He vist un cartell de denúncia que proclama que la pedofília és un crim i la homosexualitat no. De ben segur que ara em ficaré en un bon cacau psicològic i ja imagino que els amics psicòlegs em picaran el crostó (o no), però crec que ni una cosa ni l'altre ho són. M'explicaré:
L'acció de cometre actes sexuals amb criatures (pederàstia) és un crim. El desig sexual cap a les criatures (pedofília), no: es tracta d'una fília com qualsevol altra. Fa poc vaig llegir una llista que gairebé em fa marejar; n'hi ha un fotimer, amb algunes de ben heavies per a les ments sensibles. El problema amb aquesta fília (com amb moltes altres d'aquella llista, també) és que la persona que la té no la pot practicar sense practicar l'abús d'un ésser en inferioritat de condicions. Això no passa amb l'homosexualitat, ni tampoc amb les fílies com el sadomasoquisme ni amb qualsevol altre mena de relació sexual entre iguals, entre adults que han arribat a un acord mutu. Cap persona té la culpa d'haver nascut amb la impossibilitat de sentir desig sexual cap a res més que cap els nens. Passa, però, que aquesta persona ha d'entendre que, per a desgràcia seva, no pot satisfer els seus desigs, per raons obvies. Si condemnem els pedòfils, a priori, podríem condemnar també els esquizofrènics o qualsevol que pateix altres alteracions.
Que no se'm malinterpreti, si us plau. Sóc pare de dos fills i espero que les lleis els protegeixin i siguin durs amb qui exerceixi violència i abús contra criatures, persones malaltes, animals i tothom que no es pugui defensar per si mateix. I sinó fos pare ho demanaria amb igual contundència. M'agradaria també, però, que la societat ajudés als qui pateixen inclinacions sexuals potencialment nocives per als éssers innocents sense condemnar-los a la foguera abans d'hora. Hi ha gent que ha patit autèntics inferns interiors per causes similars i no ha abusat mai de ningú. Em poso en el seu lloc i jo, que em considero un individu molt sexual (per sort, la meva sexualitat funciona dins uns paràmetres gens problemàtics socialment) valoro molt el mèrit d'haver-se de refugiar de per vida en la consolació en solitari. A mi em tocaria molt els nassos que a causa d'un "regalet" de la natura m'hagués d'abstenir de tota relació sexual. M'agradaria pensar que en aquell cas entendria que allò no ho puc fer, però m'és molt fàcil fer-me el moral si sé perfectament que quan arribi a casa no faig cap mal a ningú si la meva parella i jo ens desfoguem amb un clau antològic. Si parlem de mal parits cínics ja és una altra cosa. Aleshores, directament, aplicació de la llei. El tema és delicat, però m'agradaria que s'obrissin debats seriosos per no caure en l'obscurantisme disfressat de progressisme o conservadurisme i el linxament preventiu de liquidar-ho tot i confiar que el cel ja separarà els bons dels dolents.
Una bona amiga, la Montserrat Vergés, filla del genial poeta Joan Vergés i mare exemplar de tres fills preciosos, m'ha donat permís de publicació a un comentari que m'ha fet al respecte en llegir un esborrany d'aquest text. El considero molt enriquidor, tota una lliçó de maduresa (en el millor sentit de la paraula), d'empatia envers el patiment dels altres, d'humanitat i de sentit de l'evolució. Moltíssimes gràcies Montserrat per les teves paraules i per permetre que les inclogui en aquest post:
"Ho veig exactament com tu, Florenci... Aquesta conversa la vaig tenir d'adolescent amb mon pare, que ho veia com tu i jo no. Jo em vaig posar tossuda en què tots capats, pedòfils i pederastes. Ell em va ajudar a entendre que no és el mateix voler matar a algú que matar-lo, voler que el fotin fora de la feina que fer alguna cosa per tal que l'hi facin, etc... Em va ensenyar, amb temps i paciència, que una cosa són els nostres pensaments o els impulsos naturals i una altra de ben diferent els actes. En potència, molts de nosaltres som uns capullos. En acte, ben segur que no tants."
Pedofília no és pederàstia.
Peter Lorre en el paper de l'assassí de criatures a M (1931) de Fritz Lang, en el moment que esclata en públic, parlant de l'infern que suposa viure dins seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada