rupestres...

Tot en ell, també, emanava aquell aire entranyablement excèntric dels savis tintinescos. El seu front a cel obert i la seva cabellera que recordo blanca de sempre, mig personificava el professor Calis —curiosa semblança en el cognom!— de l’Estel misteriós, en una versió molt més acolorida, amable, estival. Els seus ulls semblaven molt més concentrats amb el que s’hi amagava dins el seu cervell que amb el que tenien al davant. I amb tot, quina mirada! I la veu serena, amb una barreja entre rogallosa i dolça, exacta, que donava patent de credibilitat a tot el que digués. Entre aquella mirada i la seva mandíbula que s’avançava, incisiva, com la quilla d’un vaixell trencador de gel polar, si jo hagués estat una malaltia, hauria escapat del cos que infectava en només veure-la!

El doctor Cèlis sempre m’havia semblat un home amabilíssim i molt generós. Recordo com un cop —jo devia de tenir quinze o setze anys i seguia un tractament que ni recordo— es va interessar pels meus dibuixos. Em va demanar que a la següent visita li portés alguna mostra. El dia acordat així ho vaig fer. No recordo que va passar com per que hi anés jo sol. El que sí tinc clar que li vaig presentar un còmic book de més de quaranta pàgines que acabava de ratllotejar en una llibreta (una història de reivindicacions socials en un planeta imaginari, una barreja de Metròpolis i Aelita, dos films muts que aleshores encara no havia vist; amb un estil dolç com el dels Moomins). L’home, fascinat amb els meus bunyols, va dedicar ben bé mitja hora a repassar el quadern sencer. Vaig tenir la sensació que els prestava molta més atenció que a l’estúpida dolença rutinària que m’havia portat a la seva consulta. I jo estava encantat! No acostumava a rebre aquesta mena d’atencions per part d’un adult. Ningú es pot imaginar el que representava per la inseguretat del Florenci adolescent que aquell savi dediqués tant de temps i energia a valorar la seva obra. Recordo que, de tant en tant, jo mirava el rellotge i patia una mica pels pacients que s’estaven florint a fora. Devien pensar que el doctor m’operava la columna vertebral o que potser m’havia mort als seus braços i es trobava enmig del neguit d’haver de desfer-se del cadàver i esborrar les proves del desastre.

Ara m’adono que amb el paràgraf precedent corro el perill de fer-lo quedar una mica malament. No ho voldria pas, de cap manera. Ningú podria superar el doctor Cèlis en professionalitat. Segur. Però en humanitat encara menys. En el cas dels metges, crec que aquesta caldria que fos una de les matèries que s'haurien d’estudiar. El que ell estava curant amb aquella dedicació cap el meu còmic adolescent tenia per mi més importància que la oferida a qualsevol mal de cap.

Cert, però, que l’home s’encantava per qualsevol minúcia que apareixia pel camí, de manera imprevisible. Les seves visites a casa deixaven un rastre de positivitat que, quan hom es trobava empiocat, s’agraïa. Dedicava el temps que tocava a inspeccionar el malalt i a signar la recepta pertinent, és clar. Això sí, abans o després de la consulta, sempre trobava algun motiu per despistar-se i distreure els presents de les seves cabòries i dolors. La seva estratègia favorita consistia en aturar-se davant les prestatgeries de llibres, alçar les celles, meravellat, davant un títol, agafar-lo, fullejar-lo i deixar anar: “Oh, aquest és molt bo! No sabia que hi hagués una traducció al català!”, per exemple, amb el qual agafava els visitat per sorpresa, aquest s'oblidava dels neguits del moment i de pas es convencia que amagava incunables a la llibreria.

El doctor Cèlis era molt més guapo que el professor Calis, eh. A la imatge, el professor Calis, assegut a l'esquerra

Recordo dos moments d’una comicitat irresistible:

En encetar a la pubertat, el meu cos, com el de tothom, va passar pel peatge de les mutacions imprevistes. Una d’elles segur que hauria suposat un regal de la natura per a més d’un, però a mi em va posar molt nerviós: les meves hormones femenines van embogir i, en conseqüència, van decidir inflar els meus pits, sense haver-me preguntat si aquella implementació sorpresa m’interessava. Gràcies a un tractament receptat i controlat pel doctor Cèlis no m’ha calgut gastar mai un cèntim en sostenidors.

La primera visita la vaig fer acompanyat de ma mare. Després d’exposar els motius de la nostra preocupació i d’un curós examen al meu pitam incipient, l’home es va deixar anar amb una conferència sobre les reaccions químiques que experimenta el nostre cos davant certs estímuls. El savi anava i venia d’una argumentació a l’altra, didàctic, divertit, totalment concentrat en l’exposició dels fets, sense deixar el seu somriure que l’ajudava a trobar les paraules justes. Nosaltres dos el seguíem hipnotitzats, dubtosos, però, de si la nostra memòria seria capaç de retenir tanta informació. En un moment de la dissertació, el meu salvador se sentia tan relaxat i engrescat a la vegada que ens va deixar anar una cosa així com:

—... Aquesta mena d’excitacions es produeixen per pur contacte, segons com, eh... com per exemple... hum... com quan es toca un penis i aquest respon amb una erecció, igualment quan es toca un mugró, aquell, en sentir l’estímul, també es posar dur...

En aquest punt, el doctor va callar en sec, com si un grup de policies furiosos l’hagués desvetllat d’una catarsi. Es va adonar que potser s’estava passant. Va alçar la vista, amb una expressió de nen avergonyit —sense deixar mai el seu somriure de marca, ara ja com a protecció, pobre— i va descobrir a ma mare que no donava crèdit al que acabava de sentir, que tampoc sabia ben bé que fer, amb la boca que li tremolava nerviosa i els seus ulls que anaven, com un metrònom a ritme d'andante con motto, de mi cap a ell, d’ell cap a mi. Es va erigir un silenci incomodíssim en el qual ell va mirar ma mare, cercant comprensió i alçant les espatlles, com volent dir “Què hi farem. La natura és així. Jo no en tinc la culpa”. Ma mare s’anava incomodant encara més, sense saber que dir ni fer, en un estat de sever garrativament. I jo, allà enmig, em sentia com un privilegiat espectador, fent esforços sobrehumans per aguantar la rialla. Aquesta va esclatar, més tard, en família, quan vam explicar al pare aquest moment d’una tensió còmica impossible de descriure amb justícia.

L’altre moment que recordo coincideix amb una conferència de debò, de les que es fan davant un auditori que es desplaça per sentir parlar algú expert en algun tema i a la qual hi vaig assistir quan jo tenia uns tretze anys, amb el meu pare. El tema a tractar: el ioga. Els conferenciants: el doctor Cèlis i el senyor Paco, professor de gimnàstica que vaig experimentar al curs 1975-1976, l’únic que vaig cursar als Escolapis de Sitges —la meva escolarització és tan inversemblant que si algun dia pretengués escriure la meva pròpia Educació espanyola, no tindria cap valor des del punt de vista documental, com a exemple comú.

Sobre el senyor Paco havia sentit algunes llegendes de gran força evocadora —deien que havia estat trapezista!— i que segur que els qui el van tenir més d’un any i conèixer de prop, en parlarien amb molt de més coneixement de causa que jo. Només afegiré que el primer cop que vaig veure en marxa el sistema d’instrucció del sergent de Full Metal Jacket d’Stanley Kubrick vaig pensar automàticament en ell. Un sergent Hartman que retirava físicament al rocker granadí Miguel Rios, val a dir...

Tot i estar plena a rebotir, no recordo la sala on es va escenificar l’acte —em vol sonar que al primer pis del Prado, encara que bé podria ser que al mateix col·legi— ni el perquè aquells dos senyors que semblaven pertànyer als pols més oposats que disposa l’espècie homo sapiens, que establia un procés de química humana que posava a prova tota mena de prejudicis, van decidir unir esforços per parlar d’un tema tan espiritual. Tant és. L’estrella absoluta va ser el doctor Cèlis, que ens va descobrir a tots la seva genialitat com a entertainer humorístic.

Segur que la distància en el temps m’ha gravat l’experiència amb una pàtina ideal. Però no recordo haver-me entendrit i riure tant a gust en tota la meva vida en un acte que, a priori, prometia unes dosi d’avorriment acollonidores.

Crec que va començar la xerrada en Paco. Als meus ulls infantils em va semblar que s’explicava molt bé. Tot allò de mirar un arbre, concentrat, i que tu acabaves esdevenint part d’aquell l’arbre —o una cosa així, que això és el que vaig entendre, vés— feia un efecte prou convincent en la seva veu que en només sentir-la et quadraves i feies una salutació militar. Però, és clar, en començar el doctor a ampliar la informació exposada pel sorprenent nou home zen, tot ídem va desaparèixer, ipso facto, de la sala per donar pas a la comicitat pura i dura. Oh, quin geni de l’humor!

Se suposa que el ioga és un tema que té a veure amb el relaxament, el no moviment, la no acció. Doncs jo el que més m’ha quedat de les intervencions d’en Cèlis són precisament els nervis que duia al damunt i com el conduïen a deixar anar les ocurrències més espatarrants, a fer gestos divertidíssims, a un acció constant, de dibuix animat. A cada comentari seriós d’en Paco, l’audiència sabia que en Cèlis no trigaria gaire a desmuntar-lo —sense cap malícia, amb tota la voluntat d’ampliar els comentaris tècnics del professor de gimnàstica amb el seu punt de vista mèdic— només obrís la boca amb el seu somriure nerviós, alcés aquelles celles tan marcades i mostrés uns ullets rodons, estupefactes, tal vegada ho faria una titella del Muppet Show en descobrir una realitat d’avaluació inconeguda.

El públic rodolava pel terra de riure a cada intervenció del popular metge. Va haver-hi moments que el mateix Paco —que jo abans havia arribat a sospitar que tenia prohibit somriure per causa d’alguna ordre rebuda a la secta satànica de la qual segur devia pertànyer— no es podia aguantar les cleques fins el punt que, pobre mascle tocat de mort, perdia el fil, queia del trapezi i s’estavellava, definitivament, contra la xarxa del fons, vençut per la conya marinera inaturable del gran doctor, improvisat humorista en estat de gràcia.

Definitivament, des d’aquell dia ençà, si en Cèlis em queia bé, fins el final dels meus dies, encara em caurà molt millor. I, guanys sorpresa de la conjuntura, en Paco, per osmosi, també. En tornar a les sessions escolars d’instrucció marine, la seva severitat i les seves imprecacions militars ja no em podien provocar el mateix canguelo un cop l’havia vist petar-se de riure amb les sortides del seu company de conferència.

La última vegada que vaig estar a la mateixa habitació amb el doctor, farà cosa d’uns cinc anys, quan mon pare s’estava morint. Va ser un dels molts cops que la senyora de la dalla ho va provar. Malgrat el seu talent —va anar de poc aquella nit— se’n va haver de tornar per acabar la feina un parell d’anys més endavant. La situació no podia ser més desagradable, depriment. Hi érem tots. Havíem acudit a la crida. El doctor Cèlis inclòs. Passava dels 85 i era més gran que el meu pare. Però, tot i l’afebliment lògic de l’edat, estava allà, al peu del canó, recolzant-nos tot el que necessitàvem i més. Mon pare no passava d’una ombra del que havia estat. Se’m feia estrany no ser jo el malalt i que els dos homes estiguessin drets, davant la prestatgeria dels llibres, valorant, engrescats, la raresa d’algun exemplar...

Per la natura eminentment científica i sàvia del personatge, no voldria acabar amb un to melancòlic. Segur que ell no protestaria i em deixaria fer, estoicament. Un metge ha vist morir molta gent. Però també n’ha vist néixer en igual mesura. La feina de doctor crec que ha de ser una de les que et fa conviure amb més cruesa, minut a minut, amb el procés vital, el pas del temps. L’equilibri entre el distanciament necessari perquè no t’afectin certes coses i la comprensió de la emotivitat humana per poder entendre el que sent el pacient i l’acompanyant i donar-li una mà que conforta requereix que el professional estigui fet d’una pasta molt especial. Trobo que encara n’hi ha pocs de doctors que es tornen bojos. El doctor Cèlis destacava entre la resta dels humans. Amb el seu punt excèntric i tot, si voleu. Però de boig no en tenia res. Formava part, a més, d’aquella elit que fa que el món, sense deixar el seu punt divertit, sigui una menys boig, més racional, més just.

No ens entristim més del compte amb el final biològic del nostre conciutadà. Ell ho preferiria. Ja se sap, els processos naturals, l’envelliment de les cèl·lules, l’organisme... M’esforçaré en no caure en allò en que, melancòlic de mena, sempre dic que Sitges perd una persona irrepetible. Irrepetible no cal que ho digui jo si ho era o no. Però segur que el doctor hauria preferit que mirés de no oblidar els nens que he vist a la darrera Festa Major Petita de Santa Tecla, el material tan fantàstic que puja. Tots aquests nanos, amb la seva il·lusió, el seu entusiasme, les seves ganes de formar part d’aquesta col·lectivitat tan difícil d’explicar a un nouvingut com és la nostra vila, representen embrions de personatge irrepetible. Molt més que jo mateix, ésser de sociabilitat fluctuant, que mai he sabut de quina manera integrar la meva silueta dins aquest trencaclosques que no para de canviar de forma.

Bon viatge, Doctor Cèlis. I no pateixi, que el poble està en bones mans.

'La melancolia dels oficials' de Joan-Daniel Bezsonoff (Empúries, 20119

2011-09-19T18:26:00.009+02:00

Portada de La melancolia dels oficials de Joan-Daniel Bezsonoff (Empúries, 2011)

La melancolia dels oficials

de Joan-Daniel Bezsonoff (Empúries, 2011)

Per fi s'acaba de publicar La melancolia dels oficials, l'última novel·la de Joan-Daniel Bezsonoff. Representa la seva primera obra de ficció pura des del 2006. Llavors, Les amnèsies de Déu es passejava triomfant per les lleixes de les llibreries, guardonada pels premis Creixells, Salamboo i Maria Àngels Anglada d’aquell any. Al llarg d'un lustre de parèntesi, l'autor de Nils ha estat ocupat en completar tres volums de caire testimonial i autobiogràfic amb Els taxistes del Tsar (2007), Una educació francesa (2009, Premi Lletra d’Or) i Un país de butxaca (2010). No descarta continuar llavorant en aquest gènere que tant ressò li ha donat: "La gent es xafardera”, comenta. Ara per ara, però, ens trobem amb un títol que pretén ajustar-se el màxim possible als canons del gènere de la novel·la d'espionatge, amb referents històrics molt precisos, aromatitzada amb amor, guerra i observacions esmolades sobre la condició humana.

Per a aquest esperat retorn, Bezsonoff recupera el comandant Valls, un dels seus personatges més estimats, que ja havia protagonitzat Les Rambles de Saigon (la seva primera novel·la, del 1995) i La presonera d’Alger (2002, finalista al premi Just Casero). Aquí reprèn l’oficial oriünd del seu mateix poble just quan els tràgics successos que l'han deixat en l’estat de melancolia a la qual al·ludeix el títol encara cuegen. No parlaré de la mena de trauma que pateix, per no desvetllar el final d'aquella magnífica novel·la, que aprofito l’ocasió per recomanar.

L'adaptació, en dues pàgines de còmic, d'un breu fragment. Formen part de la promoció de la novel·la

Al costat de Valls, també es recupera en Leccia, l'indescriptible cors —vell company de viatge en diverses aventures—, així com una situació històrica molt estimada per l'obra bezsonoffiana: la guerra d’Argèlia. Bezsonoff subratlla que aquest drama bèl·lic l'importa molt més pel que fa al seu vessant de conflicte civil (algerians profrancesos contra algerians independentistes) que com a revolució per a la independència, pròpiament dita. D'alguna manera, resum l'essència de les paradoxes històriques que el duen a treure un seguit de conclusions pessimistes. La més cridanera, però no l'única ni la principal, que en temps de guerra tots els bàndols cometen atrocitats.

L'escriptor sap que qualsevol persona amb un mínim d'exigència intel·lectual d'això ja fa temps que n'és conscient i per tant no pren aquest filó com a tesi bàsica per moure la història. Cert que les atrocitats esquitxen les pàgines del llibre tant a través de la seva presència física, en forma d'atemptats, tortures i altra mena d'actes d'una violència descarnada, com en les actituds, opinions i tasques que un bon nombre dels personatges que hi apareixen mostren, destil·len. Fins les trobem en no pocs comentaris del propi Valls (narrador en primera persona) carregats duna causticitat demolidora. De tota manera, però, l'ensorrament de tot un món que semblava etern i, sobretot, la traïció, en tots els sentits i àmbits —temes que ofereixen una complexitat de tractament inacabable— conformen els veritables pilars on se sosté l'edifici de la novel·la.

"Les cases de Gentilly, Arcueil, massy, Palaisseau, laceraven la nit." (pag.56)

Després de terrabastall emocional patit a l'anterior títol, Valls es refugia en tot allò que per a ell encara posseeix un cert valor: la feina, els companys, l'ideal d’una Algèria francesa, la fidelitat al general De Gaulle... Un a un, tots aquests refugis emocionals li giraran l'esquena i li aniran mostrant la cara més decebedora. La cadena de traïcions transmutaran la seva melancolia del títol per l'estupor, estadi momentani que l'acabarà portant a la indignació. Valls ja havia estat sempre un home que no n'espera gaire cosa de res: ha vist de tot, li han fet de tot, ell ha fet de tot. Sort en té que s'aferra a les seves petites dèries, assaboreix els petits plaers que se li presenten, fins reviu certes obsessions que li fan bategar el cor per uns instants. Aquestes aparents foteses el mantindran viu.

A La melancolia dels oficials, però, Valls cedeix una porció de protagonisme a l'esmentat Leccia. Una part molt important de la trama es desenvolupa al vell continent. De la mà d'uns secundaris especialment contundents —tots ells, homes i dones, gent dura, de volta de tot— visitem França, Alemanya; ciutats com Paris o l'antiga Koënigsberg. Aquestes fugides a escenaris centreeuropeus oxigenen les accions, les olors i les demés sensacions que amb tanta cura pren sempre el creador d'Una educació Francesa.

"...Els meus veïns de vagó pesaven figues." (pag. 56)

Pel que fa a l'estil, m’arriscaria a dir que ens trobem davant el perfeccionament màxim del que can Bezsonoff pot oferir en aquesta línia. Això no és poc, si tenim en compte que parlem d'un autor que ja des del primer volum ha mostrat una maduresa i seguretat amb el que vol dir i com ho vol dir difícilment comparables.

Goso assegurar que si ens acostem a examinar de prop, fragment a fragment, retrobem uns elements homologables al bo i millor de la seva obra. Val a dir que sense sorpreses ni ensurts remarcables, tampoc. Aquesta no ha excel·lit mai, en cap moment, però, com la seva fita principal. La riquesa de vocabulari; la repugnància pels verbs i paraules comodí —no trobareu cap altre autor català que defugi amb més elegància i radicalitat el verb “ser”—; les frases curtes i clares que fan que la narració sembli volar; la puntuació seca, simple, efectiva, que confereix una agilitat alleugerida de tot greix... tot plegat conforma un conjunt del qual qualsevol lector exigent n'espera d'un Bezsonoff genuí, de primera.

"La Catherine va baixar per fi, quaranta minuts més tard al Guichet. Mai no m'havia aventurat tan lluny en la línia d'Sceaux." (pag.56)

Si ens allunyem una mica més, fins a apuntalar-nos en una perspectiva més general, ens adonem que aquí sí que hi ha canvis respecte a algunes de les febleses que de vegades es podien argumentar per millorar alguns dels seus títols més antics i de les que, progressivament, ha anat afinant: l'estructura general, l'encaix de totes les escenes, el control --tot i que no eliminació-- i ús a favor de les digressions. En el cas que tenim entre mans es nota molt la feina de poliment al darrere d'aquesta història que, segons el propi Bezsonoff explica, ha anat treballant al llarg dels últims quinze anys. El resultat final és, sense renunciar per res a alguns dels aspectes més heterodoxes del seu savoir faire, espectacular.

En una època en que tants llibres semblen cuinats de pressa, esbossos a mig treballar, amb impaciència, un excés d'ego i una cura de l'estil només puntual, a batzegades, un llibre concís, precís, pensat per aconseguir que totes les frases tinguin un sentit, que cada esdeveniment generi una sensació, que les diverses trames paral·leles es travin com les peces d'un trencaclosques --d'aparença desmanegada, però que al lector sofisticat no se li escaparà la intencionalitat, per mi, força evident-- amb l'efectivitat d'un samurai emprant la seva katana.

Amb tot el que s'arriba a explicar a La melancolia dels oficials qualsevol autor amb una mestria inferior o amb la vanitat més desfermada, hauria atipat un volumàs de 600 pàgines, 450 de les quals perfectament prescindibles. Bezsonoff, en canvi, s'ha dedicat a escoltar el que la narració que tenia al davant li xiuxiuejava a cau d'orella molt més del que ho podria haver fet cap a la seva coqueteria d'escriptor. En conseqüència, les ha llençat a la paperera aquestes 450 pàgines fins a clavar una obra de voluntat impecable, en la que no n'hi manca ni n'hi sobra cap. Hi haurà acudits que us faran més o menys gràcia --les ironies cruels, marca de la casa, m'han provocat no poques rialles nervioses, tot i que no totes m'han semblat igual d'efectives: mai es pot exigir que la sintonia autor-lector mantingui una modulació impecable a tota hora!-- , observacions més sorprenents o no tant i solucions d'estil que, lògicament, provocaran aplaudiments en uns i menys entusiasme en altres.

En definitiva, no es podrà negar que ens trobem davant un llibre ben ideat, ben fet, ben documentat, honest, amb estil i contingut, amb humor, drama i tragèdia, personal i alhora humil, amb una temàtica que enriqueix la literatura catalana, sovint massa hipnotitzada per unes temàtiques vàlides --tot és sempre vàlid si se sap fer, si dóna la sensació que ens trobem davant alguna cosa nova--, però una agenda de visites una mica massa plena. Per donar a la diana, el nostre home ha decidit moure les seves tropes de paper amb cautela, a partir d'un material conegut (Algèria, en Valls, etc.), però ha defugit caure en la trampa de la revisitació crepuscular, en l'obra testamentaria. Amb en Valls no ens ensopeguem davant un D'Artagnan xaruc, i en Joan-Daniel Bezsonoff encara és jove!

La melancolia dels oficials representa un pas en territori conegut, sí, però en el qual la precaució no suposa covardia, avorriment, si no respecte cap el lector. Un respecte que ha donat com a resultat una obra de primera categoria, emocionant, vibrant, el millor exercici per enfortir la musculatura i avançar cap a un futur on totes les portes són obertes.

Professionalitat malaltissa (relat curt)

2011-08-27T13:06:00.007+02:00

Professionalitat malaltissa (2007)

El poeta del desamor usa un procediment creatiu perfectament sistematitzat.
Gràcies a l'experiència, sap com procedir per obtenir el resultat ideal: Primer, escull la dona adequada. Després, la sedueix fins que l'enamora. Llavors, abans de llençar-se a la caça d'una de nova, l'abandona. Li trenca el cor. En aquest punt agafa com un llamp la llibreta --no fos cas que a la dona afectada se li passés el disgust o es morís de desamor-- i observa les seves emocions fins que li sembla entendre-les. Tot plegat li resulta molt útil per composar poesies bellíssimes. En elles podem constatar com s'apropia de tot el sofriment examinat i com, després d'una pirueta lingüística exemplar, l'aplica a la seva pròpia persona, com si l'hagués experimentat ell mateix, de primera mà. Descriure aquest sentiment seguint aquests passos genera al seu voltant força més admiració que si l'hagués hagut de patir personalment.
El poeta del desamor, desprès de molts anys d'èxits, decideix, sense tocar una coma del seu sistema, canviar el punt de vista: no parlar, ja, de l'objecte abandonat sinó de si mateix.
Un cop publicat el seu nou poemari, passa uns dies d'angoixa. Per fi li arriben les primeres crítiques i les xifres d'exemplar venuts. L'èxit aconseguit el desconcerta. D'ara estant, però, ja no se'l pot anomenar 'poeta del desamor' sinó el poeta d'algun altre gènere encara per determinar.
Enmig d'aquesta indefinició genèrica, l'ex-poeta del desamor se sent del tot perdut. Es fastigueja de si mateix. Decebut, amargat i emprenyat, llença el llapis al mar amb tanta ràbia que es desencaixa les barres i li espetega un capil·lar del coll.

Uns nens asseguts damunt la sorra aplaudeixen.
Santa innocència...

Carta de la poeta Rosa Leveroni al seu estimat casat... amb una altra

2011-08-25T22:12:00.009+02:00

La casa de Rosa Leveroni a Port Lligat

Rosa Leveroni (1910-1985) avui dia cimeja com una de les poetes de referència dins la història de la literatura catalana. Dona avançada al seu temps, compta amb una biografia es podria arrenglerar al costat de les de les trencadores de motlles. La seva obra poètica, que darrerament comença a gaudir d'una certa recuperació, va patir l'eclipsament per part d'altres veus que ressonaven amb més puixança. Amb tot, sempre va rebre l'atenció de mestres com Salvador Espriu qui la considerava com a una dels grans.
La Leveroni va viure diverses històries sentimentals ocultes amb alguns personatges influents de la època. La més important —per durada i intensitat: va començar a principis dels anys trenta i va acabar amb la mort de l'estimat, el 1971— va ser, amb diferència, la que va mantenir amb l'escriptor i historiador Ferran Soldevila, qui mai va deixar la seva esposa.
Avui, a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, he fet un descobriment que m'he empassat d'una tirada. L'any 1994, l'editorial valenciana 3i4 va publicar un llibre on es recollien diversos texts personals de la poeta, en els quals parlava al seu amant dels seus sentiments.
En llegir-los, sentim amb vivesa que ens endinsem en les pors i angoixes més profundes del qui estima a algú que ja es troba lligat a una tercera persona. Malgrat que els editors han conservat els errors dels manuscrits originals, sovint escrits de pressa, pàgina a pàgina, paràgraf a paràgraf, anem notant com se'ns clava el neguit de no voler-se fer pesat; de no espantar i generar la fuga, el cansament; per voler que t'entenguin, pensin en tu, que valorin com cal tot el que fas per donar i de rebre, i per entendre l'altre; de fer comprendre el patiment d'esperar, dels llargs silencis, fent esforços sobrehumans per no caure en el xantatge emocional --i malgrat tot caure-hi, per la desesperació del no saber--, en l'excés de peneta, de recurs de baixa estofa. I tot això amb l'amarga consciència de saber que, sempre que l'estimat vulgui, la podrà deixar: ell té la paella agafada pel mànec. Ell és qui en un moment donat pot plantar-li la família per davant els nassos com a excusa ineludible. I a ella li tocarà, sempre, callar i acceptar els canvis que aquesta espasa de Damòcles basculant imposi amb la seva crueltat.

Les cartes ens esquitxaran d'ennuig, de tristesa, de retrets i desil·lusions, sí, però també hi torbarem un mà a mà d'erudicció (amb profusió de textos en llengua original anglesa, francesa, castellana, d'autors clàssics i contemporanis) una demostració de que el que amaga la Leveroni a la recambra per aportar a la relació no es tracta només de faramalla decorativa i prou.

Aquí teniu uns quants fragments escollits d'una de les cartes:

Carta a l'amant casat, de vacances (fragment)

de Rosa Leveroni

Saber que per a tu l'amor és una idea confortable —sense donar més importància de la que té, però— ja és quelcom reconfortant per a mi. Saber que el meu amor no t'és una nosa, un pes mort, ja m'ha fet un xic feliç.
"Quan aquest amor ja no fos, aleshores et doldria". Te'n recordes? No creus que potser tenia raó?
(...)
Una tarda magnífica. De tan magnífica m'ha deixat una recança: temo ara la nostra pròxima tarda. Temo que en ella hi trobaràs a faltar-hi algú.
I aquesta recança és la que has vist en els meus ulls tristos.
La que m'ha tornat a portar el sofriment.
Temo la nostra tarda doblement: l'he esperat i desitjat massa. Hi he pensat en excés i tinc por de no saber-me adaptar a la realitat.
Tots aquests entrebancs, totes aquestes dilacions, són un avís de que seria millor deixar-ho córrer. Temo el fracàs i la conseqüència inevitable: el sofriment. Potser jo quedaria millor si ho féssim així, però no em veig en cor, m'ha fet massa il·lusió de poder renunciar-hi voluntàriament, ara.
Una coqueta et pot fer sofrir. Un amor —el meu— no t'ha fet sofrir gaire. Tanmateix, però, no em dol. Posada a triar, em quedaria una vegada més amb l'amor.
(...)
M'ha causat una satisfacció —ben dolorosa, és cert— veure com no m'havia equivocat de res. Veure com no eren fantasmes allò que temia, com la passió no m'ha impedit d'ésser clarivident: hi jugaves i t'has fet mal... Em dol per tu. Pensa, però, que et resta encara el gos fidel... que sap posar el cap a la falda sense dir res.
(...)
He recordat aquella impaciència que em pren de vegades —quan em sento lassa pel sofriment— desitjant poder dir-te: Ja no t'estimo.
Sóc feliç si veritablement t'he donat alegria. Tan feliç, que aquest matí —a les sis— m'he despertat exultant. "Què passa?", m'he dit, i immediatament m'ha vingut el record de la nostra trucada per telèfon, d'ahir vespre.
La nostra tarda... No ha estat una desil·lusió. Però ha estat quelcom de ben diferent del que em pensava. I a darrera hora... No és impossible —o millor, no pensar.
Temies els meus retrets? Quin dret tenia a fer-los? No és pas teva la culpa que jo m'hagi enamorat —d'aquesta manera un xic absurda— de tu... Potser seré jo ara qui haurà de consolar.
Fer-te retrets? No hauria estat una cosa gaire elegant.
M'ha estat dolç que a última hora em parlessis com m'has parlat, malgrat de no poder creure —i em dol— aquell "T'estimo" que m'ha semblat sentir-te dir d'esquitllentes... No era veritat, però ha estat consolador.
Ha estat la més dolça mentida que et podies inventar.
(...)
Aquell "T'estimo" que tu ni deus recordar haver dit, omplirà el meu pensament —i els meus somnis— durant un temps més o menys llargs.
Durant el temps que s'escolarà fins a la nova crisi de dolor que m'espera sens dubte, implacablement, i que ja temo ara.
Aquest dolor que em revolta de vegades fins l'esgotament, i d'altres, en canvi, em fa sentir orgull solitari, tenaç, que porta l'estimar d'una manera gratuïta.
Aquest dolor... No han passat més de vuit dies i torna a ésser en mi més vivent que mai ha estat... Altra vegada torna a rabejar-se la gelosia. Però potser més que aquesta en si, em fa mal la teva inconsciència, la teva actitud. Tu, l'home sensible, l'home delicat, sembla estrany que no vegis —si ho veus aleshores ja és crueltat— allò que em fereix.
I aquesta inconsciència indica una cosa almenys: la poca cosa que represento per a tu. I ara sento que voldria morir una altra vegada més també.
Però aquestes coses poden semblar retrets i no vull fer-ne. Sé que no hi tinc cap dret.
M'has recordat i has sabut demostrar-ho. No saps el bé que això m'ha fet. I penso una vegada més com amb ben poca cosa podria ésser feliç (Florenci diu: no puc evitar, emocionat, recolzar l'enorme veritat que conté aquesta frase!!)
I una vegada més, també, em plau dir-te com em sento d'orgullosa d'estimar-te
Però sembla que et dolgui la mica de felicitat que vares donar-me (genial!!!! Leveroni, I love you!!! engega el carallot del Soldevila a la bassa de les granotes i vine amb mi!) Tens raó, però no saps el mal que m'has fet. Coneixia el sofriment, però no tan intolerable com aquest d'ara.
No podia més. He anat a veure a J. M'ha fet bé.
El que temia més: esdevenir per a tu una nosa. Això és ara la causa major de sofriment.
Esdevenir una nosa per a aquella persona a qui es donaria tot, per a qui es viu només... És horrible aquest avant-tast de l'infern... (qui superi aquest paràgraf que vingui i me l'escrigui).
És terrible també, constatar com el dolor que m'infereixes no pot allunyar-me de tu. Ben al contrari, sembla com si aquest amor absurd s'enfortís amb ell, creixés encara més i més.
I em pregunto amb por si no és una degeneració. Em fa l'efecte d'haver perdut el sentit de la dignitat. De quedar tan malament!
I em dic quina ànima canina, quina ànima d'esclau m'ha tocat en sort.
M'has dit aquest matí quan parlava de l'horror d'ésser una nosa: "Això és una deformació". Potser sí. Però aquest meu amor em fa pensar en el microscopi: augmenta fins a la deformació, però només allò que en realitat hi ha, malgrat de no veure's a primera vista.
La passió pot ésser per ella mateixa una terrible lucidesa (Si aquesta reflexió no és genial ja no sé quina ho pot ser).
Estimat, aquesta nostra tarda ha fet que em separés de tu amb un record amable, dolç. No saps com t'ho agraeixo. Hauria estat ben amarg per a mi servar un més i mig, potser dos —dos mesos!— un record dolorós, una última imatge desagradable. Ara no serà així i n'estic contenta.
Estic contenta, em sembla que així aquests dos mesos de repós seran més profitosos. Em desacostumaré de sofrir potser.
Aquesta sensació d'alleujament que esperava trobar aquest matí certament hi era. Però la recança, també prevista, ha esta més grossa del que temia. Fins t'he desitjat vora meu encara que tinguessis que portar-me un dolor; crec que ja m'hi havia habituat.
He pensat amb por: el dia d'una separació definitiva, quina cosa terrible seria per a mi.
Escriuré aquí, ara, aquelles coses que no posaré en les lletres que t'enviï, però que tindrien d'anar-hi. No saps com em dol que no pugui ser. Però deu ésser millor així.
Has avançat les vacances. Aquests dies esperava la teva tornada, malgrat de saber-ne la inutilitat. Era absurd, desagradable, que substituís el medi, el marc, i tu en fossis fora. Cercava consol posant en ordre la teva taula, desant els llibres deixats fora de lloc. Retornant-te a la Biblioteca de Catalunya. I també —perdona— rondinant per la teva manca d'endreç. Era l'únic mitja no gaire revelador que tenia per poder parlar de tu.
(...)
M'avergonyeix el record de la meva mesquinesa i comprenc que et dolgués. Penso en la necessitat de l'esmena, sé que no serà una cosa fàcil però ho intentaré, paraula.
No serà cosa fàcil. Aquesta matinada m'he despertat amb una sensació de tristesa dolorosa: somniava la Biblioteca; tot era igual i ressentia aquell neguit, aquella gelosia amarga —obrava de la mateixa manera— i una vegada més, era profundament infeliç.
Quan era infant em feia sofrir el somniar amb foc i lladres; pensar-hi, cada nit temia la son, perquè de primer em trobava impotent enfront d'aquests somnis. Més endavant, però, quan ho somniava podia despertar-me i aleshores deixava de sofrir. Avui m'ha sobtat retrobar la mateixa sensació, tan remotament pretèrita.
Ja sóc em aquell poble massa bell per a estar-hi sol, acolorit ara per una esperança —ja sé, però, com és d'absurda— més que per això no deixa d'ésser-ho. T'espero.
T'espero perquè encara t'estimo.
M'ha semblat que els dies s'escolaven lents, esperant un temps prudencial per escriure't. Ara quan ja puc fer-ho, em fa una certa peresa. M'ofega aquell benvolgut inicial.
T'he escrit. T'imagino l'estranyesa que et produirà l'estaribot inicial, veuràs després que no n'hi havia per tant i tindràs raó. Però ja t'advertia: no sabia quin to podria prendre. Ha sortit un to amistós, lleuger i potser —horror!— un xic pedant. Ha estat una 'performance' per a mi escriure aquesta lletra. Veig com a tu m'he acostumat a parlar-te de d'aquestes plans, i com no sé fer-ho d'una altra manera.
I això potser et doldrà un xic?
(...)
Cadaqués ha perdut per a mi els seus atractius. M'és semblant ara a aquelles fotografies descolorides i borroses que ens desencisen deixant-nos la recança de la llum i el color originals. Hi ha alguna cosa que no em deixa veure-hi clar: la teva absència.
Davant d'una cala propícia, una posta de sol acolorida, un clar de lluna fotogènic la sento més agudament encara. I penso com és difícil oblidar.

Frases de la gran Mae West traduides al català. Mae, I'll never will be able to thank you all you have done for us, simple mortals...

2011-08-03T22:42:00.006+02:00

Oh, geni entre els genis, Mae West estimada... ni el teu cos ni el teu somriure ni la teva mirada em diuen tot el que em diu el teu cervell privilegiadíssim. Però per ell et donaria el meu cos una sola nit, encara que només fos perquè et fotessis un fart de riure de mi

Algun cop ens veiem en la situació en la que ens diuen que no sabem el que és l'amor; que, fins i tot, ni l'amistat. Als que ens agrada segons què, se'ns pot arribar a refregar que el nostre concepte d'aquests termes elevats va per una senda totalment erronia, decebedora, fins vulgar. No sempre directament... però sí que es deixava entendre per persones d'una moral suposadament superior a la nostra, aquests ubermenschen que han sortit de la caverna de Plató. Això, és clar, suposa un cop poc agradable per a la idea sovint excessivament elevada que tenim de nosaltres mateixos, els que ens hem quedat a dins, adorant ombres xinesques de pa sucat amb oli.

Passa, però, que hi ha un geni anomenat Mae West que en aquests casos sempre ens acompanya. Aquest àngel de la guarda no ens dóna la raó, perquè nosaltres, pecadors dissoluts, la raó mai la tenim, només faltaria. Nosaltres representem éssers sense raó, que hem vingut a aquest món a repartir una felicitat. Una felicitat prohibida si de cas, una felicitat per als que tenen un concepte elevat de l'amor trobaran infame, penós, empobridor...

Oh, Mae West! how I love you!!

El bé que has fet sent com ets, tant a les dones com als homes! Tu suposes la intel·ligència i la lliberació més enllà de l'estretor d'aquells qui encapsulen homes i dones dins d'apartats totalment contraris, enemics, com si els homes fóssim botxins d'alguna cosa més enllà que de nosaltres mateixos... Tu suposes la base de tota una manera d'alliberament de la dona autèntic, perquè suposa, també, l'alliberament de l'home. Tu suposes el trencament de les regles que només es van crear per fer-nos passar per l'adreçador i fer que homes i dones ens veiéssim obiligats a interpretar uns rols que no sempre ens resultaven còmodes, que no sempre trobàvem lògics... El valor de ser tu, de lluitar per ser tu i ja està, sense cap voluntat d'alliberar a ningú. I sense pretendre-ho, vas alliberar els dos gèneres a la vegada!

Oh, Mae West, gran dona, persona excepcional, éssser lúcid privilegiat, dea excelsa! Actriu estranya, no massa atractiva pels meus gustos... Els teus films no goso dir que siguin gaire bons, ho sento molt (tot i que tu n'eres la guionista i dialoguista de tots ells, que el teu talent i lucidesa desbordava qualsevol art!) Perdona'm, de debò! Perquè la meva admiració i amor va més enllà del que les obres que la industria cinematogràfica et va imposar a fer.

Mae West, ets gran, molt gran! Enorme! Tu sola has fet l'impossible perquè dones i homes no ens sentim culpables molt més que milers de llibres de filosofia i poesia que en el fons la única cosa que aconseguien era el contrari, que odièssim la vida. Tu fas que estimem la vida! Que ens en fotem! Que ens estimem a nosaltres mateixos! Que estimem les nostres febleses! Mae West, ets gran, molt més gran del que diuen els més optimistes!!!

Tots els que han vingut darrere teu nomes han fet que seguir un camí que tu vas obrir, llaurar damunt pedra impracticable, amb el sacrifici de la teva pròpia persona, contra la estúpida censura del Codi Hayes que a partir de 1932 va destrossar cada una de les teves obres, que va destrossar el cinema que en l'època muda rebossava llibertat, alegria autèntica! Vas lluitar amb un sacrifici admirable, heroic, com el d'un samurai!

Mae West, dins el segle XX el teu nom hauria de resplandir com un dels grans. Dels més grans! Més que el inelegant aquell del Gandhi que, seria tot el gran home que vulgueu l'independentista aquell que cau bé a tothom, però en termes de glamour (amb aquell coi de ridícula túnica, si us plau!) no en tenia ni idea.

Aquí teniu unes quantes frases de la gran, de la enorme, de la insuperable, de la inimitable i constantment imitada Mae West. Si hi ha un servei que pugui fer a la humanitat que valgui la pena, aquest es parlar d'aquesta irrepetible dona.

Silenci, si us plau, parla Mae West:

Només es viu un cop, però si ho fas com cal, amb un de sol n’hi ha prou.

Generalment, miro d’evitar caure en la temptació excepte quan no ho puc evitar.

No hi ha noies que vagin pel mal camí, sinó noies que se l’han adaptat.

He escrit la història jo mateixa. Va d’una dona que va perdre la seva reputació i mai la va enyorar.

Entre dues coses dolentes, sempre escullo la que encara no he provat.

Quan sóc bona sóc molt bona, però quan sóc dolenta sóc millor.

El bon sexe és com un bon bridge. Si no tens una bona parella, millor que tinguis unabona mà.

Per evitar el perill de perdre la reputació el que cal fer és perdre-la el més aviat possible i deixar de patir.

Sempre ho provo tot un cop, dos si m’agrada i tres per assegurar-me’n.

No sóc una dama model. Un model tan sols és una imitació de la cosa real.

No són els homes de la teva vida el que importa, sinó la vida en els teus homes.

Les senyores que juguen amb foc haurien de recordar que el fum els anirà als ulls.

El sexe és emoció en moviment.

Sóc soltera perquè vaig néixer així.

Un excés de coses bones seria fantàstic!

Aquells que s’escandalitzen amb facilitat els hauríem d’escandalitzar més sovint.

Mai m’he preocupat de les dietes. El nombre de pastanagues que m’interessen són elnombre que pots aconseguir amb un diamant.

El matrimoni és una gran institució, però jo no em sento preparada per a cap institució.

No deixeu que un home es faci preguntes durant massa estona, perquè pot es pot arribara convèncer que podria trobar la resposta en algun lloc.

A les dones els agrada un home amb passat, però prefereixen l’home amb present.

Tot amant descartat hauria de tenir una segona oportunitat, però amb algú altre.

Estima el teu veí. I si resulta que és alt, ben plantat i devastador, et costarà menys, és clar...

Mai he dit que seria fàcil. Només dic que val la pena.

Si “una mica” es fantàstic i “molt” és millor, cal anar pel “massa”.

Equivocar-se és humà, però et fa sentir divinament.

Les noies bones van al cel. Les dolentes a tot arreu.

Mai ets prou vell per tornar-te jove.

He trobat homes que no sabien besar, però sempre he trobat temps per ensenyar-los afer-ho com cal.

Una dona que sap que és una corda no vol que la lliguin.

No puc entendre les dones que voldrien viure soles al món. Sense homes, qui et pujariala cremallera del darrere del vestit?

Tots els homes que he trobat em volien protegir. Encara no sé de què.

Una dona enamorada no pot ser raonable... a menys que no ho estigui d’enamorada.

Una bona corba és millor que una espasa.

Sóc el tipus de dona que ha arribat a l’èxit, pujant d’error en error.

Una copa més i seré sota l’amfitrió.

Sóc una dona de poques paraules però un munt d’acció.

He comprovat que els homes amb ideals existeixen. Sempre lamento no haver-los conegut abans que els tinguessin.

No m’interessa la puntuació, només el joc.

Quan les dones s’equivoquen, els homes que les segueixen l’encerten.

L’amor no és una emoció o un instint: és un art.

Mai he estimat ningú de la manera en que m’estimo a mi mateixa.

No us caseu amb un home per reformar-lo. Per a aquesta tasca es van crear els reformatoris.

Pots admirar les corbes d’una dona quan te la presenten, però cal esperar a una segona trobada perquè et mostri nous angles.

Guerra i Pau, de Lev Tolstoi: el moment que el príncep Andrei descobreix el cel

2011-08-03T13:48:00.007+02:00

El fragment de Guerra i Pau, de Lev Tolstoi, que descriu com el príncep Andrei Bolkonski descobreix el cel:

Fragment final del Capítol XV: Enmig la batalla d’Austerlitz, un batalló rus es atacat pels francesos per sorpresa. Els soldats russos, confosos , fugen en desbandada. El portador de la bandera l'abandona. El jove príncep Andrei Bolkonki, en veure aquell desori, baixa del cavall, carregat de vergonya i ràbia, agafa l’estendard i, posant-se al davant dels qui fugien, els encoratja de nou a l’atac. Els grup de soldats renova la fe en la lluita i segueixen el príncep en la seva càrrega embogida. Poc després, el príncep es ferit i cau a terra, agafat a la bandera. Els soldats passen pel seu costat i el donen per mort. Un cop ha passat tot, el ferit obre els ulls...

(...) Va obrir els ulls esperant veure el final de la lluita entre l’artiller amb el soldat francès i si l’artiller havia mort o no, si els canons havien estat salvats o havien caigut en mans de l’enemic. Però no va veure res. Per damunt seu no hi havia més que cel, un cel llunyà, velat, però immensament alt per on s’arrossegaven vagament alguns núvols grisos.
—Quin silenci, quina pau i quina majestat! Això no és com quan corria amb la bandera —pensava el príncep Andrei—. Quan corria, ens estàvem batent, cridàvem igual com quan el francès i l’artiller furiosos es disputaven l’escombreta del canó. No és com ara que els núvols passen pel cel infinit. Com és que no l’havia vist fins ara? Què feliç em sento de veure’l! Sí! Tot és vanitat, tot és mentida fora d’aquest cel infinit. No hi ha més realitat que aquesta. No hi ha res a excepció d’aquest silenci immens. Lloat sia Déu!

Començament capítol XVIII, quan Napoleó, mentre inspecciona la mortaldat provocada per la batalla, troba el cos del príncep Andrei, que encara té la bandera al costat.

Sobre les altures del Pratzen i en el mateix lloc on havia caigut amb l’asta de la bandera, el príncep Andrei Bolkonski s’estava dessagnant. Sense adonar-se’n va fer un gemec llastimós i infantil.
Per la tarda va deixar de queixar-se restant en silenci. No va saber quant de temps va durar el seu esvaniment. Bruscament va recobrar de nou el coneixement sentint un terrible dolor al cap.
—On és aquell cel tan alt i tan blau que he descobert avui per primer cop? —va ser el primer que va pensar—. Mai havia sentit un dolor més agut. On sóc?
Va parar l’orella i li va semblar sentir soroll de cavalls que s’acostaven i veus parlant en francès. Va obrir els ulls i per damunt seu va veure de nou el mateix cel blau de núvols flotants, que destacaven damunt un blau infinit.
No va tombar el cap ni va poder veure els qui, a jutjar per les seves veus, s’havien detingut davant seu.
Aquells genets eren Napoleó i dos dels seus ajudants de camp. Bonaparte recorria el camp de batalla donant les últimes ordres pel reforç de les bateries que mantenien el foc sobre el dic d’Augest, i examinava els morts i ferits damunt el terreny.

(...)

—Gloriosa mort! —va comentà Napoleó mirant a Bolkonski.
El príncep Andrei va comprendre que es tractava d’ell i que era Napoleó qui parlava, en sentir com l'anomenaven majestat encara que només li arribava com un dèbil murmuri. Ara no solsament no l’interessava sinó que ni tan sols li va parar atenció. El cap li bullia. Sentia que s’estava dessagnant i veia allà dalt el cel llunyà a les alçades. Sabia que era Napoleó, el seu heroi, però en aquell instant li semblava petit, tan diminut en comparació amb el que passava al interior de la seva ànima i en aquell cel infinit recorregut per lleugers núvols. Li era absolutament indiferent qui es trobava davant seu ni el que li diguessin. Solsament s’alegrava que estiguessin allà perquè el socorreguessin, tornant-li la vida que ara li semblava tan bella, perquè ara la comprenia d’una manera molt distinta. Traient forces d’allà on no en tenia va poder fer un moviment i emetre un so. Va moure lleugerament una cama exhalant un dèbil gemec.
—Oh! És viu! —va dir Napoleó—. Que evacuïn aquest jove al lloc de socors.
Un cop va dir això Napoleó va sortir al pas del mariscal Lannes qui, tot somrient, es va dirigir cap a l’emperador per felicitar-lo per la victòria...

Entrevista d'Erik Wierdheim a Florenci Salesas sobre la rivalitat entre Sitges i Vilanova

2011-07-18T19:58:00.005+02:00

Fotografia d'Erik Wirdheim

La setmana passada, l'Erik Wirdheim, "el suec de Vilanova" (com ell mateix s'autodefineix al seu blog, amb no poca ironia) em va convidar per respondre a una entrevista sobre el tema de la rivalitat entre Sitges i Vilanova. Davant els meus dubtes sobre si jo era la persona més indicada per donar les respostes més addients, ell va insistir en que just el contrari. No pretenia cercar cap mena d'anàlisi profunda, sinó que em prestès a un joc, que em deixés endur pel que havia de suposar gairebé un exercici de teatre i mala llet reconcentrada.

Amb aquesta premisa, vam quedar al Cafè Roy de Sitges. Allà vam estar conversant al voltant d'una hora, de la qual, més o meys uns 20 o 30 minuts suposen la base d'on el minuciós Erik en va extraure el que podreu llegir. Estic totalment admirat de la seva bona feina. Representa un resum modèlic, on hi reconec una per una totes les paraules que s'hi troben reproduides. Sé perfectament que no hauria de regalar tants afalags a algú que va escollir la població veïna en lloc de Sitges com a residència. Però bé, imagino que, malgrat el persistent contacte amb aquells llunàtics (això sempre comporta una inevitable i trista degeneració per osmosis) el nostre amic encara deu d'haver conservat quelcom de la seva identitat nòrdica, clarament superior, avançada.

Aquí teniu l'enllaç a aquesta entrevista/joc al seu magnífic blog. Espero que us divertiu llegint-la tant com jo ho vaig fer responent:

Entrevista a Florenci Salesas sobre la rivalitat entre Sitges i Vilanova VERSIÓ CATALANA

Com que aquest home és un pencaire fora mida, aquí teniu la mateixa entrevista amb versions a diversos idiomes. Les traduccions són del propi Erik:

VERSIÓ SUECA

VERSIÓ ANGLESA

VERSIÓ CASTELLANA

Perquè estem vius, aquesta és la millor de les èpoques

2011-07-15T21:46:00.005+02:00

Fotografia feta per un Stanley Kubrick adolescent

Perquè estem vius, aquesta és la millor de les èpoques

Època de canvis... Quina no ha estat una època de canvis?
Època estable... Quina no ha estat una època estable?
Època de riquesa... Quina no ha estat una època de riquesa?
Època de crisi... Quina no ha estat una època de crisi?
Època on hi regnava l'amor... En quina època no hi ha regnat l'amor?
Època en la que hi regna el cinisme... En quina èpòca no hi ha regnat el cinisme?
Època de convulsions socials... Quina no ha estat una època de convulsions socials?
Època que suposa l'edat d'or de... Quina no ha estat una època que no ha estat l'edat d'or de...?
Època de decadència... Quina no ha estat una època de decadència?

Època de grans talents... Quina no ha estat època de grans talents?
Època cruel, dolça, tova, dura, ràpida, lenta, estúpida, sàvia... Quina no ha estat una època que mereixia tots aquests adjectius i més?
Època on hi vaig viure jo i la gent que la comparteix...
...
Ah! no, d'aquesta mena només n'hi ha una!
Visca la nostra època, amics!
Tot el que hem estimat no ens ho traurà ningú!
Per molts anys que duri!
Per molts anys que la pugueu assaborir fins la última gota!

Va de tiets: l'elefant, la formiga i ¡Jamás puede explotar!

2011-07-11T22:15:00.014+02:00

L'ELEFANT I LA FORMIGA

El meu tiet Ton (Anton Salesas, germà gran de mon pare) s’enriolava de tant en tant amb aquest adagi:

Amb molta paciència i amb molta saliva

un elefant va cardar amb una formiga.
I després es posava seriós i deia:
—Oh, i tant que va passar!
Jo era un nen molt babau, però amb això mai em va aixecar la camisa.

JAMÁS PUEDE EXPLOTAR

A finals dels anys seixanta, la meva tieta Maria (Maria Salesas, germana paterna petita) va comprar la seva primera i última olla a pressió. La publicitat de l’època assegurava amb una cantarella entusiasta:
—¡Jamás puede explorataaaar! ¡Jamás puede explotaaaar!
Ella hi creia cegament en aquest eslògan.
El primer cop que la va emprar per cuinar hi feia alguna cosa amb cigrons —un estofat, carn d’olla, ni idea: jo era massa petit, tot i que sempre jugava pels passadissos de casa seva amb els meus cotxets i ninotets.
La casa on vivia era petita i estreta. La cuina, minúscula, quedava a un extrem del pis. A continuació venia el menjador. Al final el passadís, força llarg, que duia al rebedor. Les tres peces anaven l’una rere l’altra com tres vagons de tren.
L’olla va començar a xiular. Ma mare, prudent, va creure oportú avisar:
—Maria, no hauries de treure l’olla del foc?
—Per què? Que no ho veus que ¡Jamás puede explotaaaar! ¡Jamás puede explotaaaar!? —la meva tieta canta molt bé i reproduïa la melodia del jingle amb una perfecció que envejo— No cal, dona!
No devia haver passat gaire temps des que celebrava aquest triomf de la kitchen technology quan la pobra olla va explotar com una bomba casolana de les que posava Terra Lliure. La tapa va patir una ejecció fins el sostre i l’ona expansiva de metralla cigronera va arribar fins el rebedor, més enllà d’on jo jugava. Recordo com una pedregada de cigrons em va colpejar per la banda dreta del meu cos infantil i algun dels meus cotxets era endut per aquell tsunami de boletes groguenques.
No recordo si aquell dia vam haver de patir penitència dinant a un restaurant, o què, per culpa d’aquell incident tan trist. Just després de l'esclat, la pobra dona va quedar tan parada, tant sense arguments, que la cançoneta se li va ennuegar. L'operació de neteja, recuperació de cadàvers i posterior enterro de la olla que jamás podía explotar és va fer amb el més sepulcral silenci. I ja mai més va sortir del retir perpetu a les masmorres on van a petar amb els seus ossos els estris de cuina obsolets, perillosos o que et regalen i fa mandra aprendre a manipular com cal.

Esbós de primer capítol per a "Un Minor a Terramar"

2011-07-08T12:25:00.008+02:00

Terramar als anys vint

Un Minor a Terramar

Abel sense poma

Hola, em dic Abel i tenir fills ha estat l’error més gran que he comés. Ho dic sense drames. No em puc queixar per la meva mala sort, ni ploriquejar d’una manera gaire especial. No ho he fet tot malament. En aquest assumpte no he patit cap tragèdia. Si proclamés que els meus fills m’han sortit dolents, mentiria. Mai m’han portat més disgustos dels habituals en qualsevol altre fill normal i corrent. Els dos es comporten com bones persones. Cap d’ells ha tingut problemes amb les drogues, la justícia o d’altre tipus que trasbalsés la família més enllà dels quatre cops de mar previsibles. No fugen de la mitja raonable ni els puc acusar més del que qualsevol pare o mare podria quan rondina sobre la nosa que li comporten les seves criatures. Com que no passaria d’aquest nivell de reclamació, ho tallo aquí: no hi ha res de més avorrit que parlar dels problemes domèstics que tothom comparteix.

Sé que al llarg del camí he comés altres errors i encerts. Carrego amb la meva part d’egoisme, vanitat i orgull, però també de bondat natural, bons sentiments, i sentit de la compassió. Com a molta gent, m’agrada que em llencin floretes i, de tant en tant, creure’m superior. Una dona bonica i dolça encara em pot fer perdre l’oremus. Però no sé restar immòbil davant el dolor aliè i em sento bé quan faig feliç els altres amb sacrificis importants, amb petits detalls... Si em demanes de concretar la valoració que em mereixo com a pare, crec que em trobo lluny del ideal. Si em comparo, però, amb la majoria dels que conec corro el perill de convertir-me en un optimista. No se’m pot acusar d’irresponsable ni de que no m’esforço per complir el meu deure com cal. Els meus errors i mancances no entelen gaire la fotografia de les medalles que m’han penjat sobre el tema. Prou.

Com veus, m’allargaria molta més estona sobre mi mateix. Miraria d’equilibrar allò de bo i dolent, d’excepcional o mediocre, que amago a la recambra. Per això, si afirmo, rotund, que el pitjor error que he comés ha estat tenir fills és perquè és cert. Sense més. Tots els altres errors, per grossos que fossin, m’han afectat a mi o a persones adultes que ja sabien el que es feien, o ho haurien d’haver sabut —i ho dic sense defugir la meva part de responsabilitat en cada cas— on es ficaven. Els fills no. Ells no existien abans de la meva pífia. Ningú els va preguntar si estaven disposats a venir a aquest món a viure la vida.

La vida. Quina paraula més bèstia!

La vida, allò que se suposa el més gran que una persona pot arribar a tenir.

La vida, aquell munt d’estímuls magnífics, ple de postes de sol, de núvols de formes infinites, d’animals, plantes, colors, olors, llibres, pel·lícules, esports, activitat, bellesa, pensament, sentiment, sexe, excitació, emoció, pell de gallina, besos inoblidables, aparicions de la verge de Lorda, mutilacions de guerra, ablacions de llengua...

La vida, aquell haver de prendre decisions, d’acceptar que no som ni valem res, que per fer un petit canvi cal esmerçar-hi un esforç descomunal.

La vida, un tornado de competició i mala llet. Un anar dient que vas agafant experiència, que cada vegada ets més savi... Alhora, deixes enrere primer la infància, després la joventut, més tard la maduresa... Un dia veus com del fons del crani es comencen a desenterrar les arrugues. Et pengen les mamelles. Pateixes per la pròstata. Pel càncer de mama. T’extirpen la melsa. L’alzeheimer t’anorrea la memòria abans no et mors. Res a servit de res. Ni una puta merda Ni per a tu ni pels que miraran d’oblidar-te, ja perquè els ferirà la pèrdua com perquè s’hauran tret un pes del damunt.

La vida, aquell munt d’obligacions que hom es carrega damunt les espatlles per gust o perquè va despistat, sumades a les que la mateixa vida ja t’engalta només néixer.

La vida, aquell armariot rebotit de responsabilitats que cada cop costa més i més d'arrossegar a mida que les forces juvenils van fugint, fins que arriba un moment que mors esclafat perquè et cau al damunt, si no et suïcides abans.

La vida, aquella empresa fantàstica en la qual t’han contractat de directiu, encara que et sàpigues la persona menys competitiva i emprenedora del món. Sí, perquè d'això també va la vida. Diuen que hi ha gent que ha nascut per manar i gent per obeir. Mai es parla de qui no ha nascut ni per una cosa ni per l’altra. Jo sóc d’aquests. I la vida suposa un constant manar i obeir esgotadors. I no parlo de quan a algú nascut per manar li toca empassar-se l’orgull d’haver de fer que sí amb el cap a un superior inepte, ni d’aquell autòmat amb ànima d’esclau condemnat a donar instruccions a un grup humà i obligar-lo a complir-les. Quanta angoixa per a els uns i els altres! Quanta angoixa per a tothom..

La vida és risc, diuen. Per què hem de viure-la aquells a qui el risc ens fa tanta mandra?

La vida és amor. Quin lloc hi tenen els egoistes purs aquí, doncs?

La vida és patiment. Si no ets masoquista, quina bestiesa continuar, no?

La vida és aprendre, experiència. De què et serveix el que aprenem si al final se'ns ho endurà tot la mort o una demència senil? Els homes i dones del futur llegiran els teus llibres... i una be negre! Si ja se m'afigura un miracle que això passi ara, menys passarà en un hipotètic futur. I ho dic sense derrotismes ni pessimismes de saló. El fet cau per la seva obvietat. Se’m fa tan clar que ho vull esbombar amb bombo i plateret. El passat hauria de mostrar el cartellet de COMPLET de tants savis que se li apilen. L’elecció per escollir-ne un de favorit cada cop costa més. Amb aquest panorama trobo lògic que la tendència a no llegir creixi com una bombolla i que el menyspreu pel passat suposi alguna cosa més que una moda. Tot plegat resultarà tan repugnant que valdrà més aferrar-se a una ampolla o injectar-se uns grams de la última droga de moda, mentre el món sencer peta com una castanya. Molt millor això que apropar-se a les teves “sàvies” paraules perdudes en una pàgina esgrogueïda, en un CD ratllat. Quines ganes de tocar els nassos a la gent, de vendre'ls lliçons arnades com si fossin el gran descobriment del segle...

La vida, allò que competeix en esforços inútils amb la Torre de Babel, amb l’agreujant que d’ella no en naixerà cap nou llenguatge. Un cop mort, damunt teu florirà el silenci més absolut i la memòria sobre els teus actes s’esborrarà per sempre. La maquinària d’ànimes enfollides que corren darrera l’últim crit en niciesa, tones de futilitat, disposada també pel consum fugisser i oblidada al seu temps, l’eclipsarà i ningú en farà cas.

En la decisió de procrear no sé si hi pesa més pertànyer a la categoria dels fills de puta o a la dels inconscients. D’aquest judici s’haurien d’escapar, d’entrada, tots aquells que s’aferren a alguna fe religiosa, tant els que ho fan per costum com els que com Sant Pau han vist la llum en algun moment del camí. Res es pot comparar a un dogma per no haver de dubtar. Tant fa que el recolzin mil·lennis d’espiritualitat compartida amb bilions de creients que ja són història com que se l’hagi inventat fa quatre dies un il·luminat de Massachussets al qual segueix un ramat d’ovelles escollides. Amb tot, no peco d’injust fins el punt d’apartar els creients d’aquests dubtes existencials, inherents a l’ésser humà. Suposo. No em trobo en condicions d’ofendre a la major part de la humanitat, insultant-los de discapacitats espirituals en la manca de dubte. Sospito que els que no dubten mai cabrien en un menjador amb poques cadires. Tots ens assemblem més del que pensem...

Dèiem la vida? La vida, sí... La vida en definitiva ens la venen com allò que devem completament a dues persones anomenades mare i pare, a qui se suposa que els hi hem d’agrair tot del tot... i a qui no els acabarem de perdonar mai del tot, tampoc. Perquè si tan cert és que mai els podrem retornar el seu ajut, el nostre perdó tampoc no se’l mereixen per res. Jo no els vaig demanar a viure aquest festival! Em sembla molt bé que la gent mati per anar a un concert de Bruce Springsteen. Però a mi, amb tots els respectes, aquest senyor me la bufa enormement. Fins i tot em cau malament. Se’m dirà que no puc comparar Bruce Springsteen amb la vida... només faltaria! Això ho faria tot encara més insuportable. No trigaria ni dues hores per apostar pel suïcidi, fins el més dolorós del món, si no hi hagués més remei!

La vida, en resum, és una merda enorme. Passa, però, que això ho ha dit tanta gent —tothom en algun moment donat, així que suma i peta la calculadora!— que ni que sigui per no caure de nou en el tòpic, vinga, va, em posaré una mica provocatiu i et diré que la vida és la cosa més meravellosa que hi pugui haver. Temo, però, que això també ja ho havia dit algú abans. Tant és, no em ve de nou que mai no podré ser original...

Mira, acabo de tenir una idea... Saps on és l'Hotel Terramar, a Sitges, oi? Coneixes el meu cotxe? Sí, un Morris Minor gris, una delícia anglesa del 1958. L'any passat el vaig restaurar i rutlla com si hagués sortit de la cadena de muntatge. La discreció no destaca com el seu fort, ja ho sé, però això fa que el meu pla sigui molt més interessant. Ja ho veuràs. Estic ben sonat...
Morris Minor

Els desincronitzats (relat important per copsar la veritat de la vida)

2011-07-07T22:13:00.009+02:00

Pavel Tager, inventor del Tagefon un dels primers sistemes optics de so creats a la Unió Soviètica. Tager va treballar en la sincronia del so des del 1926

Els desincronitzats

Hi havia una vegada dos amics desincronitzats. De petits, l'un destacava per la seva simpatia envers el món mentre l'altre li havia trobat gust a mortificar els companys. El bo recriminava al dolent que no estava bé el que feia, que si fos bo se sentiria més satisfet de si mateix. El dolent, en canvi, insistia en que era el bo qui feia el bleda, que havia de procurar d'endolentonar-se una mica si no es volia bledificar definitivament.

Van anar passant els anys i tots dos van aprendre que no es pot ser ni tan bo ni tan dolent. Un i altre van anar rebent cops que els demostraven que amb aquella actitud puríssima el amics se'ls allunyarien, que els agafarien mania o, en el millor dels casos, fins i tot els espantarien El dia que tots dos complien 30 anys van decidir apostar a les carreres de cavalls perquè algú els havia convençut de la diversió que hi trobarien. Un cop allà es van adonar que si no en tens ni idea no només perds molts diners si no que et pots avorrir una mica. Xerrant, xerrant es van adonar que tots dos havien acostat posicions. El defensor de la bondat suprema havia aprés a qüestionar-la i l'exegeta de la maldat a tot preu començava a copsar la bondat com a un bé cada cop més interessant.

Més endavant, ambdós van patir traumes amorosos. Els van trencar el cor. Ells el van trencar també. Fins van sofrir daltabaix econòmics, traïcions amicals... de tot! La reacció de l'un i altre van transitar per camins radicalment oposats: el qui havia estat bo es va enutjar amb la vida i va decidir que a partir de llavors ja mai més el fotrien. Es va refugiar en un cinisme terrible. Va deixar de creure en l'amor i va començar a anar a la seva. Si algú li demanava ajuda se'l ventava del damunt amb una puntada de peu. El dolent, per la seva banda, es va adonar que calia tornar-se més generós. Es va adonar que l'amor és una cosa meravellosa, que la comprensió i el perdó ho curen tot i fins i tot va rumiar d'entrar en una ordre monacal. Els cops de la vida van ablanir l'un i endurir l'altre. Per què? Què bèstia la vida, oi?

El següent cop que es van trobar, ambdós se sentien estafats amb l'evolució de l'altre company. No hi ha una sola manera de madurar? què coi entén la gent per madurar? Tot plegat fa l'efecte d'un caos impossible de regular.

Ja només van coincidir una vegada més, per Sant Jordi. Cadascun per la seva banda havia decidit guanyar-se la vida com a escriptor, ofici de bon negociant. S'havien passat tota la vida desincronitzats. Tots dos es van sorprendre quan van topar a la mateixa taula, signant volums dels seus respectius exemplars. Havien escrit el mateix llibre que es titulava, precisament, Els desincronitzats. Per un cop sentien que sincronitzaven del tot. Tant que es van haver d'acusar de plagi l'un a l'altre.

La sincronia, costa poc de veure, va passar fugaç com una encaixada de mans de compromís entre dos enemics.

Entrevista feta per Lola Cañete per a Sitges D.C.

2011-07-07T12:37:00.012+02:00

Fotografia de Montse Ruiz

Cuando conversar con Florenci Salesas puede ser "llençar-me a cercar coses noves sense paracaigudes" -Iª Parte- Per Lola Cañete

En Sitges existe uno de esos espíritus anacrónicos... un espíritu renacentista del Siglo XXI. Aprender, hacer y mover, podrían ser prefectamente las tres acciones que mejor se le dan. Un espíritu humanista de enorme cordialidad y simpatía, exhuberante. Interesado por diversos campos del conocimiento y apegado a ninguno. Florenci Salesas es compositor, escritor, músico, director de cine, dibujante y un largo etcétera... pero lo es nada más por serlo. no le mueve la ambición sino la inquietud y el entusiasmo. Florenci, gracias por dejarte entrevistar... Clicar aquí per llegir la resta de l'entrevista

Pregonet i vers del Cap de la Vila per a la Festa de la Poesia 2011

2011-07-05T13:51:00.006+02:00

Fotografia de Gemma Colomer Oncins

La banda, els poetes, les autoritats i el seguici popular arriben al Cap de la Vila. La Sonia i el Florenci es troben al balcó mirant de mantenir certa dignitat. La Sonia porta un rotlle de paper, lligat amb una cinta vermella, a la mà. La balconaire acosta el rotlle a en Florenci, qui es treu uns tisorots de cuina de la butxaca i, amb tota la cerimònia, talla la cinta, que posteriorment ofereix a l’audiència. Un cop tallada la cinta, la Sonia desplega el rotlle que manté per l’extrem de dalt per les puntes dels dits.

Fotografia de Gemma Colomer Oncins

El rotlle es desplega al llarg de més de set metres, de manera que arriba fins el terra i, fins i tot, debut a la quantitat de paper que sobra, es cargola una mica. Els dos balconaires se sorprenen, s’adonen que el tros de paper que tenen davant està en blanc i es miren horroritzats. La Sonia, tota esverada, comença a pujar el rotlle a la recerca d’algun fragment escrit. Al final, a una distancia d’un metre i mig de paper, se li apareix el poema que ha de llegir amb la seva parella de balcó. Els dos balconaires es miren i respiren alleugits. El metre i mig sobrant penja cap en fora i els altres gairebé sis metres encara pengen davant els balconaires. La llargada permet que el paper encara arribi al terra de sobres (la brisa no se l’endu, gràcies a una clau Allen cargolada estratègicament a l’extrem que contacta amb l’enrajolat de la plaça). Amb un gest aristocràtic, la Sonia ordena a en Florenci que talli el tros d’un metre i mig que penja. En Florenci s’aplica a tallar-lo i el llença al públic. Comença el diàleg entre els balconaires. Fotografia de Gemma Colomer Oncins

SONIA: Poetes!...

FLORENCI: ...I poetesses...

S: Aquesta paraula...

S: Benvinguts a la nostra vila...

F: Compte, que se’t veuen les mitges...

S: ...Benvinguts, deia jo, a Sitges!

F: ...que el Palol el cul et vigila...

S: Vols parar? Si us plau perdoneu-lo,

que el pobret fa temps repapieja...

F: ...pregunta a l’amant de Lieja...

S: Retiro el que deia: mateu-lo!

F: No siguis tan violenta, dona,

que fugiran amb les metàfores,

anacoluts, rimes i anàfores

i tot allò que en el vers trona...

S: D’això us en volia parlar.

I tu mentre recito, calla!

F: Prometo no bufar la gralla.

S: Així parla un bon sitgetà.

S: Per a tots vosaltres ara us llegirem la Corranda d’un clavellet.

F: De Trinitat Catasús.

Llegeixen el vers, alternant les estrofes entre els balconaires.

S: Si de dalt del balcó estant,

de matí, que el cor es muda,

de matí, que tot és cant,

un clavellet em saluda,

F: tant si miro, com si no,

només perquè el sol comanda,

voleiant dalt del balcó

com un mocador de randa;

S: si em saluda o em diu adéu,

-comiat o benvinguda-

de matí, que l’aire és lleu,

matinet, que el cor es muda;

F: de mon cor puc refiar,

i del joi que hi mou tempesta,

i puc dir –presagi clar-

que tot el jorn serà festa.

S: Ni fatiga ni turment

no em faran hostil la feina,

i aniré fent i desfent

amb el cor posat a l’eina.

F : Clavellet de sol llevant,

que en tombar la carrerada,

quan de tu em vaig allunyant,

des de dalt del balcó estant

em saludes en l’albada.

S’acaba la lectura del poema. En Florenci talla la part de baix que sobra i tots dos llencen al públic els dos fragments de paper que queden. Gairebé al mateix temps, es dirigeixen de nou al públic per l’exaltació final.

S i F: Visca la poesia!

Visquin els poetes!

Visca el món!

I visca Sitges!

Els balconaires llencen al públic les flors que tenen al darrere.

Fi del pregó.

Fotografia de Rosa Maria Puig

Les conviccions, aquella nosa... necessària?

2011-06-12T08:49:00.008+02:00

Sé que les conviccions que encara em convencen no sempre resulten convincents als altres.

Suposo que tenir conviccions implica, d'alguna manera, una certa mandra mental. O com a mínim impaciència, urgència, necessitat (depèn el cas) per començar a treballar. Cal posseir una idea de base per iniciar un projecte. El savi, diuen, busca sempre, però. Aleshores què passa? què el savi no pren mai cap decissió, no incia cap projecte, no se la juga mai?

Si mai no ens féssim la il·lusió que hem trobat alguna cosa que valgui la pena, no faríem res. Sempre es presenta aquell moment en el qual ens convencem que hem trobat la nostra parella ideal, la nostra feina ideal, els estudis ideals, el nostre ideal polític, quin serà el nostre estil musical favorit i quina acció o pensament sempre ens semblarà moralment accepetable o reprovable sota cap concepte o cincumstància. Sense establir un convenciment ferm, no ens casaríem, no treballaríem, no estudiaríem, no votaríem (o no votaríem com a rebot!) no llegiríem ni escoltaríem música ni actuaríem ni prendríem cap decissió. O al revés, actuaríem com una fulla que es deixa endur pel vent i un dia faríem una cosa i el següent la contrària, segons ens petés. Imagino que aquestes dues possibilitats han de resultar una mica plausibles, també. No ho sé. Jo mateix he passat temporades en les que m'implicava en qualsevol causa i altres en les que em deixava dominar per l'apatia o tot se me'n fotia.

El que és segur és que cada cop que adquirim una convicció, davant nostre surt algú que s'emporta la contrària. I així ens trobem que hi ha qui creu en déu i qui no, qui creu en un déu diferent, qui dubta i qui no ho fa mai; qui creu que la solució pel país és la guerra i els altres que la pau, la independència o la sumisió, la col·laboració en un projecte comú o l'anar pel nostre compte o, directament, l'anarquia pura i dura; viure sol o acompanyat; robar si es té gana o no fer-ho mai, de cap manera; l'eutanàsia o no; prohibir això i permetre allò o just a l'inrevès... Sempre hi ha algú, una bona persona (millor que nosaltres i tot, potser... sempre empro aquesta fòrmula pel que pugui ser) que fa, que pensa el contrari, que té una convicció radicalment enemiga a la que ens serveix de brúixola per tirar cap el nord. Cap el que creiem que marca el nord, és clar...

Les conviccions acostumen a tenir molt bona premsa. Se les considera un valor necessari i jo mateix voto el partit que els dóna suport. Però també, segons com es mirin, poden esdevenir la ruïna de la veritat, una cotilla que asfixia la reflexió.

Hi ha qui es vanta de no tenir-ne cap i sentir-se lliure de tot lligam intel·lectual. Acostuma a ser gent que per qüestions biològiques, traumes d'infància, amorosos, pura mandra vital o el que sigui, només se senten feliços en el desarrelament cap a tota llei fonamental, tota ideologia, tot company de viatge. Després hi ha els qui les tenen molt fortes i les mantenen amb una inflexibilitat granítica. Pobre de tu que miris de qüestionar ni un mil·límetre de la seva convicció! Per l'entremig hi ballen tota la gama de grisos, és clar. Tots hem trobat individus que abracen aquests dos extrems. Alguns d'ells mostren un grau de superioritat, una fatxenderia que m'incomoda enormement. Els uns vanitosos de les seves conviccions perfectes i els altres (que d'alguna manera, des de la mateixa negació, viuen atrapats dins una convicció fortíssima) per la seva supòsada manca d'elles, que a esperit lliure no els guanya ningú. La resta del món semblem idiotes als seus ulls, una colla d'equivocats que viurem per sempre dins la cova del coi de Plató (ja us puc confessar que la meva cova particular, les sessions d'ombres xinesques que s'hi fan són fantàstiques!!).

Sense conviccions no ens movem de lloc, no fem res. Ara... cal? Jo no ho sé. Com a mínim, m'arrisco a creure que no en tots els casos. En aquest sentit, jo, personalment (encara que pel fet no té cap interès) vaig fent el que puc, el que sé, i ara em bellugo, ara no, ara aposto, ara no m'ho facis fer que no en tinc ni idea Suposo que més o menys com tothom. Evidentment que qui té les conviccions més fortes és qui, per bé o per mal, mou el món, qui el fa avançar o el porta a la destrucció. Per contra, la manca de conviccions ens pot dur tant a formar part del ramat com justament el contrari, esdevenir un outsider complet, un pòtol, un deslligat de tot. No imagino un desconvençut muntant un partit polític, una nova religió o, a més petita escala, muntant un negoci o declarant amor etern a algú en concret, obviant la resta de milions de possibles mitges taronges que s'escampillen pel món.

Quina cosa les conviccions... Quan de perill, quanta fascinació amaguen! Oh Déu, lliure'ns de les conviccions i, al mateix temps, fes que no ens en manquin mai! Com t'ho faràs? ah, no ho sé, tu ets Déu, no jo, i tu ho pots tot. Ja t'espabilaràs, noi. I quan trobis la solució, envía'm l'arcàngel Sant Gabriel i m'ho expliques. Si ho fas, prometo escriure un post. Gràcies maco, que amb els tsunamis que muntes sé que això que demano et resultarà bufar i fer ampolles.

Bon diumenge!

El redactor (conte desmoralitzant)

2011-06-11T09:31:00.007+02:00

El Redactor

Fa uns anys va estar força de moda. Va arribar a obtenir un Nobel de literatura i tot. Es va perpetrar una adaptació cinematogràfica no massa bona --aquella prosa exacta no es podia traslladar a la pantalla-- del seu títol més emblemàtic. La seva presència animava els programes televisius més ensopits. Se'l va estimar, odiar, citar i envejar com només passa amb als grans escriptors.

Del que va guanyar amb els premis ja fa anys que no li queda un ral. A més, ara es porten altres coses, es reivindiquen altres clàssics. El seu retrat no diu res als joves i els més grans estan per altres històries. L'oblit general fa temps que ha deixat de neguitejar-lo, però. Les urgències s'han rellevat. Necessita diners. La supervivència no pot malbaratar temps i energies en les petites vanitats.

Ha trobat feina en una agència immobiliaria. Redacta els petits anuncis de 200 paraules que descriuen els distints immobles: si són apartaments, cases individuals, duplex, magatzems... si es troben a la ciutat, al camp, vora el mar... quans metres quadrats tenen, les habitacions que hi ha... si ofereixen terrasses, jardí, piscina... Li costa molt. Per més que s'esforci no se n'acaba de sortir i el seu cap no n'està gens satisfet:

--Els anuncis no s'entenen! Quina redacció més dolenta! Això em passa per agafar gent que no sap escriure...

El vell premi Nobel és conscient de que el seu cap té raó. Flirtreja amb la idea del suïcidi, però no la tirarà endavant perquè sap que es moriria.

Relat homenatge a Iuri Gagarin

2011-04-13T08:32:00.012+02:00

Aquests dies es commemoren els 50 anys del primer vol estratosfèric, a càrrec del soviètic Iuri Gagarin. M'afegeixo a l'homenatge, penjant el conte Sputnik 3.5, inclós dins d'Èquili qua!, recull d'històries breus, editat per La Olla Expréss (mai és tard per fer un xic de propaganda, he, he). De fet, al meu relat, en Iuri no hi surt massa ben parat. Ell, des de la seva càpsula eterna, sap que no hi ha cap mala intenció per part meva, que a mi no m'ha fet res. El comandant Dimitri, però, crec que no deu compartir la mateixa opinió...

Sputnik 3.5

Avui, 3 de setembre de 1960, el Comandant Dmitri, a bord de la minúscula càpsula espacial soviètica Sputnik 3.5, s'ha convertit en el primer home enviat a l’espai.

Tot just quan es troba fent números, calculant quins deutes pagarà primer amb els rubles que cobri per la missió, rep la primera senyal de la base a la Terra. Les paraules del camarada General Petrov li arriben través l’altaveu enxubat al petit espai que té enmig les dues cames. Les ones sonores fan vibrar les membranes del primitiu artefacte i, de passada, tota la part baixa del cos del cosmonauta. La robòtica veu del camarada Petrov li comunica que li sap greu de fer-li saber que no podrà tornar a la Terra, tal com li havien assegurat abans d’enlairar-se: La tecnologia, de moment, encara no ho permet. Demana disculpes per no haver-lo informat abans. Li exigeix, però, que entengui que, si hagués sabut com anirien les coses, potser no s’hauria apuntat a la missió amb tanta alegria.

El comandant Dmitri fa que sí amb el cap, comprensiu, dins el centímetre i mig escàs d’espai que té per bellugar el casc. La coïssor que sent a les cuixes i a tota la zona reproductora s'aguditza per segons però, dins el reduidíssim habitacle de la nau, no pot canviar de postura, ni gratar-se.

El camarada Petrov li aconsella que es vagi fent a la idea de que el seu nom no el coneixerà ningú, ni passarà a la història. A la pàtria no li interessa fer publicitat dels fracassos: els espies continuen escampant rumors sobre que els americans encara no es troben preparats per enviar ningú a l’espai. Mai no se sap, però, quan es poden espavilar. Per animar-lo, brama que el seu sacrifici tampoc ha estat estèril del tot: amb el seguiment del vol de la nau que han ralitzat els tècnics, ja s'han detectat les millores que cal portar a terme per retornar un home a la terra, sa i estalvi. Segur que l’any que ve això ja serà possible i el camarada Iuri podria ser l’astronauta escollit.

Això últim li fa tan mal com una coça al fetge. Coneix molt bé en Iuri i sap que donar-li aquest honor a ell suposa un disbarat tan gran com un gulag de pagès, perquè és un més burro que una sabata.

Finalment, com per treure ferro a la mala noticia, el camarada Petrov juga amb una mica de brometa fàcil. Li diu que ara podrà acompanyar la gosseta Laika, la mòmia de la qual encara deu de tombar, tota deshidratada, ben a prop seu.

Mentre el comandant Dmitri encara se’n fa creus —és un dir, perquè amb prou feines pot bellugar els dits— de la porcada de que el pallús d’en Iuri li arrabassi el lloc als llibres d’història, el camarada Petrov dóna, pietosament, pas a la Sònia, la seva estimada esposa, que vol enviar-li unes paraules.

La seva veu, igual de metàl·lica que la del general, més emotiva però, li jura, tota tremolosa, que mai l’oblidarà. Per tranquil·litzar-lo, afegeix que no pateixi per ella, que no estarà sola: tan aviat s'acabi la secreta cerimònia que faran a la base, demà mateix, en honor seu, se n’anirà a viure amb el seu germà Nikolai, amb qui es casarà. Li promet que prendrà cura dels diners que li otorgarà l’estat, com a viuda d’heroi secret, i que tant en Nikolai com ella ja han pagat el primer termini de la hipoteca d’una bonica datxa que han comprat a prop de Minsk.

L’adéu emocionat de la Sònia —gairebé plorant— deixa al comandant Dmitri molt tou. Per més voltes que li dóna, encara el sorprèn que el tanoca d’en Nikolai sigui, després de tot, tan espavilat. No s'hauria jugat mai ni un kopek per ell, aquell patata als escacs...

Sobtadament, es desvetlla de les seves cabòries en sentir unes veus que semblen mantenir una conversa animada, amanida, de tant en tant, amb alguna rialla, com si algú expliqués un acudit: la Sònia s’ha oblidat de tancar la connexió amb la base soviètica. Ara, per l’altaveu pessigollaire li arriben els comentaris dels operaris i tècnics que hi ha a la base de la Terra.

Sense acabar d’entendre el per què, la hipòtesi d'haver estat fent el préssec se li torna cada cop més diàfana, fins al punt que nota com se li entafora un nus al coll de la ràbia que li puja de l’estómac. Voldria venjar-se —encara no sap de què, ni contra qui—, d’alguna manera. Se li acut que podria cantar l’himne prohibit d’Ucraïna —après en un curset d’espionatge que va fer a Kíev— i, dit i fet, s’hi llença a tot drap.

La petita gran venjança del comandant Dmitri plana per les ones de l’espai fins a arribar a la base. Tot just llavors, hora del vodka de la tarda, tothom se n'ha anat al bar. En Piotr és el darrer a sortir. Tanca tots els llums —cal estalviar— menys els del laboratori, perquè a dins hi ha l'abstemi d'en Boris, que sempre s’hi queda, per jugar amb les ratetes blanques. Els esgarips en l'ucraïnès cafre del comandant Dmitri, que fins ara s’escampaven triomfants per tota la sala, emmudeixen quan en Piotr fa el darrer clic.
La rateta més petita deixa de ballar i s’amaga en un racó, en senyal de respecte.

Una aranya al cafè

2011-04-12T09:21:00.005+02:00

Una aranya s'acaba de sacrificar, escaldant-se dins la meva tassa de cafè: ha baixat del sostre, penjada d'un filet, fins patir aquest final desgraciat. L'incident, que a mi m'ha obligat a passar per l'enuig de canviar de tassa i preparar-me un cafè nou, li ha costat la vida. Pobreta. Quin desequilibri d'infortunis!

A nivell humà, un gag simpàtic. A nivell de l'aranya, una tragèdia completa. Una caiguda de cul per a mi, tot un sepeli per a la seva família. Ella per a mi representa una insignificància dins l'estadística de la meva vida, la sort d'un anònim aturat per a un brooker de Wall Street. Per a ella jo represento el responsable de l'infern que ha acabat amb tot el que tenia.

Ara li dono la possibilitat de protagonitzar aquest post. Amb l'excusa de retre-li homenatge, empraré aquest lícit reclam amb la voluntat de provocar alguna reacció, postiva o negativa, que el meu ego saludarà amb alegria. Sobretot si té moltes lectures. Res que no faci ningú que publica alguna cosa: no invento la humanitat, aquí. L'aranya, però, també trobarà lícit recordar la meva meva ascendència, venjativa, des d'allà on sigui.

Perdona i gràcies, aranyeta.

Utilitats accidentals

2011-04-11T08:54:00.015+02:00

Malgrat el que diu el text, no oblidem que la felicitat ens ha regalat un art bellíssim, també.

Si mai no ens enamoréssim de qui no ens convè, o a qui no li convenim no ho fes de nosaltres; si mai no provoquèssim i ens provoquessin unes destrosses que et deceben de tu mateix, dels altres i de la vida (com en un ping-pong amb una pilota de nitroglicerina sentimental, a on ara et quedes amb cara de tonto tu, ara jo) de sobte desapareixeria tanta literatura, tant de cinema, cançons, òperes... que el buit que quedaria al lloc que ocupaven seria tan gran com el que sentim quan tot s'ensorra.

Hi ha, també, qui no s'equivoca gaire. Quan aquesta sort la viu bona gent, persones que admiro i estimo, sóc feliç. No sento cap enveja i el seu somriure se m'encomana. Ara, els qui a sobre aprofiten per donar-te la lliçoneta, diguem, breument, i amb tota la suavitat possible que, hum... ja no me'n provoquen tanta de simpatia. Amb tot, no els desitjo segons quins mals d'amor. Això no se li desitja a ningú. Ni a Berlusconi.

De tota manera, penseu-hi en el que he dit abans. Si entre els humans tot fos com una bassa d'oli, quina pèrdua de patrimoni artístic no patiríem! De tota manera, els qui ho fan tot bé, tampoc s'han d'angoixar perquè es produeixi aquest possible empobriment. Aquí estem els especialistes en procurar tema de sobres, per evitar la desaparició de les cançons. La cosa funciona, de fet, igual que en la societat de la oferta i la demanda. Així com cal que hi hagi assassins sofisticats perquè Colombo es motivi per exercir la seva feina, cal personal que se la foti amb el cor perquè els poetes tinguin un motiu contundent per posar en solfa. Una simbiosi total.

No caiguem en el cinisme, ara, de començar a demanar subvencions. Si jo fos dels que no l'espífio mai, m'alçaria el primer a protestar en contra de pagar aquest impost. I si a més a mi no m'agradés ni la literatura, ni el cinema, ni la música ni res de tot això, quina gràcia! No, no. No ens posem medalles. Una mica de decència per ambdues parts, si us plau. Aquí cadascú aporta a la societat el que li pertoca, el que pot, el que sap. Tots, tots, tots. Des de l'obrer eficient fins el psicòpata dels anònims, des de la presidenta d'Alemanya fins al fogoner de Burkina Fasso, des del cuiner que omple el plat fins el comensal que se'l cruspeix, i els amics dels uns i dels altres. Tots tenim un motiu, per incomprensible que sembli.

No miro de justificar el que és injustificable: la injustícia, injustícia és. Passa, però, que es produixen unes utilitats accidentals. Maleïda la gràcia ens fan quan, de moment, les patim en primera persona, és clar. Malgrat tot, proposo tenir paciència. Ja ens arribaran els fruits a travès de l'art popular, si sobrevivim a la garrotada.

No val a patir. Mai no moriran les cançons. I si moren, tranquils, algú ja s'inventà una cosa pitjor.

El fabricant de suïcides

2011-04-09T00:23:00.008+02:00

El fabricant de suïcides

(un conte inspirat per un relat de Carolina)

L'escriptor de contes té un truc per no haver-se de matar quan se sent vençut per la desesperació: s'inventa personatges que, al final de cada història, se suïciden. Amb aquest sistema ja n'ha matat uns quants. Cada suïcida de ficció equival a un moment d'angoixa insuportable, viscut a la vida real, superat. No n'ha volgut fer mai el recompte perquè sap que s'esgarrifaria.

Fa poc, però, que aquesta solució se li ha anat girant en contra. Moltes nits, quan dorm, els morts de paper tornen a la vida. Aleshores, l'autor es desperta esgarrifat. S'alça del llit i corre a refer tots els contes, a matar tots aquells energúmens de nou, per tornar-los al seu estat anterior. No para fins que no en deixa cap. Ni un!

Ningú es pot arribar a fer a la idea de la feinada que tot això li comporta. No es tracta d'un copy and paste d'un borrador original i au! enllestir-ho en una breu estoneta. Els morts ressuciten i s'entesten a acabar les seves històries amb finals feliços: l'amor d'en John torna i els dos viuen enamorats, plegats i replegats, tota la vida; la Jennifer troba el seu gosset; la Marieta aprova totes les assignatures i, enlloc de saltar des d'un cinquè pis al buit del pati de l'escola, mostra les notes triomfants als seus pares que li regalen la Wi, aquella, promesa... i així anar fent, fins que tots, tots, tots ells assoleixen el seu objectiu dins el conte que els ha tocat representar.

L'escriptor sap molt bé que si no ho retoca tot abans que obrin les botigues de llibres, tots els seus volums publicats, venuts, arxivats a llibreries públiques i privades, tots els exemplars de totes les edicions, perdran la gràcia, el seu toc personal que tant d'èxit li ha donat. I el pitjor de tot: sap que no tindrà més remei que matar-se.

Si una nit qualsevol passeu per davant de casa seva i veieu la llum del seu despatx encesa, no el molesteu si us plau. No oblideu el que us he dit. Deixeu-lo treballar. És una qüestió de vida o mort.

L'illa que no és

2011-04-08T08:55:00.005+02:00

Després del soroll ve el silenci. Prendre un temps per pensar i aprendre a mirar les coses d'una manera diferent. Sinó, no podrem avançar i fer net.

La imatge de dalt està presa en un solar descampat amb palmeres, fa una setmana, a Torroella de Montgrí. Pel voltant era ple de cases, de vida urbana. Així, però, si no es veu el terra sembla una illa perduda enmig del Pacífic. Les coses semblen altres coses segons les mirem. Això ho sap tothom, però tots ho oblidem mentre ho fem.

Canviar la perspectiva. De tant en tant cal. Ara per ocultar la brutícia, ara per justament el contrari. Per descansar, per treballar. Bon dia a tothom.

Cuideu el vostre enemic

2011-04-07T08:36:00.016+02:00

Divertida portada del llibre L'Enemic de Davide Cali i Serge Bloch

Ahir vaig estar pensant (no sento els aplaudiments). Vaig arribar a elaborar un concepte moral (jo??) que no tinc ni idea fins a quin punt en té algun de valor moral. Però bé, una mica per mirar d'estar la moda de la pontificació a tort i a dret (Florenci, ho dius com si tu no ho haguessis fet mai, tu també. Quines penques...) em va encuriosir fer la prova. Va, prou preàmbuls, que tinc feina. Som-hi (ho posarem en un coloret d'aquells que fan que sembli que el que es diu és més solemne):

Si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t'hi. Molt bé. Però, i si ell refusa la proposta? Aleshores, millor cercar-ne un de nou: mai és tard per complicar-se la vida...

Té el seu punt masoquista, ho admeto. L'enemic en qüestió, segons com, i si a ell li va bé (en això, cal que us poseu d'acord, imagino), entre putada i putada, te'l pots anar follant. I així, mira, com a mínim podeu aprofitar el temps. Penseu que n'hi ha alguns d'una persistència admirable. Podrien fer anuncis de sabó Micolor: els colors no se'ls esborren encara que els sotmetis a un fotimer de rentades. Si t'ha tocat un d'aquests, i a més està bo/bona, quins ganes de gastar totes les energies a fotre! Posats a fotre, fotem, però fotem bé. No fotem!

Ahir, sense anar més lluny, vaig cometre la baixesa, la debilitat (no per humana, menys lamentable, que diu molt poc a favor meu) de mal parlar no només del meu enemic, sinó de gent contaminada per ell, mentre jo mirava de salvar els últims mobles, penjant-me les darreres medalles que trobava pels calaixos, perquè es veiès ben clar que estava carregat de motius. Ai, amic meu, que patètic. I pel damunt de tot, què poc intel·ligent. No res home, aprofitem el que la vida ens ofereix i col·laborem a que aquesta sigui rica i plena. I així, entre tots, anirem fent un món més bonic, normal i "maco", com deia el gran Ovidi Montllor al final de La fera ferotge:

I gràcies a la força

no ha passat res de nou,

tot és normal i "maco"

i el poble resta en pau. Au!

Bon dia i sigueu feliços. I si us plau, cuideu el vostre enemic. Regaleu-li una rosa i un llibre per Sant Jordi. Si encara no teniu una pantalla plana, dipositeu un retrat seu damunt el televisor. Copuleu-lo des de tots els àngles, per totes les habitacions de la casa. En fi, eduqueu els vostres fills en el que és correcte i no els ompliu el cap de bajanades. Adèu!

Una escena memorable de Buster Keaton

2011-04-06T07:17:00.011+02:00

Mort, pujada al cel, caiguda a l'infern... i resurrecció

Final del curt The Haunted House (La casa encantada) de Buster Keaton (1921).

He tingut aquesta escena, fins la baixada a l'infern, tota l'estona dins el cap aquests dies. M'obsessionava en com el personatge interpretat per l'amic Buster anava d'una banda a l'altra, com una pilota, sense entendre res del que passa en cap moment. Pensava en muntar aquesta seqüència fins just quan apareix en Pere Botero. No recordava, però, la resurrecció. Al final he decidit tallar el fragment fins el THE END, quan el protagonista torna a la vida. En realitat, mai ha mort i l'amor i la diversió (amb algun accident còmic pel mig, com si no) l'esperen. No és meravellós?

Amics, potser no esteu al cel. Potser mai entendreu res del que us ha passat pel mig, com és que un dia éreu a dalt de tot i després, de cop i volta, pam! a baix, al cul del món. Reconec que la temptació de maleir-ho tot pren la seva força. Però, al capdavall, esteu vius i heu viscut una experiència increïble per agrair a la vida. Avui jo em quedo amb l'agraïment per haver-hi estat al cel, que voleu que us digui. Que ara simplement toca viure, amb els peus a terra, sense ales? Perfecte. Al cap i a la fi, no tothom ho pot dir que ha pogut volar, pujar tan amunt. No sempre he estat tan lúcid, això és cert, sobretot durant els moments que em venia aquell dimoniet (que sembla sortit d'un film de Meliès) a punxar-te elpel darrere. Ajuda mirar el film fins el final. Tot es torna molt més positiu: el que durant uns moments, dins nostre, s'arrossegava en un fangar de retrets, de sobte ens adonem que es converteixen en una univers infinit de "gràcies!"

Si no enteneu els altres, no us hi escarrasseu. Tal dia farà un any. Si no us entenen a vosaltres, doncs tambè. Aprofiteu la vida tal com sou. Eviteu que us idealitzin gaire. Assumiu que, inevitablement, decebreu. Si teniu la oportunitat d'esmenar un error, aprofiteu-ho. Si no, mala sort. I, com ja us dit, viviu! A la mostra manera, allò del My Way del Frank Sinatra. I com que els altres també el tenen el seu de My Way, doncs paciència quan us toca a vosaltres patir-ne un de diferent. Un dia tu, un dia jo... Ja ho dic, passo de rancúnies. Em vull quedar amb el bon record del cel. M'agradava, tu, allò d'anar saludant angelets. Doncs ja està, noi. Què més vols?

Bon dia gent. I, no em cansaré d'insistir, viviu! Thank you, Mister Keaton.

Maite González seleccionada pel concurs de fotografia Mirades amb la seva sèrie fotogràfica "Soy él... soy yo... soy ella"

2011-04-05T10:16:00.010+02:00

Una dels autoretrats que formen part de l'exposició Soy él... soy yo... soy ella de Maite González

La fotògrafa sitgetana Maite González acaba de ser seleccionada per tenir una exposició pròpia a través de la convocatòria Mirades en el II Festival de Fotografia de Torroella de Montgrí, organitzat per Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí, amb la seva sèrie de fotografies titulada Soy él... soy yo... soy ella... El concurs té caràcter bianual. S’alterna amb les beques que també atorguen als millors projectes fotogràfics. Si en la primera edició el tema proposat per participar al festival era el silenci, enguany ha estat el binomi Ell/ Ella, una proposta que s’ha concretat en cinc exposicions de cinc autors que es podran visitar al llarg de tot el mes d’abril a diferents espais de Torroella de Montgrí i de L’Estartit.

Soy él... soy yo... soy ella... és, en paraules de la pròpia Maite “el plantejament d’un procés identitari, d’un construir i de-construir en relació al gènere, expressat a través d’autoretrats. És una posta en escena quotidiana i desdibuixada sobre el fet masculí i el femení, un jugar a ser i no ser, a semblar i no semblar, a voler i no voler. És el procés d’un canvi, d’un canvi individual i social que ve marcat pel caràcter ambigu i transitori de la identitat, del gènere i del ser/estar.” En un intent d’explicar, de respondre quan se li pregunta, el que ella mateixa considera que no es pot, que no sap explicar amb paraules. Al capdavall, ella sempre acaba insistint, entre modesta i aclaparada, que “en el fons espero que les fotos s’expliquin per elles mateixes”. No pateixis, Maite. Respira tranquil·la. Et puc assegurar que sí, que les teves fotografies s’expliquen per elles mateixes amb una eloqüència diàfana.

Els qui tenim la sort de conèixer aquesta fotògrafa, posseïdora d’una mirada molt personal, alhora espontània i reflexiva, no ens sorprenem en absolut d’aquest merescudíssim èxit. Ja fa molt de temps que pul·lula pels carrers del nostre poble capturant fragments de la realitat que ens envolta amb el seu estil únic. Sense anar més lluny, ja vaig incloure una de les seves imatges al meu blog,http://florencisalesaspla.blogspot.com/search/label/Maite%20Gonz%C3%A1lez que per mi captura quelcom que, per desgràcia, certa acció criminal perpetrada pel nostre ajuntament ha desdibuixat per sempre.

Incloc aquí sota mateix, però, Detrás de un dia gris, una altra que, sense tenir res a veure amb les que podreu trobar a l’exposició, resulta molt més propera al seu estil particular.

DETRÁS DE UN DIA GRIS Maite diu: "se sol associar un bell i acolorit a un dia asolellat. Jo cercava el color i la bellesa i tambè solia fotografiar dies amb sol, però aquell dia gris, de núvols carregats, em va portar a cercar la bellesa i el color en aquell instant i en aquell lloc, em va portar a cercar el que hi havia rere d'un dia gris, deixant a un costat les nocies preconcebudes sobre el que és bell. Així vaig trobar un nou color del Mediterrani i tenir una altra visió dels dies grisos."

Maite González va estudiar sociologia a la seva Venzuela natal. Interessada pel món de la imatge, va començar els seus estudis de fotografia al Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), on encara hi realitza cursos d’especialització. Ha participat en diverses exposicions col·lectives: a l’IEFC, a a sala del Foment de les Arts i del Disseny (FAD), al Sony World Photography Award (Cannes) al Visa OFF de Perpinyà i a la Tretzena mostra d’Art Jove d’Horta-Guinardó: Stripart, entre altres.

Maite González, en un moment de la presentació de la seva exposició

Pels qui estiguin interessats en visitar aquesta interessant exposició, us haureu d’adreçar a l’edifici del Consell Municipal de l’Estartit, carrer del Port, 25. Els telèfon és el 972.75.25.33, el número de fax el 972.75.25.15 i l’adreça electrònica consell@estartit.org. L’exposició va ser inaugurada el passat divendres 1 d’abril i es mantindrà oberta fins el 28 del mateix mes. Els horaris varien molt segons el dia. Recomanem trucar o demanar informació per escrit a l’adreça electrònica esmentada.

Felicitats, Maite!

Quan hi ha un bon motiu per tornar, cal tornar, caram!

2011-04-04T21:02:00.008+02:00

Mai sabrem fins a quin punt la firma de moda chic Torrente se sentirà agraïda a la magnífica imatge que el senyor Santiago Segura ha proporcionat al seu nom...

Què vol dir el clixé de que les persones som animals de costums? Vol dir, exactament, que si en castellà t’has passat tota la vida escrivint l’adverbi sólo, amb accent, toca molt els nassos que, ja des de fa un cert temps, calgui fer-ho sense, igual que el seu homòfon solo adjectiu. Per què ho fan això els senyors de la Real Academia de la Lengua Española? Això entenen per limpiar, fijar i dar esplendor? No seria des del punt de vista d’un animal de costums normal i corrent —és a dir, un com tu, estimat lector; com jo; com el meu dentista, fins i tot— veure-ho com que el que fan és més aviat ensuciar, emborronar i dar por la retaguardia

Des que es va decidir aquesta “millora”, tots els pobrets sólo diseminats per les pàgines infantades pels grans mites de la literatura en llengua castellana —Des d’Unamuno a Marcial Lafuente Estefanía, des d’Octavio Paz a Corín Tellado, des de Gustavo Adolfo Béquer a Francisco Ibáñez, per citar només un urgent grapadet de plomes insignes— esdevenen inapropiats als nous temps unificadors. Aquesta i altres dràstiques mesures, punta d’iceberg devastadora que acabarà ensorrant la bella llengua de Roberto Alcázar y Pedrín en un maremàgnum irreconeixible, es defensen amb un munt d’arguments a favor per part dels seus promotors, així com rep barrellades de part dels conservadors lingüístics de mena. Així és la vida. Les coses canvien. Canvien tant que al final quan escrivim solo ja no sabrem si parlem d’una situació química, física, metafísica, d’un cafè individualitzat de tota mal llet o d’allò que fan els bateries de jazz, de tant en tant, per a què la resta de la banda descansi de la bufera.

Jo, que voleu que us digui, aquella ratlleta damunt la primera o de l’adverbi esmentat la trobo molt elegant. Senyores i senyors, cal mantenir la dignitat i l’elegància, si us plau! Com molt bé m’ha recordat un bon amic, ja el reconegut savi Torrente va dir al seu temps:

“Si eres un buen español, has de ir por el mundo con dignidad y elengancia, ¡coño!”

Olé!

Gràcies

2011-03-23T15:38:00.006+01:00

Aquí us deixo aquest blog que sempre serà meu, un molt de qui l'ha comentat i un xic de tothom qui el vulgui llegir. La porta queda oberta, però ara per ara tanquem la paradeta.

Gràcies a tothom.

Christchurch, New Zealand, has suffered a terrible earthquake

2011-02-22T20:40:00.003+01:00

The beautiful Christchurch Cathedral in an image I found at the net, where It shows how it looked before it suffered irreparable damage by the earthquake

Yesterday, at about 12 noon, New Zealand local time, a terrible earthquake that reached 6,3 degrees on the Richter scale has devastated the beautiful and beloved city of Christchurch. It only has just half a year the same village has suffered another big one, which had much less tragic consequences. I do not understand how they work all that kind of things, but it seems that the reason for this phenomenon is that the epicenter of the latter has been generated only at about a kilometer deep and very close to the city. It was awful: an unexpected amount of dead people, a lot of buildings have fallen down, the streets were full of chaos and the crowd was in fear, running from one place to another with no ... The beautiful cathedral built in 1881, which is usually considered the most beautiful of all the South hemisphere, has also collapsed. The damage suffered by this jewel of the Anglican architecture has been irreparable.

Many things make me feel close to that city. In 2006 I was there for a long stay. There I got married. As my ability to repeat mistakes do not seem disappear until I’ll be100 years old, that marriage finished already. Although, I still maintain a good friendship with my old comrade. And right now, the worst thing is that there are a lot of former friends and relatives who have become friends too, all them wonderful people, who live there. Luckily, it seems that everyone is much or less OK. However, the disaster left everybody in a shock state.

We are talking about a new country. Christchurch was founded it has barely 155 years ago. Look at the Cathedral, which had only 132 ... So what? The whole catastrophe means a sad loss, not only in local people, but in global terms as well. New Zealand is placed in a devilishly seismic zone. The Kiwis (popular nickname for New Zealanders) learn at an early age about how to protect themselves under the school desks in case the ground shakes by cause of some of the numerous earthquakes there. Kiwis are strong people, used to look forward. It looks as if they are living in a paradise touched by the divine providence, which seems to possess never ending natural resources, but where nature, as they like to say, plays a serious game. I know they will succeed this sad challenge. I’m shocked too by the horror and destruction they are suffering at this moment. There are things that will never be the same in Christchurch. I send my most heartfelt hug to all my friends there.

Here are some photos I made in that beautiful city when I was there:

Christchurch, Nova Zelanda, ha patit un terrible terratrèmol

2011-02-22T08:38:00.009+01:00

La bellíssima catedral de Christchurch en una imatge trobada a la xarxa, abans de patir els danys irreparables per causa del terratrèmol

A les 12 del migdia d'ahir, hora novazelandesa, un terrible terratrèmol de grau 6,3 a l'escala de Richter va devastar la bellíssima i estimadíssima ciutat de Christchurch a Nova Zelanda. Fa només mig any, la mateixa vila en va patir un d'intensitat en principi superior, però de conseqüències molt menys tràgiques. No entenc com funcionen aquests aspectes tècnics, però sembla que el motiu d'aquest fenomen rau en que l'epicentre d'aquest últim s'ha generat a només un quilòmetre de profunditat i molt a prop de la propia urbs. Ha estat horrible: ha mort molta gent, un munt d'edificis han caigut a terra, els carrers s'han omplert de caos i persones desesperades, corrent d'un lloc a l'altre... La bellíssima catedral construida el 1881, que s'acostuma a considerar com la més bella de tot l'emisferi sud del planeta, també s'ha esfondrat. Els danys que ha patit aquesta joia de l'arquitectura anglicana han estat irreparables.

M'uneixen moltes coses a aquella ciutat. L'any 2006 hi vaig fr una llarga estada. Allà m'hi vaig casar. Com que la meva capacitat de repetir errors no sembla que s'exhaureixi fins que no compleixi 100 anys, aquell matrimoni va acabar. Per fortuna, però, n'ha quedat una bona amistat. I ara, en aquests moments, el més dramàtic per mi, és que allà hi viu un munt d'amics i ex-parents que han esdevingut amics, també, tots ells persones magnífiques. Per sort, sembla que tothom es troba més o menys bé. Malgrat tot, el desastre en que es troba la ciutat els manté a tots en estat de shock.

Aquell és un país nou. Christchuch es va fundar fa amb prou feines 155 anys. Mireu la catedral, que només en tenia 132... I què? Tot aquesta catàstrofe és una pèrdua tristíssima a nivell global. Nova Zelanda es troba en una zona endimoniàdament sísmica. Els kiwis (gentilici familiar per a denominar els neozelandesos) aprenen de ben petits a com protegir-se sota els pupitres de l'escola en cas que el terra sacsegi per causa d'un de les nombroses tremolors de terra que pateixen. Els kiwis ón una gent forta, acostumada a tirar endavant. Viuen en un paradís tocat per la divina providència, que sembla posseir uns recursos que no s'acabaran mai, però a on la natura, com els agrada dir, va de debò. Sé que s'ensortiran. L'horror i destrucció que estan patint en aquests moments m'ha trasbalsat. A Christchurch hi ha coses que, per molt que s'hi posin, no tornaran mai. Amics de les antípodes, us envio la més sentida abraçada.

Aquí teniu unes quantes fotos d'aquella bellíssima ciutat del novíssim món:

Els escacs de la plaça de la catedra

El museu d'art modern amb un servidor al davant, ves

Un dels molts carrers residencials

El park del museu

Tramvia pels carrers de Christchurch

La felicitat és una historieta de Coll

2011-02-17T12:20:00.006+01:00

Aquest cap de setmana, festa. Us deixo, però, amb un parell d'historietes africanes del gran Josep Coll i Coll (Barcelona, 1924-1984) el dibuixant que més m'estimo de tota la història dels dibuixos, de tot el món dibuixat.

Per mi, les historietes que Coll va fer per el TBO representen tota la felicitat que puc arribar a sentir com a espectador, sense haver de fugir de la inocència. Coll resumeix tot el que m'emociona i em fa riure en l'humor visual: l'equilibri entre tots els elements; l'absurd de guant blanc; el sintetisme més elegant (tant en el dibuix com en els gags); la flegma britànica; l'elegància en el gest, en la composició; la claredat expositiva; la tensió delicadíssima, exacta, entre el moviment més viu i l'estatisme estatuesc; el punt de vista pràcticament únic, netíssim... en definitiva, l'herència de Buster Keaton com a còmic, narrador d'imatges i gagman, assimilada i reconvertida amb una personalitat única, irrepetible, colliana (o hauria de ser colliesca? No sé mai quina paraula inventarien els exagetes de la semiòtica de la narrativa visual aquesta dels nassos). Al capdavall, trobem que només Coll és Coll. Coll comença en Coll i acaba en Coll. I s'ha acabat el bròquil.

I pel damunt de tot, Coll em va regalar les meves primers rialles de paper. Si vull retrobar el millor del nen que vaig ser, només em cal recòrrer a Coll. I aquest mestre tan estimat, tan enyorat, mai em falla. Com si es tractès d'un miracle del Nou Testament, la felicitat fa acte de presència i sento que el món esdevé un lloc més bonic, la vida un cosa més agradable. Ho tinc "coll" avall.

Bon cap de setmana. I ara que parlem de caps, que no se us desenganxi el cap del coll.

Cliqueu damunt per ampliar aquesta genialitat

Robar és matar una mica

2011-02-16T13:23:00.008+01:00

—Jo sóc un lladre, no un assassí!

Aquesta podria ser la divisa del lladre noble, si acceptem que el mots “lladre” i “noble” puguin anar agafats de la maneta en una mateixa sentència.

Admeto que hi ha cert tipus de lladre que em fascina. Que, sense perdre de vista que l’acte que comet resulta moralment reprovable, junt amb el seu botí em roba, també, el cor. Parlo concretament d’aquell que munta un pla intel·ligent, sofisticat, creatiu, que fa del robatori tota una obra d’art. Els seus objectius sempre s’amaguen a l’interior de bancs, palaus, governs o altra mena d’institucions. El lladre net, erudit, el furtador de diamants de museu, de planells secrets, de lingots d’or... El gentleman de la llanterna que apareixen en certes pel·lícules, sobretot angleses, interpretat per actors exquisits. Ara, aquells espanyaportes que t’entren a casa, que de revolada amb objectes utilitaris se’n duen d’altres d'un valor sentimental irrestituïble, aquells inconscients que et violen la intimitat i que et prenen els records, que t’esborren els humils fetitxes marmessors de la memòria íntima i que per més diners que tinguis mai podràs restituir, aquells brètols, dic, però, no els podré arribar a perdonar mai. Em repugna la seva manca de sensibilitat, la seva crueltat, el seu menyspreu absolut per la vida dels altres. Per mi són uns autèntics criminals i, ho sento, una mica assassins. De vegades, fins assassins del tot. I no parlo dels que exerceixen robatoris amb violència, que aquest ja seria un altre tema.

Robar la memòria a algú altre em sembla el crim més execrable que hom pugui cometre, just per sota del de robar-li la vida pròpiament dita. De fet, robar la memòria a algú suposa, d’alguna manera, robar-li la seva vida!

La nostra existència és molt poca cosa. Gairebé res. Se'ns presenta sense avisar. Irromp amb una porta d'entrada que ignorem cap a on ens durà. Va passant sense que mai acabem d’entendre del tot els laberints per on encaminem els nostres passos i conclou per sorpresa, sense saber el nom del dolent de la pel·lícula, el resultat final del partit, si a l'altra banda de la porta de sortida ens espera alguna cosa que valgui a pena. La memòria personal va recollint els records dels nostres fets i els va guardant amb cura. Per mor d'això podem reviure fragments de passat, ara amb alegria, ara amb amargor, des de la nostra privacitat silenciosa. Els records ens il·luminen el camí futur i alhora ens atrauen cap el temps perdut amb els seus cants de sirena. Ens reclamen que tornem, que revisitem un cop i un altre aquells moments de joia de quan érem més joves, de quan érem nens, de quan vivíem unes experiències que ja no tornaran mai. Les fotografies, les pel·lícules, les músiques; allò que hem escrit, que hem llegit, que hem retratat, dibuixat, cantat; allò que guardem dins caixes de papers, de suports electrònics de tota mena, ens acaba resumint, reflectint d’una manera, potser incompleta, una part de la nostra existència.

Robar-li això a una persona equival a matar-la una mica. De vegades, fins iguala l’assassinat complet. Hi ha qui no s’ha recuperat d’un cop així. Hi ha qui ha perdut una feina, qui ha perdut algun parent, l’amant, les ganes d’estimar, de viure. Aquesta mena de lladre no sap —o no vol saber— que aquell objecte que a ell se li ha afigurat un motiu banal per aconseguir diners, potser representava l’últim record d’un pare, d’un fill perduts, de l’amant més estimada, d’esperits del passat que el van tocar, que el van acaronar i compartir amb el seu propietari algun moment de felicitat amb les seves carícies reviscoladores.

