De vosaltres depén fins a quin punt voleu col·laborar amb aquestes bandes internacionals de criminals. Sempre us queda l'opció de continuar comprant-ho tot per internet (no a les botigues, que bé fan de vendre així, sinó a les companyies mafioses tipus Amazon) i anar a manifestacions anticapitalistes, per netejar una mica la mala consciència. Si només tinguéssim Visa compartida una de cada vint persones, per comprar el que resulta imprescindible (allò que de cap forma humana es troba a prop: jo he fet quilòmetres per comprar un pedal d'efectes a una botiga de Vic, perquè no es trobava ni a Barcelona... i us juro que no em sobren ni els calers ni el temps) i per col·laborar amb Verkamis i similars, l'esclavatge de la humanitat es reuïria d'una manera dràstica. Vosaltres veureu si voleu continuant fent l'imbècil. Aviat eliminaran els diners i la Visa serà una obligació, diuen. Fantàstic. Els diners, que fins ara han estat acusats com el gran mal de l'humanitat, encara els haurem d'enyorar! "Però amb que surt aquest ara"?. Llògic. Sabeu allò de "qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra"? Doncs mira, cert, però no aquí, perquè d'aquest pecat curiosament n'estic força de lliure (fins ara, i amb 54 anys crec que comença a tenir el seu mèrit no haver tingut mai una tarja de cap mena, i els dos o tres que m'heu deixat la tarja quan no hi havia altra remei sabeu qui sou). Jo sóc un egoïsta insolidari, que em moc més per impulsos que per reflexions, que no sóc exemple de res, sinó més aviat tot el contrari, que omplo aquest món de tanta misèria com el que més... excepte en això. Per tant, avui sí, em permeto el luxe de fer-me el superior moralment (tots tenim dret a un dia i avui és el meu, ves) i cantar-vos la canya. El dia que estigui obligat a fer-me la primera tarja de crèdit crec que aleshores sí que cremaré una sucursal bancària. Als amics i parents que me n'han deixat una quan m'era imprescindible, gràcies. I als amics i parents que he vist com havíeu de tancar la vostra paradeta independent i després haver de formar part de la fila inacabable d'esclaus de les grans companyies mafioses, gràcies pel color que heu donat a la meva vida comercial. A la resta, enhorabona, aneu fent. Que sí, que sovint una manifestació és l'única cosa que es pot fer. Però la millor manifestació és un bon canvi d'actitud col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada