dimarts, 3 de març del 2009

La Lluna i el Sol


De tant en tant, una escapadeta a l'espai, per respirar una mica, va bé.
Avui, aquí teniu la Lluna i el Sol, tal com es veuen des de el nou pis (ep! el sol amb un filtre fosc ben potent: nens, no feu fotos al sol ni en broma!).

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Que "xulu"!

Ja saps que aquest tema m'apassiona! En el fons a la poesia i la literatura sempre hi són els mateixos temes.

Florenci Salesas ha dit...

A mi m'agrada molt la frase que dius al teu bloc, sobre que mires de ser el millor satèl·lit possible, amb el reflex dels rajos de l'astre, ja ho saps.
M'inspira, però, constantment, a ampliar-la amb que tots els lectors fem de satèl·lit, el que passa que les nostres superfícies són diverses: l'un té un albedo més tipus lluna; l'altre tipus Ganímedes o Clixt (ambdòs satèl·lits d'albedo similar de Júpiter) però el de més enllà, serà més tipus Tità (el més gros de Saturn), amb la seva atmòsfera densa que no deixa veure la superfície, però que actua de reflector potent, com un mirall.
Som parits així, i aquí està la gràcia: la controvèrsia és innherent.
Gràcies per deixar-te caure per la lluna i el Sol (no puc evitar d'estar ridículament orgullós d'haver fet aquestes fotos, amb les condicions paupèrrimes d'astrònom afeccionat de pa sucat amb oli amb que les he fet).