El 5 de març passat va haver-hi un espectacle en suport a Ràdio Pica, sempre amençada de tancament. Hi van participar grups, actors i poetes, tant joves com històrics, de l'escena barcelonina. Va ser una nit molt intensa i llarga. Es va fer el que es va poder. El tancament de Ràdio pica representa una pèrdua desgraciada per a la vida cultural de la ciutat. Una més de les que es produeixen.
30 anys d'història d'una emisora que sempre va donar suport a l'escena alternativa, els creadors joves, genis incompresos, barruts de primera categoria, autèntics mestres que mereixerien estar a tots els canons, fantasmes oportunistes, persones amb un talent fora del normal (en fi, de tot!) que al llarg de tot aquest temps han tingut una finestra a trávés de la qual sorprendre, incomodar i acompanyar les ànimes inquietes, a punt de tancar per culpa de les noves lleis i els nous temps de la TDT i tot això ben quadriculadet i repait abans no ens arribi a taula.
La nit, ja ho dic, va ser allò que en diuen "màgica". Però que en quedarà de tot això d'aquí un temps? A qui l'importarà tot aquest esforç? És igual, bé s'havia de fer, no?
El cartell, dissenyat per Cifré. Hi podeu veure els noms dels artistes que hi van participar.
Un servidor de vostès, en un moment de l'actuació de Motor Combo.
L'Eli Gras al baix i a la veu i jo al sintetitsador: Motor Combo
El públic(Fotos: Cecilia Vázquez)
2 comentaris:
I al escenari un escriptor polifacètic demostrant la seua polivalencia! Per desgràcia a aquesta societat nostra queda molt poc per comercialitzar. No entenc com a Catalunya no deixen de picar a Picarol amb tant que ha lluitat.
Una abraçada
Gràcies per la floreta Neus! Si sentissis la "musiqueta" que fem ja no sé si pensaries igual he, he... El cert és que tant la gent que ens ve a veure com nosaltres ens ho passem bé. Sempre hi ha un cert humor estrany amb el que sempre trobes alguna connexió. No pateixis, que el país encara està despert, i no paren de sortir coses aquí i allà, diferents, contradictòries. La creativitat està viva a tot arreu, a tots els països. Sempre et trobes gent, vinguda de qualsevol lloc, amb coses a dir. Sí que és cert que a nivell públic cada vegada, per més canals que hi hagi, hi ha menys possibilitats de que les veus sorprenents puguin ser escoltades. Internet, en aquest sentit, però, és una mina de sorpreses agradables (i altres que no tant!)
Joana, moltes gràcies pel teu comentari... tot i que en aquest cas, i espero que no se m'entengui malement, o potser t'ahs passat d'obscura o jo encara estic adormit.
Sobre la part directa, vull agrair el suport, encara que jo, personalment, no hi tinc res a veure amb Ràdio Pica. Però sí que és una d'aquelles institucions (no-institucionals) de Barcelona i és una pena molt grossa que tanqui.
Sobre la part més "entrelinial" crec que el comentari va per la banda d'un comentari de cert llibre de la senyora Rodoreda que t'ha tingut força fregida. Espero que algun dia recuperis les hores de son de la feinada que t'has fet (ànim!)
Sobre la part ja obertament esotèrica (i perdona per la paraula, però no arribo a més) m'arriscaré a dir, simplement, que hi ha hagut molta perfectivitat, encara que no hagi estat en els moments que hom voldria(aquest "hom" sempre queda bé de posar, he, he).
En resum: ni tu ni ningú nonus talleu de comentar de la manera que vulgueu, que això és la sal de la vida, tant si s'entén com si no s'entén. Mira, algun dia es podria publicar un llibre només amb els comentaris que la gent em fa últimament. Versos satírics inclosos! I no dubtis que els teus (sense menysprear en absolut algunes perles immillorables que altres comentaristes em deixen), serien dels més selectes, per a lectors molt especials.
Una abraçada i molt de suport a les dues. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada