Qui és aquest actor?

Qui és aquest actor? 

Resposta: Harold Lloyd (1893-1971)

Harold Lloyd a Never Weaken (1921) de Fred Newmayer

Aquestes fotografies formen part del seu book com a actor, quan buscava feina al Hollywood de 1913 (ell tenia 19 anys llavors). Al costat del seu amic Hal Roach va fer d'extra i secundari en un munt de produccions, fins hi tot abans que Chaplin. A partir del 1915, dins la companyia que acabava de crear el seu company, va aparèixer en una quantitat enorme de curtmetratges  on va interpretar dos personatges còmics de personalitat poc original. No va començar a tenir èxit fins que no va inventar el noi de les ulleretes, uns quants anys més tard, en una sèrie de films curts cada cop més bons. Va ser un èxit progressiu però, un cop el va assolir, no va fer altra cosa que anar a més. A partir de Grandma's Boy (1921), el seu primer llargmetratge, dirigit per Fred Newmayer, va regnar durant tota la dècada dels anys 20, amb un èxit comercial i de crítica sense comparació. En arribar els primers anys del cinema sonor la seva fama va minvar, però es va saber retirar a temps el 1938. El 1947 el prestigiós Preston Sturges, amb finançament del mateix Howard Huges, el va convèncer d'intentar un breu i fallit retorn que el va convèncer de plegar veles definitivament. Va viure la resta de la seva vida feliçment retirat del cinema, a la seva mansió i la seva família, dedicat als seus hobbies favorits, i fotografiant belles senyoretes com la jove Marilyn Monroe.

Balduí I de Bèlgica versus Harold Lloyd

Balduí I (Brussel·les, Bèlgica 1930 - Motril, Granada 1993) va ser el Rei dels belgues des de 1951 fins que va morir.

Harold Lloyd (Burchard, Nebraska 1893 - Beverly Hills, Califòrnia, 1971) va ser un actor i productor de pel·lícules nordamericà, l'estrella còmica més famosa del cinema dels anys 20.

Què tenen a veure entre sí aquests dos homes? Res. I no només això, sinó que ni tan sols puc provar si es van trobar mai, si el còmic feia riure al rei i si el rei, al seu torn, inspirava reverència al còmic. Ni idea. Això sí, si voleu conèixer les seves respectives biografies amb més detall, trobareu informació a balquena a la xarxa. No és, doncs, la intenció d'aquesta entrada la d'aprofundir en les seves vides —d'altra banda força sucoses—, sinó una altra purament lúdica.

Com a curiositat biogràfica no me'n puc estar de mencionar, això sí, una minúcia de cada una. Dues perletes que em fan molta gràcia:

El jove rei va anunciar el 1955, durant la seva primera visita al Congo Belga, que tenia la intenció de convertir Bèlgica i la seva colònia en una potència aeroespacial i que molt aviat hi hauria un astronauta belga-congolès volant per l'espai. Si tenim en compte que la primera nau espacial seria el simpàtic Sputnik soviètic, el 1957, veurem que el desig del rei tenia la seva conya. No sabem que hauria passat si el Congo s'hagués començat a convertir en una potència en el llançament de coets a l'espai. Aquell pobre país, aquella regió de la Terra, una de les més riques i exuberants que existeix ha estat sempre, també, una de les més castigades per morts massives i cruels (guerres, revolucions, tiranies, colonialisme brutal, gana, etc.). Us imagineu que el Congo hagués muntat una industria espacial i, de mica en mica, s'hagués convertit en un país ric, que sapigués respectar el potencial natural tan bèstia que té? Potser la història d'Àfrica i del món hauria estat una altra de molt diferent. No ho sé, segurament trec una betiesa de conclusió...

En Harold Lloyd va ser el còmic que va guanyar més diners durant l'etapa muda i part de la sonora. Al llarg de la dècada dels 20, considerada l'edat d'or del cinema còmic visual —entre els 10 i els 20 es va inventar TOT sobre el tema—, els seus films, perfectes tant des del punt de vista formal com del seu potencial comercial, van fer més caixa que els de Chaplin i Keaton junts. Però a part d'això, l'home era un peix gros dins la francmasoneria del seu temps. Va arribar a ser el cap de la Imperial Potentate Ancient Arabic Order of the Nobles of the Mystic Shrineof the Shriners of North America, motiu pel qual va sortir a la portada de la revista Time del 25 de juliol del 1949. Poca broma, eh!

El motiu que el meu estrany cervell ha tingut per fer coincidir aquestes dues personalitats del segle XX en aquest post és —a part que el rei dels belgues també va tenir la seva portada a la revista Time, com no—, que trobo que s'assemblen molt. I bé, si no acaben de ser perfectes sossies, no puc evitar de pensar en els dos com a parella cada vegada que veig la imatge d'un de sol, per separat. Ja ho sé, em direu que les boques són diferents, que ni tan sols l'estil de les seves ulleres té a veure res. Però és una cosa superior a mi. Balduí I/Harold Lloyd, Harold Lloyd/Balduí I, tant és l'ordre, se m'apareixen com les dues cares de la mateixa moneda. Si Chaplin va jugar amb certes semblances que hi havia entre el seu personatget i l'encantador Fürher, per què jo no puc tenir el meu petit moment de deliri?

Aquí teniu unes quantes fotos dels dos personatges, en diferents postures i èpoques de els seves vides. Fins i tot tenim el senyor Lloyd sense ulleres i tot. Vosaltres mateixos jutgeu.

Els dos senyors, de jovenet. La tofa del reietó és espectacular en la imatge que hem trobat. És de justícia recordar que en Harold Lloyd de vegades en lluia una que deu n'hi do.

Dues imatges de maduresa amb una postura gairebé clònica. Què en penseu?

En Harold Lloyd d'etiqueta. Preparat per anar a alguna recepció amb el rei, potser?

Balduí I el dia que es va casar amb Fabiola. Aquí potser retira una mica al jove Woody Allen. Però no, que encara hi ha categories. L'ombra de Lloyd és allargada...

Sabieu que el personatge que Harold Lloyd interpretava al cinema va ser la principal inspiració per a la creació de Clark Kent, l'alter ego de Superman? No és una especulació gratuïta, sinó un fet històric comprovable. Ho dic de debò.

El rei Balduí I, uns moments abans de començar a escalar un edifici i penjar-se de les manetes d'un rellotge públic.