Camí la nova casa, a la Bòvila, de nit. A la segona foto es veu Venus, 12000 km de diàmetre, si fa no fa, com el nostre planeta (per cert, també surt reflectit damunt el sostre del cotxe aparcat). L'atmosfera allà és inespirable, però, i no només per la seva composició: la pressió ens esclafaria com a una fulla de paper. De vida, ni paralar-ne. Primavera? No n'hi ha d'això al planeta que els grecs li adjudicaven unes virtuts que no li escauen gens.
Aquí sí que és primavera. Però de nit, i en segons quins recons, no és tant evident. Sort de les olors que canvien, i alguns sorolls també.
Adéu senyora Carmeta.
Bona nit.
