dissabte, 13 de febrer del 2010

Sāmoa Silasila, una altra cançó tradicional samoana

Sāmoa Silasila és una de les més populars cançons d’amor samoanes tradicionals. Qui la canta expressa amor per la seva estimada i per la mateixa illa, a la vegada.


Sāmoa Silasila

Sāmoa silasila
Usi le fa‘afofoga
Se‘i lagi la‘u pese
Pese o mo‘omo‘oga
Pese fa‘amavae, ‘ua nuti lo‘u fatu
‘Ua ta‘e la‘u ipu, talu le tu‘inanau.
(Tali)
Sau funa la‘u pele
Tu‘u mai lou lima
Tā fa‘atālofa, tā lūlūlima
Tōfā soifua, ‘ole‘ā fo‘i ‘ita
E mamao Sāmoa ma si o‘u ‘āiga.


(Traducció)

Samoa mira'm
Para l’orella
Mentre canto la meva cançó
Una cançó d’admiració
Una cançó de comiat, el meu cor és trenca
La meva copa l’ha esquerdat la pena
(Tali) (Chorus)
Vine amb mi estimada
Agafa'm la mà
Deixa’m dir hola, deixa’m dir adéu
Me’n vaig, però tornaré a tu
Sāmoa i els meus ara són lluny de mi.



Si cliqueu a la pantalleta la podreu sentir. He posat subtítuls per si la voleu seguir. Espero que us agradi.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Una gran amiga m'ha parlat del teu bloc i té molta raó. Quina meravella de cançó!
He llegit també el post a l'estil de Llull i m'he quedat petrificada.

Florenci Salesas ha dit...

Joana: No, avui no vull ni me'n puc burlar. En absolut. Sí és que pots flipar tan com vulguis que amb això estaré d'acord. Pots agafar les paraules, anar-te'n a la lluna i de tornada passar per Ganímedes si vols, que continuaré estant d'acord.

Per mi aquesta llengua és balsàmica. Em cura. Em passa amb les llengües astronèsiques en general. Per qüestions de "família" he tingut força més accés al maorí, que també m'encanta. Però, no ho puc evitar, el samoà em dilueix tots els mals esperits i només sentir quatre paraules em fa sentir feliç.

Ah! I tot aquest material el tinc gràcies a un company de les classes d'occità, que és un nano fantàstic, que m'ha conseguit un material que per mi és un somni.

Núria: Saluda la teva amiga de part meva. Diga-li que té molt bon gust, he, he (quina barra que tinc, déu meu, però si no ho deia rebentava!) I ara, seriosament, m'alegra que t'hagi agradat la cançó. El que m'emociona és que no és res, la melodia, les armonies, el que diu, ostres, s'ha dit milions de vegades i repetit fins a remorir, es preveu d'una hora lluny... i m'emociono com un Pepe! Tanta simplicitat em guanya. Alguna cosa de veritat hi ha d'haver, suposo. No ho sé, no tinc defenses aquí.

I no et petrifiquis, dona. Que la feinada la tindran a casa teva després amb l'escarpa i el martell! Escolta, que després se'm queixaran de les bullofes que tindran a les mans.

Bona nit a tothom.

Criticartt ha dit...

Ei Florenci, t'envio mens per dir-te que t'aputis a l'homenatge a Espriu!!! Al meu blog tens on, com i quan!!!!! Tu i les teves paraules no poden faltar!!!!!1

Anònim ha dit...

Quina meravella! Estic d'acord amb que aquest idioma és un dels més bonics que hi ha. M'agradaria coneixer més.

Florenci Salesas ha dit...

Joana: un comentari esplèndid!

Criticartt: ostres, vaig una mica de dallonsis, però miraré de fer alguna cosa, sí!

QU: sigues benvingut. Estem d'acord, a més.