Ahir, a classe d'occità ens van posar aquesta cançó, que em va emocionar d'una manera inesperada. El professor ens ha ensenyat moltes cançons, algunes de molt boniques, certament. Però no sé que té aquesta, que em va produir un efecte que no sé explicar. La música, melodia, veu, la instrumentació, tot, era una meravella de dolçor. La versió que vam escoltar (del grup La Talvera) no la he trobat enlloc a la arxa. Si algun dia ho faig, prometo incloure-la en aquest post.
Breçairòla per la nena
« Direm pas a la nòstra nena
Que i a tant d'estelas al cèl :
Voldriá pas mai clutar son uèlh !
Direm pas a la nòstra nena
Que i a tant d'estelas al cèl !
Direm pas a la nòstra nena
Qu'amont-naut cantan los ausèls :
Voldriá pas mai clutar los uèlhs !
Direm pas a la nòstra nena
Qu'amont-naut cantan los ausèls !
Direm pas a la nòstra nena
Qu'ençaval nos cal tant plorar :
Se voldriái pas desrevelhar !
Direm pas a la nòstra nena
Qu'ençaval nos cal tant plorar !
Mas direm a la nòstra nena
Que canta coma los ausèls :
Que nòstre cèl es dins sos uèlhs,
E que, se vòl durmir, la nena,
La farem Reina dels Angèls ! »
Que i a tant d'estelas al cèl :
Voldriá pas mai clutar son uèlh !
Direm pas a la nòstra nena
Que i a tant d'estelas al cèl !
Direm pas a la nòstra nena
Qu'amont-naut cantan los ausèls :
Voldriá pas mai clutar los uèlhs !
Direm pas a la nòstra nena
Qu'amont-naut cantan los ausèls !
Direm pas a la nòstra nena
Qu'ençaval nos cal tant plorar :
Se voldriái pas desrevelhar !
Direm pas a la nòstra nena
Qu'ençaval nos cal tant plorar !
Mas direm a la nòstra nena
Que canta coma los ausèls :
Que nòstre cèl es dins sos uèlhs,
E que, se vòl durmir, la nena,
La farem Reina dels Angèls ! »
Loisa Paulin
Bressola per la nostra nena
No direm a la nostra nena
Que hi ha tants estels al cel:
No voldria clucar mai els ulls!
No direm a la nostra nena
Que hi ha tants estels al cel!
No direm a la nostra nena
Que allà dalt canten els ocells:
No voldria clucar mai els ulls!
No direm a la nostra nena
Que allà dalt canten els ocells!
No direm a la nostra nena
Que aquí baix ens cal plorar tant:
No es voldria desvetllar mai!
No direm a la nostra nena
Que aquí baix ens cal plorar tant!
Però direm a la nostra nena
Que canta com els ocells:
Que el nostre cel és dins els seus ulls,
I que, si vol dormir, la nena,
La farem Reina dels angels!
(traducció d'urgència)
6 comentaris:
eiiii!!! justament ahir vaig estar apunt d'enviar-te un missatge per a que t'anuimessis a escriure alguna cosa!!!! ara m'ho llegeixo
Què fort, Florenci! M'he emocionat també. Quina cançó més bonica! Gràcies. He de trobar aquesta versió per sentir-la jo mateix.
Criticartt: he estat que no tenia un minut de temps lliure. Ara potser en tindré un xic més. A veure.
Stephen! How are you, al·lot? Sí, és preciosa, de debò. Segur que t'agradarà. Moltes gràcies per la visita!
La paraula clau és, evidentment, inesperada, Joana. Amb el comentari ho deixes claríssim, sembla com si m'haguessis espiat per un foradet. Ho has clavat. És un sentiment que t'agafa per sorpresa, amb les defenses baixades, en el lloc sovint menys preparat per a tal cosa.
A veure si aconsegueixo trobar l'arxiu sonor i el puc compartir.
Moltes gràcies!
Adieu!
Èri a cercar informacion sus aquesta cançon e soi arribat aicí.
Se vòles, n'ai la version de la Talvera. Sonque te cal o me demandar e te la mandarai.
As rason, es plan emocionanta. Sabi pas de qu'és çò qu'a la cançon, mas te fa sentir quicòm especial: es melangiá benlèu, un mescladís de tristesa e gaug a l'encòp...
A, cal pas! Veni de véser que dins una dintrada mai recenta del blòg n'as dejà pausada la musica.
De tot biais... Ten d'èsser una meravilha de breçairòla!
Publica un comentari a l'entrada