Hindenburg sisters a l'Heliogàbal
(Ramon Faura i Florenci Salesas)
Ramon Faura i Florenci
Salesas són dos navegants artístics de cua polivalent —o poliinvàlida—
difícils d’etiquetar i vendre a la llotja del peix. Cadascun pel seu compte ha
navegat tant per d’aigües tèrboles com cristal·lines, a la vora de la costa
catalana o en els mars de la Lluna, i ens han acostumat a uns viratges de timó
dignes del Dr. Jeckyll i Mister Hyde. Aquest parell de capitans Nemo de la
lateralitat creativa, fascinats per l’estètica i l’ètica de la catàstrofe, han
flotat i ensorrat tota mena de naus, sempre amb dignitat i sense perdre el
sentit de l’humor. Cap dels seus naufragis ha estat mai tan definitiu com el del
Titànic, però, i sempre s’han pogut reinventar amb l’ajut de submarins per a
tripulació reduïda i mobilitat lleugera. La literatura, la poesia, han marcat
una part important de les seves cartes marines i, tot i des la modèstia que els
caracteritza cap dels dos gosaria autoproclamar-se mariner de lletres, es pot
afirmar, amb rotunditat, que el que han escrit no és paper mullat. Paper submergit,
potser?
 |
| Florenci Salesas i Ramon Faura |
Ramon Faura, barceloní de pedra picada, arquitecte, professor i
erudit de la història de l’art i l’arquitectura, conferenciant i comissari de
diverses exposicions sobre el tema —Arquitectures
sense lloc (2009), a l’Arts Santa Mònica, entre d’altres—, és també conegut
per propostes musicals en les quals s’hi ha involucrat com a tripulant, des de
finals dels anys vuitanta —Azucarillo
Kings — o, ja al segle XX, ha capitenajat o co-capitanejat —Le Petit Ramon, Macho, Yak 42, per només
citar les més representatives—. Els seus han estat projectes que han forçat els
límits dels gèneres en els quals s’ha submergit, sempre acompanyat de músics
creatius, amb una excepcional professionalitat, un estil infectat per l’ADN
mod, el neguit punk, el rock primigeni i la curiositat per hibridacions de cuny
personal, noves fórmules, noves tecnologies, una gran càrrega emotiva i
fiblades d’humor alhora tendre i descarnat. Els seus concerts, els seus
nombrosos discs —Morts, desastre i
barbàrie (2007), Brou (2011) o el monumental Senyores, senyores, senyores (2015) destaquen entre una llarga llista— i els seus espaterrants
videoclips així ho certifiquen. Les lletres sempre han estat una part important
de la seva vida, des dels relats curts —molts d’ells situats a l’underground de
l’underground— als seus articles en revistes especialitzades de música —Nativa, Mondosonoro, Lateral... —
i d’arquitectura —Quaderns
d’Arquitectura i Urbanisme, etc.
— i la publicació de diversos llibres especialitzats. La poesia es troba en la
medul·la òssia de l’aparent bufó murri i surt a la superfície, d’una manera més
evident, en les lletres de les seves cançons. Filla d’una sòlida formació
acadèmica, de l’escriptura automàtica i la seva posterior selecció i
reorganització, la literatura del capità Faura
emociona i provoca, diverteix i desconcerta, interpel·la però mai se la pela.
 |
| Ramon Faura, en la seva reencarnació electrònica Yak 42 |
Florenci Salesas, sitgetà de personalitat i recorregut artístic
polièdric, caòtic, i de formació eminentment pirata, ha abordat el dibuix
animat —com a animador, dissenyador i director d’animació—, el teatre d’éssers
humans i el de titelles —com a actor, pallasso o narrador—, entre d’altres
illes, més o menys salvatges. Bussejador de la música electrònica, des de
començaments dels vuitanta, ha treballat —sobretot en solitari però també al
costat d’Eli Gras, amb el grup Motor Combo—, amb la publicació de
diversos discs, en la banda sonora de un bon nombre de dibuixos animats, obres
de teatre, dansa i acompanyament de cinema mut, al piano, o de lectures de
poesia. En la seva faceta literària, ha publicat set biografies de grans
personatges de la història, en castellà, un llibre de relats curts, Èquili quà (2009) i una novel·la, Matar ningú (2015), en català, a part de
diversos guions i textos teatrals i articles en diversos mitjans, també en
català. La seva relació amb la poesia, art que considera superior, malgrat la
quantitat de tinta que ha anat abocant per la popa, és encara més esquitllada
que la de Faura. La col·laboració
amb Cèlia Sànchez-Mústich, parella seva
i poeta de llarga i reconeguda obra, i la seva implicació en la Festa de la Poesia a Sitges, no ha fet
més que intimidar-lo a aventurar-s’hi. Amb tot, per a l’ocasió, s’ha llençat a poetitzar
aforismes i petites proses, en un intent de poesia prosaica, una mena de prosa
poètica a l’inversa.
 |
| Florenci Salesas durant la gravació de l'últim tema de Motor Combo, amb Eli Gras |
Ramon Faura i Florenci
Salesas es coneixen des del 2006 i, tot i l’empatia i admiració mútua que
han tingut des de llavors, no ha estat fins el 2016 que no han compartit un
projecte comú, Die Radio Sterne, al
costat d’Ignacio Lois, en el qual
han reproduït el clàssic Radioactivity,
de Kraftwerk, en directe. A Hindenburg sisters, aquests dos
bucaners abandonen la inestabilitat dels oceans per deixar-se endur per les
encara més impredictibles borrasques atmosfèriques en un globus a motor en el
que s’alternaran el timó literari i musical, amb desimbolta companyonia i
inconscient temeritat. Un viatge que, de ben segur, no deixarà indiferent a
ningú i que desitgem que no tingui un final com el de la invenció de Von Zeppelin.
Hindenburg sisters
divendres, 2 de desembre, a les 20:30
a l'Heliogàbal, de Gràcia (Carrer Ramon i Cajal, Barcelona)
