divendres, 29 de gener de 2010

Tinc o no tinc un problema a la vista? Ajudeu-me!

La façana marítima de Sitges, tal com és ara (ja deveu d'estar avorrits de veure aquesta imatge)

El CCCB de Richard Meier. Un edifici modern, força xul·lo, sobretot pels skaters --com el plom del meu fill-- que n'estan enamorats i bla, bla, bla. Res a dir.


El projecte presentat per Josep Emili Hernández Cros
Perdoneu que utilitzi aquesta entrada ràpida —no tinc massa temps avui— per fer aquesta consulta òptica tan personal als possibles lectors. Realment, tinc un problema de vista, de percepció, o alguna cosa pitjor? Que sóc un miop químicament pur és una evidencia absoluta. Però un cop vaig armat amb les ulleres, crec que m'hi aclaro força. Últimament, però, després de llegir i escoltar les opinions de diverses autoritats i tècnics sobre el tema de la restauració del conjunt d'edificis de la part històrica de Sitges, a un, per molt fortes que tingui les conviccions, li acaben entrant dubtes. Potser sí que estic mal fixat. Amb això que diu el senyor tal, amb aquestes bones paraules, aquella afabilitat, explicacions tècniques —amb el seu punt d'obscurantisme terminològic, comme il faut— i un toc de peneta i tot, que el pare i l'avi estan enterrats a Siches i tot allò, he acabat pensant que potser sí que exagero, que en faig un gra massa, que quines ganes de tocar els nassos i que mala persona que sóc.
Ep! jo també tinc l'avi enterrat a Sitges —el pare no: l'home era tan revolucionari que va donar el cos a la ciència, una manera com una altra d'obsequiar el nítxol amb una botifarra fenomenal—, però no puc parlar per ells. A més, potser millor així. Imagineu-vos que els pogués preguntar i em sortissin amb la sorpresa que els agradava el projecte! Pel que pugui ser, m'estalviaré les visites a ca l'espiritista. Per l'altre banda de l'arbre genealògic, com que el meu fill exerceix de fan dels skates, segur que també es posaria al costat del consistori. Per tant, jo parlo només per mi, pel que em diuen els meus ulls. Sóc així de mal fill i de mal pare, que hi voleu fer. En aquestes coses no es pot confiar en la família, els avantpassats, ni que siguin Jaume I. En aquestes coses només cal agafar una cadireta, asseure's davant, a un lloc on tinguem una bona panoràmica, obrir els ulls i la ment, i fer cas a la pròpia percepció. D'entrada jo creia que la tenia bona, la percepció. Però com ja he dit més amunt, després de tot el que he llegit i escoltat, m'han entrat dubtes.
Passa que, gràcies a la gentilesa de l'entrada de Criticartt, m'he adonat que no, que la malaltia ocular que em preocupava es queda en simple miopia, aquella vella companya de tota la vida. Ja puc esborrar la visita que tenia concertada al oftalmòleg. Uf!
Si recordeu, ja vaig dir que el projecte em feia pensar, així, al primer cop d'ull, amb el CCCB de Barcelona. A l'entrada de Criticartt hi apareix la foto que, sense demanar-li permís —Internet és la selva, amiga meva, i més quan la urgència pica la porta, espero que em perdonis— i, ostres, crec que la evidència és evident, valgui el redundant evidencialisme.
Pregunta tonta: a què us sembla que s'assembla més el projecte presentat per l'ajuntament, a la foto de dalt o a la foto de baix? Així de simple. Jo no us dono la resposta. Per mi és d'una indubtabilitat espatarrant. Però callo, perquè si responc pel lector ofendria la seva intel·ligència. Jo us proposo quan fan 4+4 i vosaltres ja em direu la resposta, si voleu. A partir d'aquí, que els escrits triomfalistes que apreixen a l'Eco, les entrevistes i entrevistetes a regidors de diversos partits, a tècnics i altres, en els quals se'ns ven que la resposta és 5, 6, o 700'45, per molta retòrica que mirin d'encabir-hi —sovint d'una qualitat que no s'admetria ni en un parvulari— suposo que s'esfondrarà com un castell de naips d'Heraclio Fournier. Una pila de fum per tapar no sé ben bé què, i que ni vull saber. Jo la única cosa que vull és que la foto de dalt continui assemblant-se el màxim possible a la mateixa foto i, a ser possible, al que era abans que els anys seixanta i setanta ja es fes alguna desgracieta de mal pair.
Lamento la flagrant mirada cap a la lluna, "oh! que maca que és, no fos cas que em busqués complicacions", d'alguna veu que enyoro. Comprenc que no hi ha res com la independència que tinc jo per poder dir tot el que cal dir. No tinc res a perdre ni res a guanyar. Cap cadireta a defensar ni cap en perspectiva. Ni ganes. És perfecte! Ho entenc, la meva posició és fàcil en aquest sentit. Ara, us asseguro que la meva economia no és prou bona com perquè no m'interessés raspatllar esquenes interessants. Ja us ho dic ara des d'aquí, si algú té una feina millor, us prometo que l'acceptaré. Però, com sempre he fet, mai al preu d'acceptar callar. No seria el primer cop de porta que he regalat a nassos subornadors per motius semblants. Sé el que és quedar-se amb la màquina de seure enlaire per voler ser coherent. No és agradable. Però ho és molt pitjor tenir la consciència intranquil·la. Per vosaltres fareu i ho respectaré. Només faltaria.
Entenc que hi hagi qui tingui por de perdre cadiretes. No us demano que feu res heroic: la crisi és dura i portar menjar a casa costa. Al cap i a la fi, només estem parlant de l'aspecte de la façana marítima del Maricel al Cau Ferrat. Total, quina bestiesa, oi?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser si que tens problemes a la vista, sense ànim d'ofendre que quedi clar....Crec que esteu traient de mare el tema de la remodelació de la façana dels museus.
Siguem conseqüents, el nostre Patrimoni necessita una remodelació si o si, a no ser que no vulgueu que conservar el Patrimoni que tenim, que no crec que sigui el cas... Personalment estic a favor de la remodelació dels museus, i crec que si tothom penses en Sitges també ho estaria, os es que no voleu que tothom pugui accedir als nostres museus sense cap tipus de barrera arquitectònica????

Crec que la remodelació es del tot necessària, i també crec en aquest projecte, crec que es bo i no estic per res d'acord de que sigui una destroça sinó que està del tot integrat i no modifica tant la façana marítima com esteu dient...

Crec que el que s'ha de fer es pensar més en el bé comú i no tant en individualitats.

Criticartt. Beli ha dit...

No se si tenim problemes a la vista o no, però el que no ens falten són raons i per això no dubten a posar el nostre nom en totes i cada una de les opinions que publiquem. Com molt bé diu en Xavier Salmerón al blog de la plataforma, és molt fàcil parlar des de l'anonimat.
No en s hem de fer pesats repetint una i altra vegada les nostres intencions. Sóm molt conseqüents amb tot...
Primer de tot, que el nostre patrimoni necessita una reforma és claríssim, però el patrimoni de Sitges no comença ni acaba al Cau Ferrat i Maricel... et recordo que la Biblioteca Santiago Rusiñol està moooolt malament, que hi ha edificis catalogats que es troben en un estat de conservació deplorable.... i que s'han permés unes desfetes patrimonial imperdonables......
Repeteixo per miléssima vegada, que l'accessibilitat als museus és necessària i per llei, per``o que per aconseguir-la no cal el projecte presentat... hi ha altres solucions que et podriem ensenyar si sapiguessim qui ets... Així doncs, tothom que vulgui saber com es pot fer accessible sesnse les rampes exteriors, estem disposats a mostrar el projecte existent....

Ja ho saps, si la teva raó i curiositat, és més forta que la teva "voluntat de passar inadvertida",des d'aquest grup d'individualietes que no pensem en el bé comú, et convidem a veure altres possibles projecte....

Florenci Salesas ha dit...

Benvolgut anònim:

Per mi, el més fàcil seria dedicar-me a parlar de les poesies que m'agraden i cosetes així. Si critico el que es pretén fer és per una qüestió de principis. Jo també m'estimo el poble. No sé si has llegit altres posts que he fet aquí mateix sobre el tema. Admeto que el meu llenguatge és gairebé sempre molt apassionat, però la única cosa que m'importa, de debò, és que aquest projecte es faci com cal.

Com cal entenc que s'adapti a les normatives vigents, és clar que sí. Passa, però, que hi ha moltes maneres de fer un museu (o qualsevol edifici antic) s'adapti per a les necessitats de les persones minusvàlides. Jo no en s´c un expert, però ahir, per casualitat vaig trobar un senzill sistema de cadires i plataformes (depenent del tipus de invalidesa, si cal pujar cadires de rodes, etc.) aquí mateix a Internet. Hi ha sistemes de tot tipus, adaptables a qualsevol tipus de construcció. De tota manera no vull entrar en qüestions tècniques específiques en les quals acabaria pìxant fora de test, doncs no sóc un expert en aquest tema, com tampoc en molts altres. El que és segur, és que hi ha maneres d'adaptar l'edifici sense que calgui convertir-lo en l'horror que apareix a la única fotografia que fins ara s'ha publicat. Jo només parlo des del punt de vista estètic. En aquest sentit crec que no cal argumentar res més. La foto en si mateixa s'ho tira tot al damunt. No calen més paraules. Demà mateix hi ha una reunió en la qual se'ns parlarà en profunditat del projecte. A veure, potser allà el que veurem és alguna cosa una mica menys lessiva. Tan de bo el que tenim davant és només una imatge feta de pressa i corrents.

Per mi és molt desagradable ficar-me en aquest merder. Però una vegada m'hi he ficat no penso parar. Ho faré, això sí, sí escolto arguments que em convencen i si veig que es fan solucions que respectin el que ja hi ha i, per sobre de tot, es restauren tots els problemes que té en aquest moment tot el conjunt d'aquella zona, des de les estàtues que hi ha al mateix Recó de la Calma (us heu fixat en quin estat estan els caps d'aquells pobres angelets?) fins a qüestions estructurals dels edificis que segur que deuen de ser terribles, degut a l'embat constant de les onades.

Ara per ara, no sé si veus que si parlem de defensar el patrimoni, d'adaptar-lo i demés, estem absolutament d'acord. No em facis dir coses que no són. El teu segon paràgraf, doncs, és evident que el sotscric totalment. Però això crec que hauria de ser una cosa evident per a tu també, si has llegit alguna de les entrades llargues sobre el tema (no em refereixo a la primera esverada del començament, ni als que són simplement per a definir qüestions puntuals, parcials. Però que el desprén de la foto virtual que tenim, que s'assembla més del que jo desitjaria al CCCB, és també una evidència. Si considerem que sóc un llepafils perquè això m'importi tant, endavant, cadascú és lliure de pensar el que vulgui de mi. Però el que és segur ni jo ni les persones que conec que s'han mogut per protestar (no puc parlar per totes, només per les que conec, i segur que hi ha algun viu que vol treure'n part, com a tot arreu, sinó no seríem humans) ens movem per una altra cosa que perquè aquest tipus d'actuacions es facin, simplement, bé.

Gràcies.

Florenci Salesas ha dit...

Gràcies de nou, Joana.

Ahir va haver-hi la reunió en la que se'ns va presentar el projecte. Com a mínim va ser civilitzada, molt més del que m'esperava, per les dues parts. Això sí, va ser esgotadora per llarga i pel fet d'aguantar la tensió. Haig d'escriure un article urgentment però no tinc energia.

Una abraçada des de la Blanca (de moment) Subur, que és una altra manera més antiga i romàntica de dir Sitges.