dilluns, 19 de març del 2012

Two of Us, de Motor Combo, tema de la setmana al web del gran periodista musical Jaime Gonzalo

El prestigiós periodista espanyol Jaime Gonzalo ha escollit la nostra peça Two of Us, continguda dins el CD POLO, com a "Tema de la setmana" a la pàgina d'entrada del seu web www.jaimegonzalo.com . Aquest és el text, l'enllaç i les imatges que hi podreu trobar. Aquesta peça està basada en un bell haiku de la meva amiga australiana Angela Richards.

Esta semana: «Two of us»
Motor ComboPolo
"Sinfonía electrónica con raíces en el tecno kraut que desde Düsseldorf desarrollaran Kraftwerk, la envolvente y aérea fragancia de esta canción invita a postergar el momento de comenzar la semana. Rigores que tienen los lunes. Me ensimismo en ella, floto para mis adentros, remoloneo en la sedación sensorial que me provoca su sintético pero embargante pulso. Qué agradable abandono, qué celestial amortiguación. Es «Two of us» uno de los varios atractivos que residen en Polo, 2012, recién publicada celebración de los diez años de vida del dúo barcelonés Motor Combo."
© 2012 Jaime Gonzalo.

dissabte, 17 de març del 2012

Entrevista a Eli Gras i Florenci Salesas (Motor Combo) a l'Eco de Sitges per Joan Tutusaus

Eli Gras i Florenci Salesas amb el CD de Motor Combo (fotografia de Joan Tutusaus)


PERFILS LOCALS (entrevista de la contraportada de l'Eco de Sitges del 16 de març del 2012)

Eli Gras i Florenci Salesas

Motor Combo

“Tenim conciència inconscient”

per Joan Tutusaus

Motor Combo, el duet d’electropop format per Eli Gras i Florenci Salesas, celebra el desè aniversari amb POLO, un experiment sonor editat per La Olla Expréss. Es tracta d’una experiència a la que cal acostar-se des de la curiositat i la manca de prejudicis, eclèctic i indefinible, que ha sonat a Sitges i que a l’estiu es presenta al nord d’Europa

Pregunta.- Motor Combo fa deu anys. Què és aquesta proposta musical?

Eli.- Té els mateixos anys que la Olla Expréss, que és el nostre segell. Som unes ments a pressió autèntiques i autòctones. Érem la banda de la Olla, que es va crear per presentar un disc d’en Florenci. Això que hi ha aquí són representacions d’allò, amb un grup que ens vam inventar per fer-ho. Teníem en Raúl Hidalgo, que era el tercer tocant sintetitzadors. Tocàvem música electrònica minimal, però ara hem passat a fer coses molt diferents. Les nostres vides han estat complicades, no hem tret molts discs ni ens hem promocionat...

Florenci.- És la feina de trenta anys que ens coneixem l’Elisabeth i jo. Ella s’ha dedicat a l’experimentació. Motor Combo, de molts camins possibles, n’ha agafat un; què passa quan l’Eli i el Florenci s’ajunten.

E.- El disc té un punt estrany perquè no bevem del pop, no saps ben bé que estàs escoltant. Fem el que ens rota.

F.- I ens rebaixem un a l’altre la èpica. Ens limitem molt. Ja sortirà. Pot haver de tot, però “motorcombitzable”. Molts ritmes que ens surten no sabem ni que són.

E.- Som autodidactes, no músics d’estudi. Però l’altre dia una persona em deia que a nivell d’arranjaments té coses de música clàssica.

F,. Hi ha molt de patiment darrera d’aquest disc, però si per algú es simplement una cosa divertidíssima, genial.

P.- Partiu de la llibertat d’expressió absoluta en la creació?

E:- Sí, però autocensurada.

F.- Sí, i això que fem el que volem.

P.- I per què us autocensureu?

F.- Perquè ens sentim lliures. Hi ha molts nos. Ens diuen surrealistes, però no ho som necessàriament.

E.- No té perquè assemblar-se a res, l’autocensura és no copiar.

P.- Tots dos sou creadors, toqueu altres disciplines artístiques...

