dimecres, 30 de novembre de 2016

Hindeburg sisters (Ramon Faura i Florenci Salesas) a l'Heliogàbal

Hindenburg sisters a l'Heliogàbal
(Ramon Faura i Florenci Salesas)

Ramon Faura i Florenci Salesas són dos navegants artístics de cua polivalent —o poliinvàlida— difícils d’etiquetar i vendre a la llotja del peix. Cadascun pel seu compte ha navegat tant per d’aigües tèrboles com cristal·lines, a la vora de la costa catalana o en els mars de la Lluna, i ens han acostumat a uns viratges de timó dignes del Dr. Jeckyll i Mister Hyde. Aquest parell de capitans Nemo de la lateralitat creativa, fascinats per l’estètica i l’ètica de la catàstrofe, han flotat i ensorrat tota mena de naus, sempre amb dignitat i sense perdre el sentit de l’humor. Cap dels seus naufragis ha estat mai tan definitiu com el del Titànic, però, i sempre s’han pogut reinventar amb l’ajut de submarins per a tripulació reduïda i mobilitat lleugera. La literatura, la poesia, han marcat una part important de les seves cartes marines i, tot i des la modèstia que els caracteritza cap dels dos gosaria autoproclamar-se mariner de lletres, es pot afirmar, amb rotunditat, que el que han escrit no és paper mullat. Paper submergit, potser?
Florenci Salesas i Ramon Faura

 Ramon Faura, barceloní de pedra picada, arquitecte, professor i erudit de la història de l’art i l’arquitectura, conferenciant i comissari de diverses exposicions sobre el tema —Arquitectures sense lloc (2009), a l’Arts Santa Mònica, entre d’altres—, és també conegut per propostes musicals en les quals s’hi ha involucrat com a tripulant, des de finals dels anys vuitanta —Azucarillo Kings — o, ja al segle XX, ha capitenajat o co-capitanejat —Le Petit Ramon, Macho, Yak 42, per només citar les més representatives—. Els seus han estat projectes que han forçat els límits dels gèneres en els quals s’ha submergit, sempre acompanyat de músics creatius, amb una excepcional professionalitat, un estil infectat per l’ADN mod, el neguit punk, el rock primigeni i la curiositat per hibridacions de cuny personal, noves fórmules, noves tecnologies, una gran càrrega emotiva i fiblades d’humor alhora tendre i descarnat. Els seus concerts, els seus nombrosos discs —Morts, desastre i barbàrie (2007), Brou (2011) o el monumental Senyores, senyores, senyores (2015) destaquen entre una llarga llista— i els seus espaterrants videoclips així ho certifiquen. Les lletres sempre han estat una part important de la seva vida, des dels relats curts —molts d’ells situats a l’underground de l’underground— als seus articles en revistes especialitzades de música —Nativa, Mondosonoro, Lateral... — i d’arquitectura —Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, etc. — i la publicació de diversos llibres especialitzats. La poesia es troba en la medul·la òssia de l’aparent bufó murri i surt a la superfície, d’una manera més evident, en les lletres de les seves cançons. Filla d’una sòlida formació acadèmica, de l’escriptura automàtica i la seva posterior selecció i reorganització, la literatura del capità Faura emociona i provoca, diverteix i desconcerta, interpel·la però mai se la pela.
 
Ramon Faura, en la seva reencarnació electrònica Yak 42
Florenci Salesas, sitgetà de personalitat i recorregut artístic polièdric, caòtic, i de formació eminentment pirata, ha abordat el dibuix animat —com a animador, dissenyador i director d’animació—, el teatre d’éssers humans i el de titelles —com a actor, pallasso o narrador—, entre d’altres illes, més o menys salvatges. Bussejador de la música electrònica, des de començaments dels vuitanta, ha treballat —sobretot en solitari però també al costat d’Eli Gras, amb el grup Motor Combo—, amb la publicació de diversos discs, en la banda sonora de un bon nombre de dibuixos animats, obres de teatre, dansa i acompanyament de cinema mut, al piano, o de lectures de poesia. En la seva faceta literària, ha publicat set biografies de grans personatges de la història, en castellà, un llibre de relats curts, Èquili quà (2009) i una novel·la, Matar ningú (2015), en català, a part de diversos guions i textos teatrals i articles en diversos mitjans, també en català. La seva relació amb la poesia, art que considera superior, malgrat la quantitat de tinta que ha anat abocant per la popa, és encara més esquitllada que la de Faura. La col·laboració amb Cèlia Sànchez-Mústich, parella seva i poeta de llarga i reconeguda obra, i la seva implicació en la Festa de la Poesia a Sitges, no ha fet més que intimidar-lo a aventurar-s’hi. Amb tot, per a l’ocasió, s’ha llençat a poetitzar aforismes i petites proses, en un intent de poesia prosaica, una mena de prosa poètica a l’inversa.
Florenci Salesas durant la gravació de l'últim tema de Motor Combo, amb Eli Gras


Ramon Faura
i Florenci Salesas es coneixen des del 2006 i, tot i l’empatia i admiració mútua que han tingut des de llavors, no ha estat fins el 2016 que no han compartit un projecte comú, Die Radio Sterne, al costat d’Ignacio Lois, en el qual han reproduït el clàssic Radioactivity, de Kraftwerk, en directe. A Hindenburg sisters, aquests dos bucaners abandonen la inestabilitat dels oceans per deixar-se endur per les encara més impredictibles borrasques atmosfèriques en un globus a motor en el que s’alternaran el timó literari i musical, amb desimbolta companyonia i inconscient temeritat. Un viatge que, de ben segur, no deixarà indiferent a ningú i que desitgem que no tingui un final com el de la invenció de Von Zeppelin. 



Hindenburg sisters

divendres, 2 de desembre, a les 20:30
a l'Heliogàbal, de Gràcia (Carrer Ramon i Cajal, Barcelona)