Lectura de "La Niña Gorda", de Santiago Rusiñol

La lectura col·lectiva del primer terç de La Niña Gorda de Santiago Rusiñol, per celebrar el centenari de la publicació d'aquesta obra d'un bestialisme inusitat, ahir, Sant Jordi, a l'Estudi Vidal, va ser tot un èxit. 
Organitzar aquest "petit" esdeveniment ja us puc dir que va ser, jo que ho he vist des de dins, quelquomo èpic. Jo patia perquè no moríssim d'èxit (trenta-tres persones llegint, amb els possibles acompanyants, en aquell espai tan bell, però tan petit... "ai, ai, ai, serà el caos!"). Doncs cap caos, gràcies sobretot a tots vosaltres, lectors, que vàreu tenir una disciplina marcial i, malgrat l'inevitable retard, aquest va ser inferior al que jo esperava. Sabem els esforços que molts de vosaltres vàreu fer (molts treballàveu, o teniu altres actes a tocar-tocar, alguns que us va ser impossible l'assistència ens vàreu aconseguir substituts de luxe, apart que uns quants ja havíeu oferit el vostre voluntariat lector, feia només dos dies a l'encara més bestial triple marató lectora organitzada per Josep Milan i Vinyet Panyella de L'auca del Senyor Esteve, del mateix autor, que també fa cent anys enguany, i per postres hi havia un Barça-Madrid per la tele!), però ningú va fallar. Ningú!

Vosaltres, els lectors, crescuts, inspiradíssims, disciplinadíssims (sempre hi havia la persona a punt, els torns succeint-se a una velocitat òptima) vàreu fer el miracle: l'obra va generar interès, la gent va riure de valent i es va esperverar en els moments que ho requeria. 
La Botiga de la Bel, eficaç com sempre, ens va procurar uns exemplars únics d'aquesta obra única. Bravo Bel!

Jo voldria agraïr molt epecialment l'ajut de Juzz Serrado, el musicàs que no em treia l'ull de sobre, a l'hora d'alçar o abaixar el micròfon dels lectors, tasca que jo no podia fer, ja que estava clavat a la cadira del piano. Sobre el piano, demanar disculpes per si en algun moment va sonar massa fort: des d'allà darrera, amb l'altaveu d'esquena a mi, i amb els lectors a tocar (jo els sentia molt fort, i a mi molt fluix, la qual cosa em semblava un bon senyal, el que havia de ser) em va distorsionar la realitat. L'amic Juzz, que seia al costat m'ho va confirmar "sovint sentia més mort el clec-clec de les tecles que la música que produien", però des del davant sembla que no. Error meu absolut ja que vaig ser jo qui va situar l'altaveu allà, per evitar acoblaments amb els micròfon. Demano disculpes als lectors si això va fer que la seva magnífica feina fos en algun moment eclipsada per la meva cacòfonia pianística, quan justament només volia fer un coixinet (això sí, tan excèntric com l'obra ho permet).
Apart de l'amic Juzz, voldria agraïr a la sensible pintora Rosser Aldabó la seva col·laboració, els seus ànims, la seva gran humanitat d'entendre i sobreentendre neguits que a molts se'ls escapa i que em van donar molta força. Una abraçada, Roser! 

La Cèlia Sànchez-Mústich va fer aquesta nota d'agraïment al seu Facebook, que incloc aquí, ja que esmenta qui toca, d'una manera més oficial. 

"Durant la lectura comunitària de La ‘niña gorda’... els lectors potser no s’han engreixat però dono fe que s’han crescut, a l’hora d’interpretar. Heu estat fantàstics i us agraïm moltíssim la participació i la complicitat en la difusió d’una de les obres més desconegudes i divertides (alhora que dramàtiques, àcides) de Santiago Rusiñol, en el centenari de la seva publicació. Gràcies Cercle Artístic Sitges, Dolors Duran, Botiga de la Bel Sánchez Casamayor i Florenci Salesas, perquè sense vosaltres... I gràcies, amics intèrprets." 

Lectors:

Maria Antònia Plana Peris

Vinyet Panyella

Rosa Tubau

Angelina Salesas

Cisco Arbonés-Heredia

Fina Fontanet

Oriol Nebleza Raventos

Àngels Antonell, 

Josep Milan

Joan Serra

Anna Martí

Lídia Gázquez

Modesto Caballero

Josep Maria Rosés Castro

Alpe Conceptes

Llucià Ainsa

Valen Mongay Castro

Rosalia Sans

Loreto Baqués

Pip Manley

Oleguer Arola

Ramona Ollé

Rosa Andreu

Imma Muñoz Riera

Montse Gu

Carles Arola

Montserrat Ribas

Blanca DE Nicolás Garcia

Vinyet Ferrer Pañella

Juzz Ubach

Sonia Ruiz Sanchez

Mercè Garcia Campillo

Neus Gutierrez Gavaldà.

Les tres fotografies que va fer la Cèlia:

La indescriptible Ramona Ollé, que amb els seus noranta-dos anys va ser la veterana de la tropa (i que va fer una feina fantàstica!)

Una part del públic lector

Jo en plena feina, i el gran Llucià en primer terme