F.- No tenim normes exteriors, però d’internes les tenim totes.

E.- Se’ns va una mica el cap. Les bifurcacions són tantes... Jo faig folk, ruïdisme, o he estat en un grup de música grega, i he tocat heavy... et pots anar, però no s’escapa el concepte. Tenim consciència inconscient.

P.- Voleu que us entenguin o només teniu necessitat d’expressar-vos.

F.- El que volem és que hi hagi comunicació, no fem aquesta música només per a nosaltres. Una dona de més de vuitanta anys em va dir que fèiem jazz futurista. Volem agradar a les iaies! Que la gent ho escolti, i que els agradi. Els nens, que no tenen prejudicis, els ho poses i es posen a ballar.

E.- És fantàstic que cadascú en fa una lectura diferent. Hi ha gent que diu que som el pitjor grup de la història...

F.- En directe entra molt més.

P.- Se us ha d’escoltar sense prejudicis...

F.- Com tota la música. Això sí, els sons són tots nostres. Només hi ha un rap, però no hi ha res samplejat.

E.- ha estat una feinada, ningú sap les hores que porta aquest disc de feina, de discos durs esborrats, de recuperar i remesclar entre el 2004 i el 2012... Ha estat un infern, però fèiem 10 anys, i calia fer alguna cosa.

F.- I que quedi alguna cosa de tot plegat...

P.- Quina sortida té la vostra música?

E.- No ho sé, alguns temes són espots. Inicialment, no fèiem electropop, sinó electrònica minimal, per dir-li d’alguna manera.

F.- Està clar que no l’hem fet per vendre, hi ha molta conya, però tot té un perquè. Un dia vaig agafar unes poesies de la Elisabeth, i amb un mutipistes de casset i diversos instruments, vaig fer un muntatge. Pensava que m’assassinaria, però ella va quedar fascinada. I aquelles versions tan bèsties són el que va quallar.

E.- Sí, va ser com un atac de bogeria: uns músics experimentals intentant fer pop adaptat a la nostra manera de fer, perquè no som escoltadors de pop...

P.- Tampoc sembla respondre a una traça de cap camí...

F.- Hi és, però instintivament. El que sona ha de ser genuí, el que ha de sortir dels cervells de l’Eli i el meu quan xoquen, de vegades agradablement i d’altres no tant, ha de sortir alguna cosa que sigui veritat.

E.- Per això dèiem que cal rebaixar, destil·lar, perquè si ens deixem anar ens n’anem de mare, ja que som uns nervis. Siguem elegants, frenem-nos un pèl.

P.- El presenteu a Berlin...

E.- Sí, el juliol farem una gireta al nord d’Europa, Brussel·les, Berlin o Hamburg. Ens fem grans i hi ha coses que s’han de fer.

F.- Sí, allà hi tenim fans, tot i que els més forts els tenim a Tarragona, a Rennes, França i a Sitges, gràcies a la Carmeta Milà i a la gent d’El Cable.

E.- És com el final d’una era. Motor Combo estava integrat a les nostres vides, però alhora era dispers. Era tan normal, que no li donàvem importància.

F.- Hi ha qui ens demana música “canyera”, i altres que prefereixen la màgia dels temes tranquils. Una vegada, un ens va dir que li havia agradat molt el tema polític. Li vam preguntar que quin, ja que no en tenim cap. Resulta que era “Caspa indòmita”, que ell l’havia entès com a polític, contra la caspa. Doncs si l’entén així, genial!

divendres, 16 de març del 2012

Article de Cèlia Sànchez-Mústich sobre POLO, l'últim CD de Motor Combo


Portada de POLO (La Olla Expréss, 2012), l'últim CD de Motor Combo (Eli Gras i Florenci Salesas)



L'Eco de Sitges acaba de publicar un article que la multi-premiada i poli-reconeguda poetessa Cèlia Sànchez-Mústich acaba d'escriure dedicat al CD que Motor Combo hem trigat gairebé 10 anys a cuinar. Des d'aquí li agraeixo moltíssim les seves amabilíssimes, inspirades i inspiradores paraules. En nom de l'Eli i meu, gràcies, Cèlia!
AVENTURA EN EL POLO
Si diem Florenci Salesas probablement ens vingui al cap un singular personatge, generós, hiperactiu, polifacètic, cada cop més integrat en les activitats lúdiques de Sitges. Però hi ha una faceta seva encara no prou coneguda entre els sitgetans. La música. I és de la seva música, que us voldria parlar. I del seu CD, intitulat POLO, que acaba de sortir al carrer i que és obra del tàndem format per Florenci Salesas i Eli Gras, tots dos creadors i únics integrants (actualment) del grup Motor Combo.
Vagi per endavant que, si bé la meva especialitat són els versos, no estic versada en música electroacústica... (em curo en salut per les inexactituds que pugui cometre). No fa pas gaire que vaig descobrir que els meus prejudicis sobre aquest tipus de música havien desaparegut, i crec que (com sol passar) va coincidir amb el mateix moment de reconèixer que els havia tingut.
POLO ve a condensar deu anys d’il·lusions, de creativitat a tota prova passada pel sedàs de múltiples dificultats, de concerts tan dispersos en el temps com intensos i cada cop amb més seguidors enfervorits.
Imagineu-vos sintetitzadors, seqüenciadors, percussió electrònica, piano, baix, guitarra, flauta, xilòfon, harmònica, carraca i diversos estris i joguines sòniques. I també dues veus, entre insinuants i angèliques, apareixent estratègicament, de tant en tant, amb insòlites i concises lletres que evoquen dualitats, contradiccions, tendreses, i subversions d’alt calibre (“me gustan las ruinas, me gusta envejecer”).
Imagineu-vos sons electroacústics a dojo i ritmes i esbossos de melodia ordits amb esperit artesanal. Imagineu-vos uns títols que per si sols ja aconsegueixen fer-nos les primeres pessigolles al cervell: Xino en bicicleta, Napoleó nen, Si parla italiano, Aneguet anegat, Orelles graduades, Hawai sustitos, Caspa indòmita, Elis-elis... Títols que són molt més que una referència, que estan fusionats amb els temes talment haguessin nascut junts o s’hi haguessin encastat a causa d’un xoc. Molts d’ells suggereixen situacions infantils i juganeres, però no ens en refiéssim pas: les bones pel·lícules de por saben fer por sense trons, amb sol... I tot i que Polo no en fa gens, de por, sí que pot causar-nos un pànic minúscul (títol d’un dels seus temes), una amenaça subliminar, un estimulant neguit d’origen imprecís que pot brunzir com un insecte en situacions d’aparent o hipotètica normalitat.
Per la banda dels temes alegres i planers, m’agradaria posar l’accent en Las zapatillas suecas, ben segur el tema més conegut entre els fans del grup i un exemple de tema comercial i alhora profund. D’una profunditat gosaria dir que filosòfica o metafísica, mèrit de l’Eli Gras, que n’ha fet la lletra. Una profunditat que, a poc que badem, se’ns pot passar per alt a causa del to absolutament distès i eixelebrat de la cançó. “Las zapatillas suecas se alargan según el pie” o “calientan según el frío” o “se aplastan según el peso”. I penso que justament aquestes seran les propietats de POLO quan arribi als oients. POLO serà en si mateix unes sabatilles sueques que per a cada un de nosaltres tindran efectes diferents. Permeteu-me, doncs, que us expliqui els efectes que el disc ha tingut sobre els meus... peus, i que convidi tothom a escoltar-lo i experimentar:
POLO de Motor Combo m’ha envaït com un cant a la flexibilitat agosarada, al desconcert mesurat, a la infantesa lúcida, a les dimensions sobreposades, a la quotidianitat excepcional, a la placidesa inquietant, a les sorpreses subtils, a la transgressió intimista, a les filigranes de l’obsessió, als contraris que s’abracen, a les fibres de la petitesa, als filaments de la passió infiltrant-se per totes les escletxes!
Cèlia Sànchez-Mústich

Una imatge recent de l'autora de l'article