La poeta Cèlia Sànchez-Mústich
"En l'aparença de naïveté amb que arrenquen molts dels seus poemes és el que fa que la veu de Cèlia Sànchez-Mústich assoleixi, per sorpresa, els millors encerts expressius: entremaliada i audaç, destapa a la impensada una realitat perversa, folla, o crítica. A ls seves mans, el poema --tot i els pretextos quotidians, familiaríssims: domèstics-- és una descoberta, guiat per la confiança que la lliure associació i l'analogia duran poeta i lector a un espai imprevisible on tot semblarà nou. "Viatges" (Taques, 1997) exhaureix la metàfora que el sustenta connectant imaginativament el motiu del títol amb el món de les relacions personals, preocupació permanent de l'autora."
És el text que acompanya el poema escollit de Cèlia Sànchez-Mústich en Paraula encesa, la monumental antologia de 455 pàgines que Pere Ballart i Jordi Julià han bastit a partir dels qui consideren els 150 millors poetes catalans nascuts entre 1859 i 1959. En aquest sentit, trobo que el subtítol "Antologia de la poesia catalana del últims 100 anys" genera unes expectatives falses. Sinó no obligaria els autors a ordir una innecessària i malabar justificació que ocupa innecessàriament gairebé la meitat del pròleg. Aquest fet provoca que moltes de les grans veus que han estat creant poesies de primer ordre han quedat fora per una mera qüestió de partida de naixement. Amb tot, com en tota antologia, els autors (estudiosos d'una reputació de primer ordre, que han treballat de valent per aconseguir un volum, es miri per on es miri, impressionant) han fet una tria espectacular. La seva, és clar. I com en tota tria hi ha nouvinguts feliços i velles patums que en aquesta festassa s'han quedat sense pastís. Hi ha més d'un nom canònic que, seguint els criteris exposats minuciosament pels autors, sí ha quedat a fora. Però ja s'ho faran i que es busquin qui els aculli: la Cèlia, a qui fa temps que defenso com a una de les grans, hi és i això és per mi motiu de celebració.
A part de la Cèlia, a qui per qüestions estrictament literàries considero imprescindible (no tinc cap problema a parlar-ho amb qui discrepi de la meva opinió, civilitzadament, trencant-li les cames), tinc altres motius per alegrar-me'n per la inclusió d'altres veus: hi apareixen almenys dos poetes sitgetans molt propers (la Vinyet Panyella i en David Jou) i el massa oblidat i urgentment reivindicable Joan Vergés, entre d'altres. Felicitats als escollits per a la posteritat, inclosos els més de 80 morts. Perquè sí, nosaltres també tenim un bon club dels poetes morts!
Viatges, el poema seleccionat no havia aparegut en cap altra antologia. Aquí el teniu:
VIATGES
He conegut persones desertes
portuàries, volcàniques,
il·luminades per idees boreals,
migpartides per temors
com rius gebrats,
alçades sota el nivell
dels somnis
o abatudes com muntanyes
orfes de peus a les clivelles.
N'he admirat contradiccions:
esperits parabòlics emergint
de les barraques.
També he recorregut els hemisferis
d'algunes ments en guerra,
i a despit d'aquest perill
sé que mai no em cansaré
de viatjar per les persones,
dels hostals de tendresa
on em deixen pernoctar,
dels seus fruits, ponts, ruïnes,
selves, tombes, valls,
i de tants gratacels
de preguntes
i museus on reposen
els silencis més fondos i antics.
Cèlia Sànchez-Mústich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada