El que s'haurien de tallar segons quins esteticiens, a ells mateixos, enlloc de segons què als altresEm foten gràcia aquests profesionals de l'estètica que saben millor que el client el que se suposa que aquest vol. El dia que un barber em faci unes trenetes tipus Bob Marley, aprofitant que m'ha vertit un tub de somnífers a la llimonada que m'ha ofert abans, amablement, que es calci. En Bob Marley era en Bob Marley, pobret (al cel sigui), però jo sóc jo. Aquesta gent sembla que els hagi llogat l'ajuntament de Sitges, com els que fan les reformes dels carrers, la Platja Sant Sebastià i a les façanes dels museus!
Avui dia tothom en sap molt d'estètica! Sempre hi ha algú que sap millor que tu com has de penjar aquell quadre, quines ulleres queden bé amb la forma del teu rostre i fins i tot el color de roba que aniria bé amb el de la teva pell. Jo aquest tipus de consells només els accepto --i pregunto-- a una persona que m'importa, no a aquest coi de panolis petardos. Què tinc mal gust? OK, perfecte. Ja ho veurem el que pensarem d'aquí uns anys quan vegem les destroces que han fet a la població de la dècada que ens està tocant viure...
Au, ja està, ja m'he quedat a gust.
2 comentaris:
Joana té raó al seu comentari, els professionals sols fan el seu treball.
Sí que es veritat que veus xiquetes i xiquets amb tal obsessió per l´aspecte que pot ser de vegades un problema més que un benefici per a la seua personalitat.
Algunes marques de roba caríssimes son realment lleges i no li paren bé a ningú. No es que tingues mal gust.
I si vols entrar ja al món dels tatoos i les escarificacions... estàn molt de moda també... a mí m´agraden més les trenetes.
Una abraçada
Joana: el dibuix està tret de la col·lecció "Suicide Bunnies" d'Andy Riley, un clàssic modern de l'humor gràfic. Com el seu nom indica, va de conillets que es suiciden de les maneres més delirants possibles. El que he escollit és el que jo crec que hauria d'escollir també certa esteticien que jo em conec. Coses meves...
Neus, els professionals coneixen bé les darreres tendències, no dic jo que no. Però si a mi el que m'ha restaurat el 2cv me l'hagués convertit en un nou Fiat cinquecento perquè ara es porta més, l'haria estrangulat allà mateix amb el tub d'escapament del meu vehicle (no, perquè un decebedorament pacífic en aquests casos, què hi farem...) En fi, jo crec que el client sempre té raó. Els bons professionals ho saben.
Fina, està molt bé la poesia, com sempre. Però mira, ho sent per la grolleria, però jo em c.. en la m.. que va p.. a qui es va inventar la ratlleta dels c... Jo estic en contra de la pena de mort, absolutament, però de vegades em venen ganes de desitjar-la per a segons quines esteticiens i segons quins arquitectes. Em toca els nassos que per un tanga em destrossin un paisatge, ves, sóc així. Què m'aguanto? Sí, clar, ves quin remei. Però el dret a la pataleta no me'l treu ningú i a les ganes de cagar-me fins el fons en segons quines modes també.
Disculpe la bilis i el llenguatge, però és que estic molt frustrat i emprenyat per tot de coses, i ningú en té la culpa. "Aguantar-se tocan, por antiguo", que diuen. Prometo fer una entrada parlant de com les floretes s'obren al camp i cosetes així quan em calmi.
Publica un comentari a l'entrada