Un home amb moltes màscares i molts nassos de Cesc Demà surt un home que duu a la cara tans nassos com dies té l'any. Com no podia ser d'una altra manera, se'l coneix pel mal nom de "l'home dels nassos".
Si us hi fixeu bé el trobareu per tot arreu: sortint de casa seva, passejant el gosset, comprant el diari o fins i tot robant la cartera a una iaia. Sovint se l'enxampa venent cedés i devedés pirata exposats damunt unes mantes molt ben pensades per recollir la mercaderia i sortir fugint per si ve la policia. I ara que ha sortit, també l'he vist fent de policia, però. Aquest assumpte desconcerta molt...
L'home dels nassos és un personatge molt més normal del que us penseu. Si per fi el descobriu tinc por que us decebi. Sé molt bé que si enlloc de demà sortís avui, tots ens espantaríem en veure'l. A mi, quan era petit, em deien que avui sortia l'home de les orelles, de fet. Ara ja no sé que pensar. Tinc la dolorosa sospita de que els meus pares em prenien el número. Amb aquestes coses no s'hi juga! L'home dels nassos mereix un respecte...
No us descoratgeu per això darrer que us he dit i continueu investigant. Crec que, malgrat tot el que pugui passar, val la pena. Jo, si no suposa molt demanar, amb la dona dels nassos ja m'hi conformo. Això sí, quan la trobi trucaré a la NASA i els passaré l'informe. Acostumem a oblidar que els afeccionats podem contribuir molt més per la ciència del que ens pensem.
Que vagi molt bé la recerca i molt bon 2011 a tothom!
8 comentaris:
Encara no he sortit de casa i ja l'he vist! Lluïa una piga igual que la meva, però a la galta contrària.
Diuen que té tants nassos com dies l'any.
Si ja l'has trobat, i aquest any, s'ha convertit en Flrorenoses, et desitge que per cadascun respire l'alegria, la força, la vitalitat i la teua apassionada concepció de la vida.
Que el nou anys t'acompanye amb la sort que et mereixes!!!
Moltes gràcies, Iris. El mateix et desitjo. Que el 2011 et sigui un any molt feliç, que segur que també t'ho mereixes. Mirem de ser feliços tots plegats, ni que sigui per nassos (disculpa l'acudit tant dolent, però el tema de l'entrada em pot).
Jo sí que l’he vist! I no un ni dos, sinó més i tot! Treballant en un consistori (perquè m’ha tocat treballar tots aquests dies), i mirant una mica amunt jeràrquicament parlant, he tingut ocasió de veure’n uns quants, homes i dones, i exclamar des de molt endins: “I quins nassos que tenen!”.
Espero que també tu trobis finalment la teva dona dels nassos, o si no sempre pots escriure la carta als Reis demanant-la, suposant que hagis estat bon nen. La Nasa et restarà eternament agraïda.
En fi, molt bon any 2011 també per a tu, Florenci, i que el gaudeixis amb molta placidesa.
Una forta abraçada!
Galionar: tot l'equip de redactors d'aquest blog ens hem reunit per enviar-te el nostre més sentit recolzament a una treballadora que ha hagut d'aguantar tanta nassalitat vertical, fins i tot fora del dia que tocava. I no pateixis per mi, que això de la dona dels nassos és una llicència poètica (poètica diu aquest? on és la poesia en aquesta entrada???).
En qualsevol cas, et desitjo que si trobes alguna cosa que sigui un home de nassos enlloc d'uns nassos d'home. O com dius tu personatges que "quins nassos que tenen".
I bé, deixo de ficar el nas allà on no em demanen i aprofito per desitjar-te que travessis el 2011 amb bon peu... volia dir amb bon nas!
Per aquests indrets només he sentit parlar de l’home del sac; ara bé mai hem sabut que contenia eixe enorme receptacle lligat amb una corda que l’home penjava a la seua espatla. Potser era el lloc de refugi de tots els nassos plegats. Potser furtava nassos i els guardava al sac? Potser els fabricava per regalar-ne a qui li’n mancaven?
Perquè hi ha molta gent a qui li falta un bon parell de nassos, si no per fer-los valdre de tant en tant,.. sí almenys per no perdre’s el perfum de tot allò que paga la pena ensumar.
Doncs, a veure si trobem l’home dels nassos o, almenys, l’home del sac i li prenim un nas per tal de poder olorar tot allò que vinga amb el 2011. Si la sensació és aconsellable, no dubtem anar a la recerca d’allò que la produeix. Si olorem emanacions sospitoses, fugim-ne dels cossos que les produeïxen abans que en siguem pillats.
Per un olfacte encertat i pel parell de nassos que ens l’han de proporcionar.
Bon any a tothom,
amparo
Haurem de cercar de nou aquest home, ara que hem crescut no ens en recordem.
Bon any Florenci
A mi també em sona més l'home del sac, de quan era petita, però vaja, si fa no fa...
Publica un comentari a l'entrada