L'origen del món de Gustave Courbet (1866)Sí, el recurs és bèstia com ell sol. Ho admeto. Però res com recòrrer al mestre Gustave Courbet, (del qual es fa una exposició a Barcelona), i el seu sensacional L'origen del món com per cridar l'atenció a que vingui gent a llegir aquest post. L'interés que el públic en general té per l'art (segur que és això, n'estic convençut) és molt elevat. No podia desaprofitar la ocasió que existeix aquesta bellesa de quadre per passar a fer una proposta als jugadors catalans de la "roja", aquesta que tothom diu que juga tan bé.
Per aconseguir la independència dels paísos, sovint s'organitzen unes guerres tremebundes, on la gent es mata. Veïns que es maten, amics que es maten, familiars que es maten. Generació d'odi innecessari. Pares que ensenyen als seus fills a odiar els del país veí (fins i tot del mateix país)... Una pena. Tot molt trist i, sobretot, molt vulgar i poc elegant, la veritat. I previsible. I avorrit. I poc imaginatiu! Heus aquí el meu pla, molt senzill i gens gore.
Us imagineu que el munt de jugadors catalans de la "roja", just abans de la final amb Holanda, treiessin un pancartot que digués: "AQUESTA FINAL NO LA JUGAREM PER ESPANYA SINÓ PER CATALUNYA" i, amb tota la tranquil·litat del món, sense fer escarafalls, amb dignitat aristocràtica britànica, es treiessin la samarreta vermella i a sota duguessin la de la Selecció Catalana? I ep, amb la voluntat de començar a jugar el partit, eh. No els demano que no juguin. Al contrari, amb aquella samarreta, que s'ajudin dels tres o quatre aliats dels altres pobles ibèrics i siguin campions. Potser sí que no els deixarien jugar. Que els desqualificarien (el més segur). Però us imagineu la que s'armaria a nivell internacional? Seria un espectacle bell, de debò.
Es muntaria un cacau tan sensacional que mig món tremolaria i l'altra meitat sentiria simpatia per la nostra causa. I, el més important: TOTHOM s'assabentaria de la nostra causa. Perquè de moment, el que estan aconseguint aquests catalanets il·lustres i talentosos de la bimba és fer que Espanya sembli molt guai davant al món, un món que no té ni idea de Tribunals Constitucionals, d'extermini i d'intents de divisió de les llengües que no són la castellana. De moment, el futur professional d'aquests nois penjaria d'un fil. Ho sé. Però només de moment. I les conseqüències serien tan imprevisibles que jo crec que a la llarga no. Serien uns herois i es guanyarien la simpatia de mig món, i l'odi i frustració de molts espanyols... tot i que jo conec prou espanyols, també, amb sentit de 'humor que es pixarien de riure i fins i tot aplaudirien. I no parlo de traidors a la seva pàtria, eh, sinó de gent que s'estima Espanya... però no aquesta Espanya exterminista. Potser fins i tot l'Spielberg ens faria un Braveheart a mida (hum, no sé si és massa bona idea...)
Nois, jugadorets catalanets estimats, sé que el que us proposo té aires de sacrifici companyesc. No sóc qui per exigir que ningú faci el paper d'heroi. Però vosaltres sabeu que la força i poder que us bull a les vostres mans rarament el tornareu a tenir, i una oportunitat com aquesta, el vostre país, Catalunya, tampoc. Si aprofiteu el moment per fer-ne una de grossa (que sigui simpàtica, però), simplement anirem més de pressa. Serieu una vasselina amorosa. I al final, seria un gust anar a prendre unes copetes amb els veíns espanyols. Com a veïns, de tu a tu. I estalviant-te allò tan simpàtic que et diuen, de tant en tant: "¿Però de que nación dice que eres tu carnet de identidad, eh?". Una argumentació ben raonada, convincent de debò, de la filosofia del "por cojones", sempre tan seductora. Digues que sí. En fi, el mateix que els nazis deien als ciutadans de països invadits, que durant la ocupació gosaven fer-se el galleret...
Amics jugadors, mireu el bonic quadre del senyor Courbet i agafeu forces. Va, mireu de fer un gest igual de bell. Què no costa tant, caram...
3 comentaris:
No cal entendre res. Ha estat un acte de bàrbara manipulació, en la línia del que acostuma a fer el nacionalisme espanyol. Normalment intento menjar el coc d¡una manera més subtil, però avui he emprat el mètode Goebbles ING direct.
En que consisteix? Doncs s'agafa una cosa que cridi molt l'atenció, al públic, en general. En aquest cas, he escollit una obra d'art clàssica. Que sigui aquesta és una casualitat en la qual jo no en tinc cap culpa, evidentment. Però mira, l'atzar ha escollit aquesta. Per què una obra d'art? Perquè l'art és el tma de preocupació principal de la població: la gent quan veu un Velàzquez (per exmple) deixa tot el que té entre mans, ja siguin el bebé que alletava o a visió d'El Diario de Patiria.
Segon: un cop ja tens la gent atreta a la teva pàgina, els deixes anar el discurs del dia, que en aquest cas pot ser el que he posat aquí i en altres llocs pot ser, perfectament, que els xinesos tenen la culpa del nivell de clesterol del món, o que els catalans el tenim de que els pobres nens de Huelva no puguin jugar a bitlles.
Tot plegat, tonteries que no duran enlloc, però que fan bullir l'olla. En aquest cas no busquis simbiosi. Imagina't que estàs llegint les notícies de El Mundo, per posar un exemple de gassetilla que manipula burdament. Tranquil·la, no continuaré en aquesta línia, que no estic prou entrenat per a aquesta mena d'estil, i menys després d'un dia molt bo que he tingut. A partir de demà ens dedicarem a resar parenostres.
Parlant de claus... no serà que t'estaràs equivocant de porta i no de clau? No estic disposat a trucar una altra vegada a la senyora Bea, eh, pobreta, ella que estava dinant amb la família... (un dia ja t'explicaré qui és aquesta senyora, o sinó encara et faré més embolics he, he...)
Cony!
Galionar! Què és aquest llenguatge! Mare de Déu!
Publica un comentari a l'entrada