La bellíssima catedral de Christchurch en una imatge trobada a la xarxa, abans de patir els danys irreparables per causa del terratrèmolA les 12 del migdia d'ahir, hora novazelandesa, un terrible terratrèmol de grau 6,3 a l'escala de Richter va devastar la bellíssima i estimadíssima ciutat de Christchurch a Nova Zelanda. Fa només mig any, la mateixa vila en va patir un d'intensitat en principi superior, però de conseqüències molt menys tràgiques. No entenc com funcionen aquests aspectes tècnics, però sembla que el motiu d'aquest fenomen rau en que l'epicentre d'aquest últim s'ha generat a només un quilòmetre de profunditat i molt a prop de la propia urbs. Ha estat horrible: ha mort molta gent, un munt d'edificis han caigut a terra, els carrers s'han omplert de caos i persones desesperades, corrent d'un lloc a l'altre... La bellíssima catedral construida el 1881, que s'acostuma a considerar com la més bella de tot l'emisferi sud del planeta, també s'ha esfondrat. Els danys que ha patit aquesta joia de l'arquitectura anglicana han estat irreparables.
M'uneixen moltes coses a aquella ciutat. L'any 2006 hi vaig fr una llarga estada. Allà m'hi vaig casar. Com que la meva capacitat de repetir errors no sembla que s'exhaureixi fins que no compleixi 100 anys, aquell matrimoni va acabar. Per fortuna, però, n'ha quedat una bona amistat. I ara, en aquests moments, el més dramàtic per mi, és que allà hi viu un munt d'amics i ex-parents que han esdevingut amics, també, tots ells persones magnífiques. Per sort, sembla que tothom es troba més o menys bé. Malgrat tot, el desastre en que es troba la ciutat els manté a tots en estat de shock.
Aquell és un país nou. Christchuch es va fundar fa amb prou feines 155 anys. Mireu la catedral, que només en tenia 132... I què? Tot aquesta catàstrofe és una pèrdua tristíssima a nivell global. Nova Zelanda es troba en una zona endimoniàdament sísmica. Els kiwis (gentilici familiar per a denominar els neozelandesos) aprenen de ben petits a com protegir-se sota els pupitres de l'escola en cas que el terra sacsegi per causa d'un de les nombroses tremolors de terra que pateixen. Els kiwis ón una gent forta, acostumada a tirar endavant. Viuen en un paradís tocat per la divina providència, que sembla posseir uns recursos que no s'acabaran mai, però a on la natura, com els agrada dir, va de debò. Sé que s'ensortiran. L'horror i destrucció que estan patint en aquests moments m'ha trasbalsat. A Christchurch hi ha coses que, per molt que s'hi posin, no tornaran mai. Amics de les antípodes, us envio la més sentida abraçada.
Aquí teniu unes quantes fotos d'aquella bellíssima ciutat del novíssim món:
Els escacs de la plaça de la catedra 
El museu d'art modern amb un servidor al davant, ves
Un dels molts carrers residencials
El park del museu
Tramvia pels carrers de Christchurch
7 comentaris:
Terrible noticia!
Evidentment no els conec personalment, però també em poso al seu costat i els hi envio tot el meu suport i ànims!
Així mateix, si hi ha alguna cosa, per petita que pugui fer, els hi fas saber i ho intentaré!
Ànims i una abraçada molt forta des de les vostres antípodes!
Pau Plana
Florenci: tot el meu suport. No sé si ho recordes però jo tenia plans per anar-hi. De fet, hi tinc una gran amiga i la seva filla. Quan hi va haver el terratrèmol ara fa mig any jo estava a Bolívia. I bé: recordo com n'estava d'espantada -ella viu a a Christchurch
Me n'he assabentat a través teu post... Ara vaig a enviar-li un email a la meva amiga. I tu rep una abraçada!
Quina llàstima, pensar a la destrucció física d'una ciutat ordenada, neta i civilitzada.
Gràcies, Pau. De tota manera, ja et dic, encara avui anem rebent notícies i totes són prou bones. La diferència amb l'anterior terratrèmol és que aquest cop, sí, hi ha amics als qui se'ls ha esfondrat el sostre, per exemple. Però dany personal, cap, ni un.
Jordi, ho recordo molt bé, i tant. Ja és casualitat, amb el gran que és el món, que hi tinguis gent tan propera a la mateixa ciutat. Espero que la teva amiga es trobi bé. Una abraçada de tot cor, noi!
Sí, fa molta pena, Mercè. Se'n sortiran perquè no hi ha més remei. Estan acostumats a lluitar contra aquestes coses allà, tot i que no acostumen a ser tan bèsties. Moltes gràcies.
Moun bon Florenci, ai comprés lou tieu article sensa esforç, saubretout lou text en catalan. M'agrada força la tieuna literaturo. Un jour poudriés escrieure quauquaren sus de Mistral, nostre mestre a touti...
Anatole Vidal, Alger
És molt bonica, aquesta ciutat. Pensar que és a les antípodes impressiona.
Publica un comentari a l'entrada