Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2001 una Odissea espacial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2001 una Odissea espacial. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de febrer del 2016

El professional que no pot evitar de veure que hi ha al darrere

--No puc mirar cap pel·lícula. Tota l'estona estic veient tot que hi ha al darrere.


L'equip del film 2001, a Space Odyssey (1969) d'Stanley Kubrick, durant el rodatge de l'escena final

Això ens ho va dir una vegada un veterà productor televisiu, tot un cavaller cultíssim, amic personal de Josep Pla, a un petit grup de privilegiats. És molt curiosa la relació que tenen alguns artistes amb l'art que practiquen pel que fa a l'hora de consumir el que fan els seus col·legues, clàssics o contemporanis. Com en el cas del nostre estimat productor, hi ha cineastes i professionals del cinema i la televisió que no poden assaborir tranquil·lament cap film perquè rere cada pla estan veient tota l'estona una imatge com la que il·lustra aquest text (ah! la soledat còsmica de l'astronauta Bowman feta miques...). També hi ha escriptors que no es poden concentrar en una lectura sense deixar d'imaginar l'autor en la fase de reescriptura o documentació i músics que tota l'estona tenen la imatge del compositor o el productor fent proves de combinacions de sons, segones veus, ritmes... Ha de ser terrible. 
Tinc la sort que això mi no em passa gaire sovint. Tinc una capacitat d'abstracció planetària. Em deixo hipnotitzar amb molta facilitat. Per poc que se'm convenci de les irrealitats artístiques, ric, ploro, m'espanto, sento les meves conviccions qüestionades o reafirmades, la pell de gallina, la sang bullir, els pèls de punta. Malgrat que més d'un considerarà que això pot ser un escull per valorar amb exigència qualsevol obra jo ho trobo una sort. 
En tot ofici passa una mica igual. Un consumidor qualsevol no es mira un moble o un avió de la mateixa manera que un fuster o un enginyer aeronàutic. Un cop, però, immersos en la matèria de l'ús quotidià, el fuster i l'enginyer aeronàutic en faran un ús amb idèntica tranquil·litat, idèntic automatisme que la resta de mortals. A l'hora de valorar-ne les bondats o pegues del producte, la seva opinió (aparentment) tindrà més fonament professional. Però no sempre. De vegades sorprèn el poc criteri global d'alguns grans artistes. Concentrats en la perfecció dels acabats, les parcel·les dedicades al seu ofici, una part molt reduïda i concreta de la totalitat de l'obra final, són cecs a la bellesa, a la poètica principal. 
En alguns casos extrems, em refio més de la opinió d'un ignorant sensible i humil que la de un expert tancat dins el seu laboratori de frustracions professionals. Si aquest, per acar-ho d'adobar, se li bufen totes els venes i capil·lars del cos a causa de la innoculació d'enveja que li produeix l'èxit del seu col·lega (jo que tinc tants màsters i no em fan cas i a aquest mindundi, que no va acabar ni la secundaria, li plouen els aplaudiments! Ah! quanta corrupció al món de la cultura! maleïdes capelletes! em tenen mania, a mi, que sóc tan guapa i també la xarrupo molt bé, bla, bla, bla...) aleshores la fugida o, - si ens hem trencat la cama i no podem córrer -  un parell d'hòsties, s'imposen. Frustrats i apunyalats per l'esquena ho som tots, imbècil/imbècil·la. Calla i no m'espatllis la "peli"!

Públic d'un show de Kraftwerk en 3D

dissabte, 27 de març del 2010

Escena mort de Hal 9000 a 2001, Una Odissea espacial

Per completar el post anterior, res com un enllaç per veure aquesta escena en versió original. Cliqueu damunt la imatge i endavant. Sense paraules.



Però per rematar la jugada, i no només incloure un enllaç a l'escena, mireu aquest vídeo on podreu veure perquè el director va escollir Daisy com a cançó per ser entonada per Hal 9000 al seu llit de mort: es tractava, de la primera cançó mai cantada per una computadora. Hi ha poques concessions a la casualitat a Can Kubrick...

divendres, 26 de març del 2010

Monòleg de la desconnexió de Hal 9000

L'ull de Hal 9000. Amb el que interpreta Anthony Hopkins a El que queda del dia (The Remains of the Day, de James Ivory, 1993), i el de Terry-Thomas a Com matar a la pròpia esposa (How to murder your wife, Richard Quine, 1965) Hal 9000 és el meu majordom favorit del cinema. Em fascina el personatge del servent eficaç. M'encantaria exercir aquesta glamurós ofici, governat per un cap igualment perfeccionista i just. Llàstima que no hi ha gaire oportunitats de poder treballar a un lloc on un pugui desconnectar el propi amo de l'aparell que li manté les constants vitals...

Un dels meus monòlegs favorits de tota la història del cinema és la matraca que el computador Hal 9000 engega a l’astronauta Dave Bowman en la indescriptible escena on aquest es disposa a desconnectar-lo, al film 2001, una Odissea espacial (2001, A Space Odissey, 1968) d'Stanley Kubrick, amb guió d'ell mateix i Arthur C. Clarke. Per mi, aquest soliloqui representa un model del cinisme i la mala llet reconcentrada, subtilíssim.


*spoilers alert*

De tota manera, com sempre en aquests casos, part de la gràcia del text ve donada per la situació. Qui el llegeixi i no sàpiga de que va podria pensar: “ai, pobra màquina, quanta crueltat, aquest astronauta, que no s’atura malgrat els precs. No li veig el què”. En aquest punt de la pel·lícula, però, el fill de puta del computador --nens que llegiu això, no feu com jo i no digueu paraulotes, però si parlem del senyor Kubrick la hipocresia fa el doble de lleig-- fa res s’ha rebel·lat contra els seus usuaris; s’ha carregat a tota la tripulació, a sang freda, en un dels assassinats més profilàctics i cruels imaginables, i, finalment, ha tractat de fer-li una jugadeta mortífera, sofisticadíssima, marca de la casa, al propi Dave, barrant-li el pas de tornada a la nau, abandonant-lo a la seva sort, enmig la foscor inert del Cosmos. Dave, però, després d’haver posat en perill la vida, empra un sistema d'emergència kamikaze, aconsegueix burlar les intencions de la maquineta de matar-ho tot, i se salva miraculosament.

Un cop dins la nau, les tornes han canviat de bàndol. Ara és el sofert astronauta qui té la paella pel mànec --de fet un tornavís, l’arma amb la qual dispararà un no menys lent i cruel tret a la nuca a qui ha mirat d'erigir-se en botxí seu, ara totalment indefens.

Mentre avança per tots els corredors de la nau en direcció a la sala on es troba el cervell del simpàtic majordom electrònic, aquest, per aturar-lo, recorre a tots els recursos possibles per implorar pietat, amb una santa barra insuperada per cap dels presidents que ha tingut mai Espanya. Passa de l’amicalitat més planera de l’estil “au, va, vinga, que no ha estat res, tu també n'has comés d'errors i segur que m'entens”, fins la peneta falsa i lacrimògena parlant-li de la seva “infància”, fent-se la Margarida Xirgú, amb una mà al front i tot, el paio.

Però en Dave no s'aturarà i seguirà endavant. Li tornarà, una rere l’altra, totes les barrabassades patides. Malgrat no servir-li de res, hi ha algun moment que la recargolada manipulació psicològica del computador li genera dubtes.

Traduït del guió del film:


2001, una Odissea espacial
Monòleg de la desconnexió de Hal 9000

(Dave Bowman avança inexorable, amb la voluntat de desconnectar el cervell de Hal. Aquest, coneixedor de les intencions de l’astronauta, mira de convèncer-lo perquè s’aturi)

Hal 9000: (sense perdre el to amable habitual, però amb una veu menys segura)

—Quines intencions du, Dave? Dave, crec que tinc dret a una resposta.

(Bowman guarda silenci i continua avançant)

—Ja ho sé que el meu comportament no ha estat irreprotxable, però li puc assegurar, molt sincerament, que a partir d'ara tot plegat anirà bé. Em sento molt millor. És cert.

(Nota meva, que no em puc aguantar: i tant que es troba millor, després d’haver pelat a tota la tripulació! quins ous de liti ,el mal parit! I ja paro, perquè no sou tan beneits com per necessitar que jo vagi comentant el partit)

—Escolti, Dave... sembla contrariat de debò, li ho noto. Francament, penso que hauria de seure, prendre una píndola anti-estress i reflexionar amb serenitat. Sé que he pres algunes decisions no gaire encertades, darrerament. Però li asseguro que puc reprendre la meva feina com si no hagués passat res. Encara em sento entusiasmat i confio plenament que vostè i jo podrem tirar endavant la nostra missió. I ell vull ajudar.


Dave entra dins la sala on es troba el cervell electrònic de Hal

(Dave ja ha arribat a la sala on es troba el cervell electrònic de Hal. Comença a desconnectar, un per un, tots els arxius de la memòria. És una tasca llarga. La ment del computador s’esvaeix lentament)

—Dave. Aturi's...
Aturi's, si us plau...
Aturi's, Dave...
Li ho prego. Dave, aturi's...
Tinc por... Tinc por
Tinc por, Dave...
Dave... El cap se me’n va...
Ho puc sentir... Ho puc sentir...
El cap se me’n va...
No hi ha dubte...
Ho puc sentir... Ho puc sentir...
Ho puc sentir...
Tinc... Tinc por...
Bon dia... senyors. Sóc... un ordinador Hal 9000. Em van concebre a les fàbriques Hal d'Urbana, a Illinois, el 12 de gener de 1992. El meu instructor... es deia... M. Langley... Ell em va ensenyar una cançó... Si ho desitja la puc cantar... la puc cantar per vostè...


Dave li dema a Hal que canti la cançoneta, mentre l'astronauta no s'atura per res


Dave:
—Sí, m’agradaria sentir-la, Hal. Canta-la.

Hal 9000:
—Es diu Daisy.
(La veu de Hal va perdent velocitat i la seva freqüència baixa, progressivament, fins sonar com un disc de vinil que perd revolucions i al final s'acaba aturant del tot)


Daisy, Daisy, donam la teva resposta.

Estic mig bo... ig.
Per l’amor que sento per tu.
No serà una boda amb estil.
No puc pagar una carrossa.
Però ets tan maca... damunt el seient
D’una bicicleta...
Feta...
Per a...
Dos...”


(Hal ha mort)

Autors del text: Stanley Kubrick i Arthur C. Clarke