El 5 de març passat va haver-hi un espectacle en suport a Ràdio Pica, sempre amençada de tancament. Hi van participar grups, actors i poetes, tant joves com històrics, de l'escena barcelonina. Va ser una nit molt intensa i llarga. Es va fer el que es va poder. El tancament de Ràdio pica representa una pèrdua desgraciada per a la vida cultural de la ciutat. Una més de les que es produeixen.
30 anys d'història d'una emisora que sempre va donar suport a l'escena alternativa, els creadors joves, genis incompresos, barruts de primera categoria, autèntics mestres que mereixerien estar a tots els canons, fantasmes oportunistes, persones amb un talent fora del normal (en fi, de tot!) que al llarg de tot aquest temps han tingut una finestra a trávés de la qual sorprendre, incomodar i acompanyar les ànimes inquietes, a punt de tancar per culpa de les noves lleis i els nous temps de la TDT i tot això ben quadriculadet i repait abans no ens arribi a taula.
La nit, ja ho dic, va ser allò que en diuen "màgica". Però que en quedarà de tot això d'aquí un temps? A qui l'importarà tot aquest esforç? És igual, bé s'havia de fer, no?
El cartell, dissenyat per Cifré. Hi podeu veure els noms dels artistes que hi van participar.
Un servidor de vostès, en un moment de l'actuació de Motor Combo.
L'Eli Gras al baix i a la veu i jo al sintetitsador: Motor Combo
El públic(Fotos: Cecilia Vázquez)
