Seria ingenu pensar que aquesta idea tan simple no li ha vingut al cap a ningú més al món abans: la nostra existència és insignificant. Però a mi no em consta. Per tant, deixeu-me que, ni que sigui per una vegada a la vida, em faci il·lusions de que m'he inventat alguna cosa del no res.
Només us calen els següents elements:
a) dues xeringues iguals (sense l’agulla), les més grosses que pugueu trobar.
b) una goma elàstica normal i corrent.
c) una clau de bicicleta hexagonal, de les que tenen forma d’ela.
d) un tub de goma tan llarg com vulgueu. Recomanem que sigui el més flexible possible i que els seus extrems s’adaptin perfectament a la sortida de les dues xeringues.
Si ja els teniu, anem per feina:
1) Fixeu la clau de bicicleta al llarg del tub d’una de les xeringues amb l’ajut de la goma elàstica. Feu que la part curta de l’ela miri cap avall, perpendicular al tub. Aquesta xeringa farà el paper de submarí i la clau serà alhora el llast i la quilla. És important que la part que pesa més estigui davant, prop la sortida de l’aire, per contrarestar el pes que farà l’èmbol quan surti. El pes de la clau mantindrà la nau estable en tot moment.
2) Tanqueu l’èmbol de la xeringa-submarí del tot, fins que no quedi gens d’aire dins el tub. Després cal omplir d’aire l’altra xeringa, fins que el seu èmbol estigui el màxim d’obert. Aquesta segona xeringa serà el “comandament a distància”.
3) Sense tocar per res els nivells d’aire requerits a l’apartat 2, cal introduir els dos extrems del tub de goma als orificis d’entrada de cada xeringa. Ara sí que ja podem dir que el nostre submarí està acabat i preparat per a fer immersions.
Funcionament del submarí:
Submergiu la xeringa-submarí dins el recipient ple d’aigua que preferiu o tingueu a mà (un cub, una banyera, una piscina, el mar, etc.). Si heu distribuït l’aire com hem dit a l’apartat 3, la xeringa-submarí anirà a petar directament al fons del recipient. Al pitjar l’èmbol de la xeringa-comandament a distància, fins a buidar-la del tot d’aire, omplireu l’interior de la xeringa-submarí, acció que farà que aquesta emergeixi fins la superfície.
Podeu repetir l’operació tants cops com vulgueu, controlant molt fàcilment amb la vostra mà la profunditat de cada immersió, segons l’aire que aneu expel·lint o aspirant amb la xeringa-comandament a distància. A la part exterior del tub d’aquesta xeringa podeu apuntar amb un retolador permanent les cotes de profunditat a les que hagiu portat la xeringa submarí. D’aquesta manera podreu repetir les distàncies de les immersions amb una precisió sorprenent.
Els elements que aquí hem proposat són els mínims per a construir un submarí d’una manera ràpida, barata i senzilla. Per descomptat, i si voleu, podeu substituir-los per d’altres de més sofisticats (per exemple, canviar la clau de bicicleta per algun altre objecte metàl·lic, sempre que tingui un pes que pugui ser aixecat per l’aire que omplirà la nau), així com pintar i decorar el casc al vostre gust, afegint-hi periscopis, tripulació o qualsevol altre detall decoratiu que la vostra imaginació et suggereixi.
Mentre no tingui temps d'escriure entrades més denses, això és el que hi ha, apa!
Què tingueu unes bones immersions!
