L'ALCALDE, LA LLUNA I LES TRUITES ABATUDES A ESBUFECS DE
(Cançó de bressol per neguitejar infants desprevinguts)
Dins la butxaca dreta del sèrum esquerre
Tinc una bamba bomba, biromba d'alcalde.
Espia el truiter (l’arbre sagrat de les truites)
I escup la sarbatana, l’escampa pel terra.
I l'hi esbomba pel cap. Fa pim-pam! Cent engrunes!
Xisclen i ronquen amb uns grinyols ambrosíacs.
El meu alcalde no el van votar ni els celíacs
I ara plora al tel de llum de la lluna buna (1).
—Quin gran mos de sutge la llar dels selenites!
Quin tros de babau que amb bobsleigh em llisca!
Tot això és real?
Tot això és cabal?
Tot això que dicto
Val algun ral?
Algú em pot dir...?
—Algú em pot dir el què?
—Algú em pot dir
que m’heu posat al cafè?
Autor desconegut fins i tot per maleir
(1) "Buna" és el nom que a Andorra se li dóna al sac de gemecs. Per tant no parlo de brunes, prunes ni rucades per l'estil, equivocadament. Els errors, si els trobeu, cal cercar-los en una altra banda. Per exemple, segur que molt pocs es fixaran en dues incoherències molt estudiades completament inacceptables al bon gust i al sentit científic. Però tant és. Ja he desistit a esperar que existeixi algú amb criteri en aquest món de lliure-pensadors avortats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada