Miro l'entrevista de la contraportada de L'Eco de Sitges i em trobo amb la trista notícia de que tanca la sabateria Monse. Les darreres sabates que he comprat, per unes circumstàncies força especials, són d'allà.
Per a algú que no sigui de Sitges, aquesta notícia no vol dir res. I per fins i tot molta gent del poble, potser tampoc. No ho sé. Jo mateix no n'era un client gaire asidu, entre altres coses perquè a mi les sabates em duren dècades completes, malgrat caminar més que un marxador olímpic. És el fet que ja no queda ja gairebé cap establiment dels de sempre. I aquest fet, a mi, personalment, m'omple de melangia.
Fa poc vaig estar a Vilafranca del Penedés. Potser no és la vila més espectacular de Catalunya, ni de bon tros. Tampoc és la més lletja, eh. Però me l'estimo molt. I una cosa que m'agrada és que cada vegada que hi vaig retrobo les mateixes botigues de quan era una criatura. Moltes s'han reformat, com és normal. Però hi encara hi són. A Sitges ja fa massa temps que el comerç històric és això, història. Molts carrers amb pals fabricats a les Fundiciones Benito, això sí.
Al respecte, permeteu-me la indelicadesa de que us porti a una entrada antiga dedicada precisament a aquest fet. Cliqueu damunt el títol i els que no l'hàgiu llegit mai ho podreu fer: Can Guinart, una de les millors botigues del món La vaig engiponar fa un any o un any i mig enrere, ara no ho sé. Hi parlo de la melangia que em provoca la desaparició de les botigues, concretament una de molt estimada. Aquella entrada em va donar l'alegria de compartir conversa amb alguns dels parents del botiguer que parlo i que, molt amablement, em van corregir algun error.
Compreu a les botigues del vostre poble. El dia que desapareguin les enyorareu.
Bon cap de setmana.
http://florencisalesaspla.blogspot.com/2009/03/can-guinart-una-de-les-millors-botigues.html
Per a algú que no sigui de Sitges, aquesta notícia no vol dir res. I per fins i tot molta gent del poble, potser tampoc. No ho sé. Jo mateix no n'era un client gaire asidu, entre altres coses perquè a mi les sabates em duren dècades completes, malgrat caminar més que un marxador olímpic. És el fet que ja no queda ja gairebé cap establiment dels de sempre. I aquest fet, a mi, personalment, m'omple de melangia.
Fa poc vaig estar a Vilafranca del Penedés. Potser no és la vila més espectacular de Catalunya, ni de bon tros. Tampoc és la més lletja, eh. Però me l'estimo molt. I una cosa que m'agrada és que cada vegada que hi vaig retrobo les mateixes botigues de quan era una criatura. Moltes s'han reformat, com és normal. Però hi encara hi són. A Sitges ja fa massa temps que el comerç històric és això, història. Molts carrers amb pals fabricats a les Fundiciones Benito, això sí.
Al respecte, permeteu-me la indelicadesa de que us porti a una entrada antiga dedicada precisament a aquest fet. Cliqueu damunt el títol i els que no l'hàgiu llegit mai ho podreu fer: Can Guinart, una de les millors botigues del món La vaig engiponar fa un any o un any i mig enrere, ara no ho sé. Hi parlo de la melangia que em provoca la desaparició de les botigues, concretament una de molt estimada. Aquella entrada em va donar l'alegria de compartir conversa amb alguns dels parents del botiguer que parlo i que, molt amablement, em van corregir algun error.
Compreu a les botigues del vostre poble. El dia que desapareguin les enyorareu.
Bon cap de setmana.
http://florencisalesaspla.blogspot.com/2009/03/can-guinart-una-de-les-millors-botigues.html
3 comentaris:
Florenci, tot tanca.... però és que Sitges ja no és el poble de fa 30 anys, i la gent s'ha volgut adaptar més als turistes que als locals... fa uns anys jo hi comprava molt en aquesta botiga,però els meus gustos amb els anys han canviat poc, i la sabateria molt!!!!!
Per cert, l'entrada de la botiga de fotos em segueix encantant tot i el temps.....
Però que cony està passant a Sitges?
Colló nano!
Doncs això, que tot se'n va a la porra. Les coses canvien.
Publica un comentari a l'entrada