Joan-Daniel Bezsonoff guardonat amb la Lletra d'Or
Una educació francesa, el millor llibre en català publicat el 2009
The Book
Una educació francesa, de Joan Daniel Bezsonoff ha estat guardonat amb la Lletra d’Or 2010, un premi que es concedeix cada any, des de 1956, al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior, segons el criteri del jurat, independent de qualsevol grup editorial o institució. L'autor va escriure el llibre, publicat per L'Avenç, a partir d'uns textos que havia anat publicant a la revista amb els seus records personals, sobre la seva infància i la seva formació a l’escola de la República francesa.
El jurat del Premi Lletra d’Or 2010 destaca la triple qualitat d’aquesta obra: l’altitud literària, la vibrant força vital que traspassa i la singladura històrica que hi cristal·litza. Amb un excepcional ritme de la prosa i un estil net i ric, Una educació francesa fon en un mateix magma els avatars de l’autor i la història col·lectiva.
El guardó és una lletra phi (Φ) d’or, símbol clàssic de l’equilibri, dissenyada pel joier Manel Capdevila, nét de l’impulsor inicial del Premi. Aquest premi va néixer per decisió d'un grup de nou amics amants de la literatura, els quals es van constituir en jurat i van establir les bases de concessió del guardó. Els membres del jurat inicial van ser Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova, amb la col·laboració i el mecenatge del joier Manuel Capdevila.
Una educació francesa, el millor llibre en català publicat el 2009
The BookUna educació francesa, de Joan Daniel Bezsonoff ha estat guardonat amb la Lletra d’Or 2010, un premi que es concedeix cada any, des de 1956, al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior, segons el criteri del jurat, independent de qualsevol grup editorial o institució. L'autor va escriure el llibre, publicat per L'Avenç, a partir d'uns textos que havia anat publicant a la revista amb els seus records personals, sobre la seva infància i la seva formació a l’escola de la República francesa.
El jurat del Premi Lletra d’Or 2010 destaca la triple qualitat d’aquesta obra: l’altitud literària, la vibrant força vital que traspassa i la singladura històrica que hi cristal·litza. Amb un excepcional ritme de la prosa i un estil net i ric, Una educació francesa fon en un mateix magma els avatars de l’autor i la història col·lectiva.
El guardó és una lletra phi (Φ) d’or, símbol clàssic de l’equilibri, dissenyada pel joier Manel Capdevila, nét de l’impulsor inicial del Premi. Aquest premi va néixer per decisió d'un grup de nou amics amants de la literatura, els quals es van constituir en jurat i van establir les bases de concessió del guardó. Els membres del jurat inicial van ser Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova, amb la col·laboració i el mecenatge del joier Manuel Capdevila.
El Premi compta amb la particularitat que quan compleixen 50 anys, els membres del jurat passen el relleu a un altre jurat, més jove, que s’hi incorpora.
1956 Salvador Espriu per Final del laberint
1957 Josep Pla per Barcelona
1958 Josep Carner per Absència
1959 Ramon d'Abadal i de Vinyals per Els primers comtes catalans
1960 Clementina Arderiu per És a dir1961 Josep Vicenç Foix per Onze Nadals i un Cap d'Any1962 Joan Oliver (Pere Quart) per Vacances pagades
1963 Joan Fuster per Nosaltres els valencians
1964 Josep Benet i Morell per Maragall i la Setmana Tràgica
1965 Jordi Rubió per La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència
1966 Manuel de Pedrolo per Cendra per Martina1967 Gabriel Ferrater per Teoria dels cossos
1968 Marià Manent per Com un núvol lleuger1969 Xavier Rubert de Ventós per Teoria de la sensibilitat1970 Joan Teixidor per Quan tot es trenca
1971 Alexandre Cirici per L'art català contemporani1972 Joan Coromines per Lleures i converses d'un filòleg
1973 Maurici Serrahima per Del passat quan era present
1974 Joan Vinyoli per I encara les paraules
1975 Vicent Andrés Estellés per Les pedres de l'àmfora
1976 Mercè Rodoreda per Mirall trencat
1977 Miquel Martí i Pol per El llarg viatge
1978 Pere Gimferrer per L'espai desert
1979 Pere Calders per Invasió subtil i altres contes1980 Miquel Batllori per A través de la història i de la cultura
1981 Joan Brossa per Rua de llibres
1982 Josep Maria Llompart per La capella dels Dolors i altres poemes
1983 Josep Nadal i Modest Prats i Domingo per Història de la llengua catalana
1984 Xavier Benguerel per Appassionata
1985 Joan Francesc Mira per Crítica de la nació pura
1986 Maria Àngels Anglada per Sandàlies d'escuma
1987 Feliu Formosa per Semblança1988 Blai Bonet per El jove
1989 Josep M. Castellet per Els escenaris de la memòria
1990 Jordi Sarsanedas per Fins a un cert punt1991 Francesc Parcerisas per Triomf del present
1992 Narcís Comadira per En quarantena1993 Terenci Moix per El sexe dels àngels
1994 Ramon Solsona per Les hores detingudes
1995 Carme Riera per Dins el darrer blau
1996 Joaquim Molas per Obra crítica I1997 Jaume Cabré per L'ombra de l'eunuc
