Camí la nova casa, a la Bòvila, de nit. A la segona foto es veu Venus, 12000 km de diàmetre, si fa no fa, com el nostre planeta (per cert, també surt reflectit damunt el sostre del cotxe aparcat). L'atmosfera allà és inespirable, però, i no només per la seva composició: la pressió ens esclafaria com a una fulla de paper. De vida, ni paralar-ne. Primavera? No n'hi ha d'això al planeta que els grecs li adjudicaven unes virtuts que no li escauen gens.
Aquí sí que és primavera. Però de nit, i en segons quins recons, no és tant evident. Sort de les olors que canvien, i alguns sorolls també.
Adéu senyora Carmeta.
Bona nit.
7 comentaris:
Unes fotos precioses. Veig que també ets bon fotògraf, Florenci, a més de gran il·lustrador, un bon músic i productor... Hum! Quina combinació.
Hola Florenci.
He visitat el teu bloc. Hi he trobat moltes fotografies, aquestes últimes de nit són precioses. A mi m'agraden molt les fotografies de nit i més encara si són en blanc i negre.
Aquesta on es veu el planeta Venus molt encertada, tenint en compte que no és fàcil retratar els astres i estels pel moviment de la terra, a més el reflex amb el cotxe és fantàstic.
La del túnel també s'ha aconseguit una bona perspectiva acompanyada per les llums i una bona exposició a les ombres.
Amb el teu permís posaré al meu bloc un enllaç al teu bloc.
Narcís i "a peu coix", moltes gràcies als dos pels comentaris, de debò.
A mi també m'agraden molt les imatges en blanc i negre. Els meus coneixements estrictament tècnics són molt reduïts, per això no se'm pot titllar de fotògraf, ni molt menys. Per l'experiència en la il·lustració i al cinema d'animació, i la meva afecció al cinema en general, crec que sí que tinc una mica d'ull per a la composició (amb tants anys no tindria perdó de Déu, tampoc). De vegades tinc la sort de trobar-me amb imatges divertides, emotives, etc. I sí, és clar, per a això vaig amb l'antena posada pels sons i els imatges tota l'estona. Però això és tot. Narcís, no t'arribo als coneixements fotogràfics més bàsics ni a la sola de la sabata. El teu comentari és tot un honor. Visitaré el teu bloc i, evidentment, ets molt benvingut al meu.
Per a mi ets un geni. Apa!
Alsa Manela! el cul d'en Jaumet és el que sóc, A peu coix.
I ara no ens fem els desmenjats: que et facin aquestes floretes va bé per cmençar el matí amb energia extra. Després, desgraciadament, la crua realitat ho va posant tot al seu lloc. Però de moment miraré de gaudir d'aquesta il·lusió.
Gràcies!
Enhorabona pel teu bloc, de debò que engresca!! Per cert gràcies pel teu comentari al meu de Guiód'Art, m'agrada saber que queda gent que davant determinades accions no es queden muts.
La fotografia del teu també em té meravellada,... ja l'he recomanat força, sobretot per aquí les contrades gironines que potser no tenen-tenim tan ampli coneixement del Garraf .Endavant amb els projectes!
Moltes gràcies pel teu comentari guid'art. De debò, el teu bloc està molt bé.
Fa molta il·lusió això que dius, que ho has comentat a gent.
Bona nit i que la connexió gironino-garrafina sigui positiva.
Publica un comentari a l'entrada