Manel Zabala presenta lo Infòc, lo noticiari en occitan de BTV

Volètz veire l'Infòc, lo noticiari en occitan de BTV d’aquel diluns passat, presentat per lo mieu professor d'occitan, Manuel Zabala? Quitament m’a fach una referéncia! L’onor es excessiu, mèstre! Mercés!

Voleu veure l’infòc, el noticiari en occità de BTV d’aquest dilluns passat, presentat pel meu professor, Manuel Zabala? Fins i tot m’ha fet una referència! L’honor és excessiu, mestre! Gràcies!



www.btvnoticies.cat

Texte original en occitan de Manèl Zabala

Adiu, plavenguts a l’Infòc. A la seccion occitana de la librariá Alibri avèm trobat un libre d’artista en occitan: Ombras de Luna, d’Aurélia Lassaque. S’agís d’un recuèlh de poesia, acompanhat d’una linogravadura. Un libre qu’aviám trobat recomandat tre la primièra pagina d’IEO-IDECO. L’autora nos’n parla. Cal s’afanar, que n’i a pas gaire d’exemplaris. Cal saber que totes venon signats per l’autora e l’artista. Fa doas setmanas los espectadors de BONUS TRACK coneguèretz Arianna Roselli, una dels 340 parlants d’occitan gardiòl. Sabètz que La Gàrdia es una enclava de lenga occitana dins lo domeni linguistic calabrés, ont l’occitan alpin se parla almens dempuèi lo sègle 15. Uèi tornam trobar Arianna Roselli, l’acompanha Rosalinda Roselli a la sonsaina. Òu, los aimables estrangièrs que frequentats l’infòc ! Es que volètz ausir e comprene un infòc occitan sens l’ajuda del sostitolat ? Se pòt far. Atendetz. Lo borsièr, daissa de picar !

Se’n tirarà d’aquela l’efant polit? Calriá picar l’enfant polit a youtube per veire que nos conta la votz d’ennaut e lo diaporama. E se volètz mai d’istòrias de dracs, i a una edicion dels contes de Bodon a Edicions de Roergue, e podètz telecargar a gratis Los contes del drac dempuèi lo siti de l’Universitat de Provença, o ne legir la benda dessenhada… O, nos ditz lo blogaire Florenci Salesas, que tre deluns al ser, venir a BONUS TRACK, l’integrala de l’infòc d’internet, Parla Bodon, l’escrivan mai important de la literatura occitana moderna. Çai venètz… e agachatz.

Traducció al català del text original de Manèl Zabala

Hola, benvinguts a l’Infòc. Dins la secció occitana de la llibreria Alibri hem trobat un llibre artístic en occità: Ombres de Lluna, d’Aurelia Lassaque. Es tracta de l’actualització d’un recull de poesia, acompanyada d’un linogravat. Un llibre que havíem trobat recomanat a la primera pàgina d’IEO-IDECO. L’autora ens en parla. Us haureu d’afanyar que no hi ha gaires exemplars. Cal saber que tots venen signats per l’autora i l’artista. Fa dues setmanes els espectadors de BONUS TRACK vau conèixer Arianna Roselli, una dels 340 parlants d’occità gardiol. Ja sabeu que La Gàrdia és un enclau de llengua occitana situat dins el domini lingüístic calabrés, on l’occità alpí es parla com a mínim des del segle XV. Avui tornem a trobar Arianna Roselli, acompanyada per Rosalinda Roselli a la viola de roda. Ep, amables estrangers que frequenteu l’Infoc! Voleu sentir i comprendre un Infòc occità sense l’ajut dels subtítols? Ho podeu fer. Pareu l’orella. Becari, deixa de picar!

Se’n sortirà d’aquesta, l’enfant polit (nen bo/maco)?Us cal picar L’enfant bonic a Youtube per veure que ens conta la veu del narrador i el diaporama. I si voleu conèixer més històries de dracs, hi ha una edició dels contes de Bodon a Edicions de Roergue, els podeu telecargar de franc a través d’Els contes del drac des del web de l’Universitat de Provença, o llegir-ne la versió en còmic… O, com ens ha informat el blogaire Florenci Salesas, a partir de dilluns al vespre, venir a BONUS TRACK, l’integral de l’Infòc d’internet, Parla Bodon, l’escriptor més important de la literatura occitana moderna. Veniu… i mireu.

Superavit d'activitats a Sitges i a Vilafranca del Penedés!

Moltes activitats aquests dies a Sitges: la Festa de la Poesia , el Concurs Josep Mirabent i Magrans de Cant i Música de Cambra, la Timbalada Sitges 2010, l'inici del Cicle de Sardanes d'Estiu, (cliqueu damunt els enllaços i mireu si sou a temps de veure encara alguna cosa). Tot això sense comptar amb la festassa de les Cases Noves, a Can Dasens, la inauguració de més d'una exposició (la dels retrats de Dones del pintor Fradogo a l'Edifici Miramar, per exemple). A més, per postres, hi ha l'obra de teatre que representarem avui mateix a la nit, la de 4 peces de teatre breu de 4 autors sitgetans, de la qual podeu sentir l'entrevista que ens van fer a Ràdio Maricel en la qual vàrem participar en Xavier Miret, promotor de la idea i actor, en Josep Milan, director de la obra i actor, la Cèlia Sànchez-Mústich, autora, i jo mateix, autor, actor i compositor de les musiquetes que sonaran de fons.

I segur que em deixo alguna cosa! Un bon raig de concerts de música clàssica, de ritmes percussius salvages pels carrers, poesia amb actuacions musicals de gent com la Marina Rossell, shows de l'increible mentalista Ramon Fauria, música popular... De tot!

Hi ha caps de setmana que hom pateix perquè a aquest poble no li agafi un treball per no poder pair un amuntegament de batzegades culturals i lúdiques d'aquesta magnitud. Però ho fa! A tot arreu on vagis tot és ple com un ou. D'acord que els actes poètics són gratuïts, per parlar del que vaig mirar de seguir ahir (la batucada salvatge la segueixes encara que no vulguis, perquè et bombardeja enmig del carrer amb els seus ritmes hipnòtics). Però la gentada que hi havia anit per veure com uns poetes recitaven les seves dèries de paper donava una imatge força insòlita i distorsionada pel que fa a l'interés real que té la nostra societat per la poesia. Hi havia tal atapeïment de carn humana delerosa de rebre la seva dosi de metàfores que hom sospitava sinó s'havia equivocat i feia cua per anar a un concert de la Lady Gaga.

Entre els assajos per l'obra i un munt de coses més, no he pogut informar adequàdament abans que es produïssin molts d'aquests actes, especialment la Festa de la Poesia que just avui acaba a Sitges. Per diverses circumstàncies només vaig poder anar a l'actuació del mentalista Ramon Fauria (un paio increible!) al Palau del Rei Moro i a la lectura de poesies de la nit. M'hauria agradat encoratjar als valents Cèlia Sànchez-Mústich i al Joan Duran i Ferrer, i haver-los recolzat un pèl més des d'aquest blog. Miraré de fer, quan tingui temps, l'homenatge que es mereixen.

El divendres per la nit, però, com si no en tingués prou, vaig fer el salt al meu poble i me'n vaig anar a Vilafranca del Penedés. Els que em coneixen saben que m'estimo aquesta vila. Quan el meu cos necessita un bany de normalitat, m'escapo i me'n vaig cap aquí, i torno renovat. Convidat per la magnífica poeta i prosista vilanovina Galionar, vam anar a veure un espectacle que pagava, però, la pena: El recital Veus Paral·leles de poetes occitans i catalans. No m'en podia escapar. Totes les poesies occitanes eren traduïdes al català i les catalanes a l'occità pel meu "profe" en Manel Zabala qui, com no, estava allà, amb la seva càmera filmant tot l'acte. Crec que li vaig fer una bonica sorpresa. Entre la oportunitat de poder practicar el meu titubejant occità amb aquells poetassos, el lloc bellíssim (el claustre romànic de Sant Francesc), el sopar agradable i la conversa oberta i relaxada amb Galionar, estic obligat a dir que aqulla nit va ser esplèndida, gairebé perfecta.

A Vilafranca, però, vaig descobrir que aquella bona gent també estan que peten. D'entrada, em vaig equivocar de local. Arribava amb el temps just i vaig preguntar a uns locals, quan ja era a prop i m'estava començant a fer un embolic, on era exactament el claustre de Sant Francesc. Seguint les seves indicacions em vaig ubicar com a últim d'una llarga cua que sortia al carrer. Vam entrar dins una bonica esglèsia antiga, després de pagar 5€ de no res. Allò no era un claustre. Miro els follets informatius i veig que hi ha música, cant coral i unes poesies en un bell castellà medieval. Allò no era, tampoc, el recital de poesia. M'alço. Vaig a l'entrada. Pregunto a l'amable noia que em va vendre l'entrada que on es fa el recital de poesia occitana i em diu, amb el riure que se li escapava per sota el nas, que just dues cases més avall. Em va tornar els diners sense cap problema i ja em veieu corrent com un esperitat cap al, llavors sí, claustre en qüestió. I allà, sí, estava la Galionar guardant-me lloc, el Manel, els poetes occitans, amb una de ses illes, un de la franja i una de l'Ebre per a fer un mix d'aquells.

Ja faré, si puc, una crònica de com va anar aquell espectacle tan delicat. El que volia comentar és que no només a Sitges passen coses, que de vegades acabem tenint aquesta sensació de melic del món. Gairebé porta per porta, els vilafranquins podien babejar amb dos espectacles de primera. Però no només això. A fora, entre el Museu del vi i la biblioteca Torres i Bages i havia un escenari colossal on hi havia un concert de jazz a tot drap, seguit per una multitud de gent, per entre la qual amb prou feines s'hi podia passar. A més, a la carretera, a tocar la Rambla, hi havia una fira del vi, en la qual tot déu agafava unes mones notòries. Per tot arreu hi havia gent alegre, amb l'esperit elevat, ja fos per les diverses músiques i les paraules lligades en ratlles curtes o per l'altre esperit, aquell que envermelleix les galtes i les narius.

I de moment, això és tot. Havia de dir alguna cosa sobre tot el que passa. I el que passa, a ras de terra, és que en aquest país a cada poble se n'organitza alguna de grossa. Almenys és la sensació que tinc després d'aquesta esgarrapada vilafranquina i l'immersió sitgetana nostra de cada dia, amén. Després de tanta amargor política, au, va, una mica d'alegria, disbauxa i bon rotllo entre locals i visitants. Rebem els espanyols que visiten aquests dies amb els braços oberts. Tots ells venen amb el cor obert i ganes de compartir la poesia catalana i occitana i omplir-se de cultura. És per això que han vingut. O no era aquest el motiu? Au, va, tinguem la festa en pau, tanquem els ulls i imaginem que existeix un món ideal on aquestes coses puguin succeir...

Un reportatge de F3 sus l'occitan a Barcelona

Cliqueu damunt la imatge per veure el reportatge

El CAOC (Centre d'Agermanament Occitano-Català) ens ha passat a tots els alumnes d'occità aquest enllaç al reportatge que va fer France 3, en la seva desconnexió en occità, el passat dia 17 de febrer, a Barcelona.

A la primera part, el reportatge informa sobre els canvis legals que s'estan fent al Parlament de Catalunya, respecte a l'aranès, la parla occitana (un subdialecte del gascó) del país. En aquest fragment hi son entrevistats el president del Parlament, l'honorable Ernest Benach, i altres persones relacionades amb l'assumpte.

A la segona, podem veure una entrevisteta a Manel Zabala (el nostre profe!) i com treballa al programa Infòc de BTV, que dirigeix i presenta. En aquest segon bloc també es mostra una classe de dialecte gascó, que ens va fer l'escriptor/showman Nicolau Rei Bèthvedér. Ja us ho dic ara des d'aquí, que jo aquell dia vaig navegar com un vaixell de paper a la deriva, doncs res s'assemblava al que havíem aprés fins aquell moment. Els qui em coneixeu us podreu fer un fart de riure amb l'escena on, al costat del més llest de la classe, hi surto jo amb una cara de bufacaldos que no me l'acabo.

Al final hi ha una entrevisteta amb Diego Cerezo, una figura sobre el tema, que us puc assegurar que té força gràcia ballant dances occitanes.

Tot el reportatge és en occità, amb fragments en català, subtitulat en francès, no fos cas que no ho entengui ningú allà.