Robar els secrets, robar la intimitat, robar la obra a un artista, les cartes de l’estimada, les fotos de la família, els regals que ens arriben a mida que desenrotllem el cartutx de la vida, robar, en definitiva, tot allò que no es podria comprar ni amb tot l’or del món, és, simple, pura i clarament, matar.

No sento cap venjança per a aquests lladres. Ves a saber quines circumstàncies els han dut a cometre aquests actes de destrucció de memòries d'ànimes inocents. A quin nivell de desesperació, o d'embrutiment, els ha cridat a engegar aquesta carrera idiota. En veure el trist resultat dels seus actes, no sento més ràbia que la ràbia de la impotència del qui pateix una tirania. Tampoc em fan cap gràcia més que en les entranyables historietes que el genial Coll dibuixava al TBO. A part d'això, què podem dir del rastre d'impotència, vulnerabilitat i tristesa que deixen? Res.

La primera projecció dels films dels germans Lumière

2011-02-15T12:09:00.009+01:00

Primera versió inèdita, i en català, d'un capítol del meu llibre per a nens de 9 a 12 anys "Los hermanos Lumière, una vida de película", any 2006, Editorial NIVOLA de Madrid. El fragment prescindeix de la informació factual dels altres i es centra en els aspects més emotius. Contè reflexions que no descobriran res a qui visioni aquells films, rodats fa 115 anys, amb un mínim de sensibilitat. En ells, la tristesa i l'alegria, la sensació de fracàs i de triomf davant el pas del temps i la mort, la incertesa de la vida, s'hi barregen inexplicablement. El text final publicat no s'hi assembla gaire. Menys desfermat i "poètic", el vaig mirar d'adaptar a la mesura infantil. Benvinguts a la sessió. Tanquem els llums. Gràcies.

Un miracle es fa realitat

Els dos germans van discutir amb ansietat, fins a l'últim moment, sobre el més mínim detall.

—Treu aquest gerro, si us plau. Aquestes florasses taparan la meitat del espectadors! —rondinava Louis.

—Però que dius? Un toc de natura sempre alegra... — es defensava Auguste. I així fins el mateix instant en què el primer espectador que mai ha comprat un entrada de cinema, es va aventurar a entrar a la sala. Després d'ell es va encetar el degoteig de clients: Ara aquesta parella d'enamorats, després aquella família amb les seves dues filletes, més tard l’ancià jubilat que ha decidit passar una tarda entretinguda... fins a assolir el nombre de trenta-cinc. Trenta-cinc i ni un més. Els angoixats germans encara van esperar una mica. La xifra d'aquell primer dia, però, ja no va augmentar. La sala lluïa una mica trista amb tantes cadires buides. Els Lumière començaven a dubtar de l'èxit que esperaven. Si totes les nits havien d’acollir una quantitat de públic similar, el marge de beneficis que els quedaria, després de pagar la part estipulada dels propietaris, no arribaria per sufragar les despeses. Tanmateix, el seu esperit optimista no podia decaure ni un instant. Calia continuar alimentant fe. Quin altre remei els quedava?

Al final, quan va quedar clar que no ja vindria ningú més, van decidir que tocava iniciar la sessió. Les primeres mostres d’impaciència d’algun espectador començaven a brotar, subtils, aquí i allà. Les llums es van apagar i tot es va tornar fosc. El recent miracle de la llum elèctrica s’anava a emprar per a un fi nou, bell, poètic.

Foscor... Uns segons de silenci i un grup de trenta-cinc persones aguantant la respiració. Darrere d'aquest grup, els dos germans, expectants, excitats, però plens d'esperança. I després del silenci, un so estrany, un rumor misteriós com el crepitar maquinal d'unes branques seques, s’alça a l’esquena dels congregats. Més d'un no pot evitar girar el cap per etzibar una fugaç llambregada cap a aquella mena de serena amenaça que brolla enmig de la foscor. Poc després, un fulgurant feix de llum, competidor en majestat amb els rajos solars, creua tota la sala per damunt de tots els caps fins que es posa en el nivi llenç de la part frontal, que l’esperava delerós, amb el silenci de l’amant que no vol trencar l’encís. Ara, enfront dels seus ulls, els espectadors contemplen com es projecta un perfecte rectangle blanc, tan resplendent que gairebé els encega. Per màgic que sigui aquest inici, res no es podrà comparar amb el que ve a continuació. Sobre la pantalla es comencen a esfilagarsar les més emocionants imatges artificials que mai abans cap ésser humà havia vist. I l'emoció surt, simplement, d'una cosa tan senzilla però miraculosa com la pura realitat quotidiana en moviment. Moviment... Sí, aquesta és la meravella! Fins aleshores, el món havia admirat les més grans fantasies sorgides de la imaginació dels pintors, i, després, capturades per l’ull d’àvids fotògrafs. Però allí, davant els embadalits ulls d'aquell reduït grup de gent, es presenta el gloriós espectacle de la pròpia vida, tal qual és, sense trampes de cap mena, ni fantasies impossibles nascudes de la ment d'algun artista. Aquelles animetes espectants de finals de segle XIX, poden veure com aquesta vida flueix pels carrers, la ciutat, els camps, les màquines, les persones, els animals i fins i tot per les fulles dels arbres amanyagades pel vent. A tot arreu esclata aquest moviment que ordeix i contrasta les accions, des de les més imperceptibles fins a les més agitades i nerviüdes. Una a una, aquelles humils pel·lícules van desgranant, com si d'un raïm fresquíssim es tractés, un sens fi d'instants immortalitzats per sempre a través de totes aquestes cosetes menudes, normals, que passen cada dia i que, de tan acostumats com estem a conviure amb elles, ens hem oblidat del increïble misteri que s’hi amaga en el seu interior.

Immortalitat... Veurem aquell nen que somriu a la càmera i que sempre serà nen mentre es conservi la pel·lícula que va atrapar la seva imatge. Quan vulguem retrobarem aquell somriure que ens transmetrà la felicitat d'aquest instant brevíssim, la il·lusió per un futur que ara ja ha passat, i de molt, però que llavors, quan va saludar el sol, encara es trobava molt lluny. Aquell vellet que rondina quan puja a un tren i que rondinarà pels segles dels segles, amb el seu mal humor immortalitzat. Es desplaçarà amb passetes vacil·lants, pujarà els graons de l’escala infinita de l’eternitat. La seva imatge en moviment inspirarà els sentiments més diversos a milions d'espectadors del demà.

Aquell senyor amb bigoti que baixa de la gran barca, s’acosta a càmera, es treu el barret i ens saluda, somrient, amabilíssim, simpatiquíssim, des del món de les ànimes mortes, el dels somnis perduts, retrobats avui amb el mínim esforç de visitar els fotogrames on s’escampa la seva bonhomia. Aquelles ones salvades en un minut de cinema, robades al mar, aquest mar sempre canviant, demiürg d’ondulacions de vida efímera, de amb prou feines uns segons, uns minuts a tot estirar. Aquelles ones que moren sens parar quan es desfan a la riba, però que van tenir la sort de viure per sempre més en presentar-se una càmera per rescatar-les. Aquelles ones que podrem cridar a desfilar per la pantalla, cadascuna amb la seva gràcia especial, aquesta tímida i insegura, aquella més enfervorida i vigorosa. I tot això succeirà sempre que engeguem el projector cinematogràfic. Aquest gest quasi banal els retornarà una vegada i una altra aquell breu moment d'existència. Però no només a aquella gent que passejava tan tranquil·la una tarda d’un diumenge de fa 115 anys, que ni tan sols advertia ni entenia la presència d'aquell enginy estrambòtic. Aquest batec enèrgic també el sentiran els espectadors sensibles, emocionats amb l'etern ball de les llums i ombres projectades. El sentiré jo, el sentiràs tu, el sentirà qualsevol que en el futur s'amari de curiositat per acostar-se a aquests trocets de vida. Aquella vida atrapada com una papallona en el cel·luloide per sempre, però no com aquells fantasmes ressecs travessats per una agulla, sinó amb tot el seu moviment i bellesa intactes. Mentre hi hagi pel·lícules, mentre les sapiguem conservar, l’alè vital del món sempre vibrarà i recorrerà d'un costat a l'altre el llenç blanc de la pantalla de Cinema.

La cançon del silenci, de Loisa Paulin

2011-02-08T15:09:00.020+01:00

Loisa Paulin (Réalmont, 1888-1944)

Cal que el creador pateixi per produir una obra de qualitat, profunda? Mai he estat d’acord amb aquesta afirmació. Aquests judicis maximalistes sempre m’han tocat la sotapanxa. Cada artista és com és, cada persona és com és. N'hi ha uns saben mirar, escoltar, olorar i sentir (ni que sigui el que no li pertoca) i expressar-ho en paraules, imatges o el que sigui i n'hi ha d'altres que menys. Punt i final. O no?

Potser sí que un artista ha de tenir sentit de humanitat, si de cas, encara que la seva obra només parli de robots i no de persones. I sentit d’humanitat no equival a bonesa. Un pot anar pel món com un exacte fill de puta i posseir-lo com ningú aquest sentit. Pel que fa a la creació, si un posseeix aquella humanitat imprescindible (i un mínim de talent, és clar) ja pot parlar d’una capsa de sabates, que alguna mena d’emoció s’escolarà per cada centímetre del cartró de la tapa.

Patir pot ajudar, no dic que no. Però el món vessa de persones que pateixen com animals d’escorxador i que mostren una incapacitat química per expressar el seu dolor amb paraules, amb imatges o com sigui. Penso ara, també, en aquells actors que, per comunicar segons quin patiment, decideixen experimentar-lo per després reproduir-lo a l’escenari, a la pantalla. Al tanto que n’hi ha de bons d'aquests: cadascú que faci el que vulgui si arriba a perpetrar una bona interpretació. Amb to, jo reconec que em sento més a prop de professionals tipus Michael Caine. Aquest paio pot rodar una presa on ha de plorar amb desesperació pel mort de la seva filla de ficció i, en sentir la veu del director que crida “talleu!”, recobrar automàticament la calma i continuar la discussió futbolística que abans mantenia amb l’ajudant de càmera. Aquells intèrprets que arribarien a deixar morir una filla real per poder assolir aquell grau de veritat imagino que senten repugnància en veure aquests companys que es comporten d’una manera tan “falsa”. Enveja potser?... Una cosa és la documentació, aprendre un ofici, com manejar certs eines. L'altra, de molt diferent, tallar-se el dit petit d'una mà per imbuir-se dins la ment d'un yakuza. El Robert Mitchum deia: "El meu únic mètode consisteix en aprendre a no xocar amb els altres actors al plató". Què gran el Robert Mitchum...

El Kubrick no va anar a la Lluna per fer d’astronauta i rodar 2001, a Space Odissey; el Bezsonoff no ha participat en cap conflicte bèl·lic ni matat ningú (bé, suposo, a veure si en Colombo me li descobreix alguna cosa que no sapiguem) per escriure les seves grans novel·les de guerra; Dostoievski no va assassinar cap vella per ficar-se dins la ment de Raskolnikov i disseccionar-la amb aquella precisió, ni Tex Avery va patir l’esclafament per un piano caigut d’un cinquè pis (tot i que no descartem que els ulls se li sortissin algun cop de les conques dels ulls en veure una guapa senyora pel carrer).

A més, la història de l’art és plena de grandíssims artistes feliços com anissos. No dic que en García Lorca no passés els seus disgustos amorosos i d'algun d'altre estil. A més, ja sabem tots com va acabar, pobret. Però la seva actitud vitalista, el seu optimisme desbordant, el seu entusiasme infantil mai li van fugir del cor. Jo no us confessaré si he patit o no he patit prou, però ja us dic ara que ens calen més grans obres de feliços. Per mi el pallasso trist ja se’n pot anar tots a plorar al Montseny i adorar el seu déu Chaplin, la veritat. Vull més pallassos amb parella estable, responsables pares de família, i que cada diumenge manufacturin una paella sensacional. Visca els pallassos normals, també, coi!

Avui, però, donarem peixet als suposats patidors que miren per damunt l’espatlla els que no han patit prou. Loisa Paulin va ser una gran poeta occitana de començaments del segle XX. La seva biografia trenca el cor, pobra dona. Professora d’escola, va tenir tres fills que li suposaven tota la vida. La seva obra primerenca, tota en francès, la va dedicar als nens, als seus fills. Doncs bé, se li van morir tots tres, en molt poc espai de temps, sense arribar a l’adolescència. Més tard va passar per un divorci horrorós. Quan només tenia 42 anys se li va declarar una neuropatia amiloide, una malaltia que acaba conduïnt a la ceguesa i la paràlisi. En fi, un melodrama lacrimògen digne de Griffith, amb la Lilian Gish com a perfecta elecció per fer el paper de la poeta. Loiseta del meu cor, quina vida! Jo, davant d’un panorama com aquest, ho sento, però la propera vegada que vagi a una sessió d’espiritisme no em veig en cor de discutir el tema de si cal patir o no amb el seu fantasma.

No és aquesta la primera vegada que visitem la Loisa Paulin, però sí a que parlo un poc d'ella. Avui us deixo amb La cançon del silenci, en l'original en occità i després la meva esforçada traducció catalana. Espero que aquest silenci que sentiu us ompli el cor de pau. Si us assalta la tristesa, que aquesta sigui dolça:

La cançon del silenci

Vèni, ausirem, anuèit, la cançon del silenci,
la cançon que comença,
quand s'escantís, la nuèit, lo cant del rossinhòl;
la cançon que s'ausís al doç cresc de l'erbeta,
la cançon de l'aigueta
que se pausa, un moment, al rebat d'un ramèl;
la cançon de la branca
que fernís i que dança
desliurada del pes amorós d'un ausèl;
la secreta conçon breçant l'ombra blavenca
del lir còrfondut de promessa maienca,
qu'espèra, per florir, un signe del azur.

Loisa Paulin

La cançó del silenci

Vine, sentirem anit, la cançó del silenci,

la cançó que comença,

que s’escandeix, la nit, el cant del rossinyol;

la cançó que sent al dolç créixer de l’herbeta

la cançó de l’aigüeta

que reposa, un moment, al llambreig d’un sarment;

la cançó de la branca

que forneix i que dansa

deslliurada del pes amorós d’un ocell;

la secreta cançó bressolant l’ombra blavenca

del lliri corfós de promesa magenca

que espera, per florir, un signe de l’atzur

The Moon... Beautiful!

2011-02-05T10:23:00.006+01:00

The Moon... Beautiful!
The Sun... Even more beautiful!

Pràcticament a aquesta ximpleria desarmant es redueix la lletra d'Oh Yeah! (1984) de Yello (1), el genial duo suïs (Dieter Meier, nascut a Zurich el 1945, lletrista, "parlador", escriptor, actor i gentleman milionari de naixença i Boris Blank, nascut a Berna el 1952, criatura grossa, alquimista del so com no n'hi ha dos al món, pallassos de guant blanc tots dos) de música electrònica carregada d'energia surrealista (on hi entra des de Wagner fins el cha-cha-chà, passant pel swing i el techno abans d'hora, en la barreja més irresistible per l'estòmac i el cervell), d'humor patafísic i una ironia saníssima, que s'en foten de Déu, sa mare i de'lls mateixos, només apte per a gourmets amb un gust tant sonat com el meu. I per què això, ara? No, no pensava dedicar una entrada a aquests dos cavallers que sempre vesteixen amb una elegància exquisida, expressament xarona, amb trajos fets a mida, i després es comporten com personatges de dibuix animat. Només passa que ahir al capvespre, en arribar de Barcelona, vaig alçar el cap i, en veure el que vaig veure, sense que jo me n'adonés, de les meva boca van sortir aquells dos versets plens de "poesia":

The Moon... Beautiful!
The Sun... Even more beautiful!...

I com que duia la càmera a sobre, doncs, clack! clack! vaig prendre aquestes fotos de definició tan baixa, mentre taralejava aquella cançó (?). Per què aquella pallassada i no una melodia més subtil, que em fes quedar millor? Per què? Perquè em sentia jove, ple de trempera, perquè m'estimo aquells dos ximples o pel que sigui, ves. A veure si haig de buscar explicacions a les coses que em fan feliç i em posen de bon humor! Bé, ja sé que m'ho faig jo solet. Perdoneu...

La Lluna... Bonica! I tant! No cal més. Amb això, com a mínim ens assegurem que no mentim. Aquest adjectiu tan obvi, tan suat, ens permet defugir tota pedanteria, tota artificialitat. M'agrada la llum que fa la Lluna plena, la pàtina blava que adquireixen totes les coses, els arbres, les cases, les muntanyes, els cotxes, com en una vinyeta nocturna d'El lotus Blau del Tintin. M'agrada la Lluna minvant, creixent, quan pel telescòpi pots estremir-te de gust en resseguir els cràters, les muntanyes, els mars que es presenten tallats per la meitat i els seus volums destaquen amb una efecte visual dramàtic que, segons com hi posis l'ull i el cervell, fa que les valls esdevinguin muntanyes i les muntanyes valls. Però què dir d'aquell filet efímer quan tot just apareix només per un parell o tres de dies, i és pot apreciar la rodonesa del satèl·lit en la semiobscuritat, a la llum grisosa que se'n diu "llum ventafocs"? No ho sé. A mi ahir em va sortir la part més arrauxada del meu esperit i només se'm va ocòrrer de dir:

The Moon... Beautiful!...

Però com continua dient aquella lletra

...The Sun... Beautiful!

perquè no ens oblidem que el sol, caram, també ho és molt de beautiful! No només del patiment i la melancolia surt la bellesa. M'hi nego! Visca el Sol i visca la Lluna! I què tingueu un molt bon cap de setmana.

(1) Per als qui no tenen ni idea de que parlo: recordeu la música de presèntació del Pasta Gansa que el Mikimoto oferia a Catalunya Ràdio a finals dels 80 començaments dels 90? Allò era The Race (1988) un tema carregat d'energia (com tots els de Yello) inspirat en la bogeria de les big bands americanes dels 40, amb una bateria de saxos disparant un riff obsessiu, la pirotècnia sònica habitual de Herr Blank i la veu de pervertit sofisticat de Herr Meier.

(2)Perquè allò cançó, cançó, no ho és ben bè. Però sigui el que sigui, li ofereixo la meva més alegre benvinguda.

Per què hem de fer petons a un hipopòtam?

2011-02-03T14:47:00.006+01:00

Hi ha petons perillosos. Observeu amb quina cara d'angoixa el pobre Jesús mira a Judes: no hi ha res pitjor que saber quines són les intencions del petonaire traïdor

Abans que res, vull aclarir que, per molt que m’esforci a imaginar una delícia superior, no puc trobar res de més plaent en aquest món que fer i que em facin petons. Això sí, dins dels petonaires, jo formo part del grup més restrictiu. Només toco el nirvana del bes si comparteixo aquest plaer amb persones molt properes i estimades, tant aquelles amb les que esculpim les besades de màxima incandescència, íntimes obres d’art a dos, fins els petonets paterno-filials, que amanyaguen el cor amb unes satisfaccions de caràcter i sentit molt diferents, com és natural. Que no se m’acusi de pederasta, ara. Però tampoc d’amant purità, descurós d’aquesta manyagueria tan flonja, caram.

Un cop dit això, ara sí, vull deixar clar que no m’acaba de fer el pes haver de porratejar petons a tort i a dret cada vegada que se’m presenta una galta del sexe contrari, que potser mai més tornaré a veure. Així mateix, em solidaritzo amb totes aquelles fèmines, pobres, que han de fer el mateix amb l’efígie de qui escriu això, només perquè li planten al davant, a la primera reunió de canvi. Uns i altres no ens podem escapar de complir, ni que sigui amb un estratègic òscul al vent.

Aquest recent hàbit s’ha acabat instal·lant en la nostra societat com a prova d’etiqueta. Si no el segueixes et condemnes a l’ostracisme comunal. Si afirmés que el desplaer que em provoca aquesta obligació equival al plaer que sento quan el faig per gust, compartit, amb uns galtes, uns llavis o el que sigui, desitjats, exageraria. No sóc tan llepafils. Molt pitjor seria que Fred Astaire i Ginger Rogers exerceixin el seu art amb unes botes d’alpinista clavetejades damunt la meva esquena nua. Però no, en termes generals, no em va.

De petit, sí que odiava que m’empenyessin a apetonar les galtes repansides de les dames que visitaven la meva iaia. D’aquells éssers espectrals, que semblaven sostenir-se drets gràcies a una labor d’embalsamament que ara m’inspiraria pietat, jo en fugia com d’un holocaust atòmic. Totes les sortides, però, se’m barraven amb filats, mines i dòbermans. Darrere, amagada en l’ombra, alhora inflexible i subtil, la figura severa dels pares em comminava a complir el meu deure pueril. Existeix una tira de la Mafalda del gran Quino que exemplifica perfectament el que viu la canalla quan passa per aquestes proves de submissió. Per desgràcia, no la puc trobar. Quedaria molt bé en aquesta entrada. La resumeixo de memòria: La família de Mafalda rep una visita d’una senyora molt gran, en tots els sentits. La mare demana al Guille, el germanet petit, que es comporti amb educació i besi les galtes a la visitadora. En la vinyeta que es produeix el contacte labial, el dibuixant substitueix l’anciana per un hipopòtam arrugadíssim, mostrant-nos el que el nen visualitza amb els ulls sincers del cor. Quans hipopòtams no haurem besat de petits només per no ferir la seva autoestima i no ensorrar la reputació dels nostres pares!

Tanmateix, haig de recordar que els adults ho tenien una xic millor en aquella època. Aquí, aquest costum no s’havia massificat tant com ara. Llavors —estic parlant de finals des seixanta, començaments dels setanta—, quan es presentaven els uns als altres, els homo sapiens civilitzats es limitaven a una sacsejada de mans. I res més. De fet, no recordo els meus pares fer un petó a ningú que no fos algun altre membre de la família que feia temps que no veien. Fins i tot ara, les persones de certa edat, tampoc acostumen a fer un petó als seus amics quan surten junts. Nosaltres, la salutació a base de petons només l’havíem vist a les pel·lícules italianes. Malgrat la proximitat cultural i geogràfica relativa sempre ens havia semblat una pràctica força exòtica.

En arribar a l’adolescència, les coses van començar a canviar, tant al món exterior com dins el meu univers hormonal. Amb celeritat, però sense que ningú en fos gaire conscient, es va produir l’alegre degeneració del petó en massa. Gairebé d’un dia per l’altre, tothom es va començar a saludar amb dos petons, un a casa galta. Val a dir, que aquella novetat, en aquella època de la meva vida, va suposar una incentiu interessant per apropar-se als individus del sexe oposat. No puc mentir sobre aquest avantatge eventual. Aviat, però, quan es convertia en una obligació de la que no te’n podies escapar, van començar a palesar els aspectes més irritants de la nova situació.

Ara, quan a alguna dama se li presenta un cavaller, i viceversa —no importa l’edat— cal complir amb els dos petons bigaltils de rigor. D’entrada, mai m’ha agradat envair l'espai privat de ningú, travessar aquesta mena de mampara invisible, protectora de certa intimitat, que tots duem pel carrer, així com tampoc no em fa gràcia que em toqui qualsevol que se m’acosta. Tant en un cas com en l’altre sento una molèstia d’intensitat variable, que va de la simple nosa mosquitera fins a l’equivalent a una violació per sotamà. En aquest sentit sóc una xic massa esquerp. Potser ve una mica de família, això. No ens petonegem gaire entre germans, ni amb la mare, excepte en festes senyalades. I amb tot, precisament per aquesta manca d’habitud, no sabem ben bé com ens ho hem de fer quan arribar el moment en que hem de complir. Igual podria semblar que mantenim una relació extremadament freda, tot i que segons quins estàndards catalans tampoc crec que no se’ns hagi d’arxivar sota la carpeta dels animalons rars.

Doncs bé, crec que fins aquí ha quedat clara quines són les sensacions i la postura que, a priori, tinc davant aquest costum que ha vingut per quedar-se. De tota manera, encara que només sigui perquè veieu com som els humans, com reaccionem en segons quines circumstàncies, us explicaré una anècdota que vaig viure, de la qual en vaig treure una curiosa lliçó. Vull dir que tot allò que acostumem a rebutjar i blasmar, sempre es pot presentar aquell moment en que ho puguem enyorar i, en conseqüència, haver-nos d’empassar totes les gracietes que hem fet sobre el tema:

Un dels fantàstics petons d'amor de Buster Keaton

El 2006 vaig viatjar a Nova Zelanda per casar-me amb la que durant quatre anys ha estat la meva dona, i ara, coses de la vida, excel·lent amiga i prou. No aprofundiré més en aquesta part del tema. Qui vulgui ampliar coneixements, que llegeixi el que en diuen les revistes del cor (?) i aquells programes tan educatius que fan a les mai prou ponderades cadenes privades. Què déia? Ah! Sí, reprenc el fil. Després del lògic esforç econòmic i la no menys lògica sembra de suspicàcies entre amics i parents propers, vaig poder, per fi, viatjar a les antípodes, a la ciutat on hi viu la família política i la majoria d’amics. Suposava la meva primera visita a aquest país tan polit, el més allunyat de nosaltres del món.

Després d’un viatge de trenta sis hores, em trobava cruixit, però també entusiasmat. A l'aeroport m’hi esperava la meva futura muller amb un parell d'amics molt macos (el Brian, kiwi natiu, i la Kat, la seva dona, americana) que ens farien de conductors fins la casa on m’allotjaria. Quan ens vam retrobar, la meva dona i jo ho vam fer amb l’emoció i entusiasme natural en aquelles circumstàncies. A continuació, vaig donar la mà a en Brian i al final, tot tractant de comportar-me amb la màxima educació possible, vaig acostar-me a la Kat i li vaig dipositar dos subtils petonets a cada galta. Just en el precís moment que les nostres cares van contactar, vaig notar com aquella pobra americana se sentia com una mena d’objecte d'abús sexual per part d’aquell perillós i primitiu mediterrani de pell olivàcia. Després d'aquell efímer instant —per a mi una eternitat— se’m va convidat a entrar a l’interior del vehicle. En Brian ens conduiria a la Ciutat. La Kat feia de copilot i la meva dona i jo ocuparíem els seients de darrere. Aquell home loquaç, però educadíssim, va omplir el recorregut fins el meu destí amb preguntes de com m’havia anat el viatge, interessant-se per la vida a Barcelona —la capital d’Espanya, segons la major part del món extracomunitari, no per en Brian, que ell com a mínim té molta cultura— i informant-me de com funcionaven les coses al seu país, a la seva ciutat. Durant tota l’estona vaig poder sentir la cortina de gel, silenci i esgarrifança que provenia de l’esquena de la Kat, que seia just davant meu, cap a la meva repugnant persona.

Quan finalment em vaig trobar a soles amb la meva dona, apart de resoldre alguns assumptes que fa mal d’explicar al públic infantil, li vaig comentar que em sentia fatal per haver fet dos petons a la Kat. Que, amb la més bona intenció, sospitava haver ficat la pota fins el fons del pou. Aleshores es va posar a riure i em va informar de que allà, a Nova Zelanda (i per extensió a tots els països anglosaxons) això no ho fa ningú, excepte els amants. Jo vaig pensar: “Per fi un país autènticament civilitzat, net d’aquesta orgia petonera indiscriminada!”. Ella va continuar dient que la salutació més normal consistia en la sacsejada de mans i, amb amics més propers o parents, es podia compartir una “lleugera” abraçada.

Dies més tard vaig experimentar la classe de “lleugeres” abraçades de les que em parlava. Vaig arribar a la ferma convicció de que cal viure tota una vida en un país angloparlant, i carregar un munt de segles al darrere, per sentir-se prou entrenat com per fer-les correctament aquest collons d’abraçades “lleugeres” —i perdoneu que encara no tregui les cometes. Les dones d’aquell país —amb l’excepció de la fantàstica companya de pis de la meva dona, que t’acafalconava amb uns estrenyiments de plantígrad—, t’abracen amb una prudència robòtica. Al final vaig arribar a la conclusió de que, o bé dediquen hores a practicar aquella tècnica tan subtil, apresa ja a l’escola, o bé totes elles neixen amb un segon pis ocult a dins el tòrax, una mena de compartiment on el mamellam, amb l’ajut d’algun mecanisme singular, desapareix sense deixar cap rastre, per tornar a lluir la magnificència anterior, un cop l’abraçada s’extingeix. On van a parar, sinó, els pits? Quin meravellós truc de prestidigitació pot fer desaparèixer aquell parell d’evidències orogràfiques? Potser, sense que l’abraçador s’adoni, se’ls treuen a la velocitat del llamp i se les passen les unes a les altres, tot emulant els cracks de la NBA? Aquí, quan reps l’abraçada d’una dona mediterrània, no només confirmes ipso facto que abraces un ésser dotat d’aquell fet diferencial genèric, sinó que sovint els teus pulmons pateixen un esclafament del qual et sorprèn sobreviure. He dedicat moltes hores d’estudi al fenomen de l’abraçada femenina anglosaxona i lamento admetre no haver arribat més enllà del que s’ha arribat en temes d’un esoterisme equivalent. I no poso exemples per no allargar-ho més. Deixo aquest espai perquè el lector es pugui fer el graciós ell solet amb les seves propostes:

(Espai).

Certa nit, la meva dona volia preparar un sopar per presentar-me a la seva família. Em trobava tan entusiasmat i aterrit com sempre sol passar quan es presenta un repte d’aquesta mena. Ella em va demanar que preparés algun plat tradicional del meu país. Horror. Haig d'admetre que sóc la vergonya de l'àrea mediterrània en això. No hi pot haver un cuiner més limitat. Com podeu imaginar, la proposta va fer que els meus nervis empitjoressin encara més, si allò era possible. A aquella pressió si va afegir que a Nova Zelanda no s’empren molts dels ingredients bàsics per preparar la única vianda que em surt mínimament comestible: una truita de patates i pa amb tomàquet. La truita, mira, encara. Confeccionar un pa amb tomàquet com déu mana, però, representa tota una quimera. La flaccidesa de les tristes barres de french bred que venen allà competeix amb els més temuts somnis d’índole masculina. No hi ha Viagra que redreci aquells pomells de pans, d’antuvi verticals, que es dobleguen com ciris sota el sol del desert d’Atacama.

Un cop en matèria, m’havia d’enfrontar a l’espant de cuinar amb uns fogons elèctrics. Només puc garantir un mínim d’èxit amb una truita de patates si disposo de fogons de gas. Així que ja em teniu que, mentre la meva dona i la seva companya de pis preparaven unes menges delicioses de veritat, jo lluitava per mantenir ben alt l’honor culinari de la pàtria, amb tot a la contra, amb una condemna al fracàs inevitable. Encara provava per cuinar la meva part del menjar quan van començar per arribar, un per un, com gotes de mercuri, els diversos membres de la família. Primer, la mare; més tard, la germana petita i el marit... I així, anar fent. A l'estrès que m’emboirava els ulls, perquè no hi havia manera humana de rescatar aquella pobra truita del desastre, s’hi afegia el costum social de la sacsejada de mà masculina i l’abraçada amb les dones de pits ocultables com els fars d’un Ferrari. Ara l’un, després d'altre, allò havia esdevingut un neguit saltar per un mar de sacsejades de mà, amb la meva totalment oliosa, als fogons on la truita s’arrepapava com cert alcalde a la poltrona, malgrat amagar un cul socarrimat com un suro. De cara els convidats, crec que me’n devia sortir prou bé, perquè tots em regalaven uns somriures de gòndola.

Llavors, quan gairebé tothom havia arribat —i la meva inrosegable obra mestra a punt d’acabar— em vaig començar a adonar que el meu cor sentia la punxada d’un inesperat sentiment de fredor i tristesa. De què anava aquest sentiment? Què era? Per què em va sobrevenir amb aquella aridesa tan feixuga? Es tractava, simplement, de que trobava a faltar els petons de salutació!

Increïble. Jo necessitat de petons de salutació! Tota una vida rondinant i fent befa d’aquest costum estúpid i ara mateix enyorant-lo! Quina inconsistència ideològica, Florenci!

No obstant això, totes aquelles tribulacions mentals es van esvanir de cop, quan l’indescriptible sogre va fer acte de presència. Només faltava ell. En veure’l, vaig començar a preparar la meva sacsejada de mans, ràpid com si tragués un revòlver en un duel del Far West, per demostrar-li que havia après els costums del país molt de pressa i bé. Aleshores va passar una cosa inesperada. De primer, ell es va mirar la mà amb la mateixa perplexitat que si hagués intentat atacar-lo amb un plàtan, per després, alçar la vista, obrir els ulls i un somriure magnífics, pescar-me amb els seus braços i fer-me una fantàstica abraçada, generosa, sense pitam a les trinxeres, que va produir en la meva ànima desolada un efecte balsàmic extraordinari. Aquell home increïble havia aconseguit amb la seva abraçada sincera clavar una puntada de peu a tota la meva angoixa. Tots els músculs del cos se’m van distensionar de cop. A partir d’aquest fet, vam tenir una vetllada relaxadíssima i un sopar esplèndid. Fins i tot aquella cosa meva la vaig trobar tan bona com els devia de semblar a tots aquells començalls poc avesats a comparacions que m’haurien posat en evidència.

Ara, quan recordo tot allò, penso en que mutable és la nostra ment i com algunes de les coses en les que ens entestem a criticar, esdevenen desitjables quan ens trobem en una situació que ens provoca unes angoixes que no havíem previst. Crec que el succeït en aquell cas específic també es podria aplicar a qualsevol altre, per qualsevol persona que s’ha de moure a un lloc on els costums resulten diferents als quals està habituat. No puc evitar de pensar en el molt que han de patir per qüestions similars els nouvinguts. Sé que això va segons cada persona. Però d’entrada, costa adaptar-se a una societat que trobaran massa freda o massa invasiva en la intimitat personal. Tot depèn, és clar, del lloc on vinguin. Imagino el que han de patir els japonesos, per exemple, amb el superàvit de petoneig amb que es troben només aterrar a casa nostra...

Petons, petons... sigueu benvinguts o no. Tot dependrà del moment, de qui, de la intenció i d’un munt d’altres paràmetres a valorar.

Un gran petó a tothom.

Manel Zabala presenta lo Infòc, lo noticiari en occitan de BTV

2011-02-02T09:24:00.010+01:00

Volètz veire l'Infòc, lo noticiari en occitan de BTV d’aquel diluns passat, presentat per lo mieu professor d'occitan, Manuel Zabala? Quitament m’a fach una referéncia! L’onor es excessiu, mèstre! Mercés!

Voleu veure l’infòc, el noticiari en occità de BTV d’aquest dilluns passat, presentat pel meu professor, Manuel Zabala? Fins i tot m’ha fet una referència! L’honor és excessiu, mestre! Gràcies!

www.btvnoticies.cat

Texte original en occitan de Manèl Zabala

Adiu, plavenguts a l’Infòc. A la seccion occitana de la librariá Alibri avèm trobat un libre d’artista en occitan: Ombras de Luna, d’Aurélia Lassaque. S’agís d’un recuèlh de poesia, acompanhat d’una linogravadura. Un libre qu’aviám trobat recomandat tre la primièra pagina d’IEO-IDECO. L’autora nos’n parla. Cal s’afanar, que n’i a pas gaire d’exemplaris. Cal saber que totes venon signats per l’autora e l’artista. Fa doas setmanas los espectadors de BONUS TRACK coneguèretz Arianna Roselli, una dels 340 parlants d’occitan gardiòl. Sabètz que La Gàrdia es una enclava de lenga occitana dins lo domeni linguistic calabrés, ont l’occitan alpin se parla almens dempuèi lo sègle 15. Uèi tornam trobar Arianna Roselli, l’acompanha Rosalinda Roselli a la sonsaina. Òu, los aimables estrangièrs que frequentats l’infòc ! Es que volètz ausir e comprene un infòc occitan sens l’ajuda del sostitolat ? Se pòt far. Atendetz. Lo borsièr, daissa de picar !

Se’n tirarà d’aquela l’efant polit? Calriá picar l’enfant polit a youtube per veire que nos conta la votz d’ennaut e lo diaporama. E se volètz mai d’istòrias de dracs, i a una edicion dels contes de Bodon a Edicions de Roergue, e podètz telecargar a gratis Los contes del drac dempuèi lo siti de l’Universitat de Provença, o ne legir la benda dessenhada… O, nos ditz lo blogaire Florenci Salesas, que tre deluns al ser, venir a BONUS TRACK, l’integrala de l’infòc d’internet, Parla Bodon, l’escrivan mai important de la literatura occitana moderna. Çai venètz… e agachatz.

Traducció al català del text original de Manèl Zabala

Hola, benvinguts a l’Infòc. Dins la secció occitana de la llibreria Alibri hem trobat un llibre artístic en occità: Ombres de Lluna, d’Aurelia Lassaque. Es tracta de l’actualització d’un recull de poesia, acompanyada d’un linogravat. Un llibre que havíem trobat recomanat a la primera pàgina d’IEO-IDECO. L’autora ens en parla. Us haureu d’afanyar que no hi ha gaires exemplars. Cal saber que tots venen signats per l’autora i l’artista. Fa dues setmanes els espectadors de BONUS TRACK vau conèixer Arianna Roselli, una dels 340 parlants d’occità gardiol. Ja sabeu que La Gàrdia és un enclau de llengua occitana situat dins el domini lingüístic calabrés, on l’occità alpí es parla com a mínim des del segle XV. Avui tornem a trobar Arianna Roselli, acompanyada per Rosalinda Roselli a la viola de roda. Ep, amables estrangers que frequenteu l’Infoc! Voleu sentir i comprendre un Infòc occità sense l’ajut dels subtítols? Ho podeu fer. Pareu l’orella. Becari, deixa de picar!

Se’n sortirà d’aquesta, l’enfant polit (nen bo/maco)?Us cal picar L’enfant bonic a Youtube per veure que ens conta la veu del narrador i el diaporama. I si voleu conèixer més històries de dracs, hi ha una edició dels contes de Bodon a Edicions de Roergue, els podeu telecargar de franc a través d’Els contes del drac des del web de l’Universitat de Provença, o llegir-ne la versió en còmic… O, com ens ha informat el blogaire Florenci Salesas, a partir de dilluns al vespre, venir a BONUS TRACK, l’integral de l’Infòc d’internet, Parla Bodon, l’escriptor més important de la literatura occitana moderna. Veniu… i mireu.