La poeta Joana NavarroCATALÀ
Avui us ofereixo una selecció de haikus de Joana Navarro, la poeta de Riola, amb tota seguretat una de les més sensibles del panorama actual del País Valencià.
Les seves poesies desborden d'imatges molt potents, que sovint s’endinsen dins els laberints de l’enigma més misteriós. Malgrat això, sempre cerquen, pel damunt de tot, la sensualitat. Tampoc es pot dir, però, que la poeta defugi la reflexió: la seva mirada té un agut sentit analític. Sap mirar la realitat i no desaprofita aquesta do natural. Simplement, no el força. Per a aquesta mena d’aproximacions en té prou amb la seva tasca com a assagista i educadora, en les que, allà sí, hi aplica una sistemàtica rigorosa i cerebral. A les seves poesies, en canvi, qui mana és el cor, la pell. En elles hi ha, pel damunt de tot, sentiment i sensacions en estat pur.
Tot i que cultiva diversos gèneres amb envejable desimboltura —amb preferència pels poemes de rima lliure— la Joana ha excel·lit, entre d’altres, en l’exigent i perillós àmbit de l'haiku. En aquests petites composicions, la poeta ha demostrat que es pot ser occidental de cap a peus —amb el que comporta haver mamat de la tradició romàntica del jo que viu intensament, i filtra tot el que l’envolta amb fogositat— i alhora respectuosa tant amb la cotilla tècnica com espiritual d’aquesta tradició tan oriental.
En la mostra que us ofereixo hi trobareu haikus de diverses èpoques. Tots van acompanyats de la corresponent traducció que jo mateix he gosat de fer a l’occità.
Espero que aquestes petites joies us alegrin el dia i que les meves versions no se us amarguin el cafè. Pel que fa a l’autora, tinc l’honor d’haver rebut el seu encoratjador permís per tirar endavant amb el meu atreviment. En canvi, però, pels aspectes purament tècnics i lingüístics espero amb candeletes la opinió dels occitanoparlants que, per cert, ja en tinc alguna, i força culta! (I si us plau, sigues exigent, no et deixis estovar per aquest matusser intent d'adulació prèvia)
Bon cap de setmana!
Les seves poesies desborden d'imatges molt potents, que sovint s’endinsen dins els laberints de l’enigma més misteriós. Malgrat això, sempre cerquen, pel damunt de tot, la sensualitat. Tampoc es pot dir, però, que la poeta defugi la reflexió: la seva mirada té un agut sentit analític. Sap mirar la realitat i no desaprofita aquesta do natural. Simplement, no el força. Per a aquesta mena d’aproximacions en té prou amb la seva tasca com a assagista i educadora, en les que, allà sí, hi aplica una sistemàtica rigorosa i cerebral. A les seves poesies, en canvi, qui mana és el cor, la pell. En elles hi ha, pel damunt de tot, sentiment i sensacions en estat pur.
Tot i que cultiva diversos gèneres amb envejable desimboltura —amb preferència pels poemes de rima lliure— la Joana ha excel·lit, entre d’altres, en l’exigent i perillós àmbit de l'haiku. En aquests petites composicions, la poeta ha demostrat que es pot ser occidental de cap a peus —amb el que comporta haver mamat de la tradició romàntica del jo que viu intensament, i filtra tot el que l’envolta amb fogositat— i alhora respectuosa tant amb la cotilla tècnica com espiritual d’aquesta tradició tan oriental.
En la mostra que us ofereixo hi trobareu haikus de diverses èpoques. Tots van acompanyats de la corresponent traducció que jo mateix he gosat de fer a l’occità.
Espero que aquestes petites joies us alegrin el dia i que les meves versions no se us amarguin el cafè. Pel que fa a l’autora, tinc l’honor d’haver rebut el seu encoratjador permís per tirar endavant amb el meu atreviment. En canvi, però, pels aspectes purament tècnics i lingüístics espero amb candeletes la opinió dels occitanoparlants que, per cert, ja en tinc alguna, i força culta! (I si us plau, sigues exigent, no et deixis estovar per aquest matusser intent d'adulació prèvia)
Bon cap de setmana!
OCCITÀN
Vos ofrissi uèi una seleccion de haikus de Joana Navarro, la poèta de Riola, amb tota seguretat una de las mai sensiblas del panorama actual del País Valencian.
Las siás poesias desbòrdan d'images fòrça potentes, que sovent s’endintran dins los laberintes de l’enigma mai misteriós. Malgrat aiçò, cercan totjorn, sustot, la sensualitat. Se pòt tanpauc dire que la poèta defugisca la reflexión : lo sieu agach a un agut sens analític. Sap gardar la realitat e desaprofita pas aquel don natural. Simplament, lo força pas. Per aquela sòrta d’aproximacions n'a pro amb lo sieu prètzfach coma enssagista e educadora, en las que, ailà òc, i aplica una sistematica rigorosa e cerebral. A las siás poesias, per contra, qui comanda es lo còr, la pèl. En elas i a, pel sus tot, sentiment e sensacions dins estat pur.
Malgrat que cultiva de divèrses genres amb envejable desinvoltura - amb preferéncia pels poèmas de rima liure - la Joana a excellit, entre d’autra, en l’exigent e perilhos domeni de l’haiku. En aquelas pichonas composicions, lo poèta a demostrat que se pòt èsser occidental de cap a pès - amb çò que compòrta aver popat de la tradicion romantica de l'ieu que viu intensament, e filtra tot çò que l’environa amb fòga - e a l'encòp respectuosa tant amb la cotilla tecnica cossí esperitala d’aquela tradicion tan orientala.
En la mòstra que vos ofrissi i trobaretz haikus de divèrsas epòcas. Totes van acompanhats de la correspondenta revirada qu'ieu meteis ai gausat de far a l’occitana.
Esperi qu'aquelas pichonas jòias vos alegren lo jorn e que las miás versions vos amaren pas lo cafè. Per çò qu'es de l’autora, ai l’onor d’aver recebut lo sieu encorajant permís per avançar amb lo mieua ausardariá. Per contra, mas, pels aspèctes purament tecnics e lingüistics espèri amb impaciéncia l'opinion dels occitanoparlants que, per cèrt, n'ai ja qualqu'una, e força culta ! ( E se vos plai, siás exigent, te daisses pas estovar per aquel mascanhaire assag de adulacion prealabla )
Bona dimenjada !
Las siás poesias desbòrdan d'images fòrça potentes, que sovent s’endintran dins los laberintes de l’enigma mai misteriós. Malgrat aiçò, cercan totjorn, sustot, la sensualitat. Se pòt tanpauc dire que la poèta defugisca la reflexión : lo sieu agach a un agut sens analític. Sap gardar la realitat e desaprofita pas aquel don natural. Simplament, lo força pas. Per aquela sòrta d’aproximacions n'a pro amb lo sieu prètzfach coma enssagista e educadora, en las que, ailà òc, i aplica una sistematica rigorosa e cerebral. A las siás poesias, per contra, qui comanda es lo còr, la pèl. En elas i a, pel sus tot, sentiment e sensacions dins estat pur.
Malgrat que cultiva de divèrses genres amb envejable desinvoltura - amb preferéncia pels poèmas de rima liure - la Joana a excellit, entre d’autra, en l’exigent e perilhos domeni de l’haiku. En aquelas pichonas composicions, lo poèta a demostrat que se pòt èsser occidental de cap a pès - amb çò que compòrta aver popat de la tradicion romantica de l'ieu que viu intensament, e filtra tot çò que l’environa amb fòga - e a l'encòp respectuosa tant amb la cotilla tecnica cossí esperitala d’aquela tradicion tan orientala.
En la mòstra que vos ofrissi i trobaretz haikus de divèrsas epòcas. Totes van acompanhats de la correspondenta revirada qu'ieu meteis ai gausat de far a l’occitana.
Esperi qu'aquelas pichonas jòias vos alegren lo jorn e que las miás versions vos amaren pas lo cafè. Per çò qu'es de l’autora, ai l’onor d’aver recebut lo sieu encorajant permís per avançar amb lo mieua ausardariá. Per contra, mas, pels aspèctes purament tecnics e lingüistics espèri amb impaciéncia l'opinion dels occitanoparlants que, per cèrt, n'ai ja qualqu'una, e força culta ! ( E se vos plai, siás exigent, te daisses pas estovar per aquel mascanhaire assag de adulacion prealabla )
Bona dimenjada !
Voltege el record - Voltegi lo remembre
Voltege el recordi amb tristor a les pupil·les,
m'emporte el camí.
Voltegi lo remembre
e amb tristor a las pupillas,
m'empòrti lo camin.
Cercant noves flors - Cercant novas flors
Cercant noves flors
ja se'n va la papallona.
Vol i laberint.
Cercant nòvas flors
se'n va ja la parpalhòla.
Vòl e laberint.
Quan tot sembla oscur - Quand tot sembla escur
(a Helena Bonals)
Quan tot es fa fosc,
les gavines semblen versos,
el mar, poesia.
Quand tot se fa escur,
las gavianòlas semblan vèrses,
la mar, poesia.
Quina meravella! - Quela meravilha!
Quina meravella!
amb les fulles, la tardor
clama al vent l'enyor.
Quela meravilha!
Amb las fuèlhas, la tardor
clama al vent la languisson.
Dormitar despert - S'endormir despèrt
Dormitar despert,
i amb els ulls entreoberts
quedar-se-hi per sempre.
S’endormir despèrt,
e amb los uèlhs entreoberts
demorar-s’i per totjorn.
Somnio els teus ulls - Somii los teus uèlhs
Somnio els teus ulls,
tan llunyans i tan presents.
Sento que són meus.
Sónii los tieus uèlhs,
tan alunhats e tan presents.
Senti que son mieus.
Núvols de cotó - Nívols de coton
Núvols de cotó
embolcallen somnis blancs.
Secrets musicals.
Nívols de coton
emborrassan de sòns blancs.
Secrèts musicales.
Puc mirar-te als ulls - Pòdi te gardar als uèlhs
Puc mirar-te als ullson sempre he vist el cel
i trobar l'infern.
Pòdi te gardar als uèlhs
ont ai totjorn vist lo cèl
e tobar lo lunfèrn.
Sota un blau intens - Jos un blau intens
Sota un blau intens
ni la més lleugera brisa
s'adorm en el temps.
Jos un blau intens
ni la mai leugièra brisa
s'endormís en lo temps.
Fins i tot el vent - Quitament lo vent
Fins i tot el vent
d'aquest isolat desert,
acarona un so.
Quitament lo vent
d'aquel isolat desèrt,
amiga un son.
Quan la tarda esdevé boirosa... - Quand la serada ven neblada...
Quan la tarda esdevé boirosa
i el núvols em porten tempesta,
escolte un clar de lluna.
Quand la serada ven neblada
e los nívols me pòrtan tempèsta,
escoti un clar de luna.
Amb el silenci - Amb lo silenci
Amb el silenci
cante veus de comiat.
Conhort banal.
Amb lo silenci
canti voses de comjat.
Conòrt banal.
Als ulls de la nit - Als uèlhs de la nuèch
Als ulls de la nit,
entre els clars de lluna,
tremola una fulla.
Als uèlhs de la nuèch,
entre clares de luna,
tremòla una fuèlha.
(Totes les fotografies són meves, au!)
12 comentaris:
Bona nit, Florenci:
Quant de temps sense saber res teu!!!
Molt bons els haikus de la meua paisana, que per cert no coneixia.
Salut!
Caram Florenci, quina feinada t'has buscat, està molt bé, els haikus i la presentació tan acurada que has aconseguit.
Bon cap de setmana
Aquesta sí que és una sorpresa: dos compositors compulsius de haikus a la meva pàgina, així, de cop! I els dos Francescs! Ja us ho dic ara, juntets feu un efecte sensacional.
Per l'Arnau: em fa molta il·lusió la teva visita. Ja ho saps que on ens vam conéixer eres, de llarg, qui feia els haikus que més m'agradaven. Em dóna alegria que et plaguin els de la teva paisana, com dius tu. No és cosa de broma aquesta artista. Benvingut!
Per Puigcarbó: una feinada lenta, un poc cada dia i encara amb algun accident informàtic d'aquells tan "agradables". Gràceis per valorar l'esforç. Però ara, a veure que diuen els autèntics occitanoparlats que ara tinc com a lectors, a veure que en diuen de les traduccions...
Als dos, no cal dir-vos que us recomano mutuament. Bon cap de setmana igualment,
Ja li ho he dit a la Joana: que macos els poemes, que maco tu de penjar-los així! És el que passa amb la poesia: ja els coneixia, però em semblen nous.
Gràcies Helena. Malgrat tot, espero en candeletes tant la opinió de la Joana com dels experts, que tenen l'occità llengua com a llengua mare, que són els dos fronts afectats per la idea de l'entrada.
Florenci! qué bonic! Quan ho veja la Joana, m´agradaria veure-li la cara. M´encanten els haikus de Joana i amb l´altre idioma semblen nous, està molt ben fet, m´encanta que sigues tan bó. Felicitats.
Espero que sí, que li agradi Neus. Què està ben fet, ja ho veurem. Jo he posat el millor de mi. I sense l'ajut del diccionari res de res, eh, que no tinc tant de vocabulari. Però ja començo a espavilar-me. Això també, caram!
Mercés plan pel comentari !
A tu, Joana. I ja he esmenat l'error imperdonable d'atribució d'obra a autor que no pertocava: he esborrat el haiku i la foto corresponent i he fet una netrada nova amb una foto calenta d'avui mateix, i he traslladat la composició i l'he atribuida al pare correcte. He anat tan de pressa com he pogut! Uff...
A part d'això, t'haig d'agrair els dos petitons que has regalat a aquest blog ara mateix. això sí que es un privilegi dels bons! I dius que no saps que més dir... Doncs no cal dir res més.
Gràcies a tu, i a fruir de la vida, que són dos dies: per cada vegada que rebem amabilitat rebem dues puntades de peu al cul. Aprofitem les poques oportunitats que se'ns presenten de la primera cosa i resistim amb la màxima estoicitat la pluja constant de les segones.
Una abraçada!
Polit trabalh de l'autora, polit trabalh de tu en òc e... polidas fotografias ! :)
La poesia toca lo monde universalament. Mercé.
Mercés a tu. Ai mes fòrça d'amor en aquela intrada. Soi content d'èsser passat almens l'examen de oc! Çò qu'òc qu'es polit es lo trabalh de l'autora, de segur. Totalament cossent damb çò que dises de la poesia: a un lengatge que va al delà dels desparièrs lengatges.
Bona nuèch.
Conec fa molts anys a la poetessa de Riola Joana Navarro (encara que viu a Algemesí i treballa a Tous, a la Ribera Alta) i no m'estranya gens aquest xicotet homenatge. D'alguna manera, no tan sols els haiku, tota la seua obra reflecteix la seua sensibilitat, per altra banda imprescindible per fer el que fa, i també s'aprecia la seua qualitat humana. Jo tinc la sort d'haver passat del ximple estat de company al d'amic amb una travessia basada en complicitats d'afeccions comuns als arts i per damunt de tot a la poesia. Les meues humils col.laboracions al seu blog han estat arrancades per ella. Ara, per raons laborals, el nostre contacte s'ha diluït un poc, no obstant, Joana sap que seguisc la seua obra i el seu exemple.
Sabem que la obra de la Joana té moltíssimes coses més que els haikus, evidentment, M.A. Però confio que entendràs que per començar a traduir, em serà sempre més agraït començar amb aquests textos, que no per breus tenen menys tela marinera. A nivell de traducció, sí, però, que fan les coses més fàcils (aparentment, és clar,que això del haiku està ple de paranys per tot arreu...).
Estic convençut que treballar amb ella ha de ser tot un plaer. Només cal veure el resultat que aquí mateix als blogs ha aconseguit d'algun dels seus alumnes. És clar, jo no puc saber gaire coses, i parlo pel poc que veig.
Ara que aviat acabarà el col·legi per tothom, aprofito la visita que em fas per desitjar-te un bon estiu.
Publica un comentari a l'entrada