La Cèlia a Port Lligat, el dia de l'homenatge a la poeta Rosa Leveroni
Cèlia Sànchez-Mústich guanya el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia a la Nit dels Octubre de València
Ja es pot dir ben fort que el 2010 està suposant l’any de la Cèlia Sànchez-Mustich, la poeta catalana més reconeguda, amb tota justícia, del moment. Al Premi Serra d’Or al millor llibre de poesia publicat el 2009, que va recollir el passat 29 d’abril pel seu darrer recull de poemes, el magistral A la Taula del mig, ara cal afegir el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia per la seva la seva obra inèdita On no sabem. Aquest guardó forma part dels Premis Octubre, convocats per la Fundació Ausiàs March i Edicions 3i4, i que representa, sens dubte, el certamen literari més important que es realitza als Països Catalans. Com cada any, es van lliurar el 30 d’octubre, al llarg de La Nit dels Octubre, al Centre de Cultura Contemporània de València.
Els altres guanyadors van ser Joan Nogué, Premi Joan Fuster d’assaig amb Paisatge, territori i societat civil, Raquel Ricart, Premi Andròmina de narrativa amb Les ratlles de la vida i Francesc Adrià, Premi Octubre de teatre amb l’obra Taula de canvis. Es dóna la circumstància que des del 2001 cap dona obtenia ni el premi de narrativa ni el de poesia. Aleshores, també es va produir un doblet femení, el format en aquell cas per Isabel-Clara Simó i Tònia Passola. En la gala d’enguany es va aprofitar, també, per homenatjar l'artista Joan Genovés, que fa poc ha complert 80 anys, amb un guardó a la seva trajectòria professional.
A través d’un comunicat de l'organització, llegit per Pere Ballart, representant del jurat del Premi de Poesia, es va destacar que “els 39 originals que concorrien eren de gran qualitat” i que “la deliberació va ser llarga i complicada". De l'obra de la Cèlia el jurat va remarcar-ne les “qualitats imaginatives, l’estil personalíssim i la unió d'allò més gran amb allò més petit”.
En recollir el premi, la nostra escriptora va mirar de definir el seu llibre com “una barreja d'escenes quotidianes i molt properes amb altres de còsmiques". També va afegir que “el poema que dóna títol al llibre marca l'atmosfera del conjunt”, on parla de “les incerteses de la vida i de les relacions humanes” i “de les portes que no sabem on ens portaran i dels llocs als quals no sabem per on s'entra ni per on se surt”. Finalment, es va disculpar per la dificultat que tenia per definir la seva obra, que se sentia “bloquejada després de tota la nit sense dormir” i va admetre que “és molt complicat descriure els propis poemes: Fem poemes per no haver de parlar-ne”.
El Premi Vicent Andrés Estellés suposa fins ara el cim dels nombrosos guardons recollits per l’afamada poeta, prosista i codirectora del Festa de la Poesia de Sitges. De tota manera no creiem que sigui l’últim, ni molt menys. Aquesta fetillera de les paraules amaga un munt de sorpreses dins el seu barret d’estrelles secretes. A la seva indiscutible categoria i rigor artístics s’hi suma el seu valor humà i la seva senzillesa, aliens a la fatuïtat que malmet tants artistes de geni. La seva proximitat, la seva mirada neta i original, plena d’humanitat, ens parla de sentiments que ens toquen a tots. Per seduir-nos no dubta a recórrer a una complicitat coqueta, això sí, sense deixar-nos ho tot pastat. Amb els seus poemes hom sempre té l’agradable sensació de que ella mai es mostra més llesta que tu, la qual cosa no vol dir que ens ho doni tot de franc. Nosaltres, sense adulacions barroeres, sentim que la poeta confia en el lector. En picar-nos l’amor propi, ens adonem que no li podem fallar, que si decidim fer un mínim esforç —que no ens el demana, no ens l’exigeix, sinó que, molt més noble, ens el suggereix— el premi que ens enduem va més enllà de les paraules amb que ens ha arribat.
Des d’aquí apostem que la nostra autora arribarà encara més lluny. Felicitats Cèlia!
(Florenci Salesas, Publicat a l'Eco de Sitges el 5 d'octubre del 2010)
I per cert, última hora off the reccord: que avui mateix també ens hem assabentat que rebrà la Ploma d'Or. Caram, quina temporada! Ja dic, si el Mesi rep la Bota, per què no hauria de rebre la Ploma la Cèlia. Felicitats dobles, noia!
3 comentaris:
Des del teu espai, Florenci, felicitats una vegada més per a la Cèlia. No has revel·lat l'autoria de l'article, però sigui qui sigui l'ha retratada a la perfecció, com només ho pot fer algú que se l'estimi. Una persona com ella es mereix tot el reconeixement del món.
Recordo com una entranyable anècdota la primera vegada que la vaig escoltar en directe: era una nit de fa uns quants anys en unes caves de Sant Sadurní. Els poetes estaven barrejats entre la gent, però jo encara no ho sabia. Em vaig asseure al costat d'aquella dona per pura casualitat, o potser no, potser perquè transmetia confiança i no desprenia res que te'n fes allunyar, com passa en d'altres persones. Era senzilla, planera, res més allunyat del divisme a què ens tenen acostumats més de quatre aprenents d'artista. Doncs bé, la meva sorpresa va ser majúscula quan el focus la va il·luminar i va començar a llegir els seus poemes. Llavors vaig saber que era ella, la Cèlia. La seva poesia tan propera, tan aparentment senzilla, tan aparentnment quotidiana, em va subjugar. Des d'aquell dia mai no he deixat de seguir-la, tot i que em costa enormement trobar els seus llibres. Cada vegada que ha vingut a la meva ciutat he anat a escoltar-la. I encara que mai no hagi tingut amb ella cap conversa, en part per timidesa i perquè sóc una burra que sempre es deixa perdre les millors oportunitats, és algú que forma part d'un bocinet del meu cor. I per això la meva alegria en saber que havia obtingut aquest guardó en els premis Octubre va ser autèntica i sentida.
I bé, amb això darrer de la Ploma d'Or, doncs doblement felicitats! Endavant, Cèlia, que amb les teves paraules de vida ens dónes vida als altres.
Una forta abraçada.
Galionar, el retrat que has fet tu és encara millor que el meu (bé, sinó dic qui l'ha escrit en principi és meu, cosa que endevino que has endevinat i, mira, des d'aquest parèntesi t'agraeixo moltíssim les teves floretes) i estic convençut que a ella li encantarà. Al teu comentari ens expliques una petita història, un trocet de vida amb un retrat en el que la claves a ella i et claves a tu, un parell persones magnífiques, amb un talent personalíssim per parlar de la vida, a més.
Mira, avui (i mira que tinc un dia complicadot) estic molt content!
Gràcies!
Des de la Ribera, la meua doble felicitació, primerament pel premi literari, és clar, i en segon lloc pel teu fantàstic article.
Aquestos dies he estat llegint alguns dels seus poemes, te'ns deixe un que m'agrada molt:
DOBLE INFLUX
Em transformo.
Amb la despulla d'un prec
que, cíclic, s'eleva,
he tacat la lluna de vermell.
Només el doctor Jeckyll
podria guarir-me del neguit
però li he donat cinc dies lliures.
També la lluna estrena influx
i davalla, rodona, pel meu ventre
fins aturar-se als llavis
acarminats de sang, i ser el focus
que hi desvetlla l'absència.
Em transformo.
Durant cinc dies l'enyor
irromp en el goig, com la foscúria
d'un cinema en un matí lluent.
A la pel.lícula
només hi surt Mr. Hyde.
(Llum de claraboia, Pagès 2004)
Publica un comentari a l'entrada