Joan Fuster, l'intel·lectual valencià més universal, que mai hauria deixat els catalans sols com a rates (això ho dic jo, eh, no forma part del text original)Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és sens dubte l’assagista peninsular més importants de després de la guerra civil.
La seua obra deixant a banda la seua inicial dedicació a la poesia, es pot classificar en tres grups:
•Obres de temàtica humanística i general com L’home mesura de totes les coses, Diccionari per a ociosos, els Aforismes...
•Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians com Nosaltres els valencians, Viatge pel País Valencià...
•Obres de crítica i d’història literària com els estudis dedicats a Ausiàs March, San Vicent Ferrer o Roís de Corella o a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés.
El seu assaig presenta moltes formes: l’article, el diccionari, el diari, l’aforisme i la monografia. Tots responen a la necessitat d’examinar un fet pensant el que ja sabem o creiem saber i establir a partir d’ell un examen de consciència. En Nosaltres el Valencians denuncia un país provincià i despersonalitzat que no té consciència de ser-ho i no es plantejà la seua realitat.
Examina els factors històrics i socials que hi ha al darrera d’aquest fet i va establir les premisses a partir de les quals els valencians s’haurien de plantejar el seu destí. Estableix també la necessitat de connexió amb els altres pobles de llengua catalana per aconseguir la normalització lingüística. Aquest llibre va influir en un grup de joves intel·lectuals que s’esforçaren en intentar acabar amb el provincianisme. Van aparèixer llibreries especialitzades en el llibre català com Concret llibres i va sorgir l’editorial Tres i Quatre que començà a convocar els premis d’octubre que suposen la integració d’un circuit literari amb Catalunya i les Balears.Joana Navarro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada