 |
| Abraham Ganwajach |
A la fotografia da dalt hi podeu veure el senyor Abraham Gancwajch, jueu organitzador del grup Żagiew, dedicat a trair la màxima quantitat de jueus possible. Sembla que va fer molt bona feina per als nazis, aquest mal parit.
Em fascinen tant les històries reals de jueus col·laboracionistes nazis, de sufragistes contràries als drets de vot dels negres i d'abolicionistes contraris al vot femení com les de torturadors que han ajudat a escapar les seves víctimes, posant en risc el propi coll. Les raconeres de la història són plens d'extrems que es toquen. Tant és que cerquis el pitjor com el millor de l'ésser humà: per poc "morbo" que posis a l'hora de descobrir el contrari del que diuen les aparences, acabaràs trobant el que buscaves. Si tens paciència i millores les tècniques de recerca desmuntaràs mites i en crearàs de nous sense haver de recórrer a l'inelegant ús de les mentides, les difamacions inventades. No hi ha cap lluita a favor de qualsevol dret, per bàsic i noble que sigui, que no estigui bruta d'aliances lamentables, quan no directament ensutjada per l'atac a altres drets fonamentals paral·lels. Sovint sembla com si fos incompatible poder lluitar pels drets fonamentals de tothom, alhora, sense posar la bota damunt el cap dels oprimits del costat, uns oprimits per un motiu diferent al teu. Pobre de qui sigui dona, negra, homosexual, cega, de ves a saber quina religió i, per acabar-ho de rematar, catalana... Quina feinada tindrà! Primer haurà d'esperar a que tots els grups que defendran cada un dels drets que li manquen es posin d'acord en el foc creuat de prejudicis que gasten, segons venti la moda prejudicial del moment!
Parlant a Facebook sobre Gancwajch i, arrel de les comparacions que alguns comentaristes (brillants, també, val a dir) feien entre aquest personatge i altres possibles traïdors actuals, l'amic Andreu Ledoux, artista holandès de naixement, català per adopció i per convicció (i ambdues coses gosaria dir que de cor) va fer algunes observacions molt pertinents. L'andreu separava la possible traïció comesa pels que creuen que fan un bé al seu país, encara que sigui duent-lo a l'esclavatge, d'aquells que han dut els seus a la càmera de gas. Una cosa molt pitjor i molt diferent, certament. Sabedor del que parlava (la seva família va patir en carn pròpia la barbàrie nazi), comentava, alhora que ens passava els enllaços i la fotografia que incloc aquí sota, que "hi ha una bona colla de traïdors/es jueus/eves holandesos/es que porten la palma perquè a banda de trair els seus, al cap i a la fi, a sobre, col·laboraven amb amb els invasors d'un altra país.
La number one:http://en.wikipedia.org/wiki/Ans_van_Dijk i aquí la llista de tots els que varen poder jutjar (a mort). http://www.dedokwerker.nl/terdoodveroordeeld.html"
EN.WIKIPEDIA.ORG
Fa poc vaig veure Zwartboek (El llibre negre, 2006), espectacular producció neerlandesa de Paul Verhoeven. La protagonista era una jueva holandesa que tenia un affaire amb un oficial alemany. Espia de la resistència, al més pur estil Mata Hari, patriota convençuda, dedicada en cos i ànima a venjar els seus passa, en ser traïda per alguns dels seus, per una traïdora. A partir d'aquí, el trencaclosques d'heroïcitats i punyalades per l'esquena està servit, amanit, això sí, amb un generós doll de sexe, violència, humor negre i sarcasme molt a l'estil de la casa Verhoeven. El film em va semblar, exageracions i deliris de documentació apart (que segons com t'agafi el cos, tenen la seva conya) una pel·lícula molt bona, molt entretinguda i molt il·lustrativa de tot plegat.
 |
| Publicitat del film Zwartboek (2006) de Paul Verhoeven, amb Carice van Houten, Sebastian Koch, Thom Hoffman i Halina Reijn |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada