 |
| Dues imatges alternatives d'una dona jueva no identificada al Guetto de Kutno, Polònia, a començaments de 1940. L'ocupació alemanya de Polònia va començar el setembre de 1939, just al Guetto de Kutno, on s'hi van establir. El control de la població va continuar fins a començaments de 1942, quan la majoria dels seus habitants va ser enviada al camp d'extermini de Chelmo |
Montserrat Roig (1946-1991) molt més coneguda per les seves novel·les o per la seva tasca de periodista o articulista, va ser una de les veus més importants de la cultura catalans al llarg dels anys de la Transició. Va destacar per la seva implicació en temes socials, especialment pel que fa a la lluita dels drets de les dones. En mig de la seva obra, les seves poesies passen desapercebudes i bé mereixen una visita. Aquesta que incloc avui potser no crida l'atenció per un lirisme evident. El lirisme, però, hi és. L'autora va preferir deixar constància del contingut duríssim a través d'un estil sec i contundent que ella, encertadament, va estimar addient.
Mort a Ravensbrück
El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes.
La Carme s'està morint
el seu plany es perd per sempre.
El camp era un glop de nit
al nord fum, vers el sud cendres.
Així jo no vull morir
lluny els cels i les arbredes.
La Coloma que la sent
a poc a poc s'hi arrossega.
Diu mentres l'estreny ben fort
dolços mots a cau d'orella.
El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes
lluny de tot i entre carenes
lluny, lluny.
lluny de tot i entre carenes.
La Carme s'està morint
el seu plany es perd per sempre.
El camp era un glop de nit
al nord fum, vers el sud cendres.
Així jo no vull morir
lluny els cels i les arbredes.
La Coloma que la sent
a poc a poc s'hi arrossega.
Diu mentres l'estreny ben fort
dolços mots a cau d'orella.
El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes
lluny de tot i entre carenes
lluny, lluny.
Montserrat Roig
Entrada dedicada a Anna Maria M. in memoriam, en un dia en que acabo de rebre una demostració de confiança que no podré agrair en la vida.
5 comentaris:
Una situació molt trista que hi ha que acceptar però mai oblidar, es van perdre moltes persones a tots eixos camps.
Ja sabia jo que ets de fiar. :-D
I tant, Neus. Precisament mentre estava cercant imatges per posar a aquest poema vaig visitar algunes pàgines on s'explicava l'holocaust que van patir concretament les dones jueves... No ajudava a alegrar-me el dia, precisament.
I és clar que sóc de fiar! Hi ha un munt d'informes policials que ho certifiquen. No hi ha manera de treure'm els detectius que em segueixen de sobre. Si com a mínim dissimulessin. Per exemple, fa estona que em segueixen dues suposades senyores vestides de sevillanes, amb faldilles de faralaes incloses: si s'haguessin afaitat els bigotis potser no hauria descobert que són l'Hernández i el Fernández...
jejeje, m´encanta.
Gràcies Florenci per aquestes paraules i per la reproducció del poema. No en sabia res d´aquest poema, i menys que la meva tia fes poemes. La tenia més ubicada en el camp de la novel.la, l´assaig i el periodisme. El dia 8 de novembre, a les 19 hores, li farem un homenatge a Can Fabra (Sant Andreu). Hi seràs benvingut.
PD: Florenci, si pots, corregeix el cognom de ma tia. Al primer pàrraf l´esmentes com a "Montserrat Toig". Gràcies de nou per aquestes boniques paraules.
Suposo que no va ser el gènere literari que més va conrear, és clar. Però m'agradava.
Em sento molt honorat per la visita i el comentari i sí, i tant que miraré d'anar-hi: jo vaig ser andreuenc durant més de 12 anys i tinc molta estima per aquest lloc.
Ara mateix corro a corregir aquesta errada! Déu meu.
Bon dia!
Publica un comentari a l'entrada