Si penséssim seriosament en el patiment que hi ha darrera, a sota, a dins de totes les coses que ens envolten; darrera, a sota, a dins de les persones amb les que ens creuem pel carrer ens tornaríem bojos; ens passaríem descaradament al bàndol dels:
- Torturadors, per deixar obertament de ser hipócrites.
- Herois universals i donaríem la vida per canviar totes les coses, totes, fent totes les revolucions possibles, de totes les maneres possibles, fins que no ens quedés ni una gota d'energia al cos i a l'ànima.
- Esverats, acollonits, superats per tant i tant de drama, i llavors el cap ens explotaria el cap per si sol sense haver de recòrre al suicidi per excés de desesperació.
-Els que no en volen sentir parlar mai d'aquestes coses i quan els parles de la gana del veí de sota, o de coses lletges i desgraciades es tapen les orelles i criden tan fort com poden una cançó impossible: LALALALALALALA!
-etc.
Per evitar això, per portar tanta culpabilitat acumulada el millor possible hi ha solucions parcials:
- La de mirar de fer el bé a petita escala. De ser amable, disponible al veí, als pares vells, als fills, a la parella, al client, al senyor amb qui et creues pel carrer i amb qui anaves a xocar perquè anaves distret llegint el diari.
-La de dir que cal votar i que els que no voten no es poden queixar.
-La de dir que no s'ha de votar, que els polítics són tots iguals.
-La del que diu que ambdues opcions són vàlides i que tot s'ha de respectar.
-La de dir que els que diuen el que han dit el d'abans se'ls nota que són de dretes (poseu d'esquerres, segons l'ambient en el qual estigui mal vista una cosa o l'altre. Sovint la cosa va per països, zones geogràfiques, amb una història en la que s'han rebut pals cruels per una de les dues bandes, de manera que ho vegis tot o molt blanc o molt negre).
-La de pensar que el sofriment és també parcial i que no tot el que ens envolta el pateix, o, com a mínim no en la mateixa mida; que la justícia i la injustícia estan repartides de manera que hi ha gent justa i injusta, bons i dolents, països bons i països dolents. Llavors és una mica més fàcil: En Manel és dolent i en Joan és bo; França és dolenta i Suissa és bona; els de Vilafranca del Penedès són bona gent i els de Sant Cugat de Sesgarrigues uns energúmens. I ara invertiu-me els adjectius, no només perquè ni el Manel, ni França, ni els de Sant Cugat de Sesgarrigues em puguin acusar de res, com a mínim per una bestiesa tan enorme, sinó per ser justos. Llavors, una manera de fer justícia seria la de fer boicots selectius. També es pot fer un boicot total (com que no hi ha un pam de net, castiguem a tothom). O passar de tot i no boicotejar ningú. O es poden fer boicots originals, personals ("ara faré boicot als productes d'Honduras, perquè jo sóc un frívol militant i un país que es digui així, 'profunditats' mereix un càstic, apa! què s'han pensat? què són una colla d'Antonionis aquests o què?", es podria dir).
La de coses que podem arribar a dir i fer per justificar-nos les misèries!
Cal actuar! (arguments a tones, llibres escrits a favor per milions)
Cal no actuar! (arguments a tones, llibres escrits a favor per milions)
Sovint decidir no es fàcil, i no pel que diran (que de vegades, també influeix per embolicar encara més la troca!) si no pel que diràs tu mateix de tu mateix!
Una pregunta: d'on surt tanta pols? No crec que tota siguin escates de la nostra pell que cau: per molt que la pell ens creixi tota l'estona, crec que estaríem tant erosionats com l'Esfinx. Jo tinc la teoria de que la pols surt dels granets d'arrós que s'han caigut del pot, que els hem esclafat i el vent i el canvi de la presió atmosfèrica fa que les partícules siguin surin en l'aire i s'escampin per damunt els mobles, els vius, els morts. Les que arriben als núvols tornen al terra en forma de pluja d'arrós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada