"Off the Record" de Karl Bartos, el retorn d'un clàssic

Portada d'Off the record, (2013, Bureau B) amb la imatge del maniquí oficial, modelat el 1977, quan tenia 24 anys, i que actualment conviu amb el seu propietari, assegut en una butaca de la seva biblioteca

Off the Record, el darrer àlbum de Karl Bartos, el retorn d'un clàssic (Introducció)

La recent publicació d'Off the Record, (2013, Bureau B), l'últim CD de Karl Bartos, m'ha fet adonar que en 5 anys de blog mai he escrit una entrada sencera sobre res que tingués a veure amb Kraftwerk, grup pioner de la música electrònica alemanya, fundat el 1970 pel pianista Ralf Hütter (nascut el 1946) i el flautista Florian Schneider (nascut el 1947), dos estudiants que havien compartit ones sonores l'any 1968 durant les classes d'improvisació al Conservatori de Düsseldorf. Tenint en compte que aquest és el meu grup musical fetitxe per excel·lència, una de les quatre o cinc influències més grans que he tingut mai tant a nivell musical, ètic i estètic en general, en la meva manera de veure les coses, i fins i tot el sentit de l'humor, aquest buit podria destrossar la meva possible imatge de bon fill. En descàrrec recordaré que tampoc hi ha hagut molts motius d'actualitat per parlar-ne. Ara fa exactament 10 anys de l'aparició de Tour de France Soundtracks (2003), el seu darrer treball original; 9 de la meva assistència a un directe de la gira internacional de l'any 2004, al Razmatazz de Barcelona, i 8 de la publicació de Minimum Maximum (2005), el seu primer CD i DVD, basats, precisament, en aquells directes. Aquesta relativa llunyania en el temps pesa. Els més il·lustres dissidents de l'etapa clàssica, el percussionista electrònic i dissenyador Wolfgang Flür (nascut el 1947, membre entre el 1973 i el 1987) i el percussionista electrònic, teclista i compositor Karl Bartos (nascut el 1953, membre entre el 1975 i el 1990) tampoc han protagonitzat notícies remarcables. No hem sentit res nou de Bartos des de l'àlbum Comunication (2003) o la seva banda sonora per a un documental sobre el dibuixant Moebius. Flür, per la seva banda, s'ha limitat a fer safareig dels seus col·legues al llibre Ich war ein Roboter (Jo vaig ser un robot, 2000) i dur una carrera de Dj pseudonostàlgic que fa patir més vergonya aliena que cap altra cosa. Tot plegat ja era història quan vaig estrenar aquesta bitàcola. Fora d'aquí m'he limitat a ser el responsable absolut, això sí, de l'entrada —com a mínim en la versió primigènia— sobre Kraftwerk, així com la del tema Radioaktivität (1975), i les dels àlbums Die Mensch Maschine (1978) i Komputer Welt (1981) de la Vikipèdia en català. Parlem de l'època que aquest projecte tenia menys de 40.000 entrades. Em feia tanta pena que vaig mirar d'aportar el meu granet de cendra. Ara ja arriba gairebé a les 400.000 entrades, ocupa el 15è lloc de quantitat i el 10è lloc de qualitat, pel que fa a entrades dins un rànquing total de 278 llengües actives, i no crec que m'enyori per a res. Si algun dia empro aquells texts com a base d'algun article ningú em podrà acusar de copiar l'enciclopèdia. Aviso.

De moment, encara estic escoltant i re-escoltant el darrer treball de Herr Bartos i llegint totes les entrevistes i articles que puc. D'entrada, avanço que escoltar aquest home, tan culte com humil, sempre em resulta interessant. Bartos no és un qualsevol ni se'l pot titllar de bocamoll, com sí es podria fer amb el seu col·lega ex-robot. A part de la seva enorme contribució a la modernitat sònica, fonamentada tant en el seu juvenil amor per la música popular anglo-americana com en una sòlida formació clàssica europea —Bartos té la carrera de percussionista, pianista, harmonia i composició, amb especial menció honorífica, al Robert Schumann Institute de Düsseldorf— els darrers anys s'ha dedicat exclusivament a la docència. Ha estat co-fundador del programa màster d'Estudis del So i Comunicació Acústica a la Universitat de les Arts de Berlin i professor en Disseny de Media per a Auditoris entre l'any 2004 i el 2009. Però, i la música del seu últim àlbum...? Bé, ja en parlaré en l'article definitiu. 

Hi ha un cert enrenou als fòrums d'Internet entre els seguidors dels homenets maquinals de Düsselforf. S'acusa a Ralf Hütter (co-fundador de Kraftwerk i únic supervivent de l'etapa clàssica 1974-1986) de totes les malvestats possibles mentre s'arriba a afirmar que, a la vista del material inclòs en el seu darrer treball, Karl Bartos era l'autèntic cervell musical del grup que va estimar les màquines. Trobo totes aquestes opinions una mica desmesurades, però no avanço res més perquè avui m'he llevat molt divagador. Parlaré de l'àlbum i del que en penso d'això dels "cervells" a la segona part. Mentrestant, com diria la robòtica veu dels mestres cada com que es presenten en públic: Guten Abend, Meine Damen Und Herren...

L'actual Karl Bartos, de 60 anys, continua conservant el talent, el sentit de l'humor i les seves elegants maneres de sempre.

Enllaç a un article del blog que parla de l'influència mútua entre Ralf Hütter i Karl Bartos