El Ford Model T |
Oh, Ford T! Què hauria estat de les vides de nosaltres, els amants de les millors comèdies mudes, els peregrins que hem tingut el privilegi de tocar el sant grial de la comèdia i la poesia cinematogràfica al punt més alt possible de puresa, sense tu? Entre el 1908 i el 1927 diuen que es van produir més de 15.000.000 d'unitats en totes les teves modalitats, i que avui dia encara se'n conserven més de 15.000. Com és possible això? Si els déus de l'Olimp real (Charles Chaplin, Buster Keaton, Harold Lloyd, Charley Chase, Roscoe Arbucle 'Fatty', Harry Langdon, Laurel & Hardy, Larry Semon...) i tants d'altres, més o menys dignes de tu (en Billy Bevon en va destruir més de 15 en un sol film... quin atreviment!) van dedicar esforços titànics perquè només n'arribessin els mínims possibles tal com van sortir de fàbrica! Un miracle! Déu existeix, segur! (no sé sota quin nom, però existeix).
Oh, Ford T! que vas representar per als americans el que més tard el Citroën 2cv i el Renault 4cv per als francesos, el Morris Minor i després el Mini per als anglesos, el Topolino i el Fiat 500 per als italians, el Volkswagen escarabat per als alemanys, el Seat 600 per als espanyols... Què no haurien fet els grans mestres de la pantomima cinematogràfica virginal amb aquestes deífiques màquines? I sí, ja ho van fer els seus respectius deixebles, els uns amb més fortuna (meravellós el Michael Crawford, "Spencer" d'aquella tele en pantalla gran autèntica a N'hi ha que neixen estrellats amb el Morris Miror, el 2cv... i molts més que han sabut recollir el testimoni i dur-lo més enllà) i altres potser no tant, no ho sé...
En qualsevol cas, jo que no t'he pogut conduir, que tan sols t'he pogut fotografiar, al costat d'altres germans d'època molt menys cinematogràfics, al Ral·lie de Sitges (cada cop em faig més ràbia a mi mateix per tenir la sort de ser d'aquest coi de poble impossible) et lloo avui i sempre. Llanço les flors més belles al teu pas, demano als déus que eixamplin el cel, als núvols que aguantin la respiració i comprimeixin totes les gotetes tempestívoles. Oh, Ford T, mal parit de llauna immortal, quina sort vas tenir, quin cinema més bo, més pur; quantes idees meravelloses vas inspirar!
El Ford T cobert |
Les diverses variants disponibles el 1913 |
Stan Laurel & Oliver Hardy |
Harold Lloyd |
Al St. John |
Billy West |
Stan Laurel & Oliver Hardy |
Harry Langdon |
Larry Semon |
Billy Bevan i les seves destruccions massives |
Lloyd Hamilton |
Snub Pollard |
Charley Chase |
Stan Laurel & Oliver Hardy |
Buster Keaton i Roscoe (Fatty) Arbuckle |
Stan Laurel & Oliver Hardy |
Stan Laurel & Oliver Hardy |
Harold Lloyd i Ernst Morrison |
Stan Laurel & Oliver Hardy |
Charley Bowers |
Stan Laurel & Oliver Hardy |
Charles Chaplin |
Buster Keaton |
els Keystone Cops |
Stan Laurel |
Stan Laurel & Oliver Hardy |
Billy Bevan |
Un membre d'Our Gang |
Billy Bevan |
els Keyston Cops |
Harold Lloyd |
Harold Lloyd |
Harold Lloyd |
Charles Chaplin |
Buster Keaton |
Buster Keaton |
Charles Chaplin |
Buster Keaton |
Stan Laurel & Oliver Hardy |
Stan Laurel & Oliver Hardy |
Harry Langdon. Això no és un Ford T, però m'agrada el sistema de rodar travellings d'aquella època. Aquestes coses ajudaven a que els films semblin tan autèntics i visualment hagin passat tan frescament el test del temps |
Stan Laurel & Oliver Hardy via Lego |
Al film Cars (2006) de John Lasseter, Pixar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada