"Florenci Salesas, considerat un referent de la música electrònica, acaba de treure nou disc. Es diu “La Teoria dels forats blancs” i combina la música electrònica amb sons acústics realitzats per trenta instruments i també compta amb la col·laboració de Cèlia Sànchez-Mústic, poeta i coautora de la cançó “Aigua a Mart”. “La teoria dels forats blancs” ha estat masteritzat per Albert Guitart i editat per La Olla Expréss. Per presentar aquest disc, Salesas oferirà un concert el proper 18 de març a la Llibreria Malvasia de Llibres. Aquest treball discogràfic és el tercer en solitari després de la seva participació en grups com Ètnia o Motor Combo amb Eli Gras." Gràcies Maricel tv pel clip d'aquesta notícia, rodat en condicions complicadíssimes (l'habitació on faig música és minúscula i costa instal·lar-hi una càmera i un trípode professionals), per la gentilesa de fixar-se en la meva feina i ferr-ne difusió. "Referent"... crec que l'adjectiu resulta una mica exagerat. En un món imaginari potser sí, però en el real les coses van d'una altra manera suposo. En qualsevol cas, estic molt agraït.
Florenci Salesas
ha desplegat la seva activitat creativa en camps artístics tan diversos com el
cinema d'animació, la literatura, el teatre o la il·lustració. Com a
multi-instrumentista i músic heterodox, ha composat bandes sonores per a
clàssics del cinema mut o espectacles teatrals, essent sovint còmplice de
recitals poètics, amb instruments acústics i/o electrònics. Al començament dels
80 va formar part d'Ètnia, inclassificable grup que experimentava amb
l'electrònica, l'humor i el terror. Juntament amb Eli Gras forma el duo
d'electro-pop dadà Motor Combo, amb el qual va realitzar el 2012 una gira
europea per presentar el CD Polo. Escriptor
de guions, obres de teatre i biografies per a joves, molt recentment ha publicat Matar
ningú, la seva primera novel·la en català, per part de l'editorial
valenciana 3i4.
La teoria dels
foratsblancs
és la seva tercera obra en solitari, experimentació sonora amb meticulositat
d'orfebre que convida l'oient a reconèixer els seus propis paisatges on hi
trobarà un ampli espectre d'emocions. Comparteix amb el seu anterior CD, Tanoca, l'exploració d'atmosferes
suggeridores però, a diferència d'aquell, s'endinsa en abismes menys amables i
foscs, però aventurers, sense abandonar el seu sentit de l'humor habitual. Dues
suites de llarga durada inicien i ocupen la major part del periple. A La
teorio de la blancoj truoj, pròdiga en sorpreses, l'electrònica es mescla
amb desenes d'instruments de tota mena (theremin, balalaika, djembe...). A Aigua,
íntegrament electrònica, s'imposa la fluïdesa hipnòtica i una certa tensió
meditativa. Aigua a Mart consisteix en un experiment pop, una peça
delirant i humorística, creada colze a colze amb Cèlia Sànchez-Mústich.
Finalment, Els Monegros des del Cairo ens regala una particular
propina amb el fragment d'un directe. En ell discorren percepcions còsmiques i
el ritme és substituït per una serena pinzellada de misteri. Fi del viatge!
Coberta posterior
Podeu sol·licitar un exemplar (físic o digital), concertar entrevistes o rebre més informació contactant amb: Eli Gras: eli@eligras.com / 93 126 91 03 / 645 942 123 // Informació addicional a: Associació Cultural La Olla Expréss C/ Fraternitat, 33, BCN, 08012
Vaig travessar tot el Parc del Garraf, en cotxe, de nit, per suggerir a l'hipotètic oient una manera d'escoltar el disc. Aquí teniu una part d'aquella filmació en forma de clip, que recull tres fragments de La teorio de la blancoj truoj, la peça més llarga. A la part final podreu veure una guineu que creua la carretera.
Videoclip de la versió per a single d'Aigua
Videoclip d'Aigua a Mart, amb Cèlia Sànchez-Mústich
Clip de publicitat del disc, amb un muntatge de diversos fragments, amb Ramona Ollé en el paper de la senyora oient.
El vídeo en directe, rodat durant la presentació de l'exposició re(VISIONS), del pintor Lluís Malet, del qual s'ha extret el Bonus Track Els Monegros des del Cairo.
