Els títols apareguts fins ara són els següents (clicant damunt les il·lustracions enllaçareu amb la ressenya de l'editorial):
Los Hermanos Lumière una vida de película (2006)
Monturiol y su submarino (2007)
Buster Keaton el cara de palo (2008)
Fidias y el partenón (2008)
Hillary y Tenzing héroes del Everest (2009)
Hipatia la maestra (2009)
128 pàgines
ISBN: 978-84-96751-71-2
(Portada "A cuatro manos", il·lustracions interiors Florenci Salesas)
I el proper volum esperem que estigui acabat per la primavera del 2010, amb un personatge molt i molt important.
Aquesta col·lecció s'adreça a lectors de 9 anys en amunt. Això no vol dir que si hi ha algun personatge que us interessi, malgrat ja sigueu granadets, no els pogueu llegir amb interès. Jo he escrit els meus pensant en un públic intel·ligent i exigent. Els nens no són estúpids. Excepte els que ho són que, com les persones grans, també n'hi ha. Però aquests ja s'ho faran.
Entre les diferències que hi trobareu respecte a un llibre similar pensat exclusivament per adults hi ha la de que el llenguatge és una mica més senzill. No subnormal, però, espero. No cedeixo, això sí que no, davant el mot poc conegut si crec que defineix amb més precisió un concepte, una situació: que els petits vagin a buscar al diccionari o preguntin als pares, que per això els ha creat el Santíssim. Però tampoc vull que aquest anar i venir d'interrupcions a la lectura sigui constant i m'acabin engegant per pesat. Com que és impossible trobar una mesura justa per a tots els nens, jo escric pel que vaig ser i espero seguir sent. Si algun ha d'esbufegar un pèl més que la mitja, que l'ajudin els grans. I al geni que als 10 anys ja no en té prou ni amb l'Ulisses de James Joyce, que corri cap el John Lukacs. Si és tan lligamosques no sé que hi fot furgant els meus llibrets. Això sí, goso proclamar que amb ells es divertirà una micona més.
Una altra diferència és la de que tot el referent al sexe, la sang i fetge i altres vicis, malgrat que en alguns casos no es pot eludir, sí que he mirat de tractar-ho amb el màxim tacte que he sabut. Si algú ha estat alcohòlic, ha posat banyes, ha plantat una compresa sagnosa davant els morros d'algú (2) o s'ha dedicat a massacrar criatures, i, això és bàsic, ha estat important en la seva vida, no es pot amagar. Però aquests assumptes tampoc crec que calgui forçar-los si prepares una obra per adults. Dubto que augmenti la maduresa de cap text, escopir al lector que "la elegància és d'hipòcrites". De fet, aquesta actitud la trobo sovint força infantil i tot. I ho dic jo, què en sóc força d'infantil!
Per acabar —hi ha més a dir, però no allarguem l'agonia— la lletra és dues talles més gran del normal. No mida "primeres lectures", ni tampoc us acabareu la lectura en mitja hora: els volumets no són la Bíblia, però l'abundància de teca que ofereixen és prou decent. I a més, els qui patiu malalties oculars ho agraireu moltíssim.
Les circumstàncies que m'han portat a escriure aquestes obretes han estat casuals, no buscades. Si continuo és perquè m'agrada molt fer-los. Hi ha força feina darrere, encara que no ho sembli. Sobretot el procés de documentació i aprenentatge sobre cada personatge. Però és un gust, un privilegi. M'encanta ficar-me dins cada moment històric i les seves circumstàncies.
L'editor també sembla encantat amb com ho faig i em dóna plena llibertat de moviments. L'home vol el mateix que jo: qualitat, rigor i que el text no sigui un pal. I de moment tot són flors i violes. No pels guanys econòmics, que són simbòlics —qui pretengui fer-se ric amb això s'equivoca de cap a cap—, sinó pels d'altre tipus. Mireu, mentre la cosa vagi així, per mi que duri.
En català, de moment, només he publicat Èquili qua! el minillibre de relats curts publicat per La Olla Expréss, del qual ja en vaig parlar en aquesta mateixa pàgina, i els llibres en els quals he estat només il·lustrador. M'agrada explorar els misteris de la llengua de Ceferino Galán i endinsar-me dins els meus límits amb ella. Mentiria sinó gaudís amb aquell repte. Però començo a tenir ganes de poder fer servir més la meva, que és amb la que m'expresso millor —tot i que també Déu n'hi do com em costa la mal parida!—, la que més m'estimo i la que més em fa patir, evidentment. El següent pas lògic serà mirar de poder continuar fent obretes d'aquestes en aquesta direcció lingüística. Aviam...
Segurament "em fotré una hòstia com un pa", com diu un amic que admiro molt. Però crec que potser, també, ja toca fer el primer pas.
(1) El nom porta una @ al final de la paraula, però Blogspot no accepta aquest símbol en un nom.
(2) Aquesta exemple no és aquí per fer-me el fastigós: justament aquesta és una de les poques anècdotes ben documentades sobre la vida d'un dels personatges que he hagut de tractar. I sí, la vaig adaptar de manera que l'essència del que s'explica no es perdés, sense faltar a la veritat, ni rebre una querella judicial d'algun pare de l'Opus. Disculpeu que em posi xulo, però, au! a veure com ho faríeu vosaltres per sortir-vos en?
