El meu pobre poble el tinc afusselladíssim. Fins i tot els contenidors d'escombraries i les papereres! Hi ha situacions molt còmiques, altres de patètiques. De tot! (a tots els pobles, a tots els llocs del món). El que acabo de dir és una obvietat.
Estic molt impressionat pels teus comentaris. Avui me n'aniré a dormir amb l'autoestima als núvols, i demà no hi haurà ningú que m'aguanti de pedant que em posaré. I tu hauràs tingut la culpa de tot, eh! hehe...
Com dóna de si, Sitges. No te l'acabes mai. M'agrada especialment la foto de la paret gastada i les onades, i també la de l'arbre vist des de sota en l'escletxa que fan els dos cosats del carrer. Són fotografies optimistes, relaxants.
L'arbre que sius tu, Helena, saps què és? És una branqueta d'una planta d'una torreta que està a un balcó. La branqueta passa per entremig els barrots del balcó i eix al mcarrer. Alershores, si et poses exactament sota el balcó, mirant cap al cel, zenitalment, el que veus és això: en primer terme, damunt el cap, el balco, i la branqueta que s'escapa fora i no sabem d'on surt. Davant, la part alta de la façana de les cases de l'altra banda del carrer. Al centre, el trocet de cel que es veu per enmig aquest carrer tan estret. És divertit com s'ententen les coses de vegades.
Gràcies per trobar optimistes les fotos. Ja va bé, per variar una mica!
3 comentaris:
El meu pobre poble el tinc afusselladíssim. Fins i tot els contenidors d'escombraries i les papereres! Hi ha situacions molt còmiques, altres de patètiques. De tot! (a tots els pobles, a tots els llocs del món). El que acabo de dir és una obvietat.
Estic molt impressionat pels teus comentaris. Avui me n'aniré a dormir amb l'autoestima als núvols, i demà no hi haurà ningú que m'aguanti de pedant que em posaré. I tu hauràs tingut la culpa de tot, eh! hehe...
Moltíssimes gràcies!
Com dóna de si, Sitges. No te l'acabes mai. M'agrada especialment la foto de la paret gastada i les onades, i també la de l'arbre vist des de sota en l'escletxa que fan els dos cosats del carrer. Són fotografies optimistes, relaxants.
L'arbre que sius tu, Helena, saps què és? És una branqueta d'una planta d'una torreta que està a un balcó. La branqueta passa per entremig els barrots del balcó i eix al mcarrer. Alershores, si et poses exactament sota el balcó, mirant cap al cel, zenitalment, el que veus és això: en primer terme, damunt el cap, el balco, i la branqueta que s'escapa fora i no sabem d'on surt. Davant, la part alta de la façana de les cases de l'altra banda del carrer. Al centre, el trocet de cel que es veu per enmig aquest carrer tan estret. És divertit com s'ententen les coses de vegades.
Gràcies per trobar optimistes les fotos. Ja va bé, per variar una mica!
Publica un comentari a l'entrada