Fotografies de
David Ramírez (de l'assaig)
Edu Sentís (de l'estrena)
L’HONOR DE L’HEROI
Director: Josep Milán
Text: Forenci Salesas
Actors: Jordi Massip (Heroi), Florenci Salesas (Monsenyor)
.
Video on es mostra un muntatge que resumeig un dels assajos. En David Ramírez és el fotògraf (i actor professional) que apareix a l'escenari prenent algunes de les imatges que podeu veure a dalt.
10 comentaris:
Gràcies pel comentari, encoratjador de debò. No ho sé això del premi. Ja que m'ho comentes, prometo llegir les bases, però.
L'assaig del vídeo, tot i que ja anàvem maquillats i vestits, no va ser l'últim i de cara a l'estrena encara vam millorar uns quans detalls. No ens podem queixar de com va sortir, la veritat. No vam tenir accidents i vam donar el millor que teníem. Les altres obres que acompanyaven van tenir un bon nivell, amb actors locals amb força experiència.
Un plaer retornar.
Florenci, tu actues com si ho haguessis fet tota la vida. On n'has après? Ets autodidacta en tot? El teatre se't dóna, escrivint-lo i interpretant-lo, ets un "cantautor" del teatre. Felicitats.
plas, plas, plas, (aplaudiments)Sí que estàs molt natural a l´escenari, si, amb carrereta de formigues i tot.
Gràcies Helena, No hi pensava quan he fet l'entrada que tu hi vas ser a l'estrena! Tu seràs la única que hauràs vist una mica l'evolució. Va ser una experiència molt maca, tot i que el dia de l'estrena, l'Heroi em va "matar" amb molta més fúria (ja estava programada la cosa, no m'anava a clavar una garrotada que em matés a cada assaig! Si m'havia de trencar la clavícula havia de ser amb públic, que sinó no té gràcia) i les ulleres em van volar. Per sort no es van trencar!
I gràcies també Neus. Però la carretera de formigues què és? Ara sí que no ho entenc això? Amb tot, haig de remarcar que és evident que el meu oponent tenia una veu molt millor, més clara i potent. Crec que com a mínim vam aconseguir un contrast força extrem entre les dues personalitats i presències, no?
Benvolgut Monsenyor, ara que he pogut contemplar un resum de l'assaig de l'obra ja llegida atentament fa un parell de mesos, és el moment de felicitar-lo pel seu art i el seu bon fer. De totes maneres, tenint el plaer de conèixer-lo personalment, puc dir que la interpretació del paper ha estat gairebé idèntica a com me la imaginava. Ja diuen que el clero hi té la mà trencada, en això de fer comèdia...
En fi, felicitats, artistasso! Espero poder-te veure aviat en una nova obra.
Li beso l'anell amb reverència si em dóna uns quants anys d'indulgència.
Ha, ha, ha... Galionar, m'has fet riure amb el comentari. Ostres, no ho sé si arribo al seu nivell, però. Haig d'aclarir que el meu Monsenyor no és ben bé un personatge eclesiàstic sinó que empra aquest títol a la manera antiga, com una mena d'estatus nobiliari. Amb tot, ja m'anava bé una mica de confusió divertida, per afegir un punt d'absurd més al conjunt, que l'espectador es trobés uns segons perdut ("Monsenyor? no estava parlant per telèfon amb una amant? està casat, oi? què coi passa aquí?") per, el més aviat possible, que aquest detall ja no tingui la més mínima importància després de tot el que ve després.
Per cert, he trobat unes filmacions molt interessants de l'espectacle de poesia occitana al qual vam assistir. Aviat faré una entada sobre el tema. Crec que val la pena.
Merci per la visita,
Un contrast on vas transmetre tota la força del personatge, m´agrada l´acció de quan tires els llibres a terra, i la mort també, no té desperdici. La carrereta de formigues és alló que sembla que et va per damunt del llavi.
Neus: El bigotet! OK! Va una idea de la Tuts Fernández, la maquilladora (actriu professional esplèndida, divertidíssima, que aquí maquillava i ajudava al director: un luxe!). La idea d'anar llençant els llibres d'aquesta manera va ser d'en Josep, el director. En general em va deixar molta llibertat de moviments i va encoratjar la creativitat, però va saber polir, amb molt bon ull, força imperfeccions que jo no podia veure. La idea del pet que se m'escapa quan l'heroi m'aixeca la cama no recordo de qui va ser (crec que va sorgir enmig de l'absurditat de la situació: vam riure molt durant els assaigs). I la mort, com ja he comentat, va ser força més violenta el dia de l'estrena, en tots els sentits. l'Heroi no em podia assassinar durant els assaigs i jo tampoc em podia llençar al terra d'una manera massa suïcida. Calia arribar viu i sencer al gran dia.
Bé que hagis tornat al teu blog tan ràpid. No esperava aquesta agradable entrada tan aviat després del teu darrer comiat.
Bé que hagis postejat l'obra en text, amb imatges i amb el video d'un assaig. Una entrada molt complerta que fa agafar una bona idea de com va anar l'espectacle final.
Bé el text que ja havia tingut l'oportunitat de llegir prèviament a aquesta entrada. crec que com a dramaturg... no tens "desperdici".
Ara bé... no seré tan bo com la resta de comentaristes en la teva faceta com actor, encara que per sobre de tot, he de dir que en línies generals ho fas molt bé (vaja!... començo malament llançant-te un compliment, quan en realitat, del que es tracta és de criticar-te).
... Saps què?
M'estalviaré les crítiques ja que per sobre de tot, del que es tracta, és de felicitar-te per aquesta entrada, i pel teu retorn :-)
Kioskero, nen, que coi, si has de matxacar, matxaca. Tampoc m'haig de dedicar a fer la competència a l'Imanol Arias. Tu ataca. I benvingut tu,
Publica un comentari a l'entrada