Acabarem tots fets més "polvos" que els "polvos" talco
Després de tenir massa dies l'entrada anterior (setmana complicada com poques), no apta per a tots els públics, volia deixar alguna cosa que poguéssim compartir amb gent de totes les edats. No hi ha hagut manera, ho sento. El record de les frases que deixava anar el meu tiet Anton (les unes inventades, les altres tretes a saber d'on) s'hi ha ficat pel mig, com una iaia d'aquelles que et passen al davant, sense contemplacions, a la cua del super.
Aviat farem una cosa especial que puguin llegir els nostres fills. No us penseu que me n'oblido d'ells. Avui, però, penjaré tres proverbis --de lliçó moral força hermètica, tot s'ha de dir-- i algunes frases del seu repertori.
Amb paciència i saliva, un elefant pot cardar amb una formiga
Si tens el cap buit, omple la panxa
Frases
Ets més emprenyador que una mosca saballonera!
Ets més emprenyador que una mosca saballonera de les illes Pastanagals!
(Variant de l'anterior)Estàs com una regadora sense forats!
(Estàs boig)
Estàs com una campana mexicana!
(Ídem que l'anterior)
Ja arriba la Patrulla del Terror i el Malestar!
(Frase que invariablement ens deixava anar a mi i als meus amics quan érem petits i ens presentàvem a casa seva, per jugar. No li mancava raó, pobre home...)
Les gallines són més bèsties que les bèsties! (o la variant d'una redundància surrealista fantàstica: Les gallines són més bèsties que les gallines!)
(El meu tiet havia observat les gallines durant hores i estava convençut que aquest era l'animal més idiota de la creació, més fins i tot que un cuc o una mosca)
Mira que ets "celebre", eh!
(Frase que deixava anar a l'interlocutor, en senyal d'admiració per alguna cosa que aquell acabava de fer o dir)
Tingueu un bon dia i no sigueu més bèsties que les bèsties, que ja n'hi ha prou de bèsties, va.
2 comentaris:
És molt bonic aquest record que tens del teu tiet. L´escoltaves encara que formares part de la Patrulla, que bó!
Moltíssimes gràcies del llibre, que no t´havia dit res. També aquestes setmanes em pensava que em tornava "pato".
Una abraçada
Joana: segur que alguna cosa del meu tiet haig de tenir. La família és així. I bé, tot i que jo l'admirava i me l'estimava, hi ha coses que, ostres, ja et puc dir que seria una mica més "disturbing" que les hagués heredat. I no dic més...
En qualsevol cas, el teu comentari és molt afalagador. Una abraçada també!
Neus: Precisament en la Neus pensava. Fas molt bé de mantenir-la lluny de segons quines coses pengem els grans (jo és una cosa que miro de controlar molt i molt amb els meus, que ja sabem els perills que hi ha aquí dins pels nens). Com ja li vaig dir a ella, rebre la opinió directa dels lectors a qui van adreçats els meus modests llibres és una cosa molt emocionant. No et pots imaginar com n'estic jo d'agraït. M'anima a fer la meva feina encara millor. Moltes gràcies!
I no ens tornem "pato", dona. Au va, ànims!
Publica un comentari a l'entrada