 |
Guerres principals o conflictes amb més de 1,000 morts per any
Guerres menors o conflictes amb menys de 1000 morts per any
(dades de finals de juliol del 2014)
|
Llista de les guerres i conflictes actuals segons la Upsala Data Program
Realment, no sembla que el desastre de la guerra hagi d'acabar mai mentre existeixin societats humanes, animals o vegetals. Els experts afirmen que cada cop, però, mor menys gent per aquesta causa. Si ens fixem en el nombre estricte de morts, sí, tenen raó. Segons les estadístiques, la quantitat global va progressivament disminuint cada any. Sumant les xifres del següent panell he comptat que l'any passat es van oficialitzar 125.009 persones mortes. La xifra d'enguany, a data d'avui (finals de juliol), és de 41.654 morts. En els dos dies que controlo l'evolució de l'enllaç he pogut comprovar que les dades es posen al dia amb una certa celeritat: l'escandalosa massacre a Palestina, per exemple, ja s'ha comptabilitzat. També he observat que per l'eclosió d'un conflicte nou (l'horror d'Ucraïna), n'hi ha hagut 5 (els de les dues Corees, que dura des del 1945; la insurgència de la Guerra del Senyor, que aplega diversos països centreafricans; el del Delta del Níger; el dels nòmades sudanesos i el concret, oficial, entre els dos Sudan), que, sense especificar si han acabat o no, no sumen més víctimes mortals. A aquests probablement caldria afegir algun més que a hores d'ara ja ha acabat o es troba a les escorrialles, malgrat no haver pogut evitar deixar feina endarrerida per a la senyora mort.
Amb aquestes dades, quines conclusions se'n poden treure? Si utilitzem la fredor inhumana (però pràctica) dels generals que discutien sobre els milions de vides humanes de més o de menys a devastar, segons com es desenvolupés l'imminent conflicte atòmic al film Teléfono rojo, volamos hacia Moscú (Dr. Strangelove or How I Learnt to Love the Bomb, 1963) d'Stanley Kubrick ens podríem aventurar a especular que, si no apareix algun rampell virulent tipus Ruanda, el 2014 acabarà amb un descens de la mortaldat total d'entre el 40 i el 50% (gairebé la meitat, doncs) respecte l'any passat. Suposo que, malgrat els seus errors i discutibles decisions, que en més casos dels desitjables hauran ajudat a enquistar i empitjorar els problemes, si no existís l'ONU (no oblidem que allà s'hi troba representada la majoria dels estats oficials i tots, en menor o major mesura, en són responsables) molts d'aquests conflictes provocarien encara morts. Ens n'alegrem, com els responsables de Trànsit quan informen que els decessos en carretera han disminuït respecte l'any anterior? Continuem la valoració amb aquella alegria que mostren els portaveus del govern del senyor Rajoy quan ens il·lustren sobre com, després de 68 mesos d'augment de l'atur, ara, per fi, es pot confirmar que fa gairebé 10 mesos la xifra d'esclauets feliços i contractats remunta tímidament, menystenint la remuntada salvatge del nombre d'immigrants que retornen als seus països d'origen, farts de tant d'abusos laborals, mentides i fracassos, i de la interessadament imprecisa quantitat d'espanyols de soca-rel, preparats o no, escampats per tot el món desesperats per trobar feina a fora? Posar-nos derrotistes i dir que no, que en contra del que sembla tot va molt pitjor i que hi ha conspiracions amagades rere cada cantonada i la culpa de tots els mals del planeta la tenen les poetes joves i sexis o els artesans tuaregs dedicats a manufacturar polseres de baquelita? No crec que es pugui treure una sola mena de conclusions i menys si no es miren altres dades. Que cadascú pensi el que vulgui i analitzi fins allà on la seva energia analítica li permeti.
D'entrada, una dada que no apareix en aquest panell és la diferència entre la quantitat de morts civils i de morts de combatents. Hi ha estudis, però, que semblen confirmar la sospita que al llarg dels darrers dos últims segles aquest percentatge s'ha decantat obscenament en direcció de la xifra dels morts civils. No dec ser gaire original si dic que formo part dels que trobo indignant que això sigui així. No es pot negar que un bon cop de crueltat innecessària sempre funciona com un toc de gràcia infal·lible a l'hora de deixar clar qui mana. Xenofont ja explica a la seva crònica (la magnífica Anabasis) com, després d'haver guanyat una escaramussa, un dels seus propis oficials decideix ordenar la decapitació de tots els cadàvers dels enemics caiguts en combat. Xenofont, sense deixar de trobar l'ordre tan repugnant com nosaltres, entenia que la seva execució afegiria un plus d'advertiment sobre com les gasta un grup de civilitzats grecs si se li toca massa el voraviu quan va d'excursió per l'Imperi Persa. I així ha estat, des de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki als bombardeigs indiscriminats sobre Dresden i altres ciutats alemanyes en resposta a les barbaritats nazis i japoneses fins a tota mena de bombardeigs actuals per tot arreu, des d'Afganistan a Síria, des de l'esfondrament de les Torres Bessones als raids sobre la població palestina, sense oblidar que Barcelona va ser una de les ciutats que va estrenar aquesta fatídica tradició aèria. Tant com hem avançat en tecnologia militar i encara no hem aprés a fer la feina de destruir les bases de l'enemic sense arrasar barris sencers on només hi viu població civil. A tot plegat, la cosa es complica quan els governants i/o defensors alliberadors dels seus respectius pobles no dubten a utilitzar la seva pròpia població desarmada com a carn de canó, com a valor transaccional, ja sigui com a escuts humans, ja sigui com a element estratègic de propaganda, sang fresca per vendre i revendre: una fotografia d'un nen rebentat en un conflicte de fa quatre mesos o quatre anys (o fins i tot a causa d'un terratrèmol o una altra desgràcia natural) sempre fan un bon efecte, encara que el falsejament de la informació vexa per un igual l'honor del mort de la fotografia com el dels morts que realment s'estan produint ara mateix, en el conflicte que es denuncia.
I malgrat tot, la gent desarmada continua morint, per decisions pel broc gros. Moren a Palestina (i no m'empasso que tots siguin escuts humans, senyor Netanyahu: calia arrasar tants barris pacífics?), però també moren a d'altres indrets. Què se n'ha fet de Síria, per exemple? No pot ser que d'un conflicte que el 2013 va generar més de 75.000 morts, i enguany més de 25.000, ara només serveixi per reciclar les fotografies del seu holocaust i suplantar les (també reals) que es produeixen a Gaza. Obres qualsevol diari i no hi ha ni una sola ratlla. Obres el Facebook i la bona gent que fa sis mesos ploraven per tot allò ara reploren damunt les mateixes imatges, aplicades a uns morts geogràficament i històricament diferents (tot i que haig d'afegir que sembla que cada cop s'està recorrent menys a imatges d'arxiu i més a la barbàrie actual). Al final ens trobem amb una paradoxa ben bèstia. Normalment s'acostuma a acusar el futbol, els programes intranscendents de la televisió, la poesia científica o qualsevol altre cap de turc d'arma adormidora de la consciència del poble i cadascú, segons les seves dèries o manies, s'apunta a la desqualificació moral del proïsme (els alienats sempre són els altres). En repassar la llista tan llarga de l'enllaç, però, em pregunto si els conflictes que cada dia apareixen als mitjans i a la xarxa, acompanyats d'un omnipresent dit que t'acusa d'inconscient si bades mirant les musaranyes, no s'estaran utilitzant de la mateixa manera. No diem el que no és: els publicitats són també conflictes reals, espantosos, però acaben pervertits per la seva utilització mediàtica, per la seva conversió en massacre a la moda. En definitiva, acaben essent emprats com una mena d'opi del poble encara més recaragolat que el del futbol (pobret), massa traumàtic per als sentits de l'espectador sensible com perquè a aquest li quedi espai per reflexionar sobre l'existència d'altres guerres i atrocitats que s'estan perpetrant en aquest mateix planeta. Aquells territoris continuen maltractats per la violència i estarien deixats de la mà de déu si no fos pels esforçats Metges sense Fronteres i similars, defensors de causes concretes, oblidats per la tv, pels diaris, per Internet, que miren d'estar a tot arreu com poden, amb els mitjans cada cop més migrats.
I ara, permeteu-me un final, si voleu, naïf, tot desitjant que d'una punyetera vegada es deixi de matar gent innocent en aquest planeta.
Si us plau, cliqueu l'enllaç de les dades dels diversos conflictes, data de començament i nombre de víctimes, recollides per l'Upsala Data Program de l'ONU i publicada a la Wikipèdia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada