dissabte, 19 de gener de 2013

El Citroën 2cv, el millor invent per fer travellings


"Hauries d'emprar un Citroën 2cv. És la millor màquina per fer travellings d'exterior que s'ha inventat mai." Stanley Kubrick a Steven Spielberg, mentre l'autor d'E.T. preparava el rodatge d'Empire of the Sun (1987)


Produït entre el 1948 i el 1991, aquest humil automòbil i els seus derivats --especialment el Mehari, la seva versió jeep no oficialitzada-- es troba darrere d'alguns dels travellings (1) en exteriors més famosos --i tècnicament més perfectes-- de la història del cinema. Des que els joves realitzadors francesos van descobrir les seves dots insubstituïbles per a aquest ús a meitat dels 50, la seva suspensió excepcional, superior fins i tot a la de les berlines més luxoses i cares de tots els temps, no ha passat per alt als cineastes i tècnics més perepunyetes d'arreu del món. El recorregut de les molles que mantenen enganxats els quatre braços independents de les rodes als eixos transversals del seu xassís és tan exagerada que permet empassar sots de carretera prou profunds com per enterrar-hi el panxut Orson Welles/Quinlan de Touch of Evil, estirat, amb una dolçor única. Com a conseqüència negativa, aquesta flexibilitat rècord suavitza els camins boteruts però fa que la força centrífuga s'acarnissi amb els seus seus ocupants quan es pren una corba. Això, però, no ha suposat mai cap problema per a la seva utilització com a eina cinematogràfica.

Filmació d'un travelling amb un 2cv durant el rodatge film francès sense identificar

  
Un joveníssim François Truffaut muntat a dalt d'un Citroën 2cv, a punt de rodar un travelling pels carrers de Paris.


Rodatge del tavelling final de Les 400 coups (François Truffaut, 1959), un dels més mítics de la història del cinema 


 
Un Truffaut, ja més veterà, preparat per rodar un travelling amb l'ajut del seu infal·lible vell amic de quatre rodes



A dalt, Audrey Hepburn corrent com una esperitada en la tensa escena final de Charade (Stanley Donen, 1963) seguida a través de sumptuosos travellings rodats amb l'ajut d'un --sí, ho heu endevinat-- no tan sumptuós Citroén 2cv, com es pot comprovar a la imatge inferior



Stanley Kubrick, a la sala de muntatge, al costat de la seva inquietant filleta Vivien. No hi ha hagut manera de trobar cap fotografia de cap rodatge de Kubrick amb el famós vehicle. Al Youtube, però, es poden visionar documentals a on es pot comprovar l'ús del Mehari per a una escena de combat de Full Metal Jacket (1987)



Com a penitència incloc aquest fotograma del mateix film en el qual es poden veure dues típiques berlines 2cv dels anys 50 donant voltes a una plaça, al costat d'un Renault Dauphine i alguna altra rampoina de l'època, com ruquets al voltant d'una sínia



Tampoc hem pogut trobar cap imatge de Francis Ford Coppola rodant amb un 2cv. En descàrrec incloc un fotograma de la famosa escena, que va provocar el plor de molts fans del vehicle (en algun cas imagino que més que quan veien morir població civil), de l'atomització d'un bonic 2cv dels anys 50 per causa d'una bomba, a Apocallypse Now (1979)


Steven Spielberg fent cas del seu mestre, a dalt d'un bonic 2cv blanc, durant el rodatge d'Empire of the Sun (1987)



 
Rodatge de la recent producció francesa Les yeux de Sawleri (d'E. le Duc, 2010) en el qual es pot veure un travelling rodat amb l'ajut d'un Mehari


Travelling rodat a camp a través a dalt d'un Mehari per al film francès Une hirondelle a fait le printemps 
(de Christian Carion, 2001)





Dues imatges de la publicitat de PylaMehari l'empresa especialitzada en oferir Meharis per a rodatges. Sembla que aquesta gent, malgrat la crisi, té molta feina



Citroën 2cv (1948-1991)

(1) Un travelling és un moviment de càmera que consisteix en el desplaçament complet d'aquesta. Quan ho fa cap endavant, acostant-se a un subjecte o objecte immòbil, s'anomena dolly-in, i track-in si subjecte o objecte es desplacen en la mateixa direcció. Si s'allunya del subjecte o objecte immòbil s’anomena dolly-out, i si es desplaça a l'hora llavors se'n diu backing-track. En termes generals, se'n diu travelling horitzontal quan la càmera es desplaça horitzontalment; travelling vertical quan ho fa verticalment i travelling corb quan es desplaça de forma circular o corba en relació a un subjecte o objecte en quadre de la imatge. El basculament consisteix en un travelling en el qual la càmera es mou pendularment respecte a un eix superior (com en un pèndul) o inferior (com la maneta d'un metrònom).

dijous, 3 de gener de 2013

Cèlia Sànchez-Mústich inclosa en l'antologia poètica "Paraula encesa" de Pere Ballart i Jordi Julià


 La poeta Cèlia Sànchez-Mústich

"En l'aparença de naïveté amb que arrenquen molts dels seus poemes és el que fa que la veu de Cèlia Sànchez-Mústich assoleixi, per sorpresa, els millors encerts expressius: entremaliada i audaç, destapa a la impensada una realitat perversa, folla, o crítica. A ls seves mans, el poema --tot i els pretextos quotidians, familiaríssims: domèstics-- és una descoberta, guiat per la confiança que la lliure associació i l'analogia duran poeta i lector a un espai imprevisible on tot semblarà nou. "Viatges" (Taques, 1997) exhaureix la metàfora que el sustenta connectant imaginativament el motiu del títol amb el món de les relacions personals, preocupació permanent de l'autora."



És el text que acompanya el poema escollit de Cèlia Sànchez-Mústich en Paraula encesa, la monumental antologia de 455 pàgines que Pere Ballart i Jordi Julià han bastit a partir dels qui consideren els 150 millors poetes catalans nascuts entre 1859 i 1959. En aquest sentit, trobo que el subtítol "Antologia de la poesia catalana del últims 100 anys" genera unes expectatives falses. Sinó no obligaria els autors a ordir una innecessària i malabar justificació que ocupa innecessàriament gairebé la meitat del pròleg. Aquest fet provoca que moltes de les grans veus que han estat creant poesies de primer ordre han quedat fora per una mera qüestió de partida de naixement. Amb tot, com en tota antologia, els autors (estudiosos d'una reputació de primer ordre, que han treballat de valent per aconseguir un volum, es miri per on es miri, impressionant) han fet una tria espectacular. La seva, és clar. I com en tota tria hi ha nouvinguts feliços i velles patums que en aquesta festassa s'han quedat sense pastís. Hi ha més d'un nom canònic que, seguint els criteris exposats minuciosament pels autors, sí ha quedat a fora. Però ja s'ho faran i que es busquin qui els aculli: la Cèlia, a qui fa temps que defenso com a una de les grans, hi és i això és per mi motiu de celebració. 

A part de la Cèlia, a qui per qüestions estrictament literàries considero imprescindible (no tinc cap problema a parlar-ho amb qui discrepi de la meva opinió, civilitzadament, trencant-li les cames), tinc altres motius per alegrar-me'n per la inclusió d'altres veus: hi apareixen almenys dos poetes sitgetans molt propers (la Vinyet Panyella i en David Jou) i el massa oblidat i urgentment reivindicable Joan Vergés, entre d'altres. Felicitats als escollits per a la posteritat, inclosos els més de 80 morts. Perquè sí, nosaltres també tenim un bon club dels poetes morts!

Viatges, el poema seleccionat no havia aparegut en cap altra antologia. Aquí el teniu:


VIATGES

He conegut persones desertes
portuàries, volcàniques,
il·luminades per idees boreals,
migpartides per temors
com rius gebrats,
alçades sota el nivell
dels somnis
o abatudes com muntanyes
orfes de peus a les clivelles.
N'he admirat contradiccions:
esperits parabòlics emergint
de les barraques.
També he recorregut els hemisferis
d'algunes ments en guerra,
i a despit d'aquest perill
sé que mai no em cansaré
de viatjar per les persones,
dels hostals de tendresa
on em deixen pernoctar,
dels seus fruits, ponts, ruïnes,
selves, tombes, valls,
i de tants gratacels
de preguntes
i museus on reposen
els silencis més fondos i antics.

Cèlia Sànchez-Mústich