9 comentaris:
Els meus alumnes s´´on xiquets de primaria que estan en l'edat de poder llegir tots aquestos llibres teus, aix´´i que ja els anir´´e mirant i els proposar´´e al centre.
per cert al meu bog vaig fer una ressenya de "La sonrisa de Buster Keaton" un llibre de relats per aduls que ´´es una aut``entica meravella. Igual t'encurioseix per la coincid``encia amb el t´´itol.
Perdona els accents, per``o l'ordinador no em deixa posar-los al seu lloc, s'ha tornat boig.
Ostres Joana, sí qwue m'ha costat una mica de llegir el text. Però no pateixis, que al final l'he desxifrat i aquestes coses, de tant en tant, passen.
M'afalaga molt el que em dius. Ahir volia incloure tot d'enllaços de comentaris que ha fet algun lector i fins i tot com alguns d'ells han estat recomanats com a lectura en algun institut, però al darrer moment, per no sé quins set sous o planetes, a l'hora de penjar l'article se'm van esborrar! Els comentaris i crítiques que he anat trobant han estat força engrescadors. Coses que passen.
I, caram! Aquesta ressenya del títol que comentes a la teva pàgina, després de dinar me la miraré. No em sona de res aquest títol.
Moltes gràcies de nou!
M'he fet un tip de riure amb l'entrada! El Vicenç ja els ha llegit "Fidias y el Partenón" als seus fills, per cert.
Jo que me n'he llegit uns quants us recomano les biografies del Florenci, són molt intel·ligents.
Aquesta és l'adreça on pots trobar la ressenya que et comentava:
http://elboscdelsomnis.blogspot.com/2009/10/el-somriure-de-buster-keaton.html
Ah! se m'oblidava... Els llibres són en castellà, però existeixen també en català? Jo dóne valencià i anglès, però els puc recomanar al meu company de caste.
Helena: mira sí has rigut ja està bé, he, he. De fet, una de les ressenyes més maques me la vas fer tu mateixa (del de Fidias, precisament). N'estic molt agraït.
Joana: Em sap greu, però només estan en castellà. I bé, malgrat l'editorial és de Madrid, tenen algun títol en català que pertany, això sí, a una altra col·lecció que tenen, que no té res a veure amb aquesta. Gràcies de nou.
Hola Flornci,ja tinc ganes de tenir un d'aquests llibres!!!! per cert, estic esoltant el programa d Ràdio Sitges de fa una setmana, i a l'espai blogs parlen del teu, i molt bé!!! està penjat a la pàgina de la ràdio....
Collons Florenci! A partir d'ara anomenat: "The Guadiana Blogger" donat a que un bon dia desapareixes, fas una tímida aparició amb el colibrí insectil i de cop... et desparrames amb un munt d'entrades butifarresques.
Pero nano... Què no saps que les persones treballem? Què no t'assebentes de que ja són prop de les 10:30 h. del matí i encara no m'he pogut posar a fer feina per tal de posar-me al dia de les teves entrades? Ets un troç de cabró desconsiderat! ;-)
Dit això; he de dir que aquestes "obretes" segons les defineix "The Guadiana Blogger", en realitat es tracten d'importants obres per a un public infantil (potser de lo milloret que s'edita per a criatures d'aquestes edats) i que efectivament estan carregades d'una important quantitat de treball darrera, i en dono fe; "The Guadiana Blogger", a partir d'ara anomenat: Florenci, no es un tipus que faci les coses a mig fer ni que les faci per fer, es tracta d'un personatge que s'involucra apassionadament amb tot el que toca, i això es fa notar en aquests llibres entre moltes altres coses.
recordo quan va escriure el primer d'ells, el dels germans Lumière, en Florenci em va deixar llegir l'esborrall abans de lliurar-lo a l'editor; de la mateixa manera, tot el que jo escrivia passava abans pel seu ull crític que absolutament sempre va ser per a mi de gran ajuda. Em va esbalair força la manera amb la que va tractar el contingut i ja vaig intuir que aquell primer llibre no seria l'unic.
El que tenen aquestes biografies és que en Florenci (al marge de que sap perfectament a quin públic van dirigides) les escriu fonamentalment perqué li agrdin a ell i fa ús de tota la seva capacitat de autoexigència. Florenci és un autor absolutament emocional i que al contrari de les compreses de les quals ens parla a la seva entrada, en el seu cas... es nota i traspassa.
Enhorabona Floro. Espero que en surtin molts més ;-)
Per Criticartt: Moltes gràcies per la informació! Quan tingui temps aniré crrent a veure que deien: a veure si et penses que la meva curiositat és insensible al que en puguin dir els del micròfon. "¡Ni hablar!" vull dir... "¡Qué hablen, qué hablen!" :D
Pel kioskero: nen, m'has fet caure de la cadira de riure i d'emussió.
Perdoneu la meva guadianesca vida de blogger. Però de vegades la feina s'acumula una mica massa. De vegades és quan en tinc més quan escric més entrades! Això és boig. Suposo qe les èpoques que m'organitzo millor puc anar compaginant-ho tot, però és clar, els que no, deixo això de banda. Puc anar més o menys seguir llegint que escriuen els altres. De vegades ni això. Mira, va com va. És veritat que tu vas patir el primer esborrany del dels Lumière. Aquell va ser el llibre d'finar els trets. Ara ja tinc els meu sistema agafat, encara que cada personatge aporta un repte diferent. Sí, em coneixes bé: amb compresa sense, sí una cosa m'emciona, m'ho passo bé, he, he.
¡Gracies per les floretes!
Publica un comentari a l'entrada