1998 Josep Palau i Fabre per Estimat Picasso
1999 Martí de Riquer per Quinze generacions d'una família catalana
2000 Quim Monzó per Vuitanta-sis contes
2001 Màrius Serra per Verbàlia
2002 Baltasar Porcel per L'emperador o l'ull del vent
2003 Montserrat Abelló per Al cor de les paraules
2004 Emili Teixidor per Pa negre
2005 Empar Moliner per T'estimo si he begut
2006 Josep Maria Espinàs per A peu per Mallorca
2007 Sergi Pàmies per Si menges una llimona sense fer ganyotes
2008 Lluïsa Cunillé per Après moi, le déluge
2009 Julià Guillamon per El dia revolt
1957 Josep Pla per Barcelona
1958 Josep Carner per Absència
1959 Ramon d'Abadal i de Vinyals per Els primers comtes catalans
1960 Clementina Arderiu per És a dir1961 Josep Vicenç Foix per Onze Nadals i un Cap d'Any1962 Joan Oliver (Pere Quart) per Vacances pagades
1963 Joan Fuster per Nosaltres els valencians
1964 Josep Benet i Morell per Maragall i la Setmana Tràgica
1965 Jordi Rubió per La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència
1966 Manuel de Pedrolo per Cendra per Martina1967 Gabriel Ferrater per Teoria dels cossos
1968 Marià Manent per Com un núvol lleuger1969 Xavier Rubert de Ventós per Teoria de la sensibilitat1970 Joan Teixidor per Quan tot es trenca
1971 Alexandre Cirici per L'art català contemporani1972 Joan Coromines per Lleures i converses d'un filòleg
1973 Maurici Serrahima per Del passat quan era present
1974 Joan Vinyoli per I encara les paraules
1975 Vicent Andrés Estellés per Les pedres de l'àmfora
1976 Mercè Rodoreda per Mirall trencat
1977 Miquel Martí i Pol per El llarg viatge
1978 Pere Gimferrer per L'espai desert
1979 Pere Calders per Invasió subtil i altres contes1980 Miquel Batllori per A través de la història i de la cultura
1981 Joan Brossa per Rua de llibres
1982 Josep Maria Llompart per La capella dels Dolors i altres poemes
1983 Josep Nadal i Modest Prats i Domingo per Història de la llengua catalana
1984 Xavier Benguerel per Appassionata
1985 Joan Francesc Mira per Crítica de la nació pura
1986 Maria Àngels Anglada per Sandàlies d'escuma
1987 Feliu Formosa per Semblança1988 Blai Bonet per El jove
1989 Josep M. Castellet per Els escenaris de la memòria
1990 Jordi Sarsanedas per Fins a un cert punt1991 Francesc Parcerisas per Triomf del present
1992 Narcís Comadira per En quarantena1993 Terenci Moix per El sexe dels àngels
1994 Ramon Solsona per Les hores detingudes
1995 Carme Riera per Dins el darrer blau
1996 Joaquim Molas per Obra crítica I1997 Jaume Cabré per L'ombra de l'eunuc
1998 Josep Palau i Fabre per Estimat Picasso
1999 Martí de Riquer per Quinze generacions d'una família catalana
2000 Quim Monzó per Vuitanta-sis contes
2001 Màrius Serra per Verbàlia
2002 Baltasar Porcel per L'emperador o l'ull del vent
2003 Montserrat Abelló per Al cor de les paraules
2004 Emili Teixidor per Pa negre
2005 Empar Moliner per T'estimo si he begut
2006 Josep Maria Espinàs per A peu per Mallorca
2007 Sergi Pàmies per Si menges una llimona sense fer ganyotes
2008 Lluïsa Cunillé per Après moi, le déluge
2009 Julià Guillamon per El dia revolt
El follet de Nils en un moment de felicitat
I dic jo: El Lletra d'Or ve a ser com una mena de Premi Nobel, de consagració absoluta dins el Parnàs de les lletres catalanes. La cara trista del guardó és que no comporta ni un cèntim de donació econòmica. No costa imaginar com això pot donar peu a fer acudits fàcils sobre la proverbial generositat catalana...Bromes ridícules apart, us heu fixat en la llista de patums que l'han obtingut? Segur que en manca algun. Però no n'hi ha cap que no mereixi fiurar entre les plomes més potents de la història recent de la nostra llengua, ja provinguin del País València (no m'en puc estar d'esmentar el Joan Fuster amb la seva obra mestra Nosaltres els valencians, més que res perquè l'estic repassant ara mateix... i ja no menciono a ningú més perquè la llista dóna vertigen!) de ses Illes o del llocs més recòndits del Principat. Pesos pesats de la prosa, de la poesia i de l'assaig del segle XX, els contistes més importants, autors recents reputats, i un fotimer més, alguns d'ells que formen part d'alguns dels meus llibres favorits. Només ens mancava un mestre de la Catalunya Nord... i ja el tenim!
Felicitats nin!
3 comentaris:
Després d'aquest premi, segur que com a mínim aquest títol ja no podrà sortir a la llista dels Anticanons...
No et tornis mussolet. Millor espera a tenir temps per llegir-lo, eh.
Diria que l'equivalència al Premi Nobel, sense desmerèixer la Lletra d'Or (que es dóna a un únic títol), és més aviat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que es dóna al conjunt d'una obra, és a dir, a tota una trajectòria literària. Tot i alguns oblits clamorosos, com ara Josep Pla (el més clamorós sens dubte).
Adrià, tens tota la raó amb el que dius del premi. Simplement, déixa'm endur una mica per l'entusiasme i exagerar un piquet, home, he, he...
Això és tot. Gràcies per la visita.
Publica un comentari a l'entrada