Avui fa cinquanta anys que va morir Buster Keaton (4 d'octubre de 1895 - 1 de febrer de 1966). Quan va morir jo tenia 3 anys. Als 7 vaig quedar estabornit pel Maquinista de la General, sense saber qui era aquell homenet que feia coses que només havia vist fer als personatges de dibuix animat Als 11, gràcies a un magnífic programa de televisió que mostrava els secrets d'aquell cinema irrepetible, me'n vaig enamorar. Ara, que ja en tinc 53, quan sento que el que estic fent en aquell moment (ja sigui música, escriure, el que sigui) em comença a sortir massa carrincló, vell, repasso qualsevol film seu (dels de fa entre 96 i 88 anys enrere) i em refresco amb les lliçons de modernitat, aliena al pas del temps, d'aquell coi de savi, eternament jove. Els fenomens de la natura com aquest, no es moren mai, vien més enllà de la fi de les destruccions de les galàxies i la fi dels universos, encara que ells no ho sàpiguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada