Els cignes de la Platja Sant Sebastià de Sitges

ELS CIGNES DE LA PLATJA SANT SEBASTIÀ DE SITGES

Ja fa un parell o tres de setmanes que, cada dia pel matí, per la platja sant Sebastià de Sitges s'hi poden veure tres cignes. Sorprèn veure aquells sumptuosos palmípedes passejant la seva majestat per aquest indret en principi tan poc preparat per a unes aus d'aigua dolça. La seva presència, no cal dir-ho, provoca l'afluència de curiosos de tota mena. Hi ha qui aprofita per fotografiar-los (jo mateix), qui els dóna pa i galetes i qui simplement s'hi acosta per admirar-los.

Com sempre que es produeix un espectacle natural impresvist, els espectadors casuals aprofiten per comentar la jugada. La excepcionalitat del fet ajuda a trencar la barrera que normalment s'alça entre desconeguts.

--Diuen que els ha portat algú amb un camió i els ha abandonat...

--No, venen pel matí perquè volen. Cap el vespre tornen a la riera del camp de golf. És on acostumen a estar-s'hi. Ho vaig llegir a l'Eco...

--Pobres bèsties, estan espantades...

--Doncs jo les veig molt fermes. No tenen pas cara d'estar malaltes...

--Què dòcils! És deixen acaronar i tot. Un cop, en un estany, em vaig acostar a uns i em van fúmer una picada molt forta. Una mica més i em trenquen la mà. Tenen males puces els cignes. Aquest no, però...

--I no ha vingut cap zoòleg? Què hi pensa fer l'ajuntament?...

-- Què macos...

Tothom exposa les seves conjectures. Es fan bromes. Es comenta el que es veu, somrient, amb l'admiració.

Un gos se'ls hi apropa i els borda. Els cignes, fins ara pacífics, s'hi encaren i el ca fuig esverat davant aquells estruços fantasmagòrics i incomprensibles. Des de la banda propera al baluard de Miramar, un grup de gavines es miren els nous tres reis de la platja de reüll. Se saben prínceps destronats. Ara, al costat de la magnificència de la novetat el seu volum s'afigura ridícul.

S'alena una felicitat estranya. Aquell trio de desconeguts representa un respir màgic, estrambòtic, enmig tanta angoixa, tant de soroll, tanta agressivitat coneguda. Vivim una treva en tota regla. Tothom parla amb tothom, sí, però fora pecat fer-ho de política, de la crisi, de com la passem tots a casa nostra. Durant una estona, els grans ens sentim nens i els nens exerceixen de tals.

Al final, ens allunyem, mica a mica, amb la recança de deixar enrere un somni carregat innocència, però també amb l'esperança que la màgia es pot presentar en qualsevol moment.