Ho portava a callat, sí. Però a l'Eco de Sitges d'aquest dissabte es va fer finalment públic el projecte teatral en el qual m'hi va embolicar el Xavier Miret, responsable de l'Arxiu Històric de Sitges. Us deixo amb l'article que ell mateix ha redactat per al setmanari local.
Representació de 4 peces de teatre breu d'autors sitgetans
de Xavier Miret i Mestre
Sitges és una Vila rica en capital humà, i ho demostren les constants iniciatives en una gran diversitat de camps. Entre els homes de lletres n'hi ha de reconegut prestigi i d'altres que ja han demostrat la seva vàlua, que cada cop es consolida amb nous treballs i fins i tot amb l'aval de premis. El nombre de publicacions literàries d'autor de Sitges que han anat publicant editorials d'abast general creixent.
Dit això es constata que malgrat que a Sitges hi havia hagut tot un seguit d'escriptors que escrivien obres de teatre i sarsueles, més modernament -en canvi- ha estat usual la creació d'espectacles teatrals fruit d'un col·lectiu i més atents al divertiment i a la imatge que no pas al tipus clàssic de teatre d'argument amb text d'autor.
Acceptarien els escriptors de Sitges la proposta d'iniciar el seu propi camí en el gènere teatral?
L'acollida a la idea va superar amb escreix les espectatives. Em vaig decidir a proposar el repte i als quatre primers que se'ls presentà -malgrat que era clar qeu no hi hauria diners pel mig i que la representació es faria a càrrec d'autors amateurs de Sitges- van respondre afirmativament. Sembla casualitat però els textos que han escrit per aquesta avinentesa van tenir alguns punts en comú: la brevetat que se'ls demanava potser els va condicionar a què es decidissin per un repartiment de pocs actors, dos, màxim 3.
Destaquem el fet que tots han sabut expressar un punt d'ironia i d'humor a través de l'absurd. És clar que la simple descripció de la realitat a voltes ens pot semblar ja estrambòtica i farcida de sarcasme.
Xavier Gimeno, autor que ja ha publicat 3 llibres que ben segur que no són desconeguts als lectors de l'Eco i que ha rebut el reconeixement a la seva obra amb diversos premis ha escrit expressament per a l'ocasió Urbi et orbi, a partir d'una parella de nouvinguts que de Barcelona passen a viure a la Vila.
Florenci Salesas, de qui en coneixíem els recull de contes Èquili qua!, gravacions de CD com Motor Combo que havíem sentit interpretar en directe a Sitges mateix, amén de l'activitat com a dibuixant i autor de llibres de biografies ha escrit L'honor de l'heroi, que de ben segur ens farà pensar sobre l'idealisme i la racionalitat, la cruesa de la realitat i l'heroisme.
Cèlia Sànchez-Mústich, reconeguda poetessa i escriptora en prosa amb un bon nombre de llibres publicats al seu cabàs ha escrit a partir d'un seu article periodístic Deliris Onomàstics.
A Emma Reverter, periodista residfent habitualment a Nova York, que ja destacà amb el llibre Guantànamo i que ha demostrat el seu enginy com a escriptora amb el llibre Cites a Manhattan vaig gosar demanar-li permís per representar un fragment d'aquest darrer llibre, cosa a la qual va accedir amablement.
Vagi per endavant l'agraïmet als autors per aquests textos de vàlua literària que han permès als actors tenir el plaer de representar-los i oferir-los als sitgetans. Progressivament s'anirà ampliant la informació sobre els actors i la direcció del tast de teatre que us proposem, que està previst de celebrar-lo al Prado el diumenge 4 de juliol a la nit.
Xavier Miret i Mestre
I bé, només recomenar-vos clicar damunt els noms per seguir els enllaços i veure amb qui me les haig d'haver. De mi ja sabeu el tipus de baliga-balaga que sóc, i per tant avui faré veure que no tinc ego i només enllaçarem els meus companys d'aventura. Contuarem informant. L'espectacle promet alguna sorpresa...
1 comentari:
Orxata?? Ostres, aquest amic, que vigili, eh! I mira que m'agrada la orxata a mi.
La paraula "l'espejahelictacle" és brutal! Una barreja d'"espejo", "hèlix" (o "helicòpter", "heliotrop" o fins i tot la meva amiga "Eli" :D) i el tacle aquest que pot venir de "tentacle", "receptacle" o qui sap què. Una creació de la casualitat del més sugestiva. Tot un "espectacle", vaja!
Conyes apart, moltes gràcies! Per això i per tot!
Publica un comentari a l'entrada