Radioactivity (1975) de Kraftwerk, un clàssic revisitat per YPM

Karl Bartos, Wolfgang Flür, Ralf Hütter i Florian Schneider, el quartet original, en una fotografia clàssica de l'època

Radioactivity (1975) de Kratfwerk
 un clàssic revisitat per YPM 
(Ramon Faura, Nacho Lois i Florenci Salesas)

El nombre de discs anteriors a 1975 als quals se'ls pugui honorar com a clàssics al mateix nivell que el Radioaktivität/Radioactivity de Kraftwerk es podrien comptar amb els dits d'una mà. Va, vinga, de dues, si voleu. I sí, d'acord, també podrien ser molts més dels que es tenen en consideració (jo en mencionaria uns quants que no surten mai a cap llista de res. Potser no hi ha tanta obra mestra pionera per descobrir com alguns diuen, però les hi ha. Però, per discutit que sigui --i a fe que el disc al qual dediquem l'article ho va ser, ho és i ho continuarà sent, fins i tot dins l'obra del grup--  Radioactivity és una obra única, motiu de joia, misteri, desconcert, amor i odi. 

I sí, enmig de tot plegat (com si el dia en lloc de 24 hores en tingués 48) m'he deixat embolicar en aquest projecte delirant, delicat, perillós... al qual no podia dir que no de cap manera al món: els grans Ramon Faura​, Ignacio Lois​ i jo mateix mirarem de reproduir el millor que podrem el Radioactivity/Radioaktivität (1975) de Kraftwerk, un àlbum clàssic pioner de la música electrònica com n'hi ha pocs, sota el circumstancial nom YPM (Yak-42, Petit Ramon, Macho/Motor Combo, alguns dels nostres grups). L'esdeveniment forma part d'un cicle concerts en els quals diversos músics catalans són convidats a reproduir clàssics del rock a la sala Rocksound Alvmogàvers, de Barcelona. En Ramon Superstar, en ser preguntat si volia participar, quin àlbum clàssic voldria fer, va tenir la boja sortida de suggerir el que potser és la proposta més anti-rockera possible del 1975. En lloc d'engegar-li la idea pel cap, els simpàtics rockers van acceptar. I bé, ja ens veieu a nosaltres mirant de sintetitzar sons el més semblants als originals, adaptar, assajar... De moment puc avançar que és un plaer enorme treballar amb aquests dos músics fantàstics, valents, amb sentit de l'humor i tenir la possibilitat de poder acomplir un somni que no se m'havia passat mai pel cap. 

Espero que el resultat sigui prou digne com perquè els llepafils del disc en surtin prou satisfets i no ens estavellin els sintetitzadors i percussions electròniques pel cap. De moment us puc avançar que em aconseguit sons i moments d'una exactitud que fan glaçar la sang. No hem fet com es pot veure en la major part de les versions electròniques, que es limiten a utilitzar pressets de fàbrica més o menys espectaculars. No hi ha laptops en directe en aquest concert i sí molta feina de sintetitzar sons que s'acostin el màxim que hem pogut als originals i després hi estem dedicant moltes hores a assajar perquè tot soni el millor possible en directe i el grup quedi cohesionat. Com que el el disc sol queda una mica curt, ves a saber sinó hi haurà algun altre asteroide del sistema planetari Kraftwerk orbitant per la sala, per completar...

Ignacio Lois, Florenci Salesas i Ramon Faura, el tercer ocasional, amb la companyia en aquest cas inspiradora de Madame Curie

L'esdeveniment

YPM (Ramon Faura, Ignacio Lois i Florenci Salesas) interpreten el Radioactivity (1975) de Kraftwerk, íntegre.
Lloc: Rocksound Bar, Almogàvers, 116, Barcelona
Dia i hora: 1 d'abril a les 22:00

Vídeo del grup original fent un playback memorable per a la televisió francesa, el 1978

Entrevista a Ramon Faura a Ruta 66

29 marzo, 2016 at 10:27

YPM, reviviendo a Kraftwerk

A la fotografia, Ramon Faura (apuntant notes a la partitura, al fons) i Ignacio Lois (en primer terme), en un dels assaigs, voltats de sintetitzadors analògics, cables, theremin, bateria electrònica i un munt de decoració victoriana. A la foto no hi surto perquè la faig jo

Tras este curioso nombre se esconden Florenci Salesas, Ignacio Lois y Ramón Faura, o lo que es lo mismo, miembros de Macho, Yak42, Le Petit Ramon, Motorcombo y Le Petit Ramon. El próximo viernes 1 de abril se reúnen en la Sala Rocksound de Barcelona a las 22:30 h., dentro del Ciclo Cara Acaraperro para reproducir íntegro el popular Radioactivity de Kraftwerk, una sorpresa dado su bagaje previo. Hablamos con Ramón.

Primero ¿cómo decidís hacer un disco de Kraftwerk?

Siempre nos han encantado. A mí personalmente, siendo guitarrista y viniendo del rock’n roll y el garage, nunca me había parecido posible hacerlo, pero últimamente he empezado a liarme con sintes y cajas de ritmos y me he animado. En gran parte por contar con la sabiduria de Florenci Salesas, un histórico de la electrónica en serio, y Nacho Lois, una bestia parda en todos los instrumentos que toca.

Es algo bastante alejado a lo que hacéis habitualmente ¿no?

Hasta ahora sí, la verdad. Pero tal como está el patio, la verdad es que es una honda que cada vez me atrae más. Para escucharla, desde siempre, pero para tocarla, ahora, también. Con un sinte puedes ser muy punk. Pienso en los primeros Cabaret Voltaire. Y a mí, que me encanta la psicodelia, veo que el rollo lisérgico también es algo alcanzable des de las máquinas.

¿Por qué ese disco de Kraftwerk y no otro?

Porqué es una obra maestra. Una maravilla. Es extraño. Es pionero, de 1975. Y al mismo tiempo sin ser excesivamente abstracto como otros discos alemanes de la época, tampoco es tan “pop” como el Tran Europe. Es un buen punto medio. El Sgt Peppers de los setenta.

¿Cómo se forma la banda para hacerlo?

Entre amigos que les apetezca meterse en una locura como esta. Buscar los sonidos, contar 64 compases antes de tocar una nota (risas). Es como un ejercicio con el que aprendes mucho. Nos hemos juntado tres fans de este disco.

¿Habrás sorpresas en el concierto?

Espero que sí… partimos de una réplica fiel, como aprendizaje pero evidentemente tendremos que plantear alternativas en muchos momentos. Por los instrumentos, por ser tres, por ser en directo. Probablemente haremos algún tema de otro disco… Estamos en ello.

¿Qué os ha parecido la experiencia de preparar un disco ajeno?

Brutal. A mí, personalmente, que soy muy visceral, muy de saltarme la estructura cuando toco en directo, ceñirme “a la partitura” está siendo un ejercicio espectacuar. Entras en un estado como hipnótico. Muy psicodélico… Como un científico de la Nasa pasado de peyote…

¿Vais a repetir el concierto en otros lugares o es algo único?

La verdad es que estaría bien. Nos lo estamos pasando en grande preparándolo. Y la verdad, ya que te pegas el currazo, quizá mola sacarle más partido, perfeccionar, añadir más por tu parte… interiorizarlo más para poder darle más la vuelta.

Eduardo Izquierdo

Portada original, amb un model de ràdio portàtil alemany DK 38 reproduït per l'artista Emil Schult