Happy 125 Birthday, Mr. Laurel!

Happy 125 Birthday, Mr. Laurel!

Pla de "The Goat" (1921) De Buster Keaton

The Goat (La cabra)

El 1921, en plena època d'efervescència creativa, un Buster Keaton de vint-i-cinc anys dirigeixi escriu i interpreta The Goat (s'hauria de traduir com La cabra) un dels seus millors curts. Per què La cabra? No ho sé. En tot el curt no surt una sola cabra, ni hi ha cap referència a aquest noble animal. El títol no té cap ni peus. És perfecte, doncs.

El seu principal col·laborador no va ser el seu fidel Eddie F. Cline (16 curts i el primer llarg), tot i que hi interpreta un paper secundari, sinó Mal St. Clair, amb qui només treballaria en un altre curt The Blacksmith (1922), el més fluix de tots els que va fer, segons la meva opinió (tot i que la fluixesa, en el cas del Buster Keaton independent s'ha de mesurar en termes relatius: amb les seves mancances, The Blacksmith fa empal·lidir la millor obra de molta gent). En aquest film, l'habitual Joe Roberts fa de rival (el pare de la noia, policia, a més) i la noia és l'adorable Virginia Fox.

Què puc dir d'aquest film? No cal dir res. El cinema pur no es pot explicar i menys quan tens poc temps per inventar teories (com avui em passa). Mireu-lo. És boníssim. Una lliçó de cinema, de física cinètica, de control temporal i corporal, de comèdia, de sentit de l'humor, de gamberrisme surrealista i de vida. 

Avui només volia fer una prova d'edició, per veure com suportava el blog l'aparició d'una fotografia tan llarga, que mostra un dels plans més sorprenents que va rodar Buster en tota la seva carrera, descompost en diverses imatges.  Per acabar de fer-ho tot plegat una mica més obsessiu, hi incloc un dels molts giffs animats que han fet els fans del còmic.

Fitxa tècnica:

Títol: The Goat (La cabra)

Any de producció: 1921

Data d'estrena: 21 de maig de 1921

País: USA

Productora: Buster Keaton Productions

Dirigit per:
Buster Keaton
Malcolm St. Clair

Escrit per:
Buster Keaton
Malcolm St. Clair

Repartiment:
Buster Keaton            el noi
Virginia Fox                la filla del cap de la policia
Joe Roberts                 el cap de la policia
Malcolm St. Clair       Dead Shot Dan (un assassí)
Edward F. Cline          policia al telèfon
Jean C. Havez             home
Joe Keaton                  (el pare de Buster) home
Louise Keaton             (la germana de Buster) dona del carrer
Myra Keaton               (la mare de Buster) dona del carrer

Càmera:
Elgin Lessley

Decorats i efectes especials:

Fred Gabourie 

Muntatge i altres apartats tècnics no acreditats:

Buster Keaton

Cap de producció:
Joseph M. Schenck  (cunyat de Buster)

Altres aspectes tècnics

Film mut en blanc i negre.

Durada real: 600 metres (2 rotlles)

Durada estimada: entre 23 i 27 minuts, depèn la velocitat a la qual es passi

Format: 35 mm, ratio 1.33 : 1

I res més per avui. Deixem que en Buster vagi venint de no se sap on, en direcció a ves a saber quin lloc, eternament, amb la seva alliberadora expressió de "tot me la bufa".

Gay Pride Sitges: Homofòbia no, catalanofòbia sí?

Aquest disseny és una potineria feta a corre-cuita (no lliguen la quantitat de barres de la bandera gai i la de la catalana... però tampoc amb la de l'espanyola, que no s'engresquin els amics del PP i C's) per posar alguna imatge de collita pròpia, alguna cosa com el que podria ser l'emblema de la Gay Pride si la organitzessin uns altres cervells. No dic millors o pitjors. Només vull dir que tot podria ser possible en una altra món. Deixo l'acabat d'aquesta mena de dissenys a l'admirat Andreu Ledoux, que en sap un niu.

Gay Pride Sitges: Homofobia no, però catalanofòbia sí?

Crec que encara es fa poc per festejar la homosexualitat, informar els intolerants i denunciar la històrica i vergonyosa discriminació que han patit i pateixen les persones homosexuals. Avui dia mateix hi ha un munt de països a on directament se'ls mata com a conills. Pitjor que als conills. Per vomitar. En aquest sentit, poder veure dues persones homosexuals donant-se un petó pel carrer tal com ho fa una parella heterosexual és una de les coses que em fa sentir orgullós de Sitges. A mi no em molesta que es digui que és la capital gai del sud d'Europa, com tampoc la capital del xató i de tants altres temes. Ans el contrari, tant de bo fos la capital d'històries que considero positives.

Tristament, però, com cada any, els responsables de la part dedicada a l'oci i a la promoció de caràcter internacional de la Gay Pride perden una oportunitat per mostrar la llengua catalana internacionalment. No és el cas per a res d'associacions com SVS Sitges (podeu visitar la seva web aquí, una web com cal, amb no només en català sinó amb un munt de llengües més, malgrat els problemes logístics que això comporta www.accioenblau.org ). Si aquests ho poden fer, per què els altres no? Que no se m'interpreti malament: si no hi aparegués el castellà en un esdeveniment amb una voluntat internacionalista tan marcada em semblaria ridícul, però la no aparició del català és, ras i curt, ofensiva. El català no apareix ni a la web, ni a la propaganda oficial ni enlloc. Bé, sí, imagino que a l'Eco es complirà l'expedient, aquella obligació tan espantosa, aquella imposició demencial de voler que s'escrigui, en un mitja local, en català, en la llengua autòctona (mira que són perepunyetes alguns catalans, no els normals que es deixen putejar lingüísticament com les ovelletes "oui monsieur" de les comunitats de "llengües regionals" dels països normals...). 

Fa venir basques aquesta nauseabunda discriminació del català, no menys horrible i exterminista, rotllo autovergonya, ai amaguem això nostre no fos cas que els de fora sabessin que existeix una llengua en la qual hi ha una bateria d'excel·lents escriptors i poetes gais i lesbianes, farts d'haver-se d'explicar pel per què de les dues coses, ambdues naturals i de puta mare. Els organitzadors de la Gay Pride deuen pensar que n'hi ha una que mereix amagar-la, igual com fan les ciutats amb tics feixistes que quan es fan esdeveniments internacionals amaguen els pobres, tanquen les meuques o les reserven per als cap grossos. Doncs a mi no m'agrada que amaguin la meva llengua, a casa meva, en una oportunitat tan preciosa de poder-ne fer propaganda de la seva existència. No m'agrada que m'amaguin al tancat dels ànecs quan venen les autoritats de visita. No m'agrada que em discriminin! Quina llàstima no ser homosexual en aquests moments per poder-me cagar en tot el que sigui cagable, amb totes les de la llei. Em fot molt que la feina bruta l'hagin de fer els meus amics gais i lesbianes catalans i catalanòfils, que en llegir això segur que rosegaran els punys fins a fer-se sang. Quina merda amics!

Homofòbia no. Catalanofòbia tampoc!