Portada del gran Cesc per aquest número de Cavall Fort del 1970. Com és possible que ara torni a ser actualitat?Els nostres pares van lluitar per a assolir l'ideal que mostra aquesta portada que el gran Cesc va dibuixar el 1970 per Cavall Fort. Aquella va ser una lluita dura contra una imposició exterior injusta i contra una vergonya interior del poble català, generalitzada i assumida. Ara, per fi, des de fa gairebé trenta anys, és el que (més o menys, és clar), per fi, tenim. Alguns d'aquells vells lluitadors van morir feliços, sabent que com a mínim els seus nets tindrien un ensenyament en català, cosa que els seus fills mai vam poder gaudir, tampoc. Permetrem ara que als nostres fills se'ls imposi el castellà com a llengua vehicular compartida? Trairem els nostres pares fins el punt de deixar que tanta lluita no hagi servit de res?
6 comentaris:
No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Mario Benedetti
Aquest poema l'ha penjat alguna gent al seu blog en resposta a la sentència de Tribunal Constitucional sobre la immersió. Tot i estar en castellà, resulta molt addient.
Cal seguir la lluita. Nosaltres no tardarem en tenir una sorpresa així. Normalemnt a la vostra comunitat la defensa és molt més fota que a la meua, però ahir vaig poder comprovar que també patineu molt quan em confessaren la por de que una alumna es contagiara del valencià i abandonara el català, com si es tractaren de dues llengues diferents.
El poema és magnífic i estic d'acord en que molt addient també. Te l'agraeixo molt.
Els meus amics valencians saben perfectament el mal que em fa tot el que passa en aquell magnífic país. Em sap greu la imbecilitat, vingui de la banda que vingui. Estic del tot d'acord amb el que dius. Només em fereix la generalització. Aquest "patineu" el podries haver matissat amb un "teniu qui patina". Ningú s'escapa de fer-ho, de fet. És humà. Però tan desagradable com el que el que pretenen els pares d'aquesta nena m'ha resultat aquesta generalització teva, amb la qual m'agradaria no veure'm inclós. Només em faltava això avui.
Ai va, quina sobrevaloració de la paraula patineu!!!
Simplement em vaig quedar amb dos pams de nassos quan vaig sentir allò d'una persona preocupada per la defensa del català. No generalitzava gens ni mica. Errades d'espressió, típiques en mi. Es tot i perdona si t'has sentit ofés.
Cap problema. Disculpa tu la meva sobrereacció i el meu excés de susceptibilitat, si de cas. Tens raó.
A més, tots els que esteu lluitant per mantenir l'escola en valencià a València sou els meus herois. La societat valenciana és molt més rica i intel·ligent del que els mateixos governants pretenen fer creure. Ho teniu molt fotut. N'hi per plorar. Però des d'aquí dalt heu de saber que, en la mida que puguem (amb més d'una cagada inevitable de qui es fica en un territori on no sap ben bé que pot arribar a passar, demano clemència anticipada) sempre tindreu el recolzament d'una part de nosaltres.
Molta sort i coratge!
I dactilogràfiques: expressió, És.
No problem. Si jo em poso a examinar el que he escrit, segur que m'agafaria un atac. Maleïdes presses, i pobra llengua... Resant dos Paresnostres i un Avemaria Déu ens ho perdonarà, no pateixis :)
Publica un comentari a l